Temps de Franja

Tot i que aquest apartat apareix a la cinquena pàgina de la meua biografia, la elaboració de la revista mensual en català “Temps de Franja” ha estat el projecte col·lectiu que més temps, energies i il·lusions  m’ha ocupat durant  los darrers tretze anys de la meua vida. I continua…

Ací teniu un enllaç de la pàgina web d’ASCUMA (Associació Cultural Matarranya) on podeu veure cadascú dels exemplars editats des del número 1, al  novembre de 2000 fins ara.  A continnuació recupero i actualitzo un article explicatiu d’aquest projecte.

http://www.ascuma.org/wordpress/temps-de-franja/

TEMPS DE FRANJA O L’INTENT DE FER

 UNA REVISTA “INVERTEBRADA”

 

            La publicació mensual Temps de Franja (Revista de les Comarques Catalanoparlans d’Aragó) com figura sota la seua capçalera, va eixir a la llum el novembre del passat any 2000.

El seu naixement es deu a la iniciativa de tres associacions culturals que treballen per al desenvolupament i dignificació de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó oriental des de fa no menys de quinze anys, cadascuna de les quals portava darrere seu una dilatada i enriquidora experiència editorial.  Es tracta dels Consells Locals de la Franja, amb seu a Tamarit de Llitera, que havia publicat 9 números de la seua revista Desperta Ferro! Des de 1986 fins a 1991; l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que publicà 15 números del seu òrgan d’expressió Batecs, entre 1988 i 1995, i l’Associació Cultural del Matarranya, que gaudia de la seua revista cultural Sorolla’t des de 1986 fins al desembre d’aquest passat any 2000, data en la qual s’acomiadà (definitivament?) dels seus lectors amb el número 11, després d’haver publicat l’anterior en 1995.

El repte de la nova publicació -projecte degut sens dubte al cap, el cor i la tossuderia d’en Josep Galán, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-, era substituir la tasca informativa, didàctica i cultural de les publicacions abans esmentades, i, al mateix temps, donar una imatge “vertebrada” d’un territori, la Franja, que tant en els àmbits polítics (regionals, comarcals, etc.), com econòmics, socials, de comunicacions i d’infraestructures, etc., no està gens articulat: la gent del nord de la Franja no es comunica, no coneix la del sud, i vic eversa.

I tot aquest repte s’havia d’assolir, a més, des d’una infraestructura editorial “des estructurada” i dispersa: amb el director, -jo mateix,- residint a Saragossa; la impremta       localitzada, primer, a Calaceit (Matarranya, Terol), després a Alcanyís (Baix Aragó, Terol); la gestió administrativa i comercial es du a terme entre Calaceit i Nonasp (Baix Matarranya), hi ha un  important cos de redacció a Fraga, etc.

Per tot això pensem que els quasi 130 números que han sortit, mes rere mes, des de novembre de 2000 fins al juny de 2013, amb 119 exemplars en paper i 9 digitals,  constitueixen un petit miracle.

Un miracle aconseguit sobretot a base d’il·lusió y voluntarisme, però també de professionalitat.

Dins del consell de redacció i de l’extensa nòmina de col·laboradors de Temps de Franja, hi treballen periodistes de reconegut prestigi en els seus mitjans de comunicació i amb un profund i proper coneixement de les seues comarques d’origen.

Així, per a les pàgines de la Ribagorça i Llitera hem comptat amb la col·laboració del periodista lliterà establert a Lleida, Rafel Ventura, el qual va ser el primer director de la -podem anomenar-la ja mítica- revista Desperta ferro!, amb les jove periodista altorricenca Anna Enjuanes, Neus Enjuanes, Josep Espluga, Josefina Motis i Glòria Francino.  Per a cobrir la informació del Baix Cinca, hi ha entre altres, el periodista fragatí Jaume Cases, redactor de Radio Fraga i corresponsal del Diario del Alto Aragón i El Periódico de Aragón , amb significats membres del Institut d’Estudis del Baix com Pep Labat, Rosa Arqué, Carme Messeguer y Hugo Sorolla.  Finalment, a les pàgines del Matarranya està el periodista de Heraldo de Aragón a Terol nascut a Vall-de-roures, Luís Rajadell, amb Josep Miguel Gràcia, Carles Sancho y Dolors Gimeno. .

