Es presenta a Saragossa l’obra poètica de Desideri Lombarte

Taula de la presentació dels llibres a la sala Pilar Sinués del Paranimf

Ahir, 9 de gener, la plana major de l’ Institut d’Estudis Terolencs desembarcà al paranimf de la Universitat de Saragossa per a presentar quatre llibres de poesia recentment publicats. Per una banda, l’obra poètica completa de Desideri Lombarte, número 1 de la col·lecció Biblioteca Turolense, dedicada a monografies d’autors i autores vinculats a aquesta província. Per altra, l’objectiu de l’acte era presentar la nova col·lecció “Antologías Poéticas” amb els seus primers títols: “Teruel en la mirada y en el alma”, de José Antonio Labordeta “Teruel, campanas que doblan a lo lejos” d’ Ildefonso-Manuel Gil,  i “Arpegios y mudanzas” de l’autor de Burbáguena Enrique Villagrasa.

Per parlar de l’obra desideriana va intervenir en primer lloc Carles Terès, autor del disseny, maquetació i correcció del llibre i de la col·lecció mateixa. Tan el seu disseny com la portada van ser profusament elogiats pels diferents intervinents a l’acte.

A continuació parlà Artur Quintana, encarregat, junt amb l’Hèctor Moret del pròleg, ordenació i revisió dels textos poètics d’en Lombarte que insistí en el valor i la transcendència de l’autor de Pena-roja, del que destacà les seues constants vitals i creatives. Per a recordarles va citar molt oportunament la carta que va escriure Lombarte a Rolde el 1988, un any abans de morir: «Mis textos se debaten en esa dualidad tan difícil de asumir —la dualidad catalano-aragonesa— sin traicionar patria y cultura, suelo y lengua».

Per parlar de les obres de la col·lecció d’antologies poètiques que recullen peces dels respectius autors relacionades amb el territori terolenc, intervingueren el director de l’IET, Nacho Escuin; Marina Herèdia, responsable de l’editorial Libros del Gato Negro, que coedita aquestes obres, José Luis Melero, Alfredo Saldaña i Antonio Pérez Lasheras, així com l’únic autor viu dels tres antologats, Enrique Villagrasa.

Premis literaris i a l’edició

Una hora abans, a l’edifici del Museu d’Art i Cultura Contemporània Pablo Serrano, el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports de la DGA Felipe Faci, presidia el lliurament dels premis literaris que concedeix el govern d’Aragó a obres i autors de la Comunitat, entre ells el  ‘Guillem Nicolau’ 2021, que va recaure en mans de Lluís Rajadell, pel recull de relats Terra Agra.

El jurat considerà que aquesta obra “aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original y creativa, a través de contes curts vinculats al territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció”.

El conseller també va fer lliurament del Premi a la Trajectòria professional en el sector del llibre 2020 a Chuse Aragüés, fundador de la distribuïdora Ícaro, editor de Gara Edicions i PRAMES “en reconeixement a la seua  promoció de la diversitat lingüística aragonesa”.

També es van atorgar el Premi  al Llibre millor editat a “Mujeres, migración a la modernidad”, d’editorial Pirineum, i l’Arnal Cavero a l’escriptor en chistabí José Solana Dueso, per l’obra  La deleria del Cobalto.

Lluis Rajadell, rebent el premi Guillem Nicolau per la seua obra Terra agra de mans del conseller d’Educació, Felipe Faci, i el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín

Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau

El lliurament dels premis literaris i de reconeixement al món del llibre que habitualment atorga el govern d’Aragó, on la nonaspina Merxe Llop Alonso va rebre el “Guillem Nicolau 2020 per la seua novel·la  Silvertí , va tindre un format, uns continguts i uns sentiments força especials, ben diferents als d’altres anys, degut a la pandèmia.

La cerimònia, que tingué lloc al museu “Pablo Serrano” de Saragossa (IAACC) el passat 12 de març, es va caracteritzar per l’escassa afluència de públic (una trentena de persones entre premiats, familiars i amics, autoritats i mitjans de comunicació, seguint unes estrictes mides sanitàries)  i per la seua “mobilitat”.

La comitiva es va anar desplaçant pels diferents espais del museu on està instal·lada, l’obra permanent del geni de Crivillén per a fer-ne  entrega dels premis als diferents guardonats.

Així, amb el director de l’IACC Julio Ramón fent d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una peculiar visita guiada, es van lliurar, a la sala baixa on s’exposen les escultures  del projecte del salt de l’aigua de Aldeadávila, els diplomes acreditatius dels premis al llibre millor editat de l’any 2020 i a la trajectòria d’un professional del sector del llibre. A la sala de la mostra permanent de Pablo Serrano es va atorgar el premi de poesia “Miguel Labordeta”. El tercer escenari va ser la planta mitjana de l’edifici on es van lliurar els premis “Arnal Cavero i “Guillem Nicolau”. Finalment, a la planta més alta del museu, el conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó Felipe Faci va concloure l’acte fent una breu glosa i elogi de tos els premiats.

Per la seua banda, van fer lliurament dels diplomes i de la presentació individualitzada dels guardonats  el director general de Cultura, Víctor Lucea, i el de Política Lingüística, Ignacio López Susín.

De la guanyadora del premi de Literatura en Llengua Catalana “Guillem Nicolau 2020”, aquest últim va dir que Merxe Llop era“ una persona molt implicada des de sempre en la defensa del català d’Aragó “ i que el seu ofici de mestra li esqueia perfectament en el sentit més ampli i genuí de l’expressió  com a divulgadora d’uns valors solidaris a través de la seua trajectòria professional  i com a difusora de la seua cultura i llengua maternes”.  De la novel·la premiada, Silvertí , López Susín recordà els arguments del jurat, el qual va destacar “ la  creació d’una trama sòlida i coherent, actual i a l’hora lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme que marquen les estacions de tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història al caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva”.

Merxe Llop va agrair al Jurat i al Govern d’Aragó la concessió del Premi i recordà amb nostàlgia les diferències quant a  quantitat de públic, d’ambient i d’estat d’ànim en general, entre la concessió del seu primer Premi Nicolau fa deu anys i aquest, degut a la maleïda pandèmia de la Covid. Recordà que “durant tota la meua vida, allà per on haig passat he deixat el rastre de la meua llengua i de la meua condició d’aragonesa” i afegí que per a ella “escriure ha estat sempre una necessitat i un plaer”.  Segons explicà l’autora, un dels motius principals d’escriure aquesta novel·la va ser “la necessitat de traure a la llum uns fets horrorosos succeïts durant la guerra Civil al meu poble perpetrats pels dos bans enfrontats”.

Pel que fa als altres guardonats, el premi a la millor obra editada va recaure en “The scarecrow- El espantapájaros, una original obra bilingüe amb un format on s’inclouen les noves tecnologies, editat  per Libros de ida y vuelta.  El premi a la trajectòria professional dins del sector del llibre va ser per a la llibreria Castillón, de Barbastre,  oberta en 1927. El guanyador del “Miguel Labordeta” de poesia va ser per a César Ibáñez Paris, pel seu transgressor i original poemari Conjugar, i l’Arnal Cavero de literatura en aragonès va recaure per primera vegada en una traducció, en aquest cas dels Quinti Horatii Flacci Emblemata, a càrrec de Miguel Martínez Tomey, el qual animà el Govern regional “a no deixar mai de donar suport a l’aragonès i al català a l’Aragó, que cada cop estan més necessitats de protecció dins d’un món globalitzat”.

Merxe Llop