La Universitat de Saragossa proposa la lectura d’autors de l’Aragó catalanòfon

Artur Quintana, autor de la Vall de Balat

Amb el títol de “Cultura a casa: Deu propostes per acostar-se a la literatura aragonesa en català”, els professors Javier Giralt i María Teresa Moret, del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, especialitzats en Filologia Catalana, proposen deu referències per a començar a conèixer aquesta part de la cultura i les lletres d’aquest territori

En el Dia Mundial de la Diversitat Cultural aquesta selecció -que ve acompanyada per altres deu propostes sobre literatura en llengua aragonesa- pretén mostrar la pluralitat i la riquesa de la cultura literària a Aragó.

 La selecció d’aquests dos especialistes inclou obres d’escriptors oriünds de la zona catalanoparlant d’Aragó -de comarques com el Baix Cinca, el Matarranya o el Baix Aragó– que usen la seva llengua materna en novel·les, contes o poesies. Relats de Jesús Montcada, Mercè Ibarz, Carles Terès, Mario Sasot o Francesc Serés, i textos lírics d’escriptors com Desideri Lombarte o Hèctor Moret són alguns dels que formen part d’aquesta proposta.
“La menor activitat cultural i social presencial d’aquesta època de quarantena pot ser -expliquen aquests especialistes en Filologia Catalana- una ocasió per a acostar-nos a aquests autors i a les seves obres, i començar a conèixer una literatura escrita en català que enfonsa les seves arrels a Aragó”.

“L’àmplia i diversa producció literària d’aquesta Comunitat té la sort de comptar amb autors que escriuen les seves obres en català, donant a la seva llengua materna la dignitat cultural que es mereix” –diuen aquests dos filòlegs franjolins.

La selecció que han realitzat combina obres disponibles en Internet o que es poden comprar en formats digitals, amb altres publicades solament en paper, aprofitant que la flexibilització de la quarantena permet accedir ja, amb més facilitat, a serveis bibliotecaris o as els que ofereixen les llibreries.


Varietat de textos, estils i gèneres

El Premi de les Lletres Aragoneses i Premi Nacional de la Crítica Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) obre la proposta dels professors del campus públic aragonès, que citen entre les seves obres les novel·les Camí de sirga, en la qual narra cent anys de la vida de Mequinensa, abans de ser inundada pel pantà; Estremida memòria, centrada en el bandolerisme del segle XIX; i els relats del Cafè de la granota i Calaveres atònites. Totes elles compten amb edició digital i en paper.


Jesús Moncada


La poesia està representada per Ataüllar el món des del Molinar, una recopilació de textos del matarranyenc Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins, 1937–Barcelona, 1989), editats per l’Associació Cultural del Matarranya; i per Camp clos/Campo cerrado edició bilingüe de l’obra poètica completa d’ Hèctor Moret (Mequinenza, 1958) publicada per la Universitat de Saragossa. Part dels poemes de tots dos autors tenen versions musicades, per Turne&Sesé i per Antón Abad respectivament, en la pàgina web ‘Música de poetes’.

Entre els narradors seleccionats trobem a tres escriptors nascuts a la localitat baix cinquenya de Saidí. Es tracta de Mercè Ibarz i Màrio Sasot, tots dos periodistes i professors de la generació que va viure la Transició, i Francesc Serés, nascut en els anys 70. Els tres retornen, d’una forma o una altra, a la seva terra d’origen a través de les obres citades en aquesta proposta. Ibarz està representada en ella per les novel·les La terra retirada i La palmera de blat. Sasot, per l’autobiogràfica Espills trencats, per la qual va rebre en 2017 el Premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó. De Francesc Serés –que també va obtenir aquest guardó en 2001- s’inclou La pell de la frontera, publicada en 2013.

Mercè Ibarz
Francesc Serés


Una altra obra fronterera recomanada és Licantropía,  òpera prima de Carles Terès, un inquietant relat pel qual aquest escriptor i dissenyador gràfic –nascut a Barcelona, de pares aragonesos, i radicat entre el Baix Aragó i el Matarranya– va obtenir el Guillem Nicolau en 2011.

