Escriptores en aragonès i català al Paranimf

Detall de la mostra (FOTO: Màrio Sasot)

Des de el passat 4 d’octubre  i fins al 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del  Paranimf de la Universitat de Saragossa una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

La mostra, titulada “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç, ha estat comissariada per les professores Chulia Ara Oliván, quant a la recerca i selecció d’autores i obres en aragonès i María Teresa Moret Oliver en lo que pertoca a les de llengua catalana.

Els seus continguts estan estructurats en formats diversos, tots els quals contribueixen  a crear una atmosfera acollidora i eficaç, adient per a captar el valor humà i literari de les protagonistes. El primer que atrau el visitant és el so de les veus dels  vídeo poemes que projecten una peça de prosa o vers de les autores, moltes voltes llegits per elles mateixes. En el cas de  les escriptores en llengua catalana podem sentir i “visualitzar” mitjançant bellíssimes imatges seleccionades per la directora del vídeo, Vicki Calavia, i el seu editor, Álvaro Mazarrasa, fragments de textos de Mar Puchol, Marta Montblant, Glòria Francino, Teresa Jassà, Pilar Febas, Pilar Arbiol, Susanna Antolí, Silvia Ferragut, Merxe Llop, Mercè Ibarz, Susanna Barquin, Carme Alcover,’Aurèlia Lombarte, Carmeta Pallarés,  Mary Zapater i Cari Ariño.

Del llistat d’autores en aragonès en podem destacar a Ana Francisaca Abarca de Bolea, Neus Luzía Dueso, Pilar Beníterz, Ana Tena o Carmina Paraíso sins a arribar a 18. En total 34 autores de les quals es poden conèixer retalls de les seues vides, de vegades les seues mateixes veus i la seua trajectòria creativa. .

FOTO: M.S.

L’espai central de la mostra està travessat per un reguitzell de panells, confeccionats per l’empresa de disseny Terés &Antolin que recullen dades biogràfiques i professionals de les protagonistes. Al mateix temps, per les parets circumdants  es poden veure diverses fotografies d’elles amb alguns dels seus escrits, sense oblidar l’atractiu attrezzo de matolls i arbres sacsejats per la força del cerç d’aquestes veus creatives, obra de la dissenyadora de la mostra, Ana Bendicho. També es poden contemplar en uns amples prestatges una mostra editorial d’obres literàries, revistes i altres materials gràfics i audiovisuals en aragonès i en català.

Activitats paral·leles

De manera paral·lela a l’exposició, es desenvoluparan diverses activitats complementàries, coordinades per Beatriz Lucea. Entre elles destaquen la projecció d’una selecció de vídeo-poemes sobre dones escriptores en llengües pròpies d’Aragó a l’Aula Magna del Paranimf el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de les Escriptores; l’actuació, el 20 d’octubre, a les 7 de la tarde,  del grup musical La Chaminera  a la Sala Pilar Sinués  del mateix edifici, o la celebració d’una taula rodona sobre el tema a la mateixa sala Pilar Sinués el 9 de novembre. Finalment, durant tot el mes de novembre tindrà lloc, a la Biblioteca d’Aragó una mostra de materials bibliogràfics i d’obres pictòriques d’Elena Gusano  Galindo.
A més, per a potenciar el caràcter pedagògic, una pàgina web oferirà materials de contingut didàctic, existint també l’opció de concertar visites dirigides per les pròpies comissàries de l’exposició per a grups escolars.

Després que conclogue el seu cicle saragossà el proper 3 de desembre, la mostra  viatjarà cap a Jaca, al Palau de Congressos, on estarà del 16 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023). Posteriorment es podrà veure a Alcanyís, a la Sala Municipal l d’Exposicions des del 27 de gener de 2023 al  2 de març de 2023)

Les comissàries i auctoritats polítiques i acadèmiques a l’acte inaugural (FOTO: DGA)


L’exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, el Vicerectorat de Cultura i Projecció Social de la Universitat de Saragossa, comptant amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri d’Igualtat, de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès de Unizar, de la Càtedra sobre Igualtat i Gènere, de l’Institut de Patrimoni i Humanitats, de l’Institut Aragonès de la Dona, de l’Ajuntament de Jaca i de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Segons ens explica Maite Moret, una de les comissàries de la mostra, aquesta i les seues activitats organitzades al seu entorn “formen part d’un projecte més ampli a partir de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, on es va presentar el documental de Vicky Calavia, amb el títol ‘Veus en el cerç’.’Vozes en o zierzo’ que ha donat nom al projecte en el seu conjunt.”

