El Paranimf acollí el dia de la Llengua Materna a Saragossa

FOTO: MÀRIO SASOT

Ahir dilluns, 21 de febrer, es celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, el Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; los directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i el president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz.  En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que “les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són a més un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir. “Les llengües- afegí- transmeten bellesa, són bellesa”.

Tot seguit es procedí a lliurar un petit obsequi i un diploma a les més de dues-centes persones que s’havien inscrit per tenir un nom en aragonès o en català. Mai, que nosaltres sapiguem, s’havia vist una sala solemne i prestigiosa com la centenària Aula Magna de l’antiga Universitat de Saragossa plena a rebotir de xiquets i joves, que a més gaudien de noms com Licer, Alodia, Chesús, Mateu, Núria, Acher, Chulia o Izarbe, entre molts altres. Ha estat aquesta una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística per agrair els pares aragonesos que han triat aquests noms autòctons per als seus fills i per estimular altres pares a prendre aquesta pràctica perquè, com digué el titular de l’organisme promotor, López Susín, “aquests noms vinculen i mostren un fort arrel al territori i transmeten amor als seus orígens”.

FOTO: DGA

Després arribà el torn de fer lliurament de diversos guardons que atorga el govern aragonès per a la difusió i normalització de llengües pròpies.

El Premi Antonio Artero per un vídeo en llengua aragonesa va recaure en el curt “Adormite”, dirigit per Carlos Baselga Abril “pel seu ús normal de l’aragonès en la vida quotidiana  i per la seua creativitat”- en paraules del Jurat. La història, plena d’emotivitat, aborda el maleït tema del robatori de nens durant el franquisme i fins a molt entrada la transició.

A continuació, l’escriptora i dramaturga barcelonesa amb arrels a Beseit, Marta Momblant, rebé el premi Guillem Nicolau pel seu recull de relats titulat “Dona, Terra, Aigua”, segons l’acta del Jurat “per la seua descripció de la societat d’una zona del Matarranya amb un to femení i feminista …”.

L’autora, que agraí a la DGPL el seu suport a les llengües pròpies d’Aragó i a totes les persones que la van encoratjar a escriure, digué que la seua obra “parla de la bellesa integral de les dones del Matarranya i de la bellesa de la llengua d’aquest territori”.

El premi Arnal Cavero de Literatura en Llengua Aragonesa, el recollí la veterinària, escriptora i ecologista Lucía López Marco, pel seu poemari “Cuan plegue o colapso”. L’autora dedicà el seu guardó “als nens i nenes que parlen l’aragonès i que garanteixen el futur de la llengua”.

 Finalment, el director general Ignacio López Susín va concloure l’acte fent un resum de les activitats portades a terme per aquesta institució en els quasi vuit anys des de la seua creació i agraí la complicitat i implicació de la societat aragonesa amb les seues propostes de normalització, difusió i dignificació de les llengües pròpies, “en total 170 institucions entre empreses, sindicats, ajuntaments, comarques, associacions culturals i de pares d’alumnes, professors d’aragonès i de català, escoles, instituts i la Universitat, a la qual hem patrocinat, entre moltes altres col·laboracions, la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, que des del seu naixement ha publicat un munt de publicacions i col·leccions en llengües pròpies i ha organitzat  nombroses trobades i jornades científiques en torn a aquests temes.

L’acte va estar amenitzat per les actuacions del duo Iseia, de música en aragonès, i de Júlia Cruz, acompanyada a la guitarra per Manuel Fuentes, de cançons en català. Tres veus de dones que marcaren amb els seus tos afinats i sensibles una atmosfera emotiva i prenyada de futur.

FOTO: DGA. Foto de família de premiats i autoritats.

Salvat edita Asterix o Galo en aragonès

“Semos en l’año 50 antis de Cristo. Toda a Galia ye ocupada por os romans. Toda? No pas!”

Així sona el començament de la primera història de “Asterix o Galo” en aragonès editada recentment per Salvat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès. Aquesta edició se suma a unes altres ja traduïdes a altres llengües de l’estat espanyol, com el castellà, català, gallec, asturià i basc. La traducció a l’aragonès ha estat realitzada per Pascual Miguel Ballestín, qui confessa que “encara que pugui semblar una tasca fàcil perquè el còmic sol tenir frases curtes i un vocabulari senzill, no ha estat així perquè calia escurçar les distàncies entre les referències a la societat gal·la del segle I d’un text publicat en 1959 amb la societat i la cultura aragonesa en un text dirigit lectors del segle XXI.”

