Salvat edita Asterix o Galo en aragonès

“Semos en l’año 50 antis de Cristo. Toda a Galia ye ocupada por os romans. Toda? No pas!”

Així sona el començament de la primera història de “Asterix o Galo” en aragonès editada recentment per Salvat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès. Aquesta edició se suma a unes altres ja traduïdes a altres llengües de l’estat espanyol, com el castellà, català, gallec, asturià i basc. La traducció a l’aragonès ha estat realitzada per Pascual Miguel Ballestín, qui confessa que “encara que pugui semblar una tasca fàcil perquè el còmic sol tenir frases curtes i un vocabulari senzill, no ha estat així perquè calia escurçar les distàncies entre les referències a la societat gal·la del segle I d’un text publicat en 1959 amb la societat i la cultura aragonesa en un text dirigit lectors del segle XXI.”

El director general de Política Lingüística aragonès, Ignacio López Susín, va dir durant la presentació del llibre a Saragossa que el suport a aquest projecte “va en línia amb altres iniciatives tendents a fer visible aquesta llengua minoritzada i a fomentar la lectura de textos en aragonès entre els joves lectors. En aquest sentit vam iniciar l’any passat  dues propostes informàtiques com a e-biblio i la Biblioteca virtual d’Aragó (Biviar) que permeten l’accés a moltes obres contemporànies traduïdes a l’aragonès i hem editat els dos primers llibres de la Col·lecció “Isabel Rodas”, dedicada a rescatar textos clàssics en aragonès o traduccions a aquesta llengua”.

Amés, el Departament d’Educació, Cultura i Esports aragonès convoca amb caràcter anual el Concurs “Braulio Foz” de còmics en llengua aragonesa.

De la versió aragonesa d’aquesta obra clàssica de René Goscinny i Albert Uderzo s’han editat 1.500 exemplars i López Susin no descarta que la iniciava tingue continuïtat amb altres títols d’aquesta història de gals i romans que ha arribat a vendre 350 milions d’exemplars arreu del món i ha estat traduïda a més d’un centenar d’idiomes.  .

Siete ciudades con carácter unidas por el Ave

Barcelona

Mario Sasot. Zaragoza

Recientemente, la Agencia Catalana de Turismo, organismo de la Generalitat de Catalunya presentó, en el excelente marco gastronómico del restaurante Novo Davo de Zaragoza, el proyecto de desarrollo turístico llamado Grand Tour de Catalunya, que aprovechando el paso del tren de alta velocidad por ciudades “con mucho carácter” en definición de sus promotores, como Lleida, Tarragona, Reus y Valls, Barcelona,  Girona y Figueres  se ofrecen como objetivo ideal para planear city-breaks de corta estancia y a la vez son el pórtico en el que adentrarse hacia unas comarcas poco conocidas y pueblos con encanto.

Viniendo desde la línea de origen Madrid- Zaragoza, la primera parada con la que nos encontramos es Lleida, situada a los pies de dos colinas sobre las que se levantan la Seu Vella y el castillo templario del Gardeny, que acogió en la antigüedad a ilergetes, romanos, visigodos, judíos, árabes y cristianos, todos los cuales dejaron su improntas en sus calles, barrios y plazas. Sus vegas aledañas regadas por el Segre nutren de excelente fruta dulce y verduras a toda la zona, que además ofrece excelentes vinos y aceites.

Lleida

Próxima parada: Camp de Tarragona, una estación ferroviaria de entrada inhóspita que permite acercarte a la capital de la provincia, con su anfiteatro romano, la catedral de Santa Tecla, el privilegiado Mirador del Mediterráneo, su Rambla Nova, y sus barrios medievales y modernistas, que hacen las delicias de los caminantes.

Desde ese mismo cruce de caminos tenemos a tiro de piedra las ciudades de Reus, patria chica de personajes ilustres, como el arquitecto Gaudí, el pintor Fortuny y el general Prim, con un animado centro urbano comercial lleno de singulares edificios modernistas, ¡ah! y sin olvidar que es considerada la capital mundial del vermut.

Cerca de ella se encuentra Valls, origen, según algunos, de los castellets o torres humanas y cuna de delicias gastronómicas como los calçots y el romescu.

