José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística

L’advocat i jurista saragossà José Ignacio López Susín, especialitat en legislació sobre normalització lingüística i militant de CHA, ha set anomenat avui pel Govern aragonès Direcció General de Política Lingüística.
La creació d’aquest organisme va ser una exigència irrenunciable del grup nacionalista d’esquerres CHA per a entrar al nou govern d’Aragó presidit pel socialista Javier Lambán. CHA s’ha fet càrrec de la Consellería de Vertebració del Territori, Foment i Vivenda.

Discurs d’investidura de Josep Anton Chauvell com a nou president de La Llitera

Lo Reguer

Chauvell ja va presidir el Consell entre els anys 2007 i 2011.

Josep Anton Chauvell va ser investit president del Consell Comarcal de La Llitera el passat dijous. Durant el seu discurs, Chauvell va destacar el paper del PSOE a l’oposició durant l’última legislatura i se va marcar complir dos punts essencials en els propers quatre anys: l’arribada dels regs a la Llitera Alta i la consecució d’una Llei de Llengües que reconegue el català com a llengua pròpia de la Comarca.

View original post 598 more words

Luis Yrache, maestro con alma de poeta. (Obituario)

Luis Yrache,

Catedrático de Institutos de Bachillerato en la especialidad de Lengua y Literatura Españolas, profesor ocasional de Universidad, autor de versos gongorinos y artículos alambicados, en ocasiones poco inteligibles por su compleja pero rigurosa sintaxis, militante del PCE y el PSUC, desde los primeros años 70 hasta su muerte el pasado 14 de julio, ha cubierto con su intensa actividad y bonhomía más de cuatro décadas de la vida cultural, social y política aragonesa.

Miguel Hernàndez recordat (a contracor) a Oriola

Foto 1: Un mural commemoratiu del gran poeta oriolà a la pujada del barri marginal on va viure dels 4 als 24 anys.
Foto 2: Una de les imatges que es poden veure a la Casa de Miguel Hernàndez, d’Oriola (Alacant).

“En Orihuela, su pueblo y el mío”. Aquest primer vers de l'”Elegia a Ramón Sijé” ´que aïllat del context global del poema resulta absolutament anodí, inofensiu i per tant políticament correcte, és la única manifestació poètica que es pot trobar als murs del casc històric de la vila d’Oriola. Però on veritablement es pot trobar l’esperit de Miguel Hernàndez és a la seua casa on va viure des de 1914 a 1934, quan va marxar a Madrid. Aquesta casa està situada a peu del del mont de Sant Miquel, al costat del nagnífic Col·legi de Santo Domingo, on Miguel Hernández va estudiar alguns anys de petit.

Es tracta d’una construcció típica de l’Oriola rural i camperola, d’una única planta. Allí es cpncerven alguns rtecords de la família i fotografies de Miguel, la seua fanília i algunes escenes del poeta durant la guerra. Hi ha dos dormitoris, una petita cuina, i dospetits hanotatges més. A l’entorn de la casa hi ha un petit jardí amb un pou, un graner, un corral on la seua família guardava els animals i un petit hort on es conserva la figuera sota la qual el peta passava moltes hores llegint. Però el més important és que la casa conserva l’esperit humil, entranyable, sensible i pegat a la terra, la imatge que els lectors de’n Miguwel Hernández ens hem fet d’ell.

Al costat hi ha un edifici gran i nou, el Centre d’Estudis de la Fundació Miguel Hernández, on el seu director atén els estudiosos i interessats en l’obra i la vida d’aquest autor.
La relació de Hernández amb la seua vila, on ha estat sempre governada per ajuntaments del PP, succeeix quelcom similar a la relació que tenin o han tingut l’Ovidi Monllorc amb Alcoi i Raimon amb Xàtiva, viles natals d’aquests respectius artistes. Els municipis no es poden sustraure de l’interès cultural i turístic que aquests fills de les seues viles susciten als forasters i autòctons. I senten que tenin que fer alguna cosa en pro d’ells. Però ho fan a contracor, sense entusiasme. I això es nota.

Fotos 3 i 4: Recreació del dormitori d’en Mogiuel Hernández on es veu el seu llit i un petit escritori.