Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín
El passat dissabte 17 de febrer es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.
Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.
El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments…
Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín
El passat dissabte 17 de febrer es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.
Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.
El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments globals de bones pràctiques lingüístiques, amb una interessant bibliografia – webgrafia i un annex que recopila la normativa legal i jurisprudència existent relacionada amb les llengües pròpies d’Aragó.
El primer capítol pretén ser una mena de carta de situació sobre la realitat present de l’aragonès i el català en aquesta Comunitat Autònoma i els seus antecedents històrics.
A continuació es fa una extensa anàlisi sobre l’actual legislació sobre les llengües, tant a les institucions europees i espanyoles com a la comunitat aragonesa i es proposa una normativa que millori l’ús i protecció legal de l’aragonès i el català. Hi ha un altre capítol dedicat a la situació de les llengües pròpies a l’Ensenyament i un altre sobre l’ús d’aquestes llengües als mitjans de comunicació aragonesos, on hi van participar destacats periodistes de la regió vinculats a les comarques bilingües i a aquestes llengües.
En un antre capítol es fa una acurada i crítica anàlisi de l’ús de català i aragonès en el si de les institucions aragoneses, un ús -es podria avançar- que decreix a mida que les institucions tenen un rang més alt i centralitzat (Corts, DGA, tret del Justícia d’Aragó) i creix (ma non troppo) en el de les entitats locals i comarcals.
En gairebé tots els capítols temàtics es manté una estructura similar: s’analitza l’estat de la qüestió, es fa un repàs a la normativa legal existent, seguit d’ una anàlisi DAFO de debilitats/fortaleses i d’amenaces/oportunitats de l’aspecte que s’investiga. Finalment es relata en positiu les bones pràctiques existents en la temàtica que es tracta i es proposen conclusions i suggeriments de noves pràctiques que millorin la situació.
Tots els responsables del dossier van coincidir en la necessitat d’implementar aquest treball amb “una gran campanya institucional” en favor de la normalització lingüística que estableixi vincles (com la signatura de protocols de col·laboració que ja s’han iniciat des de la DGPL) amb la societat civil, així com augmentar el desenvolupament de les TIC en aquest àmbit.
El cap de servei de Llengües Francho Beltran, un dels coordinadors del Manual
Taula de la presentació dels llibres a la sala Pilar Sinués del Paranimf
Ahir, 9 de gener, la plana major de l’ Institut d’Estudis Terolencs desembarcà al paranimf de la Universitat de Saragossa per a presentar quatre llibres de poesia recentment publicats. Per una banda, l’obra poètica completa de Desideri Lombarte, número 1 de la col·lecció Biblioteca Turolense, dedicada a monografies d’autors i autores vinculats a aquesta província. Per altra, l’objectiu de l’acte era presentar la nova col·lecció “Antologías Poéticas” amb els seus primers títols: “Teruel en la mirada y en el alma”, de José Antonio Labordeta“Teruel, campanas que doblan a lo lejos” d’ Ildefonso-Manuel Gil, i “Arpegios y mudanzas” de l’autor de Burbáguena Enrique Villagrasa.
Per parlar de l’obra desideriana va intervenir en primer lloc Carles Terès, autor del disseny, maquetació i correcció del llibre i de la col·lecció mateixa. Tan el seu disseny com la portada van ser profusament elogiats pels diferents intervinents a l’acte.
A continuació parlà Artur Quintana, encarregat, junt amb l’Hèctor Moret del pròleg, ordenació i revisió dels textos poètics d’en Lombarte que insistí en el valor i la transcendència de l’autor de Pena-roja, del que destacà les seues constants vitals i creatives. Per a recordarles va citar molt oportunament la carta que va escriure Lombarte a Rolde el 1988, un any abans de morir: «Mis textos se debaten en esa dualidad tan difícil de asumir —la dualidad catalano-aragonesa— sin traicionar patria y cultura, suelo y lengua».
Per parlar de les obres de la col·lecció d’antologies poètiques que recullen peces dels respectius autors relacionades amb el territori terolenc, intervingueren el director de l’IET, Nacho Escuin; Marina Herèdia, responsable de l’editorial Libros del Gato Negro, que coedita aquestes obres, José Luis Melero, Alfredo Saldaña i Antonio Pérez Lasheras, així com l’únic autor viu dels tres antologats, Enrique Villagrasa.
Premis literaris i a l’edició
Una hora abans, a l’edifici del Museu d’Art i Cultura Contemporània Pablo Serrano, el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports de la DGA Felipe Faci, presidia el lliurament dels premis literaris que concedeix el govern d’Aragó a obres i autors de la Comunitat, entre ells el ‘Guillem Nicolau’ 2021, que va recaure en mans de Lluís Rajadell, pel recull de relats Terra Agra.
El jurat considerà que aquesta obra “aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original y creativa, a través de contes curts vinculats al territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció”.
El conseller també va fer lliurament del Premi a la Trajectòria professional en el sector del llibre 2020 a Chuse Aragüés, fundador de la distribuïdora Ícaro, editor de Gara Edicions i PRAMES “en reconeixement a la seua promoció de la diversitat lingüística aragonesa”.
També es van atorgar el Premi al Llibre millor editat a “Mujeres, migración a la modernidad”, d’editorial Pirineum, i l’Arnal Cavero a l’escriptor en chistabí José Solana Dueso, per l’obra La deleria del Cobalto.
Lluis Rajadell, rebent el premi Guillem Nicolau per la seua obra Terra agra de mans del conseller d’Educació, Felipe Faci, i el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín
Mas de Bringuè 
