Comienza el III Concurso de Croquetas de Zaragoza y provincia

El responsable del restaurante El Truco elaborando su croqueta de caracoles, una de las tapas premiadas en el Concurso de Croquetas del pasado año (Foto: Mario Sasot)

Este fin de semana comienza la tercera edición del Concurso de Croquetas de Zaragoza y provincia.

Esta interesante experiencia gastronómica comenzará oficialmente este viernes 25 de junio y concluirá el domingo 4 de julio. ; Cada uno de los 33 33 establecimientos participantes (29 de Zaragoza capital y 4 de las localidades de Utebo, Morata de Jalón, Fuendejalón y Alagón)  presentará sus croquetas candidatas y desde la organización se anima a probar la mayor cantidad posible de alternativas, a fin de que la votación tenga una mayor base científica y experiencial. 

Todos ellos competirán por hacerse con el premio a la mejor croqueta de las categorías TradicionalInnovadoraElaborada con Alimentos de Aragón y Apta para celiacos; con un  nuevo premio incorporado este año, a la Mejor croqueta elaborada con cervezas Ambar, así como el máximo galardón a la Mejor croqueta de Zaragoza.

El Concurso de Croquetas de Zaragoza y provincia está organizado por El Gastrónomo Zaragozano, producido por Agencia Almozara y cuenta con el patrocinio de Aragón, alimentos nobles, Makro, Cervezas Ámbar, Bodega Particular de San Valero, (D.O.P. Cariñena) y la colaboración de Vermut Valdepablo, Almazara La Olivera de Magallón, Frutas Javier Mené, Viajes Noé Travel, Enjoy Zaragoza y La Buena Vida en Zaragoza como social media partners.

El evento, conducido por la periodista gastronómica Cris Arguilé , fue presentado ayer en las magníficas instalaciones al aire libre del Hotel Zentral AVE de Zaragoza y a él asistieron los representantes de las diferentes entidades organizadoras y Carmen Urbano, directora general de Innovación y Promoción Agroalimentaria del Gobierno de Aragón. 

Para conseguir los galardones  los contendientes deberán exponerse al juicio del jurado popular los clientes― que durante los diez días del concurso votarán sus propuestas predilectas en las urnas ubicadas en los establecimientos, pudiendo optar, además, a numerosos premios gastronómicos ocultos en los “rasca y gana” de las papeletas. Como otra de las novedades incorporadas en esta edición, al jurado popular se sumará un “Superjurado de tapadillo”, que recorrerá de incógnito los bares y restaurantes participantes valorando las croquetas. Combinando ambos veredictos se seleccionarán los afortunados que podrán acceder a la Gran Final, en la que un jurado catador profesional decidirá el palmarés final

Miguel Ángel Vicente, director de El Gastrónomo Zaragozano, y Carmen Urbano, directora general de Innovación y Promoción Agroalimentaria del Gobierno de Aragón. Foto: AGENCIA ALMOZARA

Listado de bares que participan en el concurso de croquetas

Un total de 33 establecimientos participan en la contienda con croquetas tradicionales, innovadoras, aptas para celiacos o con alimentos típicos de Aragón.