Desde la Catalunya Sur, el tren de Alta Velocidad remonta encrespadas sierras y litorales sinuosos hasta llegar a Barcelona, la capital de la Comunidad y referencia europea y mundial, sobre la que la Agencia Catalana de turismo recomienda un paseo distendido por los mercados tradicionales y los barrios de tradición marinera como la Barceloneta. También ha diseñado diversas rutas literarias y sugiere la visita a la Casa Vicens, primera vivienda de Gaudí en la ciudad condal, o los museos MNAC y MOMA.

Girona

La siguiente estación nos lleva Girona, donde el visitante puede disfrutar del recorrido por los barrios árabes y la judería, de experiencias como el Temps de Flors, que tiene lugar una semana de mayo, y de delicias gastronómicas como sus distinguidos restaurantes, los vinos la D.O. Empordà y los pasteles denominados Xuxos.

Antes de atravesar la frontera francesa, el tren nos deja el encanto de Figueres, patria de Dalí, donde no puede dejar de visitarse el Teatro Museo Galí y la torre Galatea, el castillo de Sant Ferran o recorrer la hermosa rambla, repleta de edificios clásicos y modernistas.

El consorcio turístico de la Generalitat catalana también ofrece la oportunidad de conocer con mayor profundidad la Catalunya más peculiar a través de un recorrido de 2.000 kilómetros de 13 días de duración por todas las comarcas. La ruta se iniciaría en Barcelona y seguiría en dirección de las agujas del reloj señalando carreteras de especial interés paisajístico, zonas de interés monumental, rutas de interés natural y parques nacionales, lugares accesibles para personas con movilidad reducida, etc.

Asimismo, la ACT tiene programadas 12 rutas temáticas que abarcan ámbitos desde la Arquitectura de Gaudí, rutas marinas, ciudades medievales, la Catalunya interior , Entre el mar y la montaña, espacios naturales protegidos, etc.

Fallats els premis del Concurs Literari del Baix Cinca 2022

El proper dissabte, 17 de desembre, a les 7 de la tarde, tindrà lloc a la sala d’actes de l’edifici de la Comarca del Baix Cinca a Fraga la cerimònia de lliurament dels premis del Concurs Literari de relats en la seua vuitena edició, tres dels quals han estat per a treballs escrits en llengua catalana.

Per decisió d’un jurat compost per l’escriptora Ana Ballabriga, el periodista i escriptor Màrio Sasot i el periodista Antonio Ibáñez, el primer premi en la categoria d’adults ha estat per a la fragatina María López Fontanals amb el relat “Una tierra soñada”, amb una assignació de 400 euros, mentre que la saragossana Claudia Acebes Miró ha guanyat el primer guardó en la categoria juvenil, amb el relat “Con las manos manchadas de sangre”, valorat en 200€.

El segon premi en la categoria d’adults ha recaigut en el relat “Recuerdos entre la niebla”, d’ Eleuterio Pueyo Escanilla, d’Ontinyena, amb una assignació de 250€. El tercer premi ha estat per a Claudia Abad Figueras, de Saidí, pel relat “Me arranqué el clítoris con un un cortauñas” , valorat en 150€.  

El segon premi en la categoria juvenil l’ha guanyat Anna Ríos Vera, de Fraga, amb el relat “Sensacions esgarrifoses” , dotat amb 150€  i el tercer premi ha recaigut en Cristina Sarrau Fau , de Fraga, pel relat “Supervivència a mitjanit” amb un premi de 100€.

El Premi Comarcal, destinat a una obra situada en el marc geogràfic o històric del Baix Cinca, va ser per a Raimundo Guardiola Ibarz, de Mequinensa,  pel relat “I ara què passarà? ” , dotat amb 250€ .

Cal esmentar que en aquesta vuitena edició s’ha batut el rècord de participació amb un total de 38 relats presentats: 10 en la categoria d’adults i 28 en la juvenil (aquest per a xiquets i xiquetes fins als 18 anys). Quatre relats d’aquesta darrera categoria  han estat escrits en castellà i 24 en català, una dada també insòlita  n la història d’aquest concurs de relats. Dels deu relats de la categoria d’adults tan sol un estava escrit en català.