Javier Giralt i Teresa Moret també proposen la lectura d’altres títols que han obtingut aquest guardó, que estan accessibles en la pàgina web Llengües d’Aragó. En la seua secció Publicacions es poden trobar les obres de Merxe Llop, Susanna Barquín, Santiago Vidiella, Marta Momblant, Carles Sancho, Teresa Claramunt, Josep Galan, Juli Micolau, Josep Antoni Chauvell, Susana Antolí, Josep San Martín, José Miguel Gracia, Xavier Terrado, HèctorMoret i Desideri Lombarte.

La seva proposta inclou a més la que qualifiquen d’obra més personal d’Artur Quintana. Es tracta de la Vall de Balat, versió ampliada de les memòries aragoneses d’aquest filòleg nascut a Barcelona i resident a La Codonyera, estretament lligat a Aragó pels seus estudis sobre l’aragonès i el català que es parla a les seves comarques.

Per a completar aquesta aproximació a la cultura aragonesa en català, els professors de la Universitat de Saragossa proposen fer una incursió per la revista Temps de Franja, promoguda per les associacions de les comarques catalanoparlants d’Aragó; i conèixer el programa de Mari Zapater, “La llengua al ras”, emès a Ràdio Fraga, i centrat en el patrimoni lingüístic del català d’Aragó.


Aquesta proposta enllaça, en el Dia Mundial de la Diversitat Cultural i en l’àmbit d’Aragó, amb la selecció de deu recursos digitals per a acostar-se a la literatura en aragonès –la tercera llengua romanç reconeguda per la legislació d’aquesta Comunitat–, que ha elaborat José Ángel Sánchez Ibáñez, professor del Diploma en Filologia Aragonesa del Campus d’Osca i del Departament de Literatura de la Universitat de Saragossa, accessible en aquest enllaç.

Presentació de “Espills trencats” al Campell

xerrades d’estiu El Campell (3-8-2018)

ESPILLS PORTADA

Com podeu veure en el cartell que us adjunto , tinc l’honor i el plaer d’obrir les Nits Culturals d’Estiu del Campell, el divendres 3 d’agost a les 10,30 de la  nit  al recinte de les Piscines Municipals amb la presentació del meu llibre Espills trencats, amb una xerrada que porta el títol de: “Una història generacional”.

Organitzen l‘Associació Cultural La Bardisa i  l‘Ajuntament  del Campell

Presentarà l’acte el sociòleg i professor universitari  Pep Espluga 

MARIO 5

Màrio Sasot

 

Presentació de “Espills trencats” a la Torre de Tamúrcia (Cartell definitiu)

 

TERRETA 2018 DEF

Cartell amb el Programa de les Jornades

 

El pròxim dia quatre  d’Agost a les 11 hores, moment de la pausa- cafè en les IX enes  Jornades Culturals “Coneix la Terreta”, a la Pobla de Tamúrcia, (llogaret de Tremp)  es presentaran dos llibres que tenin molt a veure amb la memòria i els arrels  de  dos autors de frontera. Es tracta de la novel·la “Els paisatges  trobats”, de Josep Santesmases, II Premi de Narrativa Memorialística “Ciutat de Benicarló 2017”,  i el  llibre “Espills Trencats”, de Màrio Sasot, Premi “Guillem Nicolau 2017”  atorgat pel Govern d’Aragó. També es presentaran els llibres “Luzás, una joya en Ribagorza”, de Carlos Lloret., i “Episodis de la guerra de Gerri, Carlemany, Montserrat i els Moriscos, de Josep Maria Orteu. i

En el llibre de Santesmases (Vila-rodona, 1951) el Jurat de la vila de Benicarló valorà com els sentiments traspuen el paisatge en les seues històries d’infància a la seua terra natal, entre els Pallars i la Ribagorça. En el cas de “Espills Trencats”, de Màrio Sasot (Saidí, 1951),  la història recorre  la infància, adolescència i joventut de l’autor i els paisatges de la Franja, el Baix Cinca, el Segrià, Canfranc, i les ciutats de Saragossa. Jaca, Hèlsinki i Santa Coloma de Gramenet en els últims anys del franquisme i primers de la Transició.