  • LA TASCA OSIOSA. C/ Azagra, 13. Croqueta tradicional: Jamón; Innovadora: Tierra y mar; Apta para celiacos: Jamón Clásico y Alimentos de Aragón: Albarracín.
  • 3 ELEMENTOS. San Miguel, 49. Croqueta tradicional: Huevos fritos con chistorra.
  • CAFÉ NOLASCO. San Jorge 18. Croqueta Innovadora: Ibérico Hanoi.
  • EL MORRETE. Plaza San Pedro Nolasco 1. Croqueta tradicional: bacalao. Alimentos de Aragón: Morrete.
  • LA JAULA DE GRILLOS. Juan Bruil 19. Croqueta Innovadora: Mc Quack y apta para celiacos: Mc Quack y Pollico Asau.
  • LAS LANZAS. Mefisto 4. Croqueta tradicional: de carabineros; Innovadora: delicias de Popeye, espinaca y bacalao y Alimentos de Aragón: Ternasco marinado en cerveza Ambar, jamón de Teruel, y borrajas.
  • MELI DEL TUBO. Libertad 12. Croqueta tradicional: col e Idiazabal; Innovadora: Ramen.
  • MELI CALLE MAYOR. C/ Mayor 45. Croqueta tradicional: col e Idiazabal; Innovadora: Ramen.
  • GARNET. Plaza Antonio Beltrán Martínez 1. Croqueta tradicional: “Porcusmel’. 
  • BLASON DEL TUBO. Blasón Aragonés. Croqueta tradicional: Bola de bacalao; Innovadora: Carioca mejillón y Alimentos de Aragón: Jamón DO Teruel.
  • CASA JUANICO. Sta. Cruz, 21. 
  • EL RINCON DE SAS. Blasón Aragonés 6. Apta para celiacos: Deconstruida de Cocido de l´güela.
  • EL TRUCO. Estebanes 2. Croqueta tradicional: Jamón; Innovadora: Espinacas roquefort y nueces, con costillas a la barbacoa y Ferrero Rocher acompañado de carajillo de Bailys; Apta para celiacos: Gambas al ajillo y Alimentos de Aragón: Manitas de ternasco con setas fantasía.
  • MOSQUITO. Plaza del Portillo 5. Croqueta tradicional: de bacalao; Innovadora: de madejas y acelgas, longaniza y Alimentos de Aragón: toque de miel de romero.
  • EL BANDIDO.  C/ Manuel Lasala 22. Croqueta tradicional: gallina trufada; Innovadora: de chocolate y sal rosa y Alimentos de Aragón: de borraja, longaniza de Graus y quicos.
  • LA MALTEADORA. Juan José Rivas 6. Croqueta tradicional: “Cocreta” de jamón Malteadora e Innovadora: Croquetón Malteadora.
  • NÓMADA. Fernando el Católico 37. Innovadora: Croqueta líquida de jamón.
  • LA BOCCA MEDITERRANEAN DELI. C/ Madre Vedruna 6. Croqueta tradicional: Croqueta de rabo de toro. 
  • MARENGO. C/ Francisco Vitoria 5. Innovadora: Croqueta de manitas de cerdo con gamba y salsa de ahí asado.
  • LA TRADICIONAL. Camino las Torres 92. Croqueta tradicional: Croqueta de jamón.
  • CASA TERESA 1995. Paseo Rosales 26. Croqueta tradicional: de jamón; Innovadora: vegetariana con crema de queso de anacardos. 
  • ENVERO GASTRO WINE. Paseo Rosales 26. Innovadora: Manitas de la abuela.
  • NATIVO TRADICIONAL: Av. Juan Carlos I, 41. Croqueta tradicional: Croquetas cremosas de callos.
  • RESTAURANTE CRAC: Paseo Fernando el Católico, 54. Croqueta tradicional: Coliflor y jamón; Innovadora: Almendrado Surprise; Apta para celiacos: Pad Thai y Alimentos de Aragón: Trufada con longaniza y borraja (Mariana Smith)
  • AMONTILLADO WINEBAR. Calle Hermanos García Mercadal, Local 5. Croqueta tradicional: Pollo al chilindrón; Innovadora: Huevos fritos con longaniza y Alimentos de Aragón: Trucha con jamón de Teruel.
  • NUEVA CARTUJA. Ctra. Castellón A-68, Km. 233,15. Innovadora: Alfred J. Kwak y Alimentos de Aragón: Aragonesa Desperta Ferro.
  • CAFÉ DEL MARQUES. Marques de la Cadena 50. Croqueta tradicional: Carrilleras de cerdo al Pedro Ximenez; Innovadora: Tai de calamar y gamba y Alimentos de Aragón: Ternasco de Aragón con melocotón de Calanda.
  • MAZMORRA. Avda. Valle de Broto 18. Innovadora: Croqueta de esturión con su caviar y Alimentos de Aragón: Croqueta de trucha Imperial del Cinca con alioli de azafrán del Jiloca y sus huevas naturales.
  • MATISSE RIVERCAFE. Paseo de la Ribera, 7. Croqueta tradicional: Queso brie, jamón ibérico y tomate confitado; Innovadora: Pollo al curry con Cerveza y Alimentos de Aragón: Chocolate y Cerezas.
  • NOBELTY BY LORENZO. Plaza España 13 en Utebo. Croqueta tradicional: setas.
  • ALBERGUE DE MORATA DE JALÓN. Camino del Baldío en Morata de Jalón. Croqueta tradicional: Bola de ternasco de Aragón rellena de jamón batido en cesta de patatas fritas; Innovadora: Garbanzos con bogavante; Apta para celiacos: Pollo a la cerveza Ambar especial celiacos con yuca y plátano y Alimentos de Aragón: Crema de longaniza y huevo frito en hoja de borraja.
  • RESTAURANTE RODI. Crtra. De Tabuenca, 7 en Fuendejalón. Croqueta tradicional: bolitas de gallina en pepitoria; Innovadora: bomba de queso azul y su peineta; Apta para celiacos: croqueta de espinacas, queso de cabra y avellandas y Alimentos de Aragón: croqueta de huevos tontos de Fuendejalón con alioli.
  • FLASH GASTRO BAR. Plaza España 10, en Alagón. Croqueta tradicional y de alimentos de Aragón: Donette de ternasco de Aragón y patatas a lo pobre e Innovadora: de callos picantes.

Foto: Mario Sasot

Presentación de “Espejos rotos” en Aguarón

Portada del libro

El sábado 26 de junio a las 19,30 horas, tendrá lugar en el Pabellón Pequeño de la localidad de Aguarón (Zaragoza), la presentación de la novela autobiográfica de Mario Sasot, “Espejos Rotos”.

