Escriptores en aragonès i català al Paranimf

Detall de la mostra (FOTO: Màrio Sasot)

Des de el passat 4 d’octubre  i fins al 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del  Paranimf de la Universitat de Saragossa una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

La mostra, titulada “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç, ha estat comissariada per les professores Chulia Ara Oliván, quant a la recerca i selecció d’autores i obres en aragonès i María Teresa Moret Oliver en lo que pertoca a les de llengua catalana.

Els seus continguts estan estructurats en formats diversos, tots els quals contribueixen  a crear una atmosfera acollidora i eficaç, adient per a captar el valor humà i literari de les protagonistes. El primer que atrau el visitant és el so de les veus dels  vídeo poemes que projecten una peça de prosa o vers de les autores, moltes voltes llegits per elles mateixes. En el cas de  les escriptores en llengua catalana podem sentir i “visualitzar” mitjançant bellíssimes imatges seleccionades per la directora del vídeo, Vicki Calavia, i el seu editor, Álvaro Mazarrasa, fragments de textos de Mar Puchol, Marta Montblant, Glòria Francino, Teresa Jassà, Pilar Febas, Pilar Arbiol, Susanna Antolí, Silvia Ferragut, Merxe Llop, Mercè Ibarz, Susanna Barquin, Carme Alcover,’Aurèlia Lombarte, Carmeta Pallarés,  Mary Zapater i Cari Ariño.

Del llistat d’autores en aragonès en podem destacar a Ana Francisaca Abarca de Bolea, Neus Luzía Dueso, Pilar Beníterz, Ana Tena o Carmina Paraíso sins a arribar a 18. En total 34 autores de les quals es poden conèixer retalls de les seues vides, de vegades les seues mateixes veus i la seua trajectòria creativa. .

FOTO: M.S.

L’espai central de la mostra està travessat per un reguitzell de panells, confeccionats per l’empresa de disseny Terés &Antolin que recullen dades biogràfiques i professionals de les protagonistes. Al mateix temps, per les parets circumdants  es poden veure diverses fotografies d’elles amb alguns dels seus escrits, sense oblidar l’atractiu attrezzo de matolls i arbres sacsejats per la força del cerç d’aquestes veus creatives, obra de la dissenyadora de la mostra, Ana Bendicho. També es poden contemplar en uns amples prestatges una mostra editorial d’obres literàries, revistes i altres materials gràfics i audiovisuals en aragonès i en català.

Activitats paral·leles

De manera paral·lela a l’exposició, es desenvoluparan diverses activitats complementàries, coordinades per Beatriz Lucea. Entre elles destaquen la projecció d’una selecció de vídeo-poemes sobre dones escriptores en llengües pròpies d’Aragó a l’Aula Magna del Paranimf el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de les Escriptores; l’actuació, el 20 d’octubre, a les 7 de la tarde,  del grup musical La Chaminera  a la Sala Pilar Sinués  del mateix edifici, o la celebració d’una taula rodona sobre el tema a la mateixa sala Pilar Sinués el 9 de novembre. Finalment, durant tot el mes de novembre tindrà lloc, a la Biblioteca d’Aragó una mostra de materials bibliogràfics i d’obres pictòriques d’Elena Gusano  Galindo.
A més, per a potenciar el caràcter pedagògic, una pàgina web oferirà materials de contingut didàctic, existint també l’opció de concertar visites dirigides per les pròpies comissàries de l’exposició per a grups escolars.

Després que conclogue el seu cicle saragossà el proper 3 de desembre, la mostra  viatjarà cap a Jaca, al Palau de Congressos, on estarà del 16 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023). Posteriorment es podrà veure a Alcanyís, a la Sala Municipal l d’Exposicions des del 27 de gener de 2023 al  2 de març de 2023)

Les comissàries i auctoritats polítiques i acadèmiques a l’acte inaugural (FOTO: DGA)


L’exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, el Vicerectorat de Cultura i Projecció Social de la Universitat de Saragossa, comptant amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri d’Igualtat, de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès de Unizar, de la Càtedra sobre Igualtat i Gènere, de l’Institut de Patrimoni i Humanitats, de l’Institut Aragonès de la Dona, de l’Ajuntament de Jaca i de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Segons ens explica Maite Moret, una de les comissàries de la mostra, aquesta i les seues activitats organitzades al seu entorn “formen part d’un projecte més ampli a partir de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, on es va presentar el documental de Vicky Calavia, amb el títol ‘Veus en el cerç’.’Vozes en o zierzo’ que ha donat nom al projecte en el seu conjunt.”