L’acte de lliurament dels premis, que estarà obert a tot el públic que vulgui assistir-hi , comptarà amb la participació de l’escriptor Daniel Nesquens, de Nesquens Comedy, amb el monòleg titulat “Cosquilleos y escritores”.

Daniel Nesquens

Brillant presentació en societat de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

TEXT I FOTOS: MARIO SASOT

Ahir dimarts, 15 de novembre, es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on es celebren els actes més importants de l’Alma  Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’ Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós  elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.

En el seu discurs d’acceptació del càrrec, transmès de forma telemàtica per raons de salut, Ánchel Conte qualificà la creació d’aquesta institució com “un acte de justícia històrica envers una  llengua maltractada i menyspreada durant segles com ha estat l’aragonès” i valorà la creació d’aquesta institució científica “com una mostra de compromís de les institucions aragoneses per defensar i lluitar per la dignificació de les llengües d’Aragó”. Al temps va voler agrair “a les gents que havien sabut mantenir la llengua pròpia, una llengua tan digna com la que més i que ha acabat sent una llengua de cultura  amb la que es pot somniar i crear literatura.”

En el seu torn d’intervencions, Javier Giralt qualificà la jornada d’il·lusionant “perquè suposa la presentació oficial de l’Acadèmia a la societat aragonesa, a la qual volem servir” i afegí: “ L’A. A. L. naix amb el desig de ser acceptada pels aragonesos i totes les seues institucions socials i polítiques. La història de l’aragonès i el català és la història d’Aragó i ens enfrontem des de fa temps davant d’ una situació d’afebliment d’aquestes dues llengües, raó per la qual els acadèmics haurem de treballar dur per a revertir aquesta tendència.”

Giralt assenyalà que fins ara “l’aragonès i el català no han gaudit de la presència i la consideració social que mereixen i recordà el manament estatutari de que ningú sigui discriminat per raons de llengua, un objectiu que  segons el president de l’A. A. L. “l’Acadèmia es compromet a portat a terme sense fisures.”

Bancada dels membres de l’Institut del Català

Quant l’organització del sistema de treball de l’Acadèmia, Giralt avançà que l’ Institut del Català  ha creat cinc seccions: Gramàtica, Lexicografia, Sociolingüística, Onomàstica i Ensenyament i que hi havia el compromís per part de l’ Acadèmia  de mantenir una relació fluida i estable amb altres institucions científiques de l’àmbit del català, com són l’ Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ Institut d’Estudis Baleàrics.

El professor Giralt va tindre també unes paraules d’agraïment als parlants de l’aragonès i el català “per haver mantingut la llengua viva  fins ara ”  i a les associacions en defensa de la llengua, a les quals encoratjà “a continuar treballant junts, de la mà, amb l’Acadèmia”.

El director d’aquesta institució va concloure el seu discurs amb la lectura del poema Quedarà la  paraula , de Desideri Lombarte.

Finalment va parlar el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, el qual recordà que des de l’aprovació de la primera Llei de llengües l’any 2009 ençà “el camí ha estat llarg, llarguíssim;i difícil, dificilíssim” i qualificà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com “un instrument fràgil i valuós que cal cuidar entre tots”.

Tomás Bosque

L’acte oficial de presentació es va tancar amb la melodiosa i clara veu del músic i cantautor codonyerenc Tomàs Bosque  interpretant Les belles paraules , de Desideri Lombarte i amb una breu i emotiva actuació del grup La Chaminera, amb cançons de bres, de festa i d’amor, cantades en les diferents parles dialectals de les comarques franjolines i alt aragoneses.

A l’acte assistiren més de dues-centes persones entre les quals  hi havia alcaldes, diputats i altres polítics de les comarques bilingües, estudiosos i parlants de l’aragonès i el català, gents de les associacions culturals i un bon grapat de professors de l’Àrea de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa.

Entre les absències notables, cal destacar la del conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Felipe Faci, i la del rector de la Universitat, José Antonio Mayoral, el qual delegà la representació en la Vicerectora de Cultura i Projecció Social, Yolanda Polo.

En relació als mitjans de comunicació, la premsa local saragossana, tant l’ Heraldo com El Periódico, avui no han publicar una línia sobre l’esdeveniment. El mateix ha succeït aquest matí amb les ràdios ì televisions autonòmiques i locals, públiques i privades. Tan sol al noticiari d’Aragon TV d’ ahir nit van parlar del tema.

