El Paranimf acollí el dia de la Llengua Materna a Saragossa

FOTO: MÀRIO SASOT

Ahir dilluns, 21 de febrer, es celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, el Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; los directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i el president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz.  En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que “les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són a més un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir. “Les llengües- afegí- transmeten bellesa, són bellesa”.

Tot seguit es procedí a lliurar un petit obsequi i un diploma a les més de dues-centes persones que s’havien inscrit per tenir un nom en aragonès o en català. Mai, que nosaltres sapiguem, s’havia vist una sala solemne i prestigiosa com la centenària Aula Magna de l’antiga Universitat de Saragossa plena a rebotir de xiquets i joves, que a més gaudien de noms com Licer, Alodia, Chesús, Mateu, Núria, Acher, Chulia o Izarbe, entre molts altres. Ha estat aquesta una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística per agrair els pares aragonesos que han triat aquests noms autòctons per als seus fills i per estimular altres pares a prendre aquesta pràctica perquè, com digué el titular de l’organisme promotor, López Susín, “aquests noms vinculen i mostren un fort arrel al territori i transmeten amor als seus orígens”.

FOTO: DGA

Després arribà el torn de fer lliurament de diversos guardons que atorga el govern aragonès per a la difusió i normalització de llengües pròpies.

El Premi Antonio Artero per un vídeo en llengua aragonesa va recaure en el curt “Adormite”, dirigit per Carlos Baselga Abril “pel seu ús normal de l’aragonès en la vida quotidiana  i per la seua creativitat”- en paraules del Jurat. La història, plena d’emotivitat, aborda el maleït tema del robatori de nens durant el franquisme i fins a molt entrada la transició.

A continuació, l’escriptora i dramaturga barcelonesa amb arrels a Beseit, Marta Momblant, rebé el premi Guillem Nicolau pel seu recull de relats titulat “Dona, Terra, Aigua”, segons l’acta del Jurat “per la seua descripció de la societat d’una zona del Matarranya amb un to femení i feminista …”.

L’autora, que agraí a la DGPL el seu suport a les llengües pròpies d’Aragó i a totes les persones que la van encoratjar a escriure, digué que la seua obra “parla de la bellesa integral de les dones del Matarranya i de la bellesa de la llengua d’aquest territori”.

El premi Arnal Cavero de Literatura en Llengua Aragonesa, el recollí la veterinària, escriptora i ecologista Lucía López Marco, pel seu poemari “Cuan plegue o colapso”. L’autora dedicà el seu guardó “als nens i nenes que parlen l’aragonès i que garanteixen el futur de la llengua”.

 Finalment, el director general Ignacio López Susín va concloure l’acte fent un resum de les activitats portades a terme per aquesta institució en els quasi vuit anys des de la seua creació i agraí la complicitat i implicació de la societat aragonesa amb les seues propostes de normalització, difusió i dignificació de les llengües pròpies, “en total 170 institucions entre empreses, sindicats, ajuntaments, comarques, associacions culturals i de pares d’alumnes, professors d’aragonès i de català, escoles, instituts i la Universitat, a la qual hem patrocinat, entre moltes altres col·laboracions, la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, que des del seu naixement ha publicat un munt de publicacions i col·leccions en llengües pròpies i ha organitzat  nombroses trobades i jornades científiques en torn a aquests temes.

L’acte va estar amenitzat per les actuacions del duo Iseia, de música en aragonès, i de Júlia Cruz, acompanyada a la guitarra per Manuel Fuentes, de cançons en català. Tres veus de dones que marcaren amb els seus tos afinats i sensibles una atmosfera emotiva i prenyada de futur.

FOTO: DGA. Foto de família de premiats i autoritats.

Brillant presentació en societat de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

TEXT I FOTOS: MARIO SASOT

Ahir dimarts, 15 de novembre, es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on es celebren els actes més importants de l’Alma  Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’ Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós  elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.

En el seu discurs d’acceptació del càrrec, transmès de forma telemàtica per raons de salut, Ánchel Conte qualificà la creació d’aquesta institució com “un acte de justícia històrica envers una  llengua maltractada i menyspreada durant segles com ha estat l’aragonès” i valorà la creació d’aquesta institució científica “com una mostra de compromís de les institucions aragoneses per defensar i lluitar per la dignificació de les llengües d’Aragó”. Al temps va voler agrair “a les gents que havien sabut mantenir la llengua pròpia, una llengua tan digna com la que més i que ha acabat sent una llengua de cultura  amb la que es pot somniar i crear literatura.”