FOTO: M.S.

Sis poetesses de la Franja, enregistrades en videoclips per la DGA

Ignacio López Susín i Ana Montagud, presentant lo projecte

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano,  Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.

El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.

Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.

Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.

Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball  literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” .  La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.

Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per  la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.

 Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”

El grup “Coses del Poble” ret tribut a l’Hèctor Moret

Foto: Màrio Sasot

La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà “Coses del poble” esdevingué, en la part final, un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.

 L’acte va tindre lloc a sala Goya del cinema de Mequinensa el passat diumenge 11 de desembre. Obrí la sessió Lourdes Ibarz, qui donà compte de les activitats desenvolupades pel grup d’investigació “Coses del poble” al llarg de l’any, emmarcades en el projecte “Cultura al carrer”.

Quant a l’altre projecte important d’aquesta associació, l’edició del quart número de la revista anual L’Angorfa, Ibarz comentà que estava dedicat a l’alcaldessa de la localitat, Magda Gòdia, traspassada enguany, “la dona més destacada que ha tingut la història de Mequinensa, sempre compromesa amb la cultura del poble”.

Seguidament, l’ historiador de la localitat, Jacinto Bonales, que exercí de mantenidor de l’acte, va fer un repàs dels continguts de la revista, que com cada edició recorren els diferents àmbits de la cultura local: l’etnografia, com és el cas de l’article de l’hongaresa Kristina Nemes (“Les cases que es buiden”) ; la música, amb un article d’Andreu Coso, sobre la biografia dels  músics mequinensans Santiago Oliver i Antonio Vallés; la natura, amb treballs de Juan Bernal i Alfons Maíllo; i un treball etnolingüístic envers el lèxic i les formes de vida del món de la navegació fluvial i la pesca tradicional a Mequinensa, a càrrec d’Hèctor Moret i Maite Moret.

No falten tampoc els habituals articles dedicats a la memòria de les coses passades, a l’art i a diferents esdeveniments històrics relacionats amb el poble i el seu entorn.

I quan (quasi) tothom donava per finalitzat l’acte, va arribar la sorpresa.

Lourdes Ibarz tornà a sortir a escena per a anunciar la celebració, allí mateix, d’un petit acte de reconeixement a l’Hèctor Moret “per l’enorme tasca d’investigació i  difusió de la cultura i la llengua del poble i en general, de tot l’Aragó catalanòfon.”

A continuació van pujar a l’escenari diferents personalitats de la cultura catalana i franjatina i amics del poeta i investigador homenatjat, els quals llegiren cadascú un poema de l’autor, que assegut al seu seient del pati de butaques no donava crèdit al que estava veient.

Participaren en la lectura l’Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, els professors de la Universitat de Saragossa i membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt i Maite Moret; els professors i membres de l’IEBC Carme Messeguer i Hugo Sorolla; Merche Llop, d’ASCUMA i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i Miquel Viladegut, coautor amb l’Hèctor del web “Espai Jesús Moncada”.

En nom de tots els participants, Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va dir unes paraules sobre l’Hèctor “un referent, no sol com a estudiós de la llengua i com a poeta, sinó com  autor d’unes investigacions imprescindibles en el camp de la toponímia i la literatura popular de la Franja que han aportat unes bases que  als que hem vingut darrere ens han permès continuar.”

 Giralt remarcà que “l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua “ha de fer visible el treball de persones com Moret” i que aquesta entitat “no podrà fer res sense el suport de les associacions que han treballat pel català de la Franja en les darreres dècades”.

Aquesta segona part de l’acte va estar amenitzada per l’actuació dels joves violinistes Àlex Prats i Juan Zalba, que van donar relleu a un homenatge merescut amb peces clàssiques de Bella Bartók i altres autors de  música contemporània.