Així serà molt difícil  assolir els objectius que propugna el professor Javier Giralt: que l’Acadèmia sigui ampliament coneguda i acceptada per la societat aragonesa.

La Chaminera

Los acadèmics de l’Institut del Català, a la sortida de l’acte

Escriptores en aragonès i català al Paranimf

Detall de la mostra (FOTO: Màrio Sasot)

Des de el passat 4 d’octubre  i fins al 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del  Paranimf de la Universitat de Saragossa una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

La mostra, titulada “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç, ha estat comissariada per les professores Chulia Ara Oliván, quant a la recerca i selecció d’autores i obres en aragonès i María Teresa Moret Oliver en lo que pertoca a les de llengua catalana.

Els seus continguts estan estructurats en formats diversos, tots els quals contribueixen  a crear una atmosfera acollidora i eficaç, adient per a captar el valor humà i literari de les protagonistes. El primer que atrau el visitant és el so de les veus dels  vídeo poemes que projecten una peça de prosa o vers de les autores, moltes voltes llegits per elles mateixes. En el cas de  les escriptores en llengua catalana podem sentir i “visualitzar” mitjançant bellíssimes imatges seleccionades per la directora del vídeo, Vicki Calavia, i el seu editor, Álvaro Mazarrasa, fragments de textos de Mar Puchol, Marta Montblant, Glòria Francino, Teresa Jassà, Pilar Febas, Pilar Arbiol, Susanna Antolí, Silvia Ferragut, Merxe Llop, Mercè Ibarz, Susanna Barquin, Carme Alcover,’Aurèlia Lombarte, Carmeta Pallarés,  Mary Zapater i Cari Ariño.

Del llistat d’autores en aragonès en podem destacar a Ana Francisaca Abarca de Bolea, Neus Luzía Dueso, Pilar Beníterz, Ana Tena o Carmina Paraíso sins a arribar a 18. En total 34 autores de les quals es poden conèixer retalls de les seues vides, de vegades les seues mateixes veus i la seua trajectòria creativa. .

FOTO: M.S.

L’espai central de la mostra està travessat per un reguitzell de panells, confeccionats per l’empresa de disseny Terés &Antolin que recullen dades biogràfiques i professionals de les protagonistes. Al mateix temps, per les parets circumdants  es poden veure diverses fotografies d’elles amb alguns dels seus escrits, sense oblidar l’atractiu attrezzo de matolls i arbres sacsejats per la força del cerç d’aquestes veus creatives, obra de la dissenyadora de la mostra, Ana Bendicho. També es poden contemplar en uns amples prestatges una mostra editorial d’obres literàries, revistes i altres materials gràfics i audiovisuals en aragonès i en català.

Activitats paral·leles

De manera paral·lela a l’exposició, es desenvoluparan diverses activitats complementàries, coordinades per Beatriz Lucea. Entre elles destaquen la projecció d’una selecció de vídeo-poemes sobre dones escriptores en llengües pròpies d’Aragó a l’Aula Magna del Paranimf el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de les Escriptores; l’actuació, el 20 d’octubre, a les 7 de la tarde,  del grup musical La Chaminera  a la Sala Pilar Sinués  del mateix edifici, o la celebració d’una taula rodona sobre el tema a la mateixa sala Pilar Sinués el 9 de novembre. Finalment, durant tot el mes de novembre tindrà lloc, a la Biblioteca d’Aragó una mostra de materials bibliogràfics i d’obres pictòriques d’Elena Gusano  Galindo.
A més, per a potenciar el caràcter pedagògic, una pàgina web oferirà materials de contingut didàctic, existint també l’opció de concertar visites dirigides per les pròpies comissàries de l’exposició per a grups escolars.