El conjunt de les Jornades, tenen com a temàtica la recerca etnogràfica i la conservació de monuments històrics a Catalunya,  projeccions cinematogràfiques dedicades a Occitània i el Festival de Cinema Etnogràfic de Catalunya.

 

Josep-Santesmases-17-04-2016

Josep Santesmases

 

Mario Sasot MARIO 5

La història de les petites coses

Presentació del llibre Objetos con historia, de Paquita Vilella

Presentació Objetos 1

Esteban Sarasa i Paquita Vilella

 

Després de la publicació del seu volum Cocina con historia,  Paquita Vilella (Mequinensa, 1950) ha continuat en la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva a través dels objectes, espais i relacions socials del passat més recent amb el llibre “Objetos con historia. La vida cotidiana en la antigua villa de Mequinenza”, que es va presentar el divendres 21 de juny a la llibreria “Portadores de sueños” de Saragossa.

Continua llegint

La UIMP organitza un curs a Benavarri sobre la maternitat i paternitat de les persones amb discapacitat

 

edf

D’esquerra a dreta: Alfredo Serreta, Alfredo Sancho i Jacinto Marqués  (foto: Màrio Sasot)

 

El  món de la discapacitat física o intel·lectual  ha canviat molt a Espanya durant les darreres dècades. De estar tancats a casa, amb una situació d’invisibilitat social absoluta  durant l’ominosa postguerra franquista han arribat a obrir-se pas davant les dificultats i la incomprensió de certs sectors fins aconseguir una integració en el món educatiu social i laboral i, en molts casos una vida autònoma i independent de les seues famílies i…la possibilitat de formar ells mateixos una família?

D’eix tema, tan delicat, invisible i del que hi ha tan poca bibliografia especialitzada se’n parlarà amb gran profunditat i diversitat d’angles del 18 al 20 de juliol de 2018 a la capella de l’Antic Hospital de Santa Elena de Benavarri, organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo dins dels programes de la secció Pirineus. Hi col·laboren l’Ajuntament de Benavarri i la Fundació Crisàlide, amb seu a Camporrells, i patrocinen la Universitat de Saragossa, Diputació d’Osca i el Govern d’Aragó.

El curs s’inaugurarà el 18 de juliol amb la presència de la Consellera del Departament de Ciutadania i Drets socials del Govern d’Aragó, María Luisa Broto i del director de la UIMP-Pirineos, Alfredo Serreta.

Entre els ponents figuren especialistes que parlaran, de l’àmbit social d’aquest tema, el professor Elias Vived, de l’Associació Síndrome de Down- Huesca; de l’àmbit biològic, Clara González Llagostera, embriòloga i especialista en fecundació in vitro i andrologia de l’Institut Universitari Dexeus; des de l’àmbit bioètic, Josep Maria Busquets, secretari del Comitè de Bioètica de Catalunya; Gemma Deulofeu, psicòloga i sexòloga, i dins de l’àmbit espiritual mossèn Vicent Berenguer.

“Des de l’organització del Curs no pretenem ni defendre una maternitat a qualsevol preu ni negar-la. Tan sol volem obrir un espai on tothom pugue parlar amb plena llibertat i sense prejudicis”- explicà Jacinto Marqués, director de la Fundació Crisàlide, veritable instigador i impulsor d’aquest curs.

 

Mes informació: http://www.uimp.es/sedes/pirineos.html

 

 

 

Arribem al darrer port: Presentem “Espills trencats” a Santa Coloma.