En el acto intervendrán Mario Sasot, escritor y periodista, y Eugenio Arnao, músico y fundador de la Casa del Gaitero de Aguarón. En el transcurso del mismo habrá unas breves intervenciones musicales a cargo de los dos ponentes.

Mario Sasot (Zaidín, Huesca, 1951) es Licenciado en Filosofía y Letras y en Ciencias de la Información. Fue catedrático de Lengua y Literatura Españolas en el Instituto Andalán de Zaragoza y como periodista dirigió durante once años la revista Temps de Franja , ha colaborado en diversas publicaciones como Heraldo de Aragón y desde 1983 colabora como corresponsal de Aragón del diario barcelonés La Vanguardia.

El 2017 ganó el premio “Guillem Nicolau” de Literatura Aragonesa en Lengua Catalana, que otorga el gobierno de Aragón, con la novela autobiográfica Espills Trencats, editado por DGA/PRAMES,

En 2019 salió publicada la versión en castellano de esta obra traducida por el mismo autor, Espejos rotos, editada por Erial Ediciones que es la que se presenta el próximo sábado en Aguarón, tras el parón de actividades culturales de meses anteriores a causa de la pandemia Covid.

Mario Sasot Escuer posee vínculos familiares con Aguarón a través de la familia materna de su esposa, Elena Cebrián Meléndez.

Con la celebración de este acto, el Ayuntamiento aguaronense cierra un brillante ciclo de actividades culturales de Primavera , en el que han intervenido, entre otros, la escritora Carmen Santos, los escritores José Luis Melero y Juan Bolea, y la soprano operística Montserrat Martí Caballé quien deleitó, ante un numeroso público entregado en la iglesia de la localidad, unos bellos lids operísticos.

ESPEJOS ROTOS

SINOPSIS:

La muerte trágica del abuelo materno abre una serie de inquietantes y en ocasiones hilarantes capítulos que jalonan y tratan de explicar la vida y milagros de Andreu, un niño despierto e inquieto y su familia. Una vida que discurre entre  su villa natal del Bajo Cinca, en las agrestes montañas del Canfranc veraniego;  el abrupto cambio del campo a la ciudad con su temprano desplazamiento a la capital aragonesa; los turbulentos años de la transición, con sus disturbios universitarios, su escapada europea a Finandia, su posterior paso por cuarteles, cárceles y comisarías, y su emigración laboral como profesor a la Cataluña suburbial de los años 70.

DE ELLA LA CRÍTICA HA DICHO:

Espejos rotos es un emocionante relato (…) Si en la novela Miralls trencats, de Mercè Rodoreda, cada fragmento del espejo es un pedazo  de la vida de los distintos hombres que han dejado en el bosque todo lo que tenían, en cada capítulo de la novela de Sasot palpita la vida ardiente y vacilante, un trozo del alma de los personajes que aparecen.

Virgilio Ibarz

(Suplemento Artes y Letras de Heraldo de Aragón)

 ____________________________________________________________________

Cada pedacito del espejo del libro de Mario Sasot nos aporta una imagen personal que puede ser también generacional. (…) En cada uno de ellos encontramos nuestras propias vivencias, explicadas de una manera  magnífica, cosa que hemos de agradecer al autor. Ojalá haya pronto una continuación. 

Josefina Motis

(Revista Temps de Franja)

Alava, la tierra de las mil sorpresas

Mario Sasot

Los 9 pueblos más bonitos de Rioja Alavesa.

Iglesia medieval de Laguardia

La provincia de Álava ofrece al viajero numerosas posibilidades de disfrute, todas dentro de un envidiable marco de tranquilidad, cercanía, apego al arte y a la naturaleza y con una potente gastronomía

La diferentes demarcaciones comarcales (cuadrillas, allí le llaman) constituyen todas ellas un innegable centro de interés turístico.

En primer término cabe resaltar la capital, Vitoria, con su impecable casco antiguo (la almendra medieval) con sus bares de pinchos y en el medio, la catedral, que con su programa “Abierto por obras” permitió ser visitada por el público, incluso, en los 20 años en que duró su restauración tras el grave derrumbe que sufrió en 1995. Esta sede recibió en 2002  el premio Europa Nostra. La ciudad, declarada Green City por la UE, posee un largo anillo verde que permite contemplar sus maravillas naturales y paisajísticas, incluidos aves y ciervos, en medio de variados humedales.

Otra de las maravillas naturales que se encuentran en la provincia, en la comarca de Ayala, es el salto del Nervión, el más alto de España, con 200 metros de caída. Cerca de él, en Artziniega, podemos visitar el Taller Museo del escultor local Santxotena, discípulo de Jorge de Oteiza, y el Museo Etnográfico. Otros de los recorridos imprescindibles es la ruta de los vinos de la Rioja Alavesa, con pueblos del encanto de Laguardia, Elciego, Labastida, Assa, Villabuena, El Campillar o Baños de Ebro. Una visita guiada o con el propio vehículo por sus sinuosas carreteras rodeadas de viñas permite conocer la arquitectura del vino, con bodegas diseñadas por Frank Ghery o Santiago Calatrava, pequeños zocos y bodegas familiares y degustar desde el modesto y exquisito txacolí hasta algunos de los más prestigiosos vinos del mundo.