En el seu torn d’intervencions, Javier Giralt qualificà la jornada d’il·lusionant “perquè suposa la presentació oficial de l’Acadèmia a la societat aragonesa, a la qual volem servir” i afegí: “ L’A. A. L. naix amb el desig de ser acceptada pels aragonesos i totes les seues institucions socials i polítiques. La història de l’aragonès i el català és la història d’Aragó i ens enfrontem des de fa temps davant d’ una situació d’afebliment d’aquestes dues llengües, raó per la qual els acadèmics haurem de treballar dur per a revertir aquesta tendència.”

Giralt assenyalà que fins ara “l’aragonès i el català no han gaudit de la presència i la consideració social que mereixen i recordà el manament estatutari de que ningú sigui discriminat per raons de llengua, un objectiu que  segons el president de l’A. A. L. “l’Acadèmia es compromet a portat a terme sense fisures.”

Bancada dels membres de l’Institut del Català

Quant l’organització del sistema de treball de l’Acadèmia, Giralt avançà que l’ Institut del Català  ha creat cinc seccions: Gramàtica, Lexicografia, Sociolingüística, Onomàstica i Ensenyament i que hi havia el compromís per part de l’ Acadèmia  de mantenir una relació fluida i estable amb altres institucions científiques de l’àmbit del català, com són l’ Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ Institut d’Estudis Baleàrics.

El professor Giralt va tindre també unes paraules d’agraïment als parlants de l’aragonès i el català “per haver mantingut la llengua viva  fins ara ”  i a les associacions en defensa de la llengua, a les quals encoratjà “a continuar treballant junts, de la mà, amb l’Acadèmia”.

El director d’aquesta institució va concloure el seu discurs amb la lectura del poema Quedarà la  paraula , de Desideri Lombarte.

Finalment va parlar el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, el qual recordà que des de l’aprovació de la primera Llei de llengües l’any 2009 ençà “el camí ha estat llarg, llarguíssim;i difícil, dificilíssim” i qualificà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com “un instrument fràgil i valuós que cal cuidar entre tots”.

Tomás Bosque

L’acte oficial de presentació es va tancar amb la melodiosa i clara veu del músic i cantautor codonyerenc Tomàs Bosque  interpretant Les belles paraules , de Desideri Lombarte i amb una breu i emotiva actuació del grup La Chaminera, amb cançons de bres, de festa i d’amor, cantades en les diferents parles dialectals de les comarques franjolines i alt aragoneses.

A l’acte assistiren més de dues-centes persones entre les quals  hi havia alcaldes, diputats i altres polítics de les comarques bilingües, estudiosos i parlants de l’aragonès i el català, gents de les associacions culturals i un bon grapat de professors de l’Àrea de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa.

Entre les absències notables, cal destacar la del conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Felipe Faci, i la del rector de la Universitat, José Antonio Mayoral, el qual delegà la representació en la Vicerectora de Cultura i Projecció Social, Yolanda Polo.

En relació als mitjans de comunicació, la premsa local saragossana, tant l’ Heraldo com El Periódico, avui no han publicar una línia sobre l’esdeveniment. El mateix ha succeït aquest matí amb les ràdios ì televisions autonòmiques i locals, públiques i privades. Tan sol al noticiari d’Aragon TV d’ ahir nit van parlar del tema.

Així serà molt difícil  assolir els objectius que propugna el professor Javier Giralt: que l’Acadèmia sigui ampliament coneguda i acceptada per la societat aragonesa.

La Chaminera

Los acadèmics de l’Institut del Català, a la sortida de l’acte

Sis poetesses de la Franja, enregistrades en videoclips per la DGA

Ignacio López Susín i Ana Montagud, presentant lo projecte

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano,  Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.

El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.

Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.

Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.

Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball  literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” .  La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.

Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per  la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.

 Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”

La DGA edita un manual de bones pràctiques sobre les llengües pròpies

Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín

El passat dissabte 17 de febrer  es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració  autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.

Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.

El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments globals de bones pràctiques lingüístiques, amb una interessant bibliografia – webgrafia i un annex que recopila la normativa legal i jurisprudència existent relacionada amb les llengües pròpies d’Aragó.

El primer capítol pretén ser una mena de carta de situació sobre la realitat present  de l’aragonès i el català en aquesta Comunitat Autònoma i els seus antecedents històrics.

 A continuació es fa una extensa anàlisi sobre l’actual legislació sobre les llengües, tant a les institucions europees i espanyoles com a la comunitat aragonesa i es proposa una normativa que millori l’ús i protecció legal de l’aragonès i el català. Hi ha un altre capítol dedicat a la situació de les llengües pròpies a l’Ensenyament i un altre sobre l’ús d’aquestes llengües als mitjans de comunicació aragonesos, on hi van participar destacats periodistes de la regió vinculats a les comarques bilingües i a aquestes llengües.