STA COLOMA

A la fi, i després de mesos i mesos de procel·losa navegació presentant els “Espills…”  a diferents llogarets, pobles i ciutats de Saragossa, la Franja i Catalunya, el proper divendres arribarem al darrer port d’aquesta meravellosa travessia.

El 15 de juny, a les 19:30 h., al Centre d’Art Can Sisteré, de Santa Coloma de Gramenet, carrer Sant Carles s/n,  presentarem la meua novel·la “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura en Català atorgat pel  Govern d’Aragó.

Hi intervindrem l’Odei A. Etxearte, periodista i escriptora, Rodolfo del Hoyo, escriptor, i jo mateix.

Organitzen l’acte l’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, Fòrum Grama i Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet. 

odeiResultado de imagen de Rodolfo del Hoyo fotos

Odei A- Etxearte                          Rodolfo del Hoyo

Com diu en les seues notes l’amic Rodolfo, company de militància i de redacció a la revista Grama, “Mario Sasot va viure a Santa Coloma des de 1974 a 1980. Va ser professor a l’Institut Puig Castellar els cursos 1978-79 i 1979-80. En aquells anys de residència a la ciutat del Besós  va treballar com a redactor a la revista Grama i fou corresponsal de Santa Coloma al diari vespertí Tele-Exprés.  Militant del Moviment Comunista de Catalunya, participà activament en la fundació de l’Assemblea Democràtica de Santa Coloma, i en les activitats de  l’Associació de Veïns del Barri de Centre  i del Grup de Joves de “Can Mariner” .

ESPILLS PORTADA

Us expliquem una mica de què va aquesta novel·la autobiogràfica.

Andreu Correfons és un nen despert i inquiet, nascut i crescut entre dues llengües, entre dues famílies social i antropològicament diferents d’un mateix poble, entre dues visions d’Espanya i del seu últim conflicte civil. D’eixes dualitats naixerà un esperit rebel i contradictori, ingenu i generós.

Els records dispersos sobre els avantpassats, la seua infància, l’adolescència i joventut acaben reflectint un context social i històric més complex: el de l’Espanya rural dels anys 50; la migració del camp a la ciutat; la repressió policial i les lluites universitàries durant el franquisme i la transició; la sortida a l’estranger, on descobreix la llibertat; l’emigració laboral a Catalunya i de nou a Saragossa, la ciutat de l’etern retorn.

Els paisatges crepusculars de Saidí, el Baix Cinca, Canfranc, El Segrià o les Garrigues; els carrers i barriades de Hèlsinki; les presons, casernes i comissaries aragoneses; els costeruts turons que envolten Santa Coloma de Gramenet, conformen el canemàs on es teixeix la vida de l’Andreu, un fill natural de la transició.

 

MARIO 4

 

Presentació de “Espills trencats” al Centre Aragonès de Barcelona

PRESENTACIÓ ESPILLS BARCELONA 3

225px-Hector_4MARIO 5

Hèctor Moret                                                     Màrio Sasot

Andreu Correfons és un nen despert i inquiet, nascut i crescut entre dues llengües, entre dues famílies social i antropològicament diferents d’un mateix poble, entre dues visions d’Espanya i del seu últim conflicte civil. D’eixes dualitats naixerà un esperit rebel i contradictori, ingenu i generós.

Els records dispersos sobre els avantpassats, la seua infància, l’adolescència i joventut acaben reflectint un context social i històric més complex: el de l’Espanya rural dels anys 50; la migració del camp a la ciutat; la repressió policial i les lluites universitàries durant el franquisme i la transició; la sortida a l’estranger, on descobreix la llibertat; l’emigració laboral a Catalunya i de nou a Saragossa, la ciutat de l’etern retorn.

Els paisatges crepusculars de Saidí, el Baix Cinca, Canfranc, El Segrià o les Garrigues; els carrers i barriades de Hèlsinki; les presons, casernes i comissaries aragoneses; els costeruts turons que envolten Santa Coloma de Gramenet, conformen el canemàs on es teixeix la vida de l’Andreu, un fill natural de la transició.

