Associacions del Català i l’Aragonès demanen empara al Justícia

Javier Hernández, al centre, amb els representants de les associacions. (FOTO. El Justicia de Aragón)

Aquest matí ha tingut lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.

Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.

Els esmentats representants van lliurar al delegat del Justícia un breu escrit on manifestaven “la seua profunda preocupació, davant les notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació i havent escoltat les declaracions del president del govern aragonès envers la desaparició de la protecció de l’Aragonès i el Català parlat a l’Aragó, llengües – continua l’escrit – avui minoritàries i parlades en el nostre territori des de la seua constitució com a regne independent”.

Junt amb aquesta mena de sol·licitud d’empara, els membres assistents a la reunió van fer entrega al representant del Justícia d’un informe de la Universitat de Saragossa, coordinat pels professors titulars de Filologia Catalana i Filologia Espanyola respectivament, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, on es delimita territorialment les zones d’aquesta comunitat on es parlen aquestes dues llengües.

La carta al Justícia conclou amb un paràgraf on es fa palès que “ el Justícia d’ Aragó és la Institució que té com a missió, la protecció i la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives reconegudes a l’Estatut, la tutela de l’ordenament jurídic  aragonès, vetllant per la seua defensa y aplicació, y la defensa de l’ Estatut.”

Les entitats signants, finalment, demanen que aquesta institució “sigui especialment vigilant  amb les actuacions del Govern d’Aragó en aquesta matèria perquè no deixi sense efecte legal la protecció a la qual aquestes llengües tenen dret en el nostre ordenament jurídic actual, tal com disposa la Constitució Espanyola, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès.

El Lloctinent Javier Hernández, rebé els representants saludant-los en català i mostrant-los la seua cordialitat i empatia. Hernández manifestà que tot i que el govern d’Aragó pot emprendre mides administratives i polítiques de manera sobirana, els ciutadans i les entitats que els representen poden emprendre mides legals per  a salvaguardar els seus drets, en aquest cas els lingüístics i assenyalà la conveniència de que siguen els professionals de la matèria els que diguen quines llengües es parlen a l’Aragó i com es poden preservar, potenciar i protegir millor.

Finalment es va acordar que les mateixes associacions signants de l’escrit eleven una queixa formal pel fet que en el Departament de Presidència i Cultura, al qual pertany la Direcció General de Patrimoni, no apareix la competència en les Llengües Pròpies d’Aragó. Tan sol es fa una genèrica al·lusió a les llengües però no hi ha cap referència a les competències o tasques que ha de desenvolupar aquesta Direcció General en l’àmbit lingüístic.

Els membres de les associacions, durant la reunió. (FOTO: Màrio Sasot)

Brillant presentació en societat de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

TEXT I FOTOS: MARIO SASOT

Ahir dimarts, 15 de novembre, es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on es celebren els actes més importants de l’Alma  Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’ Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós  elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.

En el seu discurs d’acceptació del càrrec, transmès de forma telemàtica per raons de salut, Ánchel Conte qualificà la creació d’aquesta institució com “un acte de justícia històrica envers una  llengua maltractada i menyspreada durant segles com ha estat l’aragonès” i valorà la creació d’aquesta institució científica “com una mostra de compromís de les institucions aragoneses per defensar i lluitar per la dignificació de les llengües d’Aragó”. Al temps va voler agrair “a les gents que havien sabut mantenir la llengua pròpia, una llengua tan digna com la que més i que ha acabat sent una llengua de cultura  amb la que es pot somniar i crear literatura.”

En el seu torn d’intervencions, Javier Giralt qualificà la jornada d’il·lusionant “perquè suposa la presentació oficial de l’Acadèmia a la societat aragonesa, a la qual volem servir” i afegí: “ L’A. A. L. naix amb el desig de ser acceptada pels aragonesos i totes les seues institucions socials i polítiques. La història de l’aragonès i el català és la història d’Aragó i ens enfrontem des de fa temps davant d’ una situació d’afebliment d’aquestes dues llengües, raó per la qual els acadèmics haurem de treballar dur per a revertir aquesta tendència.”

Giralt assenyalà que fins ara “l’aragonès i el català no han gaudit de la presència i la consideració social que mereixen i recordà el manament estatutari de que ningú sigui discriminat per raons de llengua, un objectiu que  segons el president de l’A. A. L. “l’Acadèmia es compromet a portat a terme sense fisures.”