FOTO: M.S.

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa.

Fallece Magda Godia, alcaldesa de Mequinenza por el PSOE - El Periódico de  Aragón

Aquest dissabte matí  ens ha colpit la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003. moria  a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els  inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març  d’ enguany , ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que sempre ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat  a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

Va fer la carrera de Magisteri a Saragossa i exercí de mestra en el Col·legi Santa Agatòclia del seu poble entre 1978 i 1992. Des de 1991 ocupava ja càrrec de regidora a l’Ajuntament de Mequinensa exercint diferents responsabilitats relacionades amb la Cultura i en 2003 va ser elegida Alcaldessa. Ha estat membre del Consell Comarcal de la Comarca del Baix Cinca entre 2007 i 2014, ocupant les presidències de la Comissió d’Hisenda, Desenvolupament,Règim intern i Especial de Comptes, i va ser diputada provincial per Saragossa de 2013 a 2015.

Defensora activa de la dignificació i promoció de les llengües pròpies i en concret del català d’Aragó i de la figura de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada, va allotjar molts esdeveniments  dirigits a promocionar  la figura i estudiar l’obra de l’autor mequinensà, al qual  va dedicar una ala  del Museu d’Història de la Vila que va impulsar. També donà suport a  diferents activitats científiques a l’entorn del  Català i ens acollí en  les dependències del Museu en una de les darreres reunions del Consell de Redacció de Temps de Franja.  

Va formar part, durant la passada legislatura, del gabinet tècnic i assessor de la conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó. A més cal destacar la seva llarga trajectòria en el camp de l’associacionisme cultural de la localitat, com a fundadora  i membre actiu de l’Associació “La Dóna” i del Grup de Recerca “Coses del *Poble”. Va posar en marxa el Grup de Teatre “Garbinada” i el taller de lectura de textos literaris “La Dóna”, que coordinava.

Durant el seu mandat com a alcaldessa de Mequinensa cal destacar també la lluita en defensa de la mineria i per la restitució del Camp Municipal de Regates amb l’eliminació de fangs  provinents del desaiguat del pantà  de  Barasona, la creació dels nous regadius i la posada en marxa de projectes com ”L’Espai jove”, el centre d’oci alternatiu juvenil pioner en el Baix Cinca, els Museus de Mequinensa i l’alberg “ Camí de Sirga”, la futura Residència de Persones Grans i Centre de Dia, el Centre d’Estudis Jesús Moncada o la declaració de Festa d’Interès Turístic d’Aragó de les Festes de Sant Blai i Santa Àgueda.

L’Ajuntament de Mequinensa ha decretat tres dies de dol oficial i la suspensió de tots els actes. La missa funeral es celebrarà, probablement demà diumenge, a l’Església de  l’Assumpció. Tota la Corporació Municipal  va mostrar  “el seu profund pesar per la pèrdua i ha destacat la seva dedicació durant més de tres dècades al servei dels seus veïns”, i la Direcció General de Política Lingüística, des del seu web “Llengües d’Aragó” dedicà un record a Magda Gòdia “gran dinamitzadora cultural, defensora de la seua llengua catalana i impulsora, des del seu poble, del reconeixement de l’obra i la figura de Jesús Moncada”.

Magda Gòdia estava casada amb el mequinensà José Algueró, era mare de dos fills, Álvaro i Clara, i tenia dues nétes.  Son germà gran, Miguel Gòdia, també militant del PSA-PSOE,  va ser governador civil d’Osca i president de la CHE.

Estrena a Saragossa d’un documental sobre Elvira de Hidalgo

Vicky Calavia y el director de Cultura del Gobierno de Aragón, Víctor Lucea, en el estreno junto a una Elvira de Hidalgo muy especial. / DGA

L’actriu i cantant Ana Zurita, fent d’Elvira de Hidalgo en el foto call previ a la projecció del documental

El passat dimarts 18 de maig es va presentar a la sala d’actes de l’edifici de la Caixa Rural d’Aragó de Saragossa el documental Donare la divinità de la productora i cineasta saragossana Vicky Calavia, dedicat a la figura i la trajectòria artística i professional de la cantant d’òpera nascuda a Vall -de- roures, Elvira de Hidalgo.

El documental ha estat finançat pel govern d’Aragó, l’Ajuntament de Saragossa, la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió i la Caixa Rural,.que va cedir les dependències del bell casalici decimonònic de la seua seu del Cosso saragossà per al rodatge d’algunes escenes musicals i les entrevistes a diferents experts en la vida i l’obra de la prima dona  i gran soprano de coloratura matarranyenca.