Per a les pàgines i seccions d’opinió i anàlisi tenim o hem tingut la valuosíssima aportació d’escriptors, professors, intel·lectuals i investigadors franjolins del caire de J.A. Chauvell, Tomás Bosque, Hèctor Moret, Ramon Sistac, Francesc Serés, Óscar i Pep Labat, Merxe Llop, Àngel Huguet, Frances Ricart, Esteve Betrià (Hèctor Moret), Juli Micolau, Joaquim Montclús, Carles Terés, Ramon Mur, Vicent de Melchor, Natxo Sorolla i un llarg etcètera-cat de llums en aquest tema.

Però la revista no seria res, o més aviat ben poca cosa, sense la participació de nombroses persones, que des de la seua iniciativa particular o des de la seua tasca militant en el si d’una associació cultural o cívica, ens fan arribar la informació de les seues activitats o esdeveniments succeïts als seus pobles, o denuncien problemes socials, culturals o referents al medi ambient.

Tota aquesta xarxa de col·laboradors “no professionals” o esporàdics contribueix a donar a la nostra revista Temps de Franja una frescor i un arrelament directe i des de la base amb el conjunt de la societat franjolina a la qual ens adrecem i volem arribar.

Tots els temes que poden interessar a aquesta societat tenen cabuda a la revista: l’ecologisme, els problemes de conservació a l’aiguabarreig de Mequinensa i el seu entorn, les pedregades caigudes a les nostres zones fruiteres, el nostre patrimoni religiós, les iniciatives econòmiques privades i institucionals, les comunicacions, la història i les tradicions de la Franja, i per suposat, la nostra llengua i la nostra literatura, són temes variats i recurrents a les nostres pàgines.

Distribució per seccions

Per a donar cabuda a tot aquest eixam informatiu i d’idees que ajuden al coneixement mutu, al desenvolupament sostenible i al manteniment de la identitat cultural d’aquestes comarques, les 20 pàgines que, de moment, surten mensualment, s’estructuren per seccions de la manera següent: cadascuna de les tres grans comarques franjolines (Baix Cinca, Matarranya i Ribagorça-Llitera), tenen habitualment tres pàgines cadascuna.  A part de les tradicionals seccions d’editorial, cartes al director, etc., hi ha una pàgina dedicada al tema del mes, una altra per a l’opinió aprofundida i mesurada, dues (les centrals) per a l’entrevista a algun personatge d’interès o a un representant  institucional d’alguns dels nostres pobles i comarques; una altra per a informar i/o opinar sobre algun tema o aspecte del nostre mateix entorn cultural i lingüístic, anomenada “Països Catalans”, i la dedicada a la nostra “Gent de Franja”, on s’ofereix, en un breu espai, tota una galeria de personatges que, al nostre parer, mereixen el seu coneixement i reconeixement per part dels seus paisans.

De moment, la tirada de la revista no va més enllà de quelcom menys de 900 exemplars, la major part dels quals es distribueix a domicili entre els socis de les tres associacions editores, amb una quota addicional, i a subscriptors particulars. Una altra part (més petita) es ven a quioscos i llibreries de la Franja, Lleida i Saragossa.  El seu finançament, a part d’aquestes dues vies esmentades es complementa amb la publicitat, tant d’institucions (comarques de la zona, diputacions, alguns ajuntaments) com d’empreses privades, especialment les dedicades al turisme i l’oci d’aventura.

L’horitzó que se’ns presenta, després de 13 anys de trajectòria, malgrat la crítica situació econòmica actual, penso que és prou il·lusionant i engrescador.  De moment, si les forces dels entusiastes col·laboradors aguanten i no ens abandonen, mantindre’ns dins dels nivells d’edició actuals no és cap bell somni ni una utopia irrealitzable.

Créixer i assolir noves fites i objectius no depèn tan sol de nosaltres.  En aquest i altres temes, els nostres benvolguts i estimats lectors tindran la paraula.

Mario Sasot Escuer

Director de Temps de Franja

d’octubre de 2000 a desembre de 2011