El director general de Política Lingüística aragonès, Ignacio López Susín, va dir durant la presentació del llibre a Saragossa que el suport a aquest projecte “va en línia amb altres iniciatives tendents a fer visible aquesta llengua minoritzada i a fomentar la lectura de textos en aragonès entre els joves lectors. En aquest sentit vam iniciar l’any passat  dues propostes informàtiques com a e-biblio i la Biblioteca virtual d’Aragó (Biviar) que permeten l’accés a moltes obres contemporànies traduïdes a l’aragonès i hem editat els dos primers llibres de la Col·lecció “Isabel Rodas”, dedicada a rescatar textos clàssics en aragonès o traduccions a aquesta llengua”.

Amés, el Departament d’Educació, Cultura i Esports aragonès convoca amb caràcter anual el Concurs “Braulio Foz” de còmics en llengua aragonesa.

De la versió aragonesa d’aquesta obra clàssica de René Goscinny i Albert Uderzo s’han editat 1.500 exemplars i López Susin no descarta que la iniciava tingue continuïtat amb altres títols d’aquesta història de gals i romans que ha arribat a vendre 350 milions d’exemplars arreu del món i ha estat traduïda a més d’un centenar d’idiomes.  .

Brillant presentació en societat de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

TEXT I FOTOS: MARIO SASOT

Ahir dimarts, 15 de novembre, es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on es celebren els actes més importants de l’Alma  Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’ Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós  elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.

En el seu discurs d’acceptació del càrrec, transmès de forma telemàtica per raons de salut, Ánchel Conte qualificà la creació d’aquesta institució com “un acte de justícia històrica envers una  llengua maltractada i menyspreada durant segles com ha estat l’aragonès” i valorà la creació d’aquesta institució científica “com una mostra de compromís de les institucions aragoneses per defensar i lluitar per la dignificació de les llengües d’Aragó”. Al temps va voler agrair “a les gents que havien sabut mantenir la llengua pròpia, una llengua tan digna com la que més i que ha acabat sent una llengua de cultura  amb la que es pot somniar i crear literatura.”

En el seu torn d’intervencions, Javier Giralt qualificà la jornada d’il·lusionant “perquè suposa la presentació oficial de l’Acadèmia a la societat aragonesa, a la qual volem servir” i afegí: “ L’A. A. L. naix amb el desig de ser acceptada pels aragonesos i totes les seues institucions socials i polítiques. La història de l’aragonès i el català és la història d’Aragó i ens enfrontem des de fa temps davant d’ una situació d’afebliment d’aquestes dues llengües, raó per la qual els acadèmics haurem de treballar dur per a revertir aquesta tendència.”

Giralt assenyalà que fins ara “l’aragonès i el català no han gaudit de la presència i la consideració social que mereixen i recordà el manament estatutari de que ningú sigui discriminat per raons de llengua, un objectiu que  segons el president de l’A. A. L. “l’Acadèmia es compromet a portat a terme sense fisures.”

Bancada dels membres de l’Institut del Català

Quant l’organització del sistema de treball de l’Acadèmia, Giralt avançà que l’ Institut del Català  ha creat cinc seccions: Gramàtica, Lexicografia, Sociolingüística, Onomàstica i Ensenyament i que hi havia el compromís per part de l’ Acadèmia  de mantenir una relació fluida i estable amb altres institucions científiques de l’àmbit del català, com són l’ Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ Institut d’Estudis Baleàrics.

El professor Giralt va tindre també unes paraules d’agraïment als parlants de l’aragonès i el català “per haver mantingut la llengua viva  fins ara ”  i a les associacions en defensa de la llengua, a les quals encoratjà “a continuar treballant junts, de la mà, amb l’Acadèmia”.

El director d’aquesta institució va concloure el seu discurs amb la lectura del poema Quedarà la  paraula , de Desideri Lombarte.