En un antre capítol es fa una acurada i crítica anàlisi de l’ús de català i aragonès en el si de les institucions aragoneses, un ús -es podria avançar- que decreix a mida que les institucions tenen un rang més alt i centralitzat (Corts, DGA, tret del Justícia d’Aragó)  i  creix (ma non troppo) en  el de les entitats locals i comarcals.

En gairebé tots els capítols temàtics es manté una estructura similar: s’analitza l’estat de la qüestió, es fa un repàs a la normativa legal existent, seguit d’ una anàlisi DAFO de debilitats/fortaleses  i d’amenaces/oportunitats de l’aspecte que s’investiga. Finalment es relata en positiu les bones pràctiques existents en la temàtica que es tracta i es proposen conclusions i suggeriments de noves pràctiques que millorin la situació.

Tots els responsables del dossier van coincidir en la necessitat d’implementar aquest treball amb “una gran campanya institucional” en favor de la normalització lingüística que estableixi vincles (com la signatura de protocols de col·laboració que ja s’han iniciat des de la DGPL) amb la societat civil, així com augmentar el desenvolupament de les TIC en aquest àmbit.

El cap de servei de Llengües Francho Beltran, un dels coordinadors del Manual

Massalió acollí el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021

Foto de família dels premiats. TEXT: Màrio Sasot. FOTO: Ramón Mesalles

El passat dissabte tingué lloc al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pascual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Monroig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que en aquest any complia els seus vint anys d’existència.

La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Monroig  de Tastavins, Glòria Blanc.

Obrí el torn d’intervencions Rafael Martí el batlle amfitrió, el qual reivindicà el paper fonamental de la llengua materna en la configuració de la diversitat lingüística i que “ a l’Aragó tothom hauríem d’estar orgullosos de gaudir de tres llengües.

Glòria Blanc comentà que aquets premis suposaven “un suport a la dignificació de la nostra llengua i de les persones que han estat premiades pel seus treballs de recerca  i divulgació”.

A continuació la mantenidora de l’acte, la professora i musicòloga Margarita Celma, presentà al grup musical “Ja va be”, format en aquesta ocasió per Fernando Mallén, Eva López i Lorenzo Latorre, que van interpretar sis temes basats en textos de poemes de Desideri Lombarte i que van embargar d’emoció, tendresa i joia els presents.

Acabada l’actuació, el director general de Política Lingüística, López Susín, llegí el decret pel qual es creaven i atorgaven els Premis Desideri Lombarte i, en el cas de la revista Temps de Franja, destacà de l’argumentació del jurat “el paper de cohesió cultural de la revista en unir informativament els pobles de les comarques catalanoparlants d’Aragó”.

El conseller Felipe Faci, després de fer el lliurament dels guardons als premiats, en la seua posterior al·locució  va inscriure l’acte en el marc de la celebració del “Dia Europeu de les Llengües” i va fer una exegesis els valors i mèrits des premiats. Afirmà que “les llengües són un ric patrimoni dels aragonesos i és un deure del poders públics difondre-les, protegir-les i defendre-les”.

Els familiars del dibuixant i investigador local Pascual Vidal agraïren a la DGA i al jurat la concessió del Premi al seu oncle i el fill petit de Jose Antonio, Sergi Carrégalo, destacà en un emotiu escrit que son pare “tot i que no va conèixer personalment a Desideri Lombarte, va despertar a la consciència de la seua llengua materna llegint uns versos del poeta pena-rogí a la revista “Sorolla’t”.

Finalment, Carles Terés, coordinador de la nostra revista, explicà que “Temps de Franja ha estat possible pel suport de las associacions culturals que la van crear i gràcies a les moltes persones que des del Pirineu fins als Ports han treballat i segueixen treballant amb un gran esforç  personal  per a fer realitat aquest projecte que ha servit per a comunicar-nos entre tots els nostres territoris”.    

Presentació de “Espills trencats” a la Torre de Tamúrcia (Cartell definitiu)

 

Cartell amb el Programa de les Jornades

 

El pròxim dia quatre  d’Agost a les 11 hores, moment de la pausa- cafè en les IX enes  Jornades Culturals “Coneix la Terreta”, a la Pobla de Tamúrcia, (llogaret de Tremp)  es presentaran dos llibres que tenin molt a veure amb la memòria i els arrels  de  dos autors de frontera. Es tracta de la novel·la “Els paisatges  trobats”, de Josep Santesmases, II Premi de Narrativa Memorialística “Ciutat de Benicarló 2017”,  i el  llibre “Espills Trencats”, de Màrio Sasot, Premi “Guillem Nicolau 2017”  atorgat pel Govern d’Aragó. També es presentaran els llibres “Luzás, una joya en Ribagorza”, de Carlos Lloret., i “Episodis de la guerra de Gerri, Carlemany, Montserrat i els Moriscos, de Josep Maria Orteu. i

