Projecte “Jesús Moncada”

 

Autor de la idea i elaboració del projecte: Màrio Sasot, catedràtic de Llengua i Literatura Castellanes al IES Andalán de Saragossa, natural de Saidí (Baix Cinca. Franja Oriental d’Aragó). .

Coordinació del projecte: Màrio Sasot i Antoni Bengochea, professor agregat de Música del IES Jerónimo Zurita de Saragossa, natural de Calaceit (Matarranya. Franja Oriental d’Aragó).

Finançament, assessorament i infraestructures: Direcció General de Renovació Pedagògica, Unitat de Llengües d’Aragó del Departament d’Educació del Govern aragonès.

Duració: Des del curs 2000-2001 fins al 2010-2011.  (Onze cursos escolars). En setembre de 2011 va ser surpimit pel nou govern aragonès del PP, després coaligat amb el PAR.

En què consisteix el projecte?

Es tracta de posar a l’abast dels professors, mestres, alumnes i pares dels centres escolars de la Franja Oriental aragonesa on s’imparteix català, un ampli i obert “banc d’activitats” que faci arribar a les aules, directament a través dels mateixos creadors, la llengua, la literatura, la música, l’art i les tradicions populars pròpies d’aquestes comarques.

Quins són els destinataris d’aquest projecte?

 Els alumnes dels centres públics i privats d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Educació d’Adults  de la Franja, que hagen triat el català com a matèria opcional, encara que algunes activitats estan obertes a la resta d’alumnes, pares, professors, veïns, etc. En els últims sis anys, des de 2005, algunes  activitats i programes del Projecte van arribar també a diversos centres de les ocmarques lleidatanes i tarraconines properes a la  ratlla d’Aragó gràcies a diferents convenis signants entre els Departaments d’ensenyament d’Aragó i Catalunya.

 

Quins són els seus principals  objectius?

Aquest projecte es planteja fonamentalment:

– Contribuir a l’impuls i dignificació de les classes de català a les escoles de la Franja mitjançant una sèrie d’activitats que transcendixquen el marc didàctic de l’aprenentatge de la llengua i prestigien la seua tasca.

– Aconseguir que els alumnes tinguen coneixement de primera mà i llegixquen les obres literàries d’aquells autors del seu mateix entorn geogràfic (poble, comarca, etc.) que utilitzen el català  com eina de cultura i de creació literària.

– Superar, així, el complex diglòssic de l’exclusiu ús familiar i col.loquial de la seua llengua materna.

– Intentar modificar la concepció utilitarista que avui existeix, dissortadament, en bona part de l’alumnat i de molts pares de centres de Primària i Secundària de la Franja, els quals veuen, en les classes de català, més aviat una via que facilita l’accés a les Universitats d’arreu dels països de parla catalana pròxims al seu territori, que la possibilitat de conèixer i utilitzar millor la seua llengua materna.

–        Col.laborar, mitjançant l’organització d’actes culturals públics destinats als alumnes, però oberts també als pares i veïns de les mateixes poblacions de la Franja, en la creació d’un ambient de respecte i prestigi creixents de la llengua catalana a l’Aragó.

Per què naix la proposta l’any 2000. Context sociopolític, cultural i lingüístic.

Aquest projecte naix i es porta a terme després de quinze anys d’implantar-se les classes optatives de català als centres de la Franja, on aquesta matèria és inmpartida a 3.200 alumnes per 28 professors a 32 centres, i es presenta al Departament d’Ensenyament d’Aragó  el mateix any en què va guanyar les eleccions autonòmiques el PSOE aragonès encapçalat pel franjolí (de Bonansa, Ribagorça Oriental, Osca) Marcel·lí Iglesias amb un programa de govern en calició am el PAR que contemplava la redacció i presentació al Parlament aragonès, d’una Llei de Llengües, que garantís la cooficialitat del català i l’aragonès dins d’aquests territoris.