Després que conclogue el seu cicle saragossà el proper 3 de desembre, la mostra  viatjarà cap a Jaca, al Palau de Congressos, on estarà del 16 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023). Posteriorment es podrà veure a Alcanyís, a la Sala Municipal l d’Exposicions des del 27 de gener de 2023 al  2 de març de 2023)

Les comissàries i auctoritats polítiques i acadèmiques a l’acte inaugural (FOTO: DGA)


L’exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, el Vicerectorat de Cultura i Projecció Social de la Universitat de Saragossa, comptant amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri d’Igualtat, de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès de Unizar, de la Càtedra sobre Igualtat i Gènere, de l’Institut de Patrimoni i Humanitats, de l’Institut Aragonès de la Dona, de l’Ajuntament de Jaca i de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Segons ens explica Maite Moret, una de les comissàries de la mostra, aquesta i les seues activitats organitzades al seu entorn “formen part d’un projecte més ampli a partir de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, on es va presentar el documental de Vicky Calavia, amb el títol ‘Veus en el cerç’.’Vozes en o zierzo’ que ha donat nom al projecte en el seu conjunt.”

FOTO: M.S.

Finlandia. El periodismo de ayer y hoy en un Museo

Texto y fotos: MARIO SASOT. Helsinki

Una fresca mañana de septiembre, paseando por la conocida avenida Boulevardi de la capital finlandesa  camino del puerto, decidí dar un pequeño giro a la derecha en dirección a la sede del gobierno finés para recorrer sus calles aledañas y topé, en la Ludvinkatu (La calle del rey Luís) con una instalación cultural peculiar.

El Päivälehden Museo (Museo de los periódicos diarios)  cuenta la historia, el presente y el futuro de los medios de comunicación, así como las luchas por la libertad de expresión en Finlandia y el resto del mundo. Otro propósito del museo es promover la alfabetización mediática y en especial la afición lectora de niños y jóvenes. Para ello hay un colorista espacio del museo destinado a las visitas de niños y jóvenes escolares, donde a través de figuras y escenarios de papel se cuentan historias míticas y temas más actuales donde los niños pueden interactuar divirtiéndose.  La entrada al museo y todas las actividades que se realizan (charlas, exposiciones temporales, mesas redondas, etc.) son gratuitas para el público.

Una plancha de página del sistema de impresión offset

Las exposiciones temporales  suelen versar sobre la las luchas por la libertad de expresión y de prensa, y contra la censura.

Una parte importante del espacio permanente está dedicada centrada en los primeros periódicos aparecidos en Finlandia como el pionero Päivälehti, de Helsinki, nacido en 1889, y el mítico Helsinguin Sanomat, con un apartado en el museo dedicado a reflejar su historia, con hologramas de la antigua redacción y un apartado dedicado a sus fundadores. Junto a él hay una cómoda sala-biblioteca con una bibliografía exhaustiva sobre la prensa. En la parte del sótano del Museo puede verse una interesante  colección de linotipias, máquinas offset, rollos de papel impresos, etc.

Una vieja linotipia

Biblioteca del Museo

Ficha técnica

MUSEO PÄIVÄLEHTI

Ludviginkatu 2–4, Helsinki
teléfono 020 720 9810
museo@hssaatio.fi

Abierto de lunes a domingo de 11 am a 5 pm. Otros horarios, con cita previa.
Entrada libre.

Sección infantil 1
Sección infantil 2

Oodi, el lugar de los libros felices

MARIO SASOT. HELSINKI. (Texto y fotos)

Entrar en la Biblioteca Municipal Principal de Helsinki Oodi, inaugurada  parcialmente en 2018 y finalizada en 2919, además de sumergirse en un edificio singular, espectacular, que cautiva e impresiona a quien lo contempla, supone vivir una experiencia irrepetible donde se mezclan en vorágine las sensaciones de libertad, tolerancia, amor a los libros y a la cultura en general y relax, sobre todo mucho relax. Pasear por sus mil recovecos recubiertos  de maderas curvadas, claras y oscuras  el visitante tiene la impresión de que allí nada está prohibido, todo está permitido, y sin embargo en ningún momento se detectan conflictos de intereses, entre quien está encerrado en una sala de cristal unipersonal, inmerso en una lectura o investigación profundas, quien habla tranquilamente en las mesas con sus compañeros de clase o los bebés que comen sus potitos mientras juegan , quienes están leyendo en el suelo con los zapatos quitados, los que comen o beben mientras ojean un periódico y quienes pasean por entre sus estantes hablando con el móvil

Parece ser, y es la idea que tuvieron los diseñadores del proyecto cuando decidieron construirla bajo la mirada atenta del edificio del Parlamento Nacional (Eduskunta)  situado sobre una colina  frente a la biblioteca, que “el espíritu de democracia, libertad tolerancia y respeto que inspira las leyes elaboradas en el viejo e insigne edificio insuflaran parte de su espíritu en este maravilloso espacio público”, según nos comentó la directora de la biblioteca, Anna-Maria Soininvaara.