Otro de los alicientes, tal vez menos conocido,  que alberga esta provincia, son las saladas milenarias del Valle de Añana, que configuran un paisaje arqueológico y geológico singular. Muy cerca de allí se encuentra el Jardín Botánico de Santa Catalina, en Trespuentes y el castillo de Portilla y, para los más andadores, la Ruta Senderista del Agua.

Y por haber, en esta tierra interior del País Vasco, flanqueada de montañas como el monte Gorbea o el parque natural de Izki, repleto de rutas senderistas y pistas BTT, hay incluso playas, como la de Landa, en Gorbeialdea, con sus limpias aguas e instalaciones más que idóneas, reconocidas con bandera azul por la UE.

Mil y una sorpresas en una tierra cuajada de historia y paisaje, arte y naturaleza.

Àngel Villalba presenta el poemari ‘L’adéu del cantautor’ a Saragossa

Àngel Villalba

El proper dijous, 10 de maig, a les 6 de la tarda, tindrà lloc a les dependències de Centre Cívic de Delicias de l’avinguda de Navarra de Saragossa la presentació del poemari de l’Àngel Villalba L’adéu del cantautor, un recull de poemes i cançons que el músic i escriptor de Favara va compondre majoritàriament durant el confinament per la pandèmia.

L’acte s’emmarca dins del cicle artístic “Nits de Joglars” que organitza l’Ajuntament saragossà i coordina el rapsode saragossà Luis Felipe Alegre. Habitualment (des de fa 15 anys) aquest cicle es celebrava al parc de les Cantonades del Psiquiàtric, també al barri de Delícies.

Acompanyaran el cantautor en la presentació los professors i escriptors franjolins Merche Llop i Màrio Sasot.

Posteriorment, a partir de les 8 del vespre, a la sala principal del Centre Cívic, Villalba obrirà la part musical amb algunes de les seves cançons més clàssiques composades al llarg de més de 50 anys de trajectòria. La sessió seguirà amb l’actuació del seu amic, el cantautor barceloní amb arrels a Xiprana, Joan Artigas, que interpretarà poemes musicats d’Espriu, Ferrater, Carbonell, Labordeta i del propi Villalba.

Completaran la vetllada les actuacions del duo saragossà La Chaminera (Ángel Vergara i Maria José Menal), que oferiran temes populars en les tres llengües d’Aragó, i de l’activista cultural Rodo, que recitarà poemes de Rosalía de Castro.

Estrena a Saragossa d’un documental sobre Elvira de Hidalgo

Vicky Calavia y el director de Cultura del Gobierno de Aragón, Víctor Lucea, en el estreno junto a una Elvira de Hidalgo muy especial. / DGA

L’actriu i cantant Ana Zurita, fent d’Elvira de Hidalgo en el foto call previ a la projecció del documental

El passat dimarts 18 de maig es va presentar a la sala d’actes de l’edifici de la Caixa Rural d’Aragó de Saragossa el documental Donare la divinità de la productora i cineasta saragossana Vicky Calavia, dedicat a la figura i la trajectòria artística i professional de la cantant d’òpera nascuda a Vall -de- roures, Elvira de Hidalgo.

El documental ha estat finançat pel govern d’Aragó, l’Ajuntament de Saragossa, la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió i la Caixa Rural,.que va cedir les dependències del bell casalici decimonònic de la seua seu del Cosso saragossà per al rodatge d’algunes escenes musicals i les entrevistes a diferents experts en la vida i l’obra de la prima dona  i gran soprano de coloratura matarranyenca.

El material cinematogràfic, de 55 minuts de duració, recorre els diferents espais geogràfics i els principals escenaris on transcorregué la vida de la Hidalgo (Vall-de-roures 1891- Milan 1980): Barcelona, Vall-de-roures, Milan, Nova York i Atenas, on va ser mestra en el conservatori i després professora i consellera artística personal de Maria Callas) etc.

Com a fil conductor de la seua biografia Vicky Calavia utilitza fragments d’entrevistes a persones que van conèixer a la diva, com la seua neboda – neta, Elvira Sala Rodríguez, i a estudiosos i coneixedors de la seua feina com la doctora en Musicologia Pilar Gallifa, que ha estat fent la tesi sobre Elvira de Hidalgo i aporta importants dades sobre actuacions i etapes de la vida de la cantant gairebé desconegudes fins ara. També surten entrevistats periodistes com Plàcido Serrano, Anton Castro i Lola Campos, el professor de música Juan Villalba y el director de la Fundació ‘Vall-de-Roures Patrimonial’, Manuel Siurana.

Junt amb les entrevistes, el documental ofereix gravacions antigues en discs de pissarra i fragments de vídeos i fotografies d’època de la Hidalgo, tot això mesclat amb recreacions actuals de temes habituals en el repertori de la soprano aragonesa interpretades per l’actriu i cantant Ana Zurita i la pianista Clara Gil.