Bancada dels membres de l’Institut del Català

Quant l’organització del sistema de treball de l’Acadèmia, Giralt avançà que l’ Institut del Català  ha creat cinc seccions: Gramàtica, Lexicografia, Sociolingüística, Onomàstica i Ensenyament i que hi havia el compromís per part de l’ Acadèmia  de mantenir una relació fluida i estable amb altres institucions científiques de l’àmbit del català, com són l’ Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ Institut d’Estudis Baleàrics.

El professor Giralt va tindre també unes paraules d’agraïment als parlants de l’aragonès i el català “per haver mantingut la llengua viva  fins ara ”  i a les associacions en defensa de la llengua, a les quals encoratjà “a continuar treballant junts, de la mà, amb l’Acadèmia”.

El director d’aquesta institució va concloure el seu discurs amb la lectura del poema Quedarà la  paraula , de Desideri Lombarte.

Finalment va parlar el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, el qual recordà que des de l’aprovació de la primera Llei de llengües l’any 2009 ençà “el camí ha estat llarg, llarguíssim;i difícil, dificilíssim” i qualificà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com “un instrument fràgil i valuós que cal cuidar entre tots”.

Tomás Bosque

L’acte oficial de presentació es va tancar amb la melodiosa i clara veu del músic i cantautor codonyerenc Tomàs Bosque  interpretant Les belles paraules , de Desideri Lombarte i amb una breu i emotiva actuació del grup La Chaminera, amb cançons de bres, de festa i d’amor, cantades en les diferents parles dialectals de les comarques franjolines i alt aragoneses.

A l’acte assistiren més de dues-centes persones entre les quals  hi havia alcaldes, diputats i altres polítics de les comarques bilingües, estudiosos i parlants de l’aragonès i el català, gents de les associacions culturals i un bon grapat de professors de l’Àrea de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa.

Entre les absències notables, cal destacar la del conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Felipe Faci, i la del rector de la Universitat, José Antonio Mayoral, el qual delegà la representació en la Vicerectora de Cultura i Projecció Social, Yolanda Polo.

En relació als mitjans de comunicació, la premsa local saragossana, tant l’ Heraldo com El Periódico, avui no han publicar una línia sobre l’esdeveniment. El mateix ha succeït aquest matí amb les ràdios ì televisions autonòmiques i locals, públiques i privades. Tan sol al noticiari d’Aragon TV d’ ahir nit van parlar del tema.

Així serà molt difícil  assolir els objectius que propugna el professor Javier Giralt: que l’Acadèmia sigui ampliament coneguda i acceptada per la societat aragonesa.

La Chaminera

Los acadèmics de l’Institut del Català, a la sortida de l’acte

La DGA edita un manual de bones pràctiques sobre les llengües pròpies

Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín

El passat dissabte 17 de febrer  es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració  autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.

Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.

El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments globals de bones pràctiques lingüístiques, amb una interessant bibliografia – webgrafia i un annex que recopila la normativa legal i jurisprudència existent relacionada amb les llengües pròpies d’Aragó.

El primer capítol pretén ser una mena de carta de situació sobre la realitat present  de l’aragonès i el català en aquesta Comunitat Autònoma i els seus antecedents històrics.

 A continuació es fa una extensa anàlisi sobre l’actual legislació sobre les llengües, tant a les institucions europees i espanyoles com a la comunitat aragonesa i es proposa una normativa que millori l’ús i protecció legal de l’aragonès i el català. Hi ha un altre capítol dedicat a la situació de les llengües pròpies a l’Ensenyament i un altre sobre l’ús d’aquestes llengües als mitjans de comunicació aragonesos, on hi van participar destacats periodistes de la regió vinculats a les comarques bilingües i a aquestes llengües.

En un antre capítol es fa una acurada i crítica anàlisi de l’ús de català i aragonès en el si de les institucions aragoneses, un ús -es podria avançar- que decreix a mida que les institucions tenen un rang més alt i centralitzat (Corts, DGA, tret del Justícia d’Aragó)  i  creix (ma non troppo) en  el de les entitats locals i comarcals.

En gairebé tots els capítols temàtics es manté una estructura similar: s’analitza l’estat de la qüestió, es fa un repàs a la normativa legal existent, seguit d’ una anàlisi DAFO de debilitats/fortaleses  i d’amenaces/oportunitats de l’aspecte que s’investiga. Finalment es relata en positiu les bones pràctiques existents en la temàtica que es tracta i es proposen conclusions i suggeriments de noves pràctiques que millorin la situació.

Tots els responsables del dossier van coincidir en la necessitat d’implementar aquest treball amb “una gran campanya institucional” en favor de la normalització lingüística que estableixi vincles (com la signatura de protocols de col·laboració que ja s’han iniciat des de la DGPL) amb la societat civil, així com augmentar el desenvolupament de les TIC en aquest àmbit.

