Bodegas San Valero abre sus puertas al enoturismo

Este Grupo Cooperativo perteneciente a la D.O. Cariñena (“El vino de las piedras”), tras la construcción de una nueva bodega,  su creciente aportación en vinos de calidad y  cava, y su apertura al comercio internacional, introduce visitas concertadas a sus instalaciones donde sus visitantes poder degustar sus caldos acompañados de tapas maridadas, o incluso comer en su recinto y alojarse en unos magníficos apartamentos construidos en su antigua bodega original, situada en el centro histórico de Cariñena.

Recital del Duo Recapte a la Escola Oficial d’Idiomes 2 de Saragossa

Farem el repertori clàssic, “Poesia de la Franja”, una recopilació de poemes d’autors de la zona com Desideri Lombarte, Hèctor Moret, Marià López, Juli Micolau, Teresa Jassà,  Anton Abad, Josep Galan, Josep San Martín, etc. amb músiques variades i una mica embogides, pressumptament d’autors consagrats com Tomàs de Celano, Joan Sebastian Bach,  Luís Llach, jotes populars, Anton Abad, Chick Korea, etc. La sessió és oberta a tothom, no només per als alumnes de Català de l’Escola d’Idiomes.

 

 

Orwell y la mirada del asedio a una ciudad recalcitrante

El Museo de Huesca recrea con extensa documentación unos episodios clave en el desarrollo de la guerra civil española.

 

Texto: MARIO SASOT.  Fotos PABLO OTÍN (Diputación de Huesca)

De la misma manera que Alberti nunca pudo volver a Granada durante la guerra civil para rendir homenaje a su amigo asesinado allí, el también poeta Federico García Lorca, Enric Blair, conocido literariamente como George Orwell, también lamentó en su momento no haber podido tomar un café en Huesca, la ciudad, que como Zaragoza, Oviedo y otras ciudades españolas del interior  abrazaron desde el principio del levantamiento militar la causa fascista y resistieron la ofensiva republicana hasta el final de la guerra.

Se suspèn l’actuació de la rondalla de Saidí prevista per al proper dissabte

L’actuació de la Rondalla San Anton de Saidí prevista per al proper dissabte, 18 de març, al local municipal  del cine, (antic cinema Parcerisa) a les 18 hores  se suspèn com a mostra de solidaritat i condolència amb la família d’una xiqueta del poble, alumna del Col·legi Públic de Saidí, morta la passada nit.

Més endavant es comunicarà la data de realització d’aquest concert.

El català d’Aragó, a debat en una taula rodona a Saragossa

Autor de la crònica: Víctor Longares

El dissabte 11 de març, la Asoziazión Cultural Bente d’Abiento va celebrar una taula rodona amb el títol “La llengua de les comarques orientals d’Aragó.” Moderada pel que subscriu aquest article, va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia; el professor i periodista Mario Sasot; la professora Azucena López i el professor d’aragonès Javier Castel. Al costat d’ells, vam poder conèixer la realitat lingüística de l’Aragó Oriental i debatre sobre amenaces existents i oportunitats de futur per millorar la situació del català a Aragó.

La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants

Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja  que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català  en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .

Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions  de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els  fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades,  segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.

Lluís Rajadell presentà el llibre de “Batiste” a Saragossa

 

Lluís Rajadell

El passat 23 de febrer,  el periodista i escriptor matarranyenc Lluís Rajadell va presentar el seu llibre “La ternura del pistolero. Batiste el anarquista indómito” a la llibreria “La Pantera Rossa” de Saragossa.

L’acte, al que hi van assistir unes 40 persones,  va estar organitzat i  presidit per Juan José Soro i Manuel Baile, responsables de la editorial Comuniter, l’empresa que ha publicat el llibre.

Davant d’un públic atent i interessat, Rajadell desgranà els principals episodis de la vida de Juan Bautista Albesa i Segura, ‘Batiste’,  “un home del seu temps, carregat de contradiccions, estimat per uns i molt odiat per altres” – digué l’autor del llibre.

Acompanyat d’interessants imatges recollides durant la seua intensa i llarga etapa de recopilació d’informació sobre el personatge, Lluis Rajadell recordà els seus orígens humils, el seu exili laboral a Barcelona, el seu retorn a Vall-de-roures, el seu  poble natal i la seua presa de consciència obrera que aviat desembocaria  en una militància apassionada en el món llibertari d’abans de la Guerra Civil.

També recordà un dels projectes socials més importants que protagonitzà Batiste amb la creació a Barcelona de la Colònia per a xiquets fills de republicans a l’antiga  Masia de la Beguda. L’exili a França i la obscura etapa de Batiste com a presumpte col·laboracionista amb el govern pro-nazi de Vichy va ser un dels fets que més va cridar l’atenció del públic.

Juan José Soro,  editor de Comuniter, qualificà el llibre de Rajadell, com “una obra necessària  per a conèixer una realitat important de la Història de la Guerra Civil Espanyola, com va ser l’organització de col·lectivitats obreres anarquistes en diferents punts del Front d’Aragó”.