El conjunt esdevé un producte summament atractiu, àgil i didàctic que es segueix amb gran interès i emoció, i aporta a l’espectador una visió polièdrica d’una vida apassionant i una personalitat desbordant, no exempta de contradiccions i daltabaixos, com va ser la d’Elvira de Hidalgo.

 El documental es presentarà a una de les sales del teatre del Liceu, a  Barcelona a finals de juny, en una data encara per concretar.

Cartell del documental

La Universitat Ricardo Palma de Lima publica un estudi sobre Esteve Pujasol

Portada del llibre

MàrioSasot

La Universitat Ricardo Palma de Lima (Perú) ha publicat en la  seua editorial acadèmica l’obra Esteban Pujasol, un fisiognomista en la España del Siglo XVII, de l’historiador de la Psicologia i professor universitari saidinès Virgili Ibarz.

Ibarz ja va fer una primera aproximació al pensament d’aquest original científic, astròleg  i pensador espanyol, nascut a Fraga, seguidor entre altres de les teories fisiognòmiques de la medicina hipocràtica i Aristòtil, en l’opuscle El pensament d’Esteve Pujasol,editat per l’I.E.B.C. a la col·lecció La Sitja número 8, l’any 1991.

La publicació d’aquest segon treball, més aprofundit i contextualitzat que el primer, ha estat fruit de l’afany personal i professional del director d’aquesta Editorial Universitària peruana, el catedràtic de Psicologia Ramón León, interessat en les teories que relacionen la imatge corporal de les persones amb el caràcter i la personalitat d’aquestes.

En el pròleg que fa Ramón León en aquesta edició del llibre d’Ibarz, el professor peruà defèn que les teories de Pujasol, que relacionen determinades fesomies, formes de moure’s i de caminar d’algunes persones amb comportaments anòmals i fins i tot delictius, mantenen,tot i els trets arcaics i acientífics d’algunes d’elles, una vigent connexió amb la realitat actual.

Saber qui és i com és l’altre- diu el doctor León– s’ha acabat convertint avui dia en un assumpte de seguretat nacional. Passaports biomètrics, registre acurat d’antecedents de viatges abans d’emetre un visat de turisme, aparells instal·lats en les duanes que són trànsit obligat per a viatgers i equipatges…Tot això, que té els seus orígens en la tragèdia del World Trade Center en el 2001, s’ha convertit avui en una pràctica normal en tot el món,a través de la qual l’estat ens vigila i nosaltres (enmig de la pandèmia COVID)ens vigilem recíprocament.”

El llibre de Virgili Ibarz comença amb una introducció històrica de les diferents teories fisiognòmiques, des de Pitàgoras (segles VI i V a.C.), Polemó de Loadicea (segles I i II d.C.), Porfiri (segles III i IV d.C.), fins a l’època contemporània de Pujasol (seglesXVI i XVII). Cal destacar dins d’aquells teòrics pioners d’aquesta disciplina a Aristòtil,el qual van influir decisivament en les teories fisiognòmiques d’Esteve Pujasol a través de les lectures dels textos del filòsofs clàssics grecs que Pujasol va fer en les traduccions a l’àrab dels textos originals realitzades per metges i filòsofs musulmans al llarg de l’Edat Mitjana.

En opinió de Ibarz, el llibre de Pujasol El Sol solo y para todos Sol, de la Filosofía sagaz y Anatomía de Ingenios, “no conté gaires teories originals sobre Fisiognomia en relació a les que s’havien consolidat durant l’Edat Mitjana i manca de la profunditat i sistematització teòriques d’un Huarte de San Juan en la seua obra Examen de ingenios para las Ciencias. Pujasol ha estat considerat pels historiadors de la psicologia i la medicina més un divulgador que un teòric.”

Una altra part important del llibre d’Ibarz és el segon bloc temàtic, on fa una detallada i acurada anàlisi de l’obra de Pujasol esmentada més a dalt, on tracta d’esbrinar els objectius que motivaren la seua escriptura tenint en compte els condicionants i prevencions que tindria en l’any de la publicació (1637) el seu autor, un prevere catòlic, per a obtenir l’aprovació  del qualificador de la Inquisició d’aquells temps obscurs.

Continua en aquest apartat fent una descripció minuciosa, capítol rere capítol, dels continguts de l’obra de Pujasol, amb tota una llarga i interessant casuística d’exemples i tipologia de casos humans, la seua interpretació per part del’autor fragatí i els seus consells i valoracions mèdiques, ontològiques i relatives a les conductes individuals.

Per a Ibarz, l’objectiu principal del tractat de Pujasol és determinar l’anatomia de l’ingeni, concepte que per a aquest últim “no és altra cosa que una habilitat de l’ànima per a poder fer-se valer”.

