La història de les petites coses

Presentació del llibre Objetos con historia, de Paquita Vilella

Esteban Sarasa i Paquita Vilella

 

Després de la publicació del seu volum Cocina con historia,  Paquita Vilella (Mequinensa, 1950) ha continuat en la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva a través dels objectes, espais i relacions socials del passat més recent amb el llibre “Objetos con historia. La vida cotidiana en la antigua villa de Mequinenza”, que es va presentar el divendres 21 de juny a la llibreria “Portadores de sueños” de Saragossa.

La UIMP organitza un curs a Benavarri sobre la maternitat i paternitat de les persones amb discapacitat

 

D’esquerra a dreta: Alfredo Serreta, Alfredo Sancho i Jacinto Marqués  (foto: Màrio Sasot)

 

El  món de la discapacitat física o intel·lectual  ha canviat molt a Espanya durant les darreres dècades. De estar tancats a casa, amb una situació d’invisibilitat social absoluta  durant l’ominosa postguerra franquista han arribat a obrir-se pas davant les dificultats i la incomprensió de certs sectors fins aconseguir una integració en el món educatiu social i laboral i, en molts casos una vida autònoma i independent de les seues famílies i…la possibilitat de formar ells mateixos una família?

D’eix tema, tan delicat, invisible i del que hi ha tan poca bibliografia especialitzada se’n parlarà amb gran profunditat i diversitat d’angles del 18 al 20 de juliol de 2018 a la capella de l’Antic Hospital de Santa Elena de Benavarri, organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo dins dels programes de la secció Pirineus. Hi col·laboren l’Ajuntament de Benavarri i la Fundació Crisàlide, amb seu a Camporrells, i patrocinen la Universitat de Saragossa, Diputació d’Osca i el Govern d’Aragó.

El curs s’inaugurarà el 18 de juliol amb la presència de la Consellera del Departament de Ciutadania i Drets socials del Govern d’Aragó, María Luisa Broto i del director de la UIMP-Pirineos, Alfredo Serreta.

Entre els ponents figuren especialistes que parlaran, de l’àmbit social d’aquest tema, el professor Elias Vived, de l’Associació Síndrome de Down- Huesca; de l’àmbit biològic, Clara González Llagostera, embriòloga i especialista en fecundació in vitro i andrologia de l’Institut Universitari Dexeus; des de l’àmbit bioètic, Josep Maria Busquets, secretari del Comitè de Bioètica de Catalunya; Gemma Deulofeu, psicòloga i sexòloga, i dins de l’àmbit espiritual mossèn Vicent Berenguer.

“Des de l’organització del Curs no pretenem ni defendre una maternitat a qualsevol preu ni negar-la. Tan sol volem obrir un espai on tothom pugue parlar amb plena llibertat i sense prejudicis”- explicà Jacinto Marqués, director de la Fundació Crisàlide, veritable instigador i impulsor d’aquest curs.

 

Mes informació: http://www.uimp.es/sedes/pirineos.html

 

 

 

Arribem al darrer port: Presentem “Espills trencats” a Santa Coloma.

A la fi, i després de mesos i mesos de procel·losa navegació presentant els “Espills…”  a diferents llogarets, pobles i ciutats de Saragossa, la Franja i Catalunya, el proper divendres arribarem al darrer port d’aquesta meravellosa travessia.

El 15 de juny, a les 19:30 h., al Centre d’Art Can Sisteré, de Santa Coloma de Gramenet, carrer Sant Carles s/n,  presentarem la meua novel·la “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura en Català atorgat pel  Govern d’Aragó.

Hi intervindrem l’Odei A. Etxearte, periodista i escriptora, Rodolfo del Hoyo, escriptor, i jo mateix.

Organitzen l’acte l’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, Fòrum Grama i Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet. 

Odei A- Etxearte                          Rodolfo del Hoyo

Com diu en les seues notes l’amic Rodolfo, company de militància i de redacció a la revista Grama, “Mario Sasot va viure a Santa Coloma des de 1974 a 1980. Va ser professor a l’Institut Puig Castellar els cursos 1978-79 i 1979-80. En aquells anys de residència a la ciutat del Besós  va treballar com a redactor a la revista Grama i fou corresponsal de Santa Coloma al diari vespertí Tele-Exprés.  Militant del Moviment Comunista de Catalunya, participà activament en la fundació de l’Assemblea Democràtica de Santa Coloma, i en les activitats de  l’Associació de Veïns del Barri de Centre  i del Grup de Joves de “Can Mariner” .

Us expliquem una mica de què va aquesta novel·la autobiogràfica.

Andreu Correfons és un nen despert i inquiet, nascut i crescut entre dues llengües, entre dues famílies social i antropològicament diferents d’un mateix poble, entre dues visions d’Espanya i del seu últim conflicte civil. D’eixes dualitats naixerà un esperit rebel i contradictori, ingenu i generós.

Els records dispersos sobre els avantpassats, la seua infància, l’adolescència i joventut acaben reflectint un context social i històric més complex: el de l’Espanya rural dels anys 50; la migració del camp a la ciutat; la repressió policial i les lluites universitàries durant el franquisme i la transició; la sortida a l’estranger, on descobreix la llibertat; l’emigració laboral a Catalunya i de nou a Saragossa, la ciutat de l’etern retorn.

Els paisatges crepusculars de Saidí, el Baix Cinca, Canfranc, El Segrià o les Garrigues; els carrers i barriades de Hèlsinki; les presons, casernes i comissaries aragoneses; els costeruts turons que envolten Santa Coloma de Gramenet, conformen el canemàs on es teixeix la vida de l’Andreu, un fill natural de la transició.

 

 

Presentació de “Espills trencats” al Centre Aragonès de Barcelona

Hèctor Moret                                                     Màrio Sasot

Andreu Correfons és un nen despert i inquiet, nascut i crescut entre dues llengües, entre dues famílies social i antropològicament diferents d’un mateix poble, entre dues visions d’Espanya i del seu últim conflicte civil. D’eixes dualitats naixerà un esperit rebel i contradictori, ingenu i generós.

Els records dispersos sobre els avantpassats, la seua infància, l’adolescència i joventut acaben reflectint un context social i històric més complex: el de l’Espanya rural dels anys 50; la migració del camp a la ciutat; la repressió policial i les lluites universitàries durant el franquisme i la transició; la sortida a l’estranger, on descobreix la llibertat; l’emigració laboral a Catalunya i de nou a Saragossa, la ciutat de l’etern retorn.

Els paisatges crepusculars de Saidí, el Baix Cinca, Canfranc, El Segrià o les Garrigues; els carrers i barriades de Hèlsinki; les presons, casernes i comissaries aragoneses; els costeruts turons que envolten Santa Coloma de Gramenet, conformen el canemàs on es teixeix la vida de l’Andreu, un fill natural de la transició.