El cap de servei de Llengües Francho Beltran, un dels coordinadors del Manual

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa.

Aquest dissabte matí  ens ha colpit la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003. moria  a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els  inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març  d’ enguany , ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que sempre ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat  a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

Va fer la carrera de Magisteri a Saragossa i exercí de mestra en el Col·legi Santa Agatòclia del seu poble entre 1978 i 1992. Des de 1991 ocupava ja càrrec de regidora a l’Ajuntament de Mequinensa exercint diferents responsabilitats relacionades amb la Cultura i en 2003 va ser elegida Alcaldessa. Ha estat membre del Consell Comarcal de la Comarca del Baix Cinca entre 2007 i 2014, ocupant les presidències de la Comissió d’Hisenda, Desenvolupament,Règim intern i Especial de Comptes, i va ser diputada provincial per Saragossa de 2013 a 2015.

Defensora activa de la dignificació i promoció de les llengües pròpies i en concret del català d’Aragó i de la figura de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada, va allotjar molts esdeveniments  dirigits a promocionar  la figura i estudiar l’obra de l’autor mequinensà, al qual  va dedicar una ala  del Museu d’Història de la Vila que va impulsar. També donà suport a  diferents activitats científiques a l’entorn del  Català i ens acollí en  les dependències del Museu en una de les darreres reunions del Consell de Redacció de Temps de Franja.  

Va formar part, durant la passada legislatura, del gabinet tècnic i assessor de la conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó. A més cal destacar la seva llarga trajectòria en el camp de l’associacionisme cultural de la localitat, com a fundadora  i membre actiu de l’Associació “La Dóna” i del Grup de Recerca “Coses del *Poble”. Va posar en marxa el Grup de Teatre “Garbinada” i el taller de lectura de textos literaris “La Dóna”, que coordinava.

Durant el seu mandat com a alcaldessa de Mequinensa cal destacar també la lluita en defensa de la mineria i per la restitució del Camp Municipal de Regates amb l’eliminació de fangs  provinents del desaiguat del pantà  de  Barasona, la creació dels nous regadius i la posada en marxa de projectes com ”L’Espai jove”, el centre d’oci alternatiu juvenil pioner en el Baix Cinca, els Museus de Mequinensa i l’alberg “ Camí de Sirga”, la futura Residència de Persones Grans i Centre de Dia, el Centre d’Estudis Jesús Moncada o la declaració de Festa d’Interès Turístic d’Aragó de les Festes de Sant Blai i Santa Àgueda.

L’Ajuntament de Mequinensa ha decretat tres dies de dol oficial i la suspensió de tots els actes. La missa funeral es celebrarà, probablement demà diumenge, a l’Església de  l’Assumpció. Tota la Corporació Municipal  va mostrar  “el seu profund pesar per la pèrdua i ha destacat la seva dedicació durant més de tres dècades al servei dels seus veïns”, i la Direcció General de Política Lingüística, des del seu web “Llengües d’Aragó” dedicà un record a Magda Gòdia “gran dinamitzadora cultural, defensora de la seua llengua catalana i impulsora, des del seu poble, del reconeixement de l’obra i la figura de Jesús Moncada”.

Magda Gòdia estava casada amb el mequinensà José Algueró, era mare de dos fills, Álvaro i Clara, i tenia dues nétes.  Son germà gran, Miguel Gòdia, també militant del PSA-PSOE,  va ser governador civil d’Osca i president de la CHE.

Concentració a Fraga per unes pensions justes

Atenent a la convocatòria de les centrals sindicals i de les organitzacios estatals de jubilats,  més d’un centenar de persones es van concentrar a partir de les 11,30 h. a la plaça de l’Ajuntament de Fraga per a manifestar la seua oposició a la minça pujada d’un 0, 25 % assignada pel govern del PP a les pensions i per un apropament  a la pujada de l’IPC anual. Entre els assistents hi eren l’alcalde de Fraga Miguel Luis Lapeña i el delegat del govern d’Aragó a Fraga, el socialista Josep Maria Becana.

Al finalitzar la concentració, la professora i activista cultural Núria Sesé, va llegir un manifest amb les principals reivindicacions que fan tant la coordinadora de pensionistes com la coordinafora de dones feministes que es van afegit a la convocatòria.

