
(Text llegit durant el lliurament dels premis a Saidí, el passat 5 de desembre de 2015).
Estimada Laia:
Fa dos estius que vaig trobar, regirant entre els prestatges de la Llibreria Badia de Fraga, un llibre teu. Es tractava de “Jo vaig dormir amb lleons”-
Adrián, lo llibrer, em va dir: “ Aquest llibre és de una noia de Saidí”.
Jo no et coneixia, ni et conec, personalment. Sí que coneixia a ton pare, José María Longan, “Longanet”, gran fotògraf i autor de bona part de la història gràfica del Saidí més recent.
T’he de reconèixer que, potser per la edat, no he sét un assidu seguidor de la nova literatura infantil i juvenil. Tampoc solia recomanar llibres d’autors joves als meus alumnes de l’Institut. Preferia introduir-los en les novel•les d’aventures d’autors clàssics com Stevenson, Verne o Defoe.
Però eixa novel•la teua em va enganxar fins al fons de la meua ànima. Aquell xiquet, Tom, lo protagonista, que un dia va marxar de casa per a unir-se a una companyia de circ ambulant era una fantàstica al•legoria del camí de la vida que d’una manera u altra recorrem tots, amb les seues troballes meravelloses, desgràcies, injustícies i il•lusions.
Continua llegint →