La Universitat de Saragossa proposa la lectura d’autors de l’Aragó catalanòfon

Artur Quintana, autor de la Vall de Balat

Amb el títol de “Cultura a casa: Deu propostes per acostar-se a la literatura aragonesa en català”, els professors Javier Giralt i María Teresa Moret, del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, especialitzats en Filologia Catalana, proposen deu referències per a començar a conèixer aquesta part de la cultura i les lletres d’aquest territori

En el Dia Mundial de la Diversitat Cultural aquesta selecció -que ve acompanyada per altres deu propostes sobre literatura en llengua aragonesa- pretén mostrar la pluralitat i la riquesa de la cultura literària a Aragó.

 La selecció d’aquests dos especialistes inclou obres d’escriptors oriünds de la zona catalanoparlant d’Aragó -de comarques com el Baix Cinca, el Matarranya o el Baix Aragó– que usen la seva llengua materna en novel·les, contes o poesies. Relats de Jesús Montcada, Mercè Ibarz, Carles Terès, Mario Sasot o Francesc Serés, i textos lírics d’escriptors com Desideri Lombarte o Hèctor Moret són alguns dels que formen part d’aquesta proposta.
“La menor activitat cultural i social presencial d’aquesta època de quarantena pot ser -expliquen aquests especialistes en Filologia Catalana- una ocasió per a acostar-nos a aquests autors i a les seves obres, i començar a conèixer una literatura escrita en català que enfonsa les seves arrels a Aragó”.

“L’àmplia i diversa producció literària d’aquesta Comunitat té la sort de comptar amb autors que escriuen les seves obres en català, donant a la seva llengua materna la dignitat cultural que es mereix” –diuen aquests dos filòlegs franjolins.

La selecció que han realitzat combina obres disponibles en Internet o que es poden comprar en formats digitals, amb altres publicades solament en paper, aprofitant que la flexibilització de la quarantena permet accedir ja, amb més facilitat, a serveis bibliotecaris o as els que ofereixen les llibreries.


Varietat de textos, estils i gèneres

El Premi de les Lletres Aragoneses i Premi Nacional de la Crítica Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) obre la proposta dels professors del campus públic aragonès, que citen entre les seves obres les novel·les Camí de sirga, en la qual narra cent anys de la vida de Mequinensa, abans de ser inundada pel pantà; Estremida memòria, centrada en el bandolerisme del segle XIX; i els relats del Cafè de la granota i Calaveres atònites. Totes elles compten amb edició digital i en paper.


Jesús Moncada


La poesia està representada per Ataüllar el món des del Molinar, una recopilació de textos del matarranyenc Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins, 1937–Barcelona, 1989), editats per l’Associació Cultural del Matarranya; i per Camp clos/Campo cerrado edició bilingüe de l’obra poètica completa d’ Hèctor Moret (Mequinenza, 1958) publicada per la Universitat de Saragossa. Part dels poemes de tots dos autors tenen versions musicades, per Turne&Sesé i per Antón Abad respectivament, en la pàgina web ‘Música de poetes’.

Entre els narradors seleccionats trobem a tres escriptors nascuts a la localitat baix cinquenya de Saidí. Es tracta de Mercè Ibarz i Màrio Sasot, tots dos periodistes i professors de la generació que va viure la Transició, i Francesc Serés, nascut en els anys 70. Els tres retornen, d’una forma o una altra, a la seva terra d’origen a través de les obres citades en aquesta proposta. Ibarz està representada en ella per les novel·les La terra retirada i La palmera de blat. Sasot, per l’autobiogràfica Espills trencats, per la qual va rebre en 2017 el Premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó. De Francesc Serés –que també va obtenir aquest guardó en 2001- s’inclou La pell de la frontera, publicada en 2013.

Mercè Ibarz
Francesc Serés


Una altra obra fronterera recomanada és Licantropía,  òpera prima de Carles Terès, un inquietant relat pel qual aquest escriptor i dissenyador gràfic –nascut a Barcelona, de pares aragonesos, i radicat entre el Baix Aragó i el Matarranya– va obtenir el Guillem Nicolau en 2011.

