Escriptores en aragonès i català al Paranimf

Detall de la mostra (FOTO: Màrio Sasot)

Des de el passat 4 d’octubre  i fins al 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del  Paranimf de la Universitat de Saragossa una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

La mostra, titulada “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç, ha estat comissariada per les professores Chulia Ara Oliván, quant a la recerca i selecció d’autores i obres en aragonès i María Teresa Moret Oliver en lo que pertoca a les de llengua catalana.

Els seus continguts estan estructurats en formats diversos, tots els quals contribueixen  a crear una atmosfera acollidora i eficaç, adient per a captar el valor humà i literari de les protagonistes. El primer que atrau el visitant és el so de les veus dels  vídeo poemes que projecten una peça de prosa o vers de les autores, moltes voltes llegits per elles mateixes. En el cas de  les escriptores en llengua catalana podem sentir i “visualitzar” mitjançant bellíssimes imatges seleccionades per la directora del vídeo, Vicki Calavia, i el seu editor, Álvaro Mazarrasa, fragments de textos de Mar Puchol, Marta Montblant, Glòria Francino, Teresa Jassà, Pilar Febas, Pilar Arbiol, Susanna Antolí, Silvia Ferragut, Merxe Llop, Mercè Ibarz, Susanna Barquin, Carme Alcover,’Aurèlia Lombarte, Carmeta Pallarés,  Mary Zapater i Cari Ariño.

Del llistat d’autores en aragonès en podem destacar a Ana Francisaca Abarca de Bolea, Neus Luzía Dueso, Pilar Beníterz, Ana Tena o Carmina Paraíso sins a arribar a 18. En total 34 autores de les quals es poden conèixer retalls de les seues vides, de vegades les seues mateixes veus i la seua trajectòria creativa. .

FOTO: M.S.

L’espai central de la mostra està travessat per un reguitzell de panells, confeccionats per l’empresa de disseny Terés &Antolin que recullen dades biogràfiques i professionals de les protagonistes. Al mateix temps, per les parets circumdants  es poden veure diverses fotografies d’elles amb alguns dels seus escrits, sense oblidar l’atractiu attrezzo de matolls i arbres sacsejats per la força del cerç d’aquestes veus creatives, obra de la dissenyadora de la mostra, Ana Bendicho. També es poden contemplar en uns amples prestatges una mostra editorial d’obres literàries, revistes i altres materials gràfics i audiovisuals en aragonès i en català.

Activitats paral·leles

De manera paral·lela a l’exposició, es desenvoluparan diverses activitats complementàries, coordinades per Beatriz Lucea. Entre elles destaquen la projecció d’una selecció de vídeo-poemes sobre dones escriptores en llengües pròpies d’Aragó a l’Aula Magna del Paranimf el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de les Escriptores; l’actuació, el 20 d’octubre, a les 7 de la tarde,  del grup musical La Chaminera  a la Sala Pilar Sinués  del mateix edifici, o la celebració d’una taula rodona sobre el tema a la mateixa sala Pilar Sinués el 9 de novembre. Finalment, durant tot el mes de novembre tindrà lloc, a la Biblioteca d’Aragó una mostra de materials bibliogràfics i d’obres pictòriques d’Elena Gusano  Galindo.
A més, per a potenciar el caràcter pedagògic, una pàgina web oferirà materials de contingut didàctic, existint també l’opció de concertar visites dirigides per les pròpies comissàries de l’exposició per a grups escolars.

Després que conclogue el seu cicle saragossà el proper 3 de desembre, la mostra  viatjarà cap a Jaca, al Palau de Congressos, on estarà del 16 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023). Posteriorment es podrà veure a Alcanyís, a la Sala Municipal l d’Exposicions des del 27 de gener de 2023 al  2 de març de 2023)

Les comissàries i auctoritats polítiques i acadèmiques a l’acte inaugural (FOTO: DGA)


L’exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, el Vicerectorat de Cultura i Projecció Social de la Universitat de Saragossa, comptant amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri d’Igualtat, de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès de Unizar, de la Càtedra sobre Igualtat i Gènere, de l’Institut de Patrimoni i Humanitats, de l’Institut Aragonès de la Dona, de l’Ajuntament de Jaca i de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Segons ens explica Maite Moret, una de les comissàries de la mostra, aquesta i les seues activitats organitzades al seu entorn “formen part d’un projecte més ampli a partir de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, on es va presentar el documental de Vicky Calavia, amb el títol ‘Veus en el cerç’.’Vozes en o zierzo’ que ha donat nom al projecte en el seu conjunt.”

FOTO: M.S.

Finlandia. El periodismo de ayer y hoy en un Museo

Texto y fotos: MARIO SASOT. Helsinki

Una fresca mañana de septiembre, paseando por la conocida avenida Boulevardi de la capital finlandesa  camino del puerto, decidí dar un pequeño giro a la derecha en dirección a la sede del gobierno finés para recorrer sus calles aledañas y topé, en la Ludvinkatu (La calle del rey Luís) con una instalación cultural peculiar.

El Päivälehden Museo (Museo de los periódicos diarios)  cuenta la historia, el presente y el futuro de los medios de comunicación, así como las luchas por la libertad de expresión en Finlandia y el resto del mundo. Otro propósito del museo es promover la alfabetización mediática y en especial la afición lectora de niños y jóvenes. Para ello hay un colorista espacio del museo destinado a las visitas de niños y jóvenes escolares, donde a través de figuras y escenarios de papel se cuentan historias míticas y temas más actuales donde los niños pueden interactuar divirtiéndose.  La entrada al museo y todas las actividades que se realizan (charlas, exposiciones temporales, mesas redondas, etc.) son gratuitas para el público.

Una plancha de página del sistema de impresión offset

Las exposiciones temporales  suelen versar sobre la las luchas por la libertad de expresión y de prensa, y contra la censura.

Una parte importante del espacio permanente está dedicada centrada en los primeros periódicos aparecidos en Finlandia como el pionero Päivälehti, de Helsinki, nacido en 1889, y el mítico Helsinguin Sanomat, con un apartado en el museo dedicado a reflejar su historia, con hologramas de la antigua redacción y un apartado dedicado a sus fundadores. Junto a él hay una cómoda sala-biblioteca con una bibliografía exhaustiva sobre la prensa. En la parte del sótano del Museo puede verse una interesante  colección de linotipias, máquinas offset, rollos de papel impresos, etc.

Una vieja linotipia

Biblioteca del Museo

Ficha técnica

MUSEO PÄIVÄLEHTI

Ludviginkatu 2–4, Helsinki
teléfono 020 720 9810
museo@hssaatio.fi

Abierto de lunes a domingo de 11 am a 5 pm. Otros horarios, con cita previa.
Entrada libre.

Sección infantil 1
Sección infantil 2