El mismo nombre del edificio, Oodi (oda en finés) nos habla de la oralidad, la sociabilidad y la fluidez comunicativa y directa entre autores, narradores, obras y público que caracterizó desde sus inicios a este género ancestral. Unos valores de los que la Biblioteca Municipal Central de Helsinki quiere ser ejemplo y epígono.

Tres pisos, tres mundos

El edificio consta de tres grandes plantas.

En la planta calle están los principales servicios de préstamo (incluso balones de fútbol y baloncesto para que las criaturas jueguen en el jardín exterior se prestan por un tiempo máximo de media hora), una amplia exposición de novedades y un atractivo restaurante, de líneas modernas, donde se puede comer un sabroso  menú bufet por 11 euros y medio, café aparte. También hay salas para ver vídeos, programas de TV, podcasts, etc.

El segundo piso, al que accedemos  por unas amplias escaleras mecánicas que permiten observar la original decoración  curvilínea de techos, barandas y paredes, está llena de cabinas para el estudio individual o en grupos pequeños, y una amplia zona de lectura escalonada a base de tarimas donde la gente se posa en el suelo  de forma distendida y a veces con los zapatos quitados. Allí también encuentran la zona de videojuegos, audiciones de discos y el área de costura donde el visitante puede coserse un botón, zurcir unos calcetines o reconvertir unos vaqueros en un bolso, dependiendo de las habilidades de cada usuario.

En la planta tres hallamos una estructura y funciones más tradicionales en una biblioteca al uso, con mesas y sillas de estudio y lectura, hemeroteca, y buena parte de las estanterías de libros, situadas  en el espacio central y de poca altura, lo que facilita el acceso directo y sencillo a todos los lectores. La zona más exterior de la planta está rodeada de vidrieras que en uno de los laterales, el que está frente al Parlamento, hay una terraza desde donde se divisa todo el Helsinki histórico. En el interior también encontramos, como en las otras plantas, cómodos sillones y sofás que forman pequeñas salas de estar que crean una ambiente familiar. En un extremo sur de la sala  se encuentra una extensa y muy concurrida área de juegos y libros infantiles y una cafetería.

 Datos e historia.

El edificio Oodi, el culmen y ejemplo del amor y el respeto que el pueblo finlandés tiene desde siempre  por los libros  y las bibliotecas, está enclavado en medio de la “milla de oro” de la capital, junto al edificio de Correos (Posti), la Plaza de la Estación de Trenes (Päärautatieasema), la Escuela Superior de Música, el Teatro Sueco, etc. Es un espacio de 10.000 metros cuadrados útiles y 17-000 construidos. Acuden a él una media de 10.000 visitantes por día, unos 2 millones y medio, al año. Contiene más de cien mil volúmenes y medios electrónicos en 131 idiomas.

Las obras de su construcción costaron 90 millones de euros, 30 de los cuales los aportó el Estado central.

El brillante resultado es fruto de un largo proceso de debate sobre el concepto y objetivos  del proyecto. En 1998, el entonces ministro de Cultura Claes Andersson lanza la idea de edificar una nueva biblioteca en el centro de la ciudad. Desde entonces hasta 2010 se establecen las bases para la creación de un Concurso de Ideas y el pliego de condiciones para crear la nueva biblioteca. En 2012 se abre una convocatoria pública nacional y anónima de propuestas arquitectónicas. –En 2013 el jurado falla el concurso, que es adjudicado al equipo de arquitectos e ingenieros del Estudio ALA de Helsinki. En 2014 el Gobierno municipal crea un equipo multidisciplinar de planificación de la construcción del edificio. En 2015 el Consejo de la Ciudad aprueba el proyecto y comienza su construcción. Finalmente en el 2018 se abre la parte central del edificio.  

Juli Micolau. Un poeta essencial

Juli Micolau, rebent el premi Pedro Saputo, de la DPZ, el 2002.