En les últimes pàgines hi ha un interessant llistat d’autor i personatges, que van marcar la vida, els antecedents, les influències i els seguidors de Pujasol en l’àmbit filosòfic i científic. Tot plegat afegeix un valor didàctic i divulgatiu a aquest interessant treball.

Una obra, en definitiva, que obliga a mirar enrere per a comprendre l’interès que encara avui dia hi ha, en les nostres societats avançades, envers les relacions entre els trets morfològics dels humans  i la seua psicologia i comportament.

Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau

El lliurament dels premis literaris i de reconeixement al món del llibre que habitualment atorga el govern d’Aragó, on la nonaspina Merxe Llop Alonso va rebre el “Guillem Nicolau 2020 per la seua novel·la  Silvertí , va tindre un format, uns continguts i uns sentiments força especials, ben diferents als d’altres anys, degut a la pandèmia.

La cerimònia, que tingué lloc al museu “Pablo Serrano” de Saragossa (IAACC) el passat 12 de març, es va caracteritzar per l’escassa afluència de públic (una trentena de persones entre premiats, familiars i amics, autoritats i mitjans de comunicació, seguint unes estrictes mides sanitàries)  i per la seua “mobilitat”.

La comitiva es va anar desplaçant pels diferents espais del museu on està instal·lada, l’obra permanent del geni de Crivillén per a fer-ne  entrega dels premis als diferents guardonats.

Així, amb el director de l’IACC Julio Ramón fent d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una peculiar visita guiada, es van lliurar, a la sala baixa on s’exposen les escultures  del projecte del salt de l’aigua de Aldeadávila, els diplomes acreditatius dels premis al llibre millor editat de l’any 2020 i a la trajectòria d’un professional del sector del llibre. A la sala de la mostra permanent de Pablo Serrano es va atorgar el premi de poesia “Miguel Labordeta”. El tercer escenari va ser la planta mitjana de l’edifici on es van lliurar els premis “Arnal Cavero i “Guillem Nicolau”. Finalment, a la planta més alta del museu, el conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó Felipe Faci va concloure l’acte fent una breu glosa i elogi de tos els premiats.

Per la seua banda, van fer lliurament dels diplomes i de la presentació individualitzada dels guardonats  el director general de Cultura, Víctor Lucea, i el de Política Lingüística, Ignacio López Susín.

De la guanyadora del premi de Literatura en Llengua Catalana “Guillem Nicolau 2020”, aquest últim va dir que Merxe Llop era“ una persona molt implicada des de sempre en la defensa del català d’Aragó “ i que el seu ofici de mestra li esqueia perfectament en el sentit més ampli i genuí de l’expressió  com a divulgadora d’uns valors solidaris a través de la seua trajectòria professional  i com a difusora de la seua cultura i llengua maternes”.  De la novel·la premiada, Silvertí , López Susín recordà els arguments del jurat, el qual va destacar “ la  creació d’una trama sòlida i coherent, actual i a l’hora lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme que marquen les estacions de tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història al caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva”.

Merxe Llop va agrair al Jurat i al Govern d’Aragó la concessió del Premi i recordà amb nostàlgia les diferències quant a  quantitat de públic, d’ambient i d’estat d’ànim en general, entre la concessió del seu primer Premi Nicolau fa deu anys i aquest, degut a la maleïda pandèmia de la Covid. Recordà que “durant tota la meua vida, allà per on haig passat he deixat el rastre de la meua llengua i de la meua condició d’aragonesa” i afegí que per a ella “escriure ha estat sempre una necessitat i un plaer”.  Segons explicà l’autora, un dels motius principals d’escriure aquesta novel·la va ser “la necessitat de traure a la llum uns fets horrorosos succeïts durant la guerra Civil al meu poble perpetrats pels dos bans enfrontats”.

Pel que fa als altres guardonats, el premi a la millor obra editada va recaure en “The scarecrow- El espantapájaros, una original obra bilingüe amb un format on s’inclouen les noves tecnologies, editat  per Libros de ida y vuelta.  El premi a la trajectòria professional dins del sector del llibre va ser per a la llibreria Castillón, de Barbastre,  oberta en 1927. El guanyador del “Miguel Labordeta” de poesia va ser per a César Ibáñez Paris, pel seu transgressor i original poemari Conjugar, i l’Arnal Cavero de literatura en aragonès va recaure per primera vegada en una traducció, en aquest cas dels Quinti Horatii Flacci Emblemata, a càrrec de Miguel Martínez Tomey, el qual animà el Govern regional “a no deixar mai de donar suport a l’aragonès i al català a l’Aragó, que cada cop estan més necessitats de protecció dins d’un món globalitzat”.

Merxe Llop

“Dat pel sac”, un pot petit d’essències poètiques

(Comentari en torn l’últim poemari d ‘Hèctor B. Moret)

Ja fa uns anys que el poeta Hèctor Moret (Mequinensa, 1958) va anunciar, primer confidencialment al traductor, editor i crític literari Esteve Betrià i després a un públic més ampli a través de mitjans de prestigi urbi et orbe en la seua àrea d’influència com ara la revista Temps de Franja, que la seua etapa com a poeta s’havia acabat.