El material cinematogràfic, de 55 minuts de duració, recorre els diferents espais geogràfics i els principals escenaris on transcorregué la vida de la Hidalgo (Vall-de-roures 1891- Milan 1980): Barcelona, Vall-de-roures, Milan, Nova York i Atenas, on va ser mestra en el conservatori i després professora i consellera artística personal de Maria Callas) etc.

Com a fil conductor de la seua biografia Vicky Calavia utilitza fragments d’entrevistes a persones que van conèixer a la diva, com la seua neboda – neta, Elvira Sala Rodríguez, i a estudiosos i coneixedors de la seua feina com la doctora en Musicologia Pilar Gallifa, que ha estat fent la tesi sobre Elvira de Hidalgo i aporta importants dades sobre actuacions i etapes de la vida de la cantant gairebé desconegudes fins ara. També surten entrevistats periodistes com Plàcido Serrano, Anton Castro i Lola Campos, el professor de música Juan Villalba y el director de la Fundació ‘Vall-de-Roures Patrimonial’, Manuel Siurana.

Junt amb les entrevistes, el documental ofereix gravacions antigues en discs de pissarra i fragments de vídeos i fotografies d’època de la Hidalgo, tot això mesclat amb recreacions actuals de temes habituals en el repertori de la soprano aragonesa interpretades per l’actriu i cantant Ana Zurita i la pianista Clara Gil.

El conjunt esdevé un producte summament atractiu, àgil i didàctic que es segueix amb gran interès i emoció, i aporta a l’espectador una visió polièdrica d’una vida apassionant i una personalitat desbordant, no exempta de contradiccions i daltabaixos, com va ser la d’Elvira de Hidalgo.

 El documental es presentarà a una de les sales del teatre del Liceu, a  Barcelona a finals de juny, en una data encara per concretar.

Cartell del documental

José Bada i Artur Quintana, guanyadors del primer Premi Desideri Lombarte 2016

Premi Desideri Lombarte

FOTO del Jurat, presidit per  la consellera de Educació, Cultura y Esports de la DGA, Mayte Pérez i el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín:  Magdalena Godía Ibarz, alcaldesa de Mequinenza, Javier Giralt Latorre, profesor de la Universidad de Saragossa, Ramón Mur Gimeno, expresident de l’ Associació Cultural del Matarranya, i Carmen Alcover Pinós, funcionària del Departament.
L’escriptor, teòleg i filòsof Jose Bada Panillo i el romanista i germanista Artur Quintana i Font han estat guardonats ex aequo amb el Primer Premi Desideri Lombarte “per la seva llarga trajectòria en la dignificació de la llengua catalana pròpia d’Aragó, des de la solidesa intel·lectual i el compromís social”. Segon afegeix el jurat: “la seva preocupació pels valors universals en la seva recerca de la veritat i rigor científic constitueixen un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”. El Departament d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Direcció General de Política Lingüística, va crear i convocar aquest premi en 201. L’acte oficial del lliurament  tindrà lloc al santuari de “La Mare de Déu de la Font” a Pena-roja de Tastavins el proper 11 de setembre.

Continua llegint

SALVEM LA CONCA DEL MATARRANYA (Carta d’Àngel Villalba)

P1150631

Ecología, medioambiente y calidad de nuestros ríos

Ríos: MATARRAÑA-97Km y ALGARS-70Km

El Matarraña y su mayor afluente el Algars que a su vez reciben las aguas afluentes de los ríos Tastavins, Pena, Monroyo, Uldemo, Prados, Estret, Baco y Figueruelas, nacen en los puertos de Beceite (Vertientes de Teruel, Tarragona y Castellón), el Algars se une al Matarraña en Nonaspe (Zaragoza) para que pocos km. más abajo La Pobla de Massaluca – Fayón desemboque en el Ebro (Pantano de Ribarroja- Tarragona).

En sus márgenes se asientan 17 poblaciones en la provincia de Teruel, 5 en la de Tarragona, 4 en la de Zaragoza y 1, más tres pequeños núcleos de población en la de Castellón). Total aproximado 18.000 habitantes para 27 pueblos.

La economía se basa principalmente en la agricultura y la ganadería (Explotación intensiva-Granjas).