Finalment va parlar el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, el qual recordà que des de l’aprovació de la primera Llei de llengües l’any 2009 ençà “el camí ha estat llarg, llarguíssim;i difícil, dificilíssim” i qualificà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com “un instrument fràgil i valuós que cal cuidar entre tots”.

Tomás Bosque

L’acte oficial de presentació es va tancar amb la melodiosa i clara veu del músic i cantautor codonyerenc Tomàs Bosque  interpretant Les belles paraules , de Desideri Lombarte i amb una breu i emotiva actuació del grup La Chaminera, amb cançons de bres, de festa i d’amor, cantades en les diferents parles dialectals de les comarques franjolines i alt aragoneses.

A l’acte assistiren més de dues-centes persones entre les quals  hi havia alcaldes, diputats i altres polítics de les comarques bilingües, estudiosos i parlants de l’aragonès i el català, gents de les associacions culturals i un bon grapat de professors de l’Àrea de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa.

Entre les absències notables, cal destacar la del conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Felipe Faci, i la del rector de la Universitat, José Antonio Mayoral, el qual delegà la representació en la Vicerectora de Cultura i Projecció Social, Yolanda Polo.

En relació als mitjans de comunicació, la premsa local saragossana, tant l’ Heraldo com El Periódico, avui no han publicar una línia sobre l’esdeveniment. El mateix ha succeït aquest matí amb les ràdios ì televisions autonòmiques i locals, públiques i privades. Tan sol al noticiari d’Aragon TV d’ ahir nit van parlar del tema.

Així serà molt difícil  assolir els objectius que propugna el professor Javier Giralt: que l’Acadèmia sigui ampliament coneguda i acceptada per la societat aragonesa.

La Chaminera

Los acadèmics de l’Institut del Català, a la sortida de l’acte

Escriptores en aragonès i català al Paranimf

Detall de la mostra (FOTO: Màrio Sasot)

Des de el passat 4 d’octubre  i fins al 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del  Paranimf de la Universitat de Saragossa una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

La mostra, titulada “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç, ha estat comissariada per les professores Chulia Ara Oliván, quant a la recerca i selecció d’autores i obres en aragonès i María Teresa Moret Oliver en lo que pertoca a les de llengua catalana.

Els seus continguts estan estructurats en formats diversos, tots els quals contribueixen  a crear una atmosfera acollidora i eficaç, adient per a captar el valor humà i literari de les protagonistes. El primer que atrau el visitant és el so de les veus dels  vídeo poemes que projecten una peça de prosa o vers de les autores, moltes voltes llegits per elles mateixes. En el cas de  les escriptores en llengua catalana podem sentir i “visualitzar” mitjançant bellíssimes imatges seleccionades per la directora del vídeo, Vicki Calavia, i el seu editor, Álvaro Mazarrasa, fragments de textos de Mar Puchol, Marta Montblant, Glòria Francino, Teresa Jassà, Pilar Febas, Pilar Arbiol, Susanna Antolí, Silvia Ferragut, Merxe Llop, Mercè Ibarz, Susanna Barquin, Carme Alcover,’Aurèlia Lombarte, Carmeta Pallarés,  Mary Zapater i Cari Ariño.

Del llistat d’autores en aragonès en podem destacar a Ana Francisaca Abarca de Bolea, Neus Luzía Dueso, Pilar Beníterz, Ana Tena o Carmina Paraíso sins a arribar a 18. En total 34 autores de les quals es poden conèixer retalls de les seues vides, de vegades les seues mateixes veus i la seua trajectòria creativa. .

FOTO: M.S.

L’espai central de la mostra està travessat per un reguitzell de panells, confeccionats per l’empresa de disseny Terés &Antolin que recullen dades biogràfiques i professionals de les protagonistes. Al mateix temps, per les parets circumdants  es poden veure diverses fotografies d’elles amb alguns dels seus escrits, sense oblidar l’atractiu attrezzo de matolls i arbres sacsejats per la força del cerç d’aquestes veus creatives, obra de la dissenyadora de la mostra, Ana Bendicho. També es poden contemplar en uns amples prestatges una mostra editorial d’obres literàries, revistes i altres materials gràfics i audiovisuals en aragonès i en català.