Història

El Projecte Moncada, va nàixer el curs 2000/2001 amb l’objectiu, entre altres, de que els alumnes dels centres d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Escoles d’Adults i Escoles Oficials d’Idiomes de les comarques catalanoparlants aragoneses on s’ensenya Català, coneguen de primera mà i llegixquen les obres literàries d’aquells autors del seu mateix entorn geogràfic que utilitzen el català  com eina de cultura i de creació literària.

Per a aconseguir aquest objectiu, dins del Programa “Escriptors a l’aula” del Projecte Moncada es posen a l’abast dels quasi quaranta centres educatius de les comarques de la Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó/Casp, Baix Aragó i Matarranya que imparteixen Català, una vintena d’escriptors naturals, procedents o relacionats amb aquests territoris amb obra publicada.

Entre ells, han passat per les aules d’aquestes escoles aragoneses, dins del Programa  Escriptors a l’aula, els saidinencs Francesc Serés i Mercè Ibarz, el poeta i filòleg mequinensà Hèctor Moret i el poeta de la mateixa vila Marià López Lacasa; Josep San Martín, Josep Antoni Chauvell, Juli Micolau, Carles Andreu,  Lluís Rajadell, Glòria Francino, Imma Monsó, etc. sense oblidar als dissortadament ja desapareguts Jesús Moncada  i Josep Galan, ànimes del programa i el Projecte en aquells primers anys, (el primer donà  a partir del 2007,  el seu nom al Projecte, i el poeta matarranyenc  Desideri Lombarte, a través de la veu i els recitals de l’Antoni Bengochea.

També hi participen, dins d’altres programes,  animadors i difusors de les obres d’aquests autors com el Duo Recapte, dins del Programa Poesia a les Aules o, dins del Programa de Literatura oral i tradicional, grups musicals com La Chaminera, o contacontes com Antoni Bengochea, Teresa la Bruixeta,  i Domingo Chinchilla. També hi participen cantautors com Anton Abad, o Àngel Villalba; periodistes de diferents Mitjans de Comunicació, on hi participaren l’home del temps  tallers creatius de pintura ràpida, a càrrec de Miquel Estanya; de  màgia i jocs d’ingeni, impartit per Guillermo Castelló; altre  sobre la fauna i la flora d’aquestes comarques, a càrrec del polític i naturalista de beseit Albert Moragrega, tots ells impartits en català.  Finalment es posen a l’abast dels centres i els municipis, exposicions sobre la Cultura, la Llengua, la Història i els autors més rellevants de la Literatura Aragonesa en Llengua Catalana.

En els últims anys hi participaren també grups de teatre com els aragonesos Titiriteros de Binéfar,  els lleidatans Zum Zum, Xip Xap, Centre de Titelles de Lleida,  La Baldufa, Sidral, i el grup folk i d’animació valencià Trencaclosques Teatre.

El Projecte Moncada s’ha enriquit amb altres experiències com el programa d’intercanvis d’activitats amb la Generalitat de Catalunya com el del Gust per la lectura i Itineraris de lectura,  que ha permès portar   als nostres centres escriptors com Enric Larrègola, Emili Teixidor, Pep Coll, etc., fruit del Conveni signat entre els departaments d’Educació d’ambdues Comunitats Autònomes. En virtut d’aquest acord, molts dels nostres escriptors, cantautors, grups de folk i demés divulgadors culturals franjolins han pogut visitar diferents centres de Primària i Secundària de les comarques catalanes llindars amb Aragó i em pogut  portar a les escoles, teatres i cinemas locals de la Franja actuacions del cantautor Miquel Pujadó  i  sessions de Cinema en Català que el departament d’Ensenyament  de la Generalitat tenia a l’abast com activitats complementàries del programa Gust per la lectura.

També s’ha mantingut, al llarg d’aquests onze anys de durada del Projecte  una col·laboració fluida amb el Projecte de Literatura en Llengua Castellana Invitación a la Lectura, del mateix Departament d’Educació aragonès, coordinat per Ramón Acín, la qual circumstància ha permès portar autors com Carme Riera, Imma Monsó, Quim Monsó, simultàniament  a centres castellanoparlants i catalanoparlants aragonesos, en gires organitzades per ambdós projectes.