 

ESPILLS PORTADA

Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Lleida

presentació Espills trencats Lleida (3)

Finalment, després de múltiples gestions i ball de dates per acoblar els interesos de tots els protagonistes, ens trobarem el 24 a Lleida per a parlar de “Espills trencats”, on no falten en alguns capítols uns quants  personatges – amics  de la Lleida dels anys 70. Malauradament, en tots aquests mesos no s’ha pogut aconseguir cap ni un exemplar d’aquesta obra a les llibreries de la capital del Segre.  Ara tindreu l’oportunitat d’aconseguir-lo acudint a l’acte.

Al final tindrem un tast de cocs i coques dolces i salades de la pastisseria Menal de  Fraga, gentilesa de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Presentació del IV PImma Monsó

 

Anton-abad-Ramon-Sistac-web

Ramon Sistac amb l’Anton Abad

 

MARIO 4

Màrio Sasot

Presentació de “Espills trencats” a Sabadell

presentaió a Sabadell

 

Us convidem a la presentació del llibre Espills trencats (Gara d’Edizions- Govern d’Aragó) de Màrio Sasot, que va guanyar el Premi Guillem Nicolau 2017, lliurat pel Govern d’Aragó al millor llibre de l’any en català d’autor aragonès. L’acte es farà el divendres, 25 de maig de 2018, a 2/4 de 9 del vespre, a l’Espai Foc (via de Massagué, 5-7) de Sabadell.

A més de comptar amb la participació del mateix autor, tindrem l’acompanyament musical del Duo Recapte. Al final de l’acte, hi haurà degustació de pastes del Matarranya i vi bo de nous, d’aquesta mateixa comarca.

L’activitat és gratuïta, però cal reservar plaça amb anterioritat al telèfon 93 725 17 39 debut al limitat espai del local.

L’acte, organitzat per Òmnium Sabadell amb la col·laboració de l’Espai Foc, serà presentat pel membre d’Òmnium amb ancestres matarranyencs Josep Boltaina.

L’obra – És la crònica personal –reflex de fragments de vida–, d’un noi amb inquietuds, fill d’una família de Saidí establerta a Saragossa. Ressegueix els anys de formació del protagonista, la primera joventut, l’estada a Finlàndia, el servei militar a Jaca, els anys d’activisme polític a Saragossa i l’etapa d’activisme social, polític i cultural a Santa Coloma de Gramenet, uns anys que el marcaren intensament a molts nivells, sense trencar mai els lligams amb el Saidí natal. Les correries d’Andreu, el protagonista, reflecteixen al mateix temps els darrers anys del franquisme i els primers temps de la Transició.

L’autor – Nascut a Saidí (Baix Cinca. Osca) el 1951. Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciencies de la Informació. Ha treballat de catedràtic de Lengua i Literatura Castellanas  a l’IES Andalàn. És corresponsal de la Vanguardia a l’Aragó. Ha dirigit durant 11 anys la revista mensual Temps de Franja, editada per tres associacions culturals de la Franja, Ha coordinat, del 2000 al 2011, el Proyecto de Animación Cultural en las escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organizat pel Departament d’Educación del Govern aragonès.

Continua llegint

Les llengües d’Aragó, en un Seminari sobre Comunicació Cultural

SEMINARI CRÍTICA CONTRACRÍTICA

D’esquerra a dreta: Sánchez, Verón, Pérez i Moret.

FOTO: Nacho López Susín

El passat 3 de maig tingué lloc a la sala dels cristalls de l’Intitut Aragonès d’Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa un interessant col·loqui titulat “Crítica en silueta: el cas de les Llengües d’Aragó”, dins del Seminari “Crítica i Contracrítica. Comunicació cultural a Espanya.”

Moderat pel periodista d’Heraldo i vicedegà de la Universitat “San Jorge”, José Verón, intervingueren els professors Hèctor Moret i Coso, Antonio Pérez Lasheras y José Ángel Sánchez Ibáñez.

Continua llegint