Activitats paral·leles

De manera paral·lela a l’exposició, es desenvoluparan diverses activitats complementàries, coordinades per Beatriz Lucea. Entre elles destaquen la projecció d’una selecció de vídeo-poemes sobre dones escriptores en llengües pròpies d’Aragó a l’Aula Magna del Paranimf el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de les Escriptores; l’actuació, el 20 d’octubre, a les 7 de la tarde,  del grup musical La Chaminera  a la Sala Pilar Sinués  del mateix edifici, o la celebració d’una taula rodona sobre el tema a la mateixa sala Pilar Sinués el 9 de novembre. Finalment, durant tot el mes de novembre tindrà lloc, a la Biblioteca d’Aragó una mostra de materials bibliogràfics i d’obres pictòriques d’Elena Gusano  Galindo.
A més, per a potenciar el caràcter pedagògic, una pàgina web oferirà materials de contingut didàctic, existint també l’opció de concertar visites dirigides per les pròpies comissàries de l’exposició per a grups escolars.

Després que conclogue el seu cicle saragossà el proper 3 de desembre, la mostra  viatjarà cap a Jaca, al Palau de Congressos, on estarà del 16 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023). Posteriorment es podrà veure a Alcanyís, a la Sala Municipal l d’Exposicions des del 27 de gener de 2023 al  2 de març de 2023)

Les comissàries i auctoritats polítiques i acadèmiques a l’acte inaugural (FOTO: DGA)

L’exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, el Vicerectorat de Cultura i Projecció Social de la Universitat de Saragossa, comptant amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri d’Igualtat, de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès de Unizar, de la Càtedra sobre Igualtat i Gènere, de l’Institut de Patrimoni i Humanitats, de l’Institut Aragonès de la Dona, de l’Ajuntament de Jaca i de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Segons ens explica Maite Moret, una de les comissàries de la mostra, aquesta i les seues activitats organitzades al seu entorn “formen part d’un projecte més ampli a partir de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, on es va presentar el documental de Vicky Calavia, amb el títol ‘Veus en el cerç’.’Vozes en o zierzo’ que ha donat nom al projecte en el seu conjunt.”

FOTO: M.S.

Política Lingüística redacta el reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

 

Avui, 26 de maig, ha sortit publicat al B.O.A.  l’esborrall del decret sobre els estatuts de funcionament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Després d’un obligat període d’un mes  d’informació pública, durant el qual  es podran presentar al·legacions, el text definitiu podrà ser aprovat pel govern aragonès d’aquí a uns tres mesos.

El document consta d’un seguit de 55 articles que regularan l’estructura i funcionament d’aquest organisme i parteix, per qüestions de temps i d’agilitat administrativa, de la Llei de 2013 aprovada  pel govern PP-PAR,  de la qual modifiquen els aspectes més negatius del seu articulat.

El text que ara es proposa planteja ampliar el número de membres de l’Acadèmia de 10 a 15. A més dels cinc membres triats pel Govern i altres cinc per les Corts aragoneses, s’afegissen altres cinc a proposta de la Universitat de Saragossa, recuperant així  la composició que contemplava la “Llei Iglesias” de 2009.

Passeig literari per Mequinensa en honor a Jesús Moncada

Escena d’una representació del Cafè de la Granota

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó organitza per al proper 13 d’abril una de les activitats del Programa “Pels camins de la memòria” consistent en una ruta literària dedicada a Jesús Moncada que es farà el proper dimecres dia 13 d’abril a Mequinensa.

R.I.P. PER AL LAPAO i el LAPAPYP A L’ARAGÓ

Els pressupostos de la Comunitat Autònoma retornen els noms de Català i Aragonès a les seves llengües autòctones

José Ignacio López Susín. Director General de política Lingüística.

Dijous passat es van aprovar, després d’un llarg període de gestació, els pressupostos generals de la Comunitat Autònoma d’Aragó amb el suport de tota l’esquerra parlamentària (PSOE, Podem, CHA i IU). Amb ells s’ha aprovat una Llei d’Acompanyament als Pressupostos que retorna els noms d’Aragonés i Català a les llengües minoritàries parlades a Aragó, que en la passada legislatura van ser rebatejades com a Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental, en el cas del Català, i Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó pirinenc i prepirinenc, en el cas de l’Aragonés.