Esta mañana se ha presentado, en la sede del Gobierno de Aragón del Edificio Pignatelli de las segundas jornadas de la trufa negra , organizadas por los empresarios del sector y treintena de restaurantes para dar a conocer al gran público las propiedades de un producto, del que Aragón es el máximo productor mundial con 10.000 hectáreas dedicadas al cultivo de este tubérculo y 52 toneladas de kilos de extracción anual.
Cerca de un centenar de personas, entre agentes medioambientales y otros trabajadores de la Consejería de Desarrollo Rural y Sostenibilidad del gobierno de Aragón, a los que se sumó su consejero, Joaquín Olona, se concentraron a las puertas de la sede de este organismo, en la Plaza de San Pedro Nolasco de Zaragoza y mantuvieron cinco minutos de respetuoso y emotivo silencio en recuerdo de los dos agentes rurales residentes en Alcoletge, asesinados por el cazador leridano Ismael Rodríguez. El acto solidario fue convocado por la sección sindical de CCOO de ese Departamento. Antes del acto, un representante de esa organización dirigió unas palabras de recuerdo a las víctimas y apoyo a sus familiares, señalando que ambos dejaban viuda y huérfanos de costa edad.
Les festes d’hivern a Saidí començaren enguany el divendres amb la tradicional encesa de fogueres repartides en punts estratègics de la localitat.
El fet de que el dia 17, festivitat de Sant Anton Abad, caigués en dimarts, va detraure una mica l’assistència de gent resident fora del poble però no va impedir que la pujada a l’ermita estès bastant animada i al repartiment dels típics “bollos beneits hi acudix molta gent. A la cerimònia religiosa hi va assistir el bisbe de Barbastre –Monsó Ángel Javier Pérez Pueyo. La presència de carrosses va ser menor que altres anys, tan sol el Club Ciclista Saidí i la oficial de la Comissió de Festes van mantindre enguany la seua participació.
Fotos: Tallers “Exposició de Màgia” i Projecte “Càmara, acció” del grup Arnolfini. (Projecte Moncada anys 2002-2011)
El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès continua amb la seua línia de recuperació de programes que ajuden a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó amb la reaparició a les escoles de la Franja, després de cinc anys desaparegut, del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada.
Aquest any 2017, més de 60 centres dels territoris bilingües i fronterers a questes zones podran gaudir d’activitats paral·leles a les classes d’aragonès i català que s’imparteixen en alguns centres de la comunitat. Per a això ha augmentat la dotació del programa d’aragonès Luzía Dueso i s’ha recuperat enguany el projecte Jesús Moncada d’activitat s en català que es va eliminar durant la passada legislatura del govern PP-PAR.
(Publicat al Diario de Teruel)
No cal necessàriament que les llengües tinguen nom. Diverses causes –aïllament, tabús, … – poden provocar que certes llengües no en tinguen. Quan en el passat els parlants d’una llengua vivien del tot aïllats, o quasi, possiblement no sentien necessitat de donar-li’n un, perquè no els calia identificar-se davant de ningú. Actualment és la tabuïtzació de certs noms que provoca que hi haja llengües sense nom. Així davant la tabuïtzació del mot “català” al nostre país, bastants parlants no gosen fer-lo servir, i com que, altrament, no tothom accepta el qualificatiu infamant de “xapurriau” que d’altres els han encolomat, l’eviten dient, “ací se diu …”, “natres diem …”, o com a molt: “en la nostra llengua …”, “parlen com natres/com ací”, … . Tanmateix la gran majoria de llengües sí que en tenen, de noms. Uns noms que poden canviar en ben poc de temps…
View original post 206 more words
Mas de Bringuè 