De fet, el títol del llibre que replegava tota la seua producció lírica en edició bilingüe català- castellà, portava un títol prou evident i expressiu: Camp clos (Prensas Universitarias de Zaragoza. 2006).

Però la vida i el fluir poètic continuen i Moret (la cabra tira al mont, que dirien a Fraga) no va poder evitar escriure a sovint més versos dedicats als seus amics, poetes o escriptors en general als quals admira, homenatja i en fa sovint una mena de paràfrasi. Altres camins  no s’ha pogut negar, a aportar els seus sentiments fets ritme i musicalitat a revistes com l’aragonesa Rolde.

La majoria dels poemes de Dat pel sac apareixen per primera vegada impresos dins d’un poemari de l’autor mequinensà, tret dels dos primers, inclosos en l’apartat intitulat “Quadernet d’exercicis complementaris”, del recull Temps pervers (1999), recopilats també, “a tall de coda” en Camp clos.

El títol d’aquest recull, més enllà de les seues inevitables connotacions eròtiques i escatològiques del termini , tenen per a mi alguns significats més especials i profunds.

El mot “dat” assenyala l’empremta personal de la generositat de l’autor que ha donat el seu temps durant molt més de mitja vida per la cultura i la llengua catalanes de la Franja, així com de la seua perenne disposició a ajudar els seus amics, investigadors, escriptors i dialectòlegs en feines de les quals és un veritable i consumat expert.

I “pel sac” evoca el títol del seu poemari Al cul del sac trobarem les porgueres (València.1993),.un mot aquest últim que fa al·lusió a la brossa que queda al fons del sac del blat o la civada després de destriar el gra de la palla. Metafòricament, tal volta l’autor vol representar amb eix títol la solada que queda amb el pas temps, dins del cor, els sentiments i la memòria íntima de les persones un cop el vent de la història ha esborrat la lleu bromera de les coses insubstancials.

El que queda doncs, en aquest llibret excèntric i extemporani (fora de temps). és la quintaessencia del que ha estat lo millor de la poesia de Moret en més de quatre dècades.

Segons l’autor, el títol evoca sense voler el nom del grup artístic “Dau al set” que a la vegada ens portaria a un altre poemari moretià, “Parella de negres” (Columna, 1988) on el joc i l’atzar confluirien.

En els primers poemes d’aquest opuscle “Blavosa nit” i “A tots los morts, morts a totes les guerres”`, escrits en 1975, podem contemplar l’ Hèctor adolescent, rebel i inconformista intentant foradar l’atapeït núvol de la negra nit del franquisme, però mai amb planes consignes politiques sinó amb una llengua depurada, emotiva i a vegades de certa complexitat conceptual.

També hi són al recull versos d’amor a la terra natal, encarnada amb descripcions de paisatges riberencs banyats de nostàlgia, paraules collides de l’entorn local i unes gotes d’ironia mequinensana a l’estil de Moncada, com és el cas del titulat “Breu vocabulari patxetí”.

Venen a continuació un seguit de poemes  on es fa una mena d’homenatge, rèplica, paràfrasi o paròdia amable -subgènere sovint conreat per Moret-  a autors als quals admira, com Espriu, Màrius Torres, Joan Vinyoli, i d’ altres del món franjolí com Josep Galan, Desideri Lombarte o el seu paisà Jesús Moncada, tots ells amics de l’ Hèctor i ja desapareguts. De nou la generositat de l’autor, plasmada amb versos càlids, íntims, quasi amorosos, atorgats a gent que s’estimava.

No falten tampoc les reflexions sobre l’amor i el desencís (“No vam nàixer ahir”, “Ningú al carrer”)  i altres que mostren pessimisme i clara crítica davant l’actual deriva del món, com els brevíssims “Com si ara fos” o “Com si fos ahir”.

No podien faltar tampoc els hàbils jocs de paraules i tirallongues monosil·làbiques (marques de la casa poètica de Moret), com “Penell Existencial” i “No crec en res”, respectivament.

Conclou el poemari amb dues rareses: “20 del XX” un collage expressionista de noms, títols, personatges i frases emblemàtics del darrer segle que a mi em porten a la memòria la cançó- recull- lletania d’un dels últims treballs discogràfics d’en Bob Dylan, el llarguíssim “Murder Most Foul”, i un retir “odiseà” a la casa de Barcelona que ha estat la seua llar la major part de sa vida: “Aribau 47”.

En definitiva, aquest “sac dat” de versos és un petit pot on estan concentrades totes les essències poètiques d’en Moret.

El poeta, editor, investigador i professor Hèctor Moret

Tres editorials s’uneixen per a editar “Camí de sirga en còmic”

Unes imatges del Còmic de “Camí de sirga” del baixaragonès Roberto Morote (https://www.robertomorote.com/)

Les editorials aragoneses GP EdicionsGara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català,  compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.