En el llibre de Santesmases (Vila-rodona, 1951) el Jurat de la vila de Benicarló valorà com els sentiments traspuen el paisatge en les seues històries d’infància a la seua terra natal, entre els Pallars i la Ribagorça. En el cas de “Espills Trencats”, de Màrio Sasot (Saidí, 1951),  la història recorre  la infància, adolescència i joventut de l’autor i els paisatges de la Franja, el Baix Cinca, el Segrià, Canfranc, i les ciutats de Saragossa. Jaca, Hèlsinki i Santa Coloma de Gramenet en els últims anys del franquisme i primers de la Transició.

El conjunt de les Jornades, tenen com a temàtica la recerca etnogràfica i la conservació de monuments històrics a Catalunya,  projeccions cinematogràfiques dedicades a Occitània i el Festival de Cinema Etnogràfic de Catalunya.

 

Josep Santesmases

 

Mario Sasot 

Arribem al darrer port: Presentem “Espills trencats” a Santa Coloma.

A la fi, i després de mesos i mesos de procel·losa navegació presentant els “Espills…”  a diferents llogarets, pobles i ciutats de Saragossa, la Franja i Catalunya, el proper divendres arribarem al darrer port d’aquesta meravellosa travessia.

El 15 de juny, a les 19:30 h., al Centre d’Art Can Sisteré, de Santa Coloma de Gramenet, carrer Sant Carles s/n,  presentarem la meua novel·la “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura en Català atorgat pel  Govern d’Aragó.

Hi intervindrem l’Odei A. Etxearte, periodista i escriptora, Rodolfo del Hoyo, escriptor, i jo mateix.

Organitzen l’acte l’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, Fòrum Grama i Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet. 

Odei A- Etxearte                          Rodolfo del Hoyo

Com diu en les seues notes l’amic Rodolfo, company de militància i de redacció a la revista Grama, “Mario Sasot va viure a Santa Coloma des de 1974 a 1980. Va ser professor a l’Institut Puig Castellar els cursos 1978-79 i 1979-80. En aquells anys de residència a la ciutat del Besós  va treballar com a redactor a la revista Grama i fou corresponsal de Santa Coloma al diari vespertí Tele-Exprés.  Militant del Moviment Comunista de Catalunya, participà activament en la fundació de l’Assemblea Democràtica de Santa Coloma, i en les activitats de  l’Associació de Veïns del Barri de Centre  i del Grup de Joves de “Can Mariner” .

Us expliquem una mica de què va aquesta novel·la autobiogràfica.

Andreu Correfons és un nen despert i inquiet, nascut i crescut entre dues llengües, entre dues famílies social i antropològicament diferents d’un mateix poble, entre dues visions d’Espanya i del seu últim conflicte civil. D’eixes dualitats naixerà un esperit rebel i contradictori, ingenu i generós.

Els records dispersos sobre els avantpassats, la seua infància, l’adolescència i joventut acaben reflectint un context social i històric més complex: el de l’Espanya rural dels anys 50; la migració del camp a la ciutat; la repressió policial i les lluites universitàries durant el franquisme i la transició; la sortida a l’estranger, on descobreix la llibertat; l’emigració laboral a Catalunya i de nou a Saragossa, la ciutat de l’etern retorn.

Els paisatges crepusculars de Saidí, el Baix Cinca, Canfranc, El Segrià o les Garrigues; els carrers i barriades de Hèlsinki; les presons, casernes i comissaries aragoneses; els costeruts turons que envolten Santa Coloma de Gramenet, conformen el canemàs on es teixeix la vida de l’Andreu, un fill natural de la transició.

 

 

Les llengües d’Aragó, en un Seminari sobre Comunicació Cultural

D’esquerra a dreta: Sánchez, Verón, Pérez i Moret.

FOTO: Nacho López Susín

El passat 3 de maig tingué lloc a la sala dels cristalls de l’Intitut Aragonès d’Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa un interessant col·loqui titulat “Crítica en silueta: el cas de les Llengües d’Aragó”, dins del Seminari “Crítica i Contracrítica. Comunicació cultural a Espanya.”

Moderat pel periodista d’Heraldo i vicedegà de la Universitat “San Jorge”, José Verón, intervingueren els professors Hèctor Moret i Coso, Antonio Pérez Lasheras y José Ángel Sánchez Ibáñez.

Presentació de “Espills trencats” a Fraga

Dia de la llengua materna al Matarrnya

Aquí teniu el programa.Aimeu-vos a assistir-hi. Abraçades.