Tanto el rio Matarraña como todos sus afluentes, están muy contaminados en sus áreas media-baja de los cauces por aguas residuales de las poblaciones, filtraciones en subsuelo de las explotaciones agrícola y ganaderas, si bien el Instituto Aragonés del Agua dice que sus aguas son limpias y cristalinas (Será en el nacimiento “Parrizal” Matarraña y “Toll del vidre” Algars), porque en su cuenca media-baja las aguas y el lecho de los ríos dan pena. No hace falta ser un experto para percatarse de ello, en su curso donde debería verse graba y arenisca como hace años, está lleno de maleza y matorral, si removemos con una pala la parte superficial cerca del agua aparecen lodos de olor putrefacto. El Matarraña, Algars y subafluentes en todo su curso se retroalimentan de pequeños manantiales (Fontetes), muy apreciadas y conocidas antaño por los pastores y hortelanos que se proveían de agua fresca para beber o refrescar los alimentos, hoy es agua no potable por contaminantes del subsuelo.

A día de hoy 8 de septiembre del 2014 solo existen dos depuradoras de aguas residuales municipales en la cuenca, una en Arnes (Tarragona) Rio Algars y otra en Fabara (Zaragoza) Rio Matarraña, que casualidad las 2 están en pleno rendimiento (85% de depuración) y las dos son ecológicas con un coste de construcción inferior a los 250.000 euros y un coste de mantenimiento inferior a los 14.000 euros al año. La de Arnes lleva en funcionamiento desde el año 2.000 y la de Fabara desde el 2.006, es decir 14 y 8 años de eficacia más que probada y con casi nula contaminación atmosférica (Olores). Ambas fueron diseñadas por Universidades españolas. Pero claro que sabrán las Universidades del negocio de las depuradoras. La de Cataluña cuenta con el beneplácito de la Generalitat y la de Aragón con la desaprobación de la DGA. (¿Por exceder en presupuesto debajo de lo establecido por el Gobierno de Aragón?)

Desde el Gobierno de Aragón (DGA) proponen un plan de Depuradoras Municipales estilo convencional (Pueblos de más de 10.000 h.), para 7 pueblos del Matarraña que construiría y gestionaría una misma empresa, con un coste de construcción medio por municipio de 2.200.000 euros y un coste de explotación medio por municipio de 190.000 eros año.

En nuestra cuenca solo existen tres pueblos que sobrepasan por poco los 2.000 h.

Valderrobres(Teruel), Batea (Tarragona) y Maella (Zaragoza).

Con poco más de 1.000 h están: Horta de Sant Joan (Tarragona), Calaceite (Teruel), Fabara y Nonaspe (Zaragoza).

Entre 100 y 600 h. el resto de pueblos.

Si la depuradora de Fabara está diseñada para 4.000 h y la de Arnes para 2.000 h con un nivel óptimo de depuración, ¿A que tanto despilfarro del contribuyente?

La comparación marea:

Ecológicas: Const. 250 mil + 14 mil euros al año

Convencionales: Const. Más de 2 millones +190 mil euros al año

PUEBLOS DE LA CUENCA

Castellón: Herbes, Castell de Cabres, Corachan y Boixar

Tarragona: Arnes, Horta de Sant Joan, Caseres, Batea y La Pobla de Massaluca

Zaragoza: Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón.

Teruel: Monroyo, Peñarroja de Tastavins, Fuentespalda, Ráfales, Fornoles, Beceite, Valderrobres, La Portellada, La Fresneda, Torre del Compte, Cretas, Valjunquera, Valdeltormo, Lledó, Arens de Lledó, Calaceite y Mazaleón.

Ninguna Planta de pretratamiento de purines en toda la cuenca. (Desconozco si algún particular gestiona sus residuos). Aunque la solución a la contaminación del subsuelo debería ser global para la cuenca Matarraña-Algars.

Creo que los Ríos Guadalope y Martín no gozan de mejor salud ecológica.

Ángel Villalba Damian

Àngel Villalba

Àngel Villalba

Desconvocats els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero 2012

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la DGA no ha convocat els Premis Guillem Nicolau, Arnal Cavero i Miguel Labordeta corresponents a 2012.

Aquests premis, atorgats a obres escrites en català, aragonès i poesia en castellà respectivament, es convocaven anualment el més de juny de l’any anterior, cosa que en aquest cas no es va fer, i al desembre es reunia el jurat per a fallar els premis. Durant el passat mes de gener, en torn a la data de l’aniversari de naixement de Baltasar Gracián es donava a conèixer els noms dels premiats i les obres guardonades.

Continua llegint