D’aquesta manera, els personatges de la mítica novel·la del desaparegut escriptor mequinensà, com Carlota de Torres, Carmela, Honorat del Rom o el vell Nelson cobraran vida i imatge pròpia de la mà d’aquest artista gràfic  format  a l’Escola d’Art de Barcelona i que al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seua parella precisament a Mequinensa, on es va introduir en el món literari i el marc geogràfic i històric que descriu aquesta novel·la.

L’adaptació, que s’editarà en blanc i negre, està en una fase avançada de dibuix i durant el mes de febrer Morote començarà l’entintat.

La traducció del text de Morote al català estarà a càrrec del assagista, crític literari i traductor mequinensà Esteve Betrià, i la versió en aragonès la realitzarà l’escriptor, traductor i editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés.

L’edició està coordinada i signada conjuntament per les tres entitats editores en règim de coedició mitjançant una UTE, tot i que cadascuna de les versions idiomàtiques anirà en llibres separats. De l’edició castellana prendrà especial cura GP Edicions, dirigida per Daniel Viñuales; de l’aragonesa es responsabilitzarà en Chusé Aragüés, de Gara, i de la catalana s’en farà càrrec Trilita, dirigida per Albert Mestre.

El còmic tindrà unes cent seixanta pàgines. L’edició original de l’obra comptava amb 346.

“Cal esmentar l’esforç de síntesi i de pedagogia de l’autor del còmic, que ha seguit amb text i imatges el fil principal de la història, tot respectant la divisió en quatre parts i un epíleg tal com la va construir Moncada.”- explicà Chusé Aragüés.

La gran epopeia de la Literatura de la Franja

Camí de Sirga continua sent, trenta-tres anys després de la seva primera edició, una de les grans novel·les de la literatura en llengua catalana, traduïda a tretze idiomes, i un dels més preclars, sentits i humans dibuixos de la decadència del món rural enfront de l’embranzida de la modernitat. El seu autor, Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), va construir un ric i esplèndid entramat de personatges i relacions ambientades en l’antiga vila de Mequinensa, nucli miner i d’un intens trànsit fluvial, condemnada a desaparèixer sota les aigües del pantà, i que serveix de metàfora sobre bona part del nostre territori més de tres dècades després.
Actualment, Roberto Morote resideix a Andorra, la seua localitat natal, on desenvolupa el seu treball de dissenyador gràfic confeccionant portades i dissenys per al Centre d’Estudis d’Andorra i realitzant diversos encàrrecs locals. A la primavera de 2019 li va arribar, per part d’alguns coneixedors i amants de l’obra de Moncada la proposta d’adaptar Camí de sirga al còmic, en el marc de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona. Casualment, sol uns mesos més tard, al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seva parella a Mequinensa, la vila natal i literària de Moncada. Llavors va veure que no podia sortejar el destí i havia de fer la feina compromesa.

“Em va venir molt bé trepitjar el terreny i no sols per qüestions tècniques, per veure els espais reals, l’amplària del riu o la disposició dels edificis, sinó sobretot perquè vaig poder parlar amb molta gent gran del poble i ensumar el flaire emocional de la història.

“El treball d’adaptació ha consistit a anar eliminant, llevant i polint. Ha calgut descartar  escenes senceres  i molts personatges i anar al nucli mateix de la novel·la”.

Una de les qualitats essencials de la novel·la que Morote ha volgut salvar en la seua adaptació al còmic ha estat “la sensibilitat de Moncada amb els personatges. Tots són humans i tots tenen grans motius per a actuar tal com ho fan. A tots els personatges de la novel·la acabes coneixent-los molt bé, i amb els ambients succeeix igual. Amb un sol paràgraf és capaç de situar-te una escena sencera, per això crec que literàriament l’obra és genial”. Un altre dels elements importants als quals Morote vol ser absolutament fidel és el sentit de l’humor. “La novel·la és molt divertida. Moncada tracta els temes, alguns d’ells molt crus, amb un punt de vista on sempre és present l’humor”.

Camí de sirga serà l’òpera prima de Roberto Morote com a autor de còmic.  Les previsions inicials dels editors són fer una tirada d’un miler d’exemplars en català, 300 en aragonès i 600 en castellà.

Els autors de “Fem Memòria Saidí” conclouen el seu projecte audiovisual

Els creadors del Projecte en el moment del lliurament del dossier a la secretària de l’IEBC

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat vanressaltarque es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, elsimpulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis viusestan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és image-1.png

Una de les persones entrevistades en aquest Projecte Audiovisual

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.”

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és la Franja, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Gran col·laboració ciutadana

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al Projecte  i hanparticipat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local.

Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble. “Fem memòria Saidí” també ha participat enaltres iniciatives afins com ara el treball col·lectiu de recopilació de lèxic local i tradicional “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin,“Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanyaper donar a conèixer els continguts delprojecte mitjançant diferents accions de difusió.Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic:fem.memoria@hotmail.com.