Juli Micolau i Burgués (La Freixneda, 1971) és un poeta de llarga i consolidada trajectòria en el món de la creació aragonesa en llengua catalana i que enguany ens ha corprès (alegrant-nos el cos i l’ànima) amb un nou poemari, Aplec, que calciga de forma creixent els camins de depuració conceptual i malabarisme de paraules, sons i imatges que han marcat des de la més tendra joventut, el seu treball líric.

Aquest íntim recull ha estat editat per l’ Institut  d’Estudis Terolencs dins la ja prestigiosa i acurada col·lecció Lo Trinquet, amb un treballat i profund pròleg del doctor Quintana i Font.

L’obra consta de dos parts ben diferenciades: La primera, titulada” Impuls de  veus breus”, conté un conjunt de quasi 50 haikus a la manera japonesa  y la segona, “Nèctar diví”, de 34 poemes més llargs de temàtica diversa.

En la poesia breu podem veure esclats d’exaltació de la natura i joie de vivre: “Aigua pura/ puc veure/al cor del riu”  o: “A l’hort creix/la verdura ufana/dels més vius!”. Una joia que altres voltes es reflecteix amb belles  sinestèsies visuals i sensorials: “Els colors confonen/ els sentits/i el tacte suau dels dits/al cutis de vellut vellet”.

L’amor i altres sentiments humans també tenen cabuda en aquest primer bloc de  poesia destil·lada gota a gota: “El cor va a l’assalt del vers/pel crit just d’un amor joiós…” i en aquest altre: “Açò va del goig i del plaer/això que els ulls miren enlluernats…”.

Passant als poemes llargs, temes com l’amor, l’amistat, les injustícies, la terra, la natura (altre cop) , la llengua i l’acte poètic envaeixen l’univers oníric de Micolau.

Quant aquets últims motius, en tenim preclars exemples com “Les paraules no s’adornen”: “…quan s’esmunyen del silenci./ Si un mot ha caigut en desús/ ajudem-lo a aixecar-se,/recuperem-lo”. O en el titulat: “Dels diccionaris”:  “Tenia la sala plena de papers/escampats amb apunts de mots,/cridats a ser punta de llança/davant d’un foli en blanc”.

La seua preocupació pel futur de la nostra llengua apareix en el poema “L’estudi”: “Parla’m de la parla/-ara més que mai- / i m’informes /constantment/ del seu estat de salut.”

Els lligams a la terra i l’exaltació de la natura apareixen en poemes com “Llumenàries a la celístia” , un entranyable i descarnat homenatge al desaparegut escriptor i activista cultural fragatí Josep Galan, a través d’esplèndides descripcions paisatgístiques de les terres del Cinca. En la mateixa línia està el poema “Reflexos” on es mesclen “…les essències de l’hort/ i les fragàncies de l’amor” així com  “un conill i el seu catxap,/una llebre i una perdiu/saluden a una sisella/i una serp s’esmuny/per temor a la falç” en una simfonia de sons al·literants i mots antics.

L’amor i el sexe es fan palesos a poemes com “In estatu nascendi”  on “el grat desig” es planteja com una batalla feroç “de conquestes i derrotes” i, altres voltes, com una unió quasi mística “quan el sol vol fondre’s/ i esperaven la lluna sense pors/per a mossegar-se salvatgement…”

En definitiva, tot un enfilall d’essències, sensacions, sons de paraules, de vegades estridents, altres xiuxiuejants, que arriba directament al rovell de l’ànima i a l’estómac del lector, per part d’un poeta que, per la seua qualitat i honesta trajectòria, mereixeria un major reconeixement i projecció.

Coberta del poemari APLEC. Autor: Carles Terés.

Sis poetesses de la Franja, enregistrades en videoclips per la DGA

Ignacio López Susín i Ana Montagud, presentant lo projecte

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano,  Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.

El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.

Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.

Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.

Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball  literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” .  La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.

Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per  la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.

 Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”

La DGA edita un manual de bones pràctiques sobre les llengües pròpies

Mas de Bringuè

Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín

El passat dissabte 17 de febrer  es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració  autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.

Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.

El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments…

View original post 343 more words

By masdebringue Posted in CULTURA