Claudia La Mata presenta en Zaragoza “La historia de Homo Crypta”

La autora barcelonesa con raíces aragonesas, Claudia La Mata, presentará el próximo 27 de octubre, a las 19,00 h, en la sala de actos de FNAC de Zaragoza, c/ Coso 25- 27  ‘La historia de Homo Crypta’ (Aliar Ediciones), un libro donde analiza el mundo de las criptomonedas desde el punto de vista de la repercusiones psicológicas que el fenómeno está produciendo en sus usuarios y en la sociedad capitalista en general.

En una primera parte del libro Claudia La Mata investiga sobre el origen de las criptomonedas, qué ofrecen a la sociedad y cómo se han convertido en un fenómeno histórico socio-económico, al tiempo que analiza cómo es nuestra relación con el dinero, cómo nuestro cerebro toma las decisiones financieras, hacia dónde dirigimos el sistema financiero y qué papel tenemos nosotros en él.

En la segunda parte del libro, la autora describe las relaciones que se crean entre las criptomonedas y los usuarios, donde según ella se mezclan la razón con las emociones, decodificando algunas repercusiones colectivas, desde las oportunidades brindadas a África, las adicciones y las sectas, pasando por la influencia de los medios de comunicación hasta su rol en la lucha de género.

La tercera parte proporciona al lector, a manera de conclusión, una visión global y multidisciplinar del tema para afrontar la evolución de Homo Sapiens a Homo Crypta. “¿Hacia dónde nos dirigimos? ¿Podemos predecir el futuro? ¿Qué sabemos del mañana?”- se interroga la autora.

El libro consta, además, de una cronología artística, que va desde el arte tradicional, pasando por el arte digital y llegando al cripto arte. Estas tres etapas están vinculadas a las tres partes del libro, con la finalidad de representar con imágenes lo que la autora va comunicando con palabras. En ello han colaborado cuatro artistas: Pieràngela Humet (España), que lidera la primera parte de arte tradicional; Xiomara Verduzco (México) representando al arte digital, y Layla Pizarro(Chile) e Indira Hasimbegovic (Dinamarca) que nos descubren el futuro con el criptoarte.

 Con un estilo ameno  dinámico y ágil, esta obra artística y rigurosa nos ofrece diferentes claves para comprender el entorno económico, adaptarnos al mundo cripto, y asumir y ponderar sus beneficios, sus riesgos y los impactos sociales como dependencias, engaños, el papel de algunos medios de comunicación o desigualdades.

La Universitat Ricardo Palma de Lima publica un estudi sobre Esteve Pujasol

Portada del llibre

MàrioSasot

La Universitat Ricardo Palma de Lima (Perú) ha publicat en la  seua editorial acadèmica l’obra Esteban Pujasol, un fisiognomista en la España del Siglo XVII, de l’historiador de la Psicologia i professor universitari saidinès Virgili Ibarz.

Ibarz ja va fer una primera aproximació al pensament d’aquest original científic, astròleg  i pensador espanyol, nascut a Fraga, seguidor entre altres de les teories fisiognòmiques de la medicina hipocràtica i Aristòtil, en l’opuscle El pensament d’Esteve Pujasol,editat per l’I.E.B.C. a la col·lecció La Sitja número 8, l’any 1991.

La publicació d’aquest segon treball, més aprofundit i contextualitzat que el primer, ha estat fruit de l’afany personal i professional del director d’aquesta Editorial Universitària peruana, el catedràtic de Psicologia Ramón León, interessat en les teories que relacionen la imatge corporal de les persones amb el caràcter i la personalitat d’aquestes.

En el pròleg que fa Ramón León en aquesta edició del llibre d’Ibarz, el professor peruà defèn que les teories de Pujasol, que relacionen determinades fesomies, formes de moure’s i de caminar d’algunes persones amb comportaments anòmals i fins i tot delictius, mantenen,tot i els trets arcaics i acientífics d’algunes d’elles, una vigent connexió amb la realitat actual.

“Saber qui és i com és l’altre- diu el doctor León– s’ha acabat convertint avui dia en un assumpte de seguretat nacional. Passaports biomètrics, registre acurat d’antecedents de viatges abans d’emetre un visat de turisme, aparells instal·lats en les duanes que són trànsit obligat per a viatgers i equipatges…Tot això, que té els seus orígens en la tragèdia del World Trade Center en el 2001, s’ha convertit avui en una pràctica normal en tot el món,a través de la qual l’estat ens vigila i nosaltres (enmig de la pandèmia COVID)ens vigilem recíprocament.”

El llibre de Virgili Ibarz comença amb una introducció històrica de les diferents teories fisiognòmiques, des de Pitàgoras (segles VI i V a.C.), Polemó de Loadicea (segles I i II d.C.), Porfiri (segles III i IV d.C.), fins a l’època contemporània de Pujasol (seglesXVI i XVII). Cal destacar dins d’aquells teòrics pioners d’aquesta disciplina a Aristòtil,el qual van influir decisivament en les teories fisiognòmiques d’Esteve Pujasol a través de les lectures dels textos del filòsofs clàssics grecs que Pujasol va fer en les traduccions a l’àrab dels textos originals realitzades per metges i filòsofs musulmans al llarg de l’Edat Mitjana.

En opinió de Ibarz, el llibre de Pujasol El Sol solo y para todos Sol, de la Filosofía sagaz y Anatomía de Ingenios, “no conté gaires teories originals sobre Fisiognomia en relació a les que s’havien consolidat durant l’Edat Mitjana i manca de la profunditat i sistematització teòriques d’un Huarte de San Juan en la seua obra Examen de ingenios para las Ciencias. Pujasol ha estat considerat pels historiadors de la psicologia i la medicina més un divulgador que un teòric.”

Una altra part important del llibre d’Ibarz és el segon bloc temàtic, on fa una detallada i acurada anàlisi de l’obra de Pujasol esmentada més a dalt, on tracta d’esbrinar els objectius que motivaren la seua escriptura tenint en compte els condicionants i prevencions que tindria en l’any de la publicació (1637) el seu autor, un prevere catòlic, per a obtenir l’aprovació  del qualificador de la Inquisició d’aquells temps obscurs.

Continua en aquest apartat fent una descripció minuciosa, capítol rere capítol, dels continguts de l’obra de Pujasol, amb tota una llarga i interessant casuística d’exemples i tipologia de casos humans, la seua interpretació per part del’autor fragatí i els seus consells i valoracions mèdiques, ontològiques i relatives a les conductes individuals.

Per a Ibarz, l’objectiu principal del tractat de Pujasol és determinar l’anatomia de l’ingeni, concepte que per a aquest últim “no és altra cosa que una habilitat de l’ànima per a poder fer-se valer”.

En les últimes pàgines hi ha un interessant llistat d’autor i personatges, que van marcar la vida, els antecedents, les influències i els seguidors de Pujasol en l’àmbit filosòfic i científic. Tot plegat afegeix un valor didàctic i divulgatiu a aquest interessant treball.

Una obra, en definitiva, que obliga a mirar enrere per a comprendre l’interès que encara avui dia hi ha, en les nostres societats avançades, envers les relacions entre els trets morfològics dels humans  i la seua psicologia i comportament.