(FOTOS i TEXT. MÀRIO SASOT) Redactat i enviat des del Mas de Bringuè de Saidí)

Important acte per la Pau a Camporrells

“Celebramos nuestra maravillosa discapacidad para la guerra”

 

Soy Jacinto Marqués, presidente del patronato de la Fundación Crisálida, con sede en Camporrells (Huesca – España). Crisálida es una fundación constituida en el año 2009, y tiene como objetivo promover el desarrollo integral de las personas con discapacidad intelectual. Utilizamos en arte, y la relación con los artistas, como la herramienta principal, para fomentar la autoestima de las personas a las que atendemos.

Con nuestro homenaje en Julio de 2013 al “Red Line Sarajevo” nos visitó Jovan Divjak, y con el recuerdo del 40 aniversario de “La revolución de los claveles” en Noviembre de 2014, recibimos a Otelo Saraiva de Carvalho. En las dos ocasiones, presentamos los actos con nuestra declaración de intenciones y compromiso vital:

Estamos preparando el tercer acto de nuestra particular trilogía, recordando los 80 años del inicio de nuestra Guerra Civil. El domingo, 29 de mayo de 2016, queremos “Deconstruir la guerra, para construir la paz”

Agapito Iglesias, Carlos Esco i Becerril, comndemnats per malversació de fons a Pla-Za

L’Audiència Provincial de Saragossa va condemnar ahir a quatre anys de presó per malversació de cabals públics a l’expresident del Reial Saragossa i propietari de l’empresa Codesport, Agapito Iglesias; l’ex -vice conseller d’Obres Públiques i exconseller delegat de Pla-za durant el mandat del socialista Marcelino Iglesias en el govern autonòmic, Carlos Esco, i l’ex gerent d’aquesta plataforma logística, Ricardo García Becerril.

A més, els condemnats hauran de reintegrar solidàriament a les arques públiques els 8,7 milions d’euros que, segons emet la sentència, van ser il·legalment abonats des de l’empresa pública “Pla-za” al constructor Agapito Iglesias per suposats sobrecostos en la construcció de 119 naus encarregades a aquest en aquest polígon industrial.

La sentència expressa que els sobrecostos per les obres complementàries que es van fer va haver de pagar-los Autocity. l’empresa compradora dels locals.

Agapito Iglesias, Carlos Escó y García Becerril, condenados por malversación en el primer “Caso Plaza”

La Audiencia Provinicial de Zaragoza condenó ayer a cuatro años de prisión por malversación de caudales públicos al  ex presidente del Real Zaragoza y propietario de la empresa Codesport, Agapito Iglesias; al ex –vice consejero de Obras Públicas y consejero de  Pla-za durante el mandato del socialista Marcelino Iglesias en el gobierno autonómico, Carlos Esco, y al  ex gerente de esta plataforma logística, Ricardo García Becerril.

Además, los condenados deberán reintegrar a las arcas públicas los 8,7   millones de euros que, según emite la sentencia,  fueron ilegalmente abonados desde la empresa pública “Pla-za” al constructor Agapito Iglesias por supuestos sobrecostes en la construcción de 119 naves encargadas a éste en dicho polígono industrial.

La sentencia expresa que los sobrecostes por las obras complementarias que se hicieron debió pagarlos Autocity. la empresa compradora de los locales-

Esta obra fue contratada por 22,6 millones de euros y acabó costando 32,4 millones.

R.I.P. PER AL LAPAO i el LAPAPYP A L’ARAGÓ

Els pressupostos de la Comunitat Autònoma retornen els noms de Català i Aragonès a les seves llengües autòctones

José Ignacio López Susín. Director General de política Lingüística.

Dijous passat es van aprovar, després d’un llarg període de gestació, els pressupostos generals de la Comunitat Autònoma d’Aragó amb el suport de tota l’esquerra parlamentària (PSOE, Podem, CHA i IU). Amb ells s’ha aprovat una Llei d’Acompanyament als Pressupostos que retorna els noms d’Aragonés i Català a les llengües minoritàries parlades a Aragó, que en la passada legislatura van ser rebatejades com a Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental, en el cas del Català, i Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó pirinenc i prepirinenc, en el cas de l’Aragonés.

José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística

L’advocat i jurista saragossà José Ignacio López Susín, especialitat en legislació sobre normalització lingüística i militant de CHA, ha set anomenat avui pel Govern aragonès Direcció General de Política Lingüística.
La creació d’aquest organisme va ser una exigència irrenunciable del grup nacionalista d’esquerres CHA per a entrar al nou govern d’Aragó presidit pel socialista Javier Lambán. CHA s’ha fet càrrec de la Consellería de Vertebració del Territori, Foment i Vivenda.