Javier Giralt i Teresa Moret també proposen la lectura d’altres títols que han obtingut aquest guardó, que estan accessibles en la pàgina web Llengües d’Aragó. En la seua secció Publicacions es poden trobar les obres de Merxe Llop, Susanna Barquín, Santiago Vidiella, Marta Momblant, Carles Sancho, Teresa Claramunt, Josep Galan, Juli Micolau, Josep Antoni Chauvell, Susana Antolí, Josep San Martín, José Miguel Gracia, Xavier Terrado, HèctorMoret i Desideri Lombarte.

La seva proposta inclou a més la que qualifiquen d’obra més personal d’Artur Quintana. Es tracta de la Vall de Balat, versió ampliada de les memòries aragoneses d’aquest filòleg nascut a Barcelona i resident a La Codonyera, estretament lligat a Aragó pels seus estudis sobre l’aragonès i el català que es parla a les seves comarques.

Per a completar aquesta aproximació a la cultura aragonesa en català, els professors de la Universitat de Saragossa proposen fer una incursió per la revista Temps de Franja, promoguda per les associacions de les comarques catalanoparlants d’Aragó; i conèixer el programa de Mari Zapater, “La llengua al ras”, emès a Ràdio Fraga, i centrat en el patrimoni lingüístic del català d’Aragó.


Aquesta proposta enllaça, en el Dia Mundial de la Diversitat Cultural i en l’àmbit d’Aragó, amb la selecció de deu recursos digitals per a acostar-se a la literatura en aragonès –la tercera llengua romanç reconeguda per la legislació d’aquesta Comunitat–, que ha elaborat José Ángel Sánchez Ibáñez, professor del Diploma en Filologia Aragonesa del Campus d’Osca i del Departament de Literatura de la Universitat de Saragossa, accessible en aquest enllaç.

El Seminari de professors de Llengua Catalana rep el Premi Desideri Lombarte 2017

imagenes_Foto_jurado_Desideri_Lombarte_1_940de91a

Membres del jurat. D’esquerra a dreta: Pietro Cucalón, Nacho López, Maite Pérez, Maite Moret i Margarita Celma
El Seminari Autonomic de professors/es de Llengua Catalana ha estat elegit per unanimitat Premi Desideri Lombarte 2017 per “la seva inestimable contribució a la normalització de la llengua catalana a Aragó i la seva influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística”. Des de 1984, els professors que han desenvolupat la tasca de l’ensenyament d’aquesta matèria s’han reunit per coordinar els criteris pedagògics dels docents aragonesos de l’àrea de llengua catalana, han confeccionat materials i recursos adaptats a les necessitats i a la realitat lingüística aragonesa. El Seminari abasta a tot el professorat de llengua catalana de totes les etapes educatives i de tot el territori aragonès catalanoparlant, des dels seus inicis als anys vuitanta fins a l’actualitat, contribuint a formar pedagògicament el professorat de l’àrea de llengua catalana i col·laborant en la dinamització cultural d’aquest idioma entre l’alumnat.
El Premi Desideri Lombarte reconeix una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposen un destacat benefici per al català d’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constituixque un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa. El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat amb motiu del Dia Europeu de les Llengües. El jurat ha estat format  per la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; Margarita Celma Tafalla, mestra i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Maria Teresa Moret, professora de la Universitat de Saragossa i de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís; així com Josep Antoni Chauvell, escriptor i president de la Comarca de la Llitera. El secretari ha estat Pedro Julián Cucalón.

 

 

 

Saragossa celebrarà el dia de la Llengua Materna al Pananimf

cartell-dia-llengua-materna-2017-bis

El proper dia 21 de febrer es celebra arreu del món el Dia de la Llengua Materna, jornada instituida y apadrinada per la UNESCO.

El Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, ha organitzat per a eix mateix dia una acte oficial  a una de les sales de l’edifici  Paranimf en el que es retrà homenatge a les dues llengües pròpies d’aragó i que no tenen el  reconeixement d’oficials: l’aragonès i el català.

Continua llegint