El Consell Escolar d’Aragó tomba la nova llei de Llengües del PP-PAR

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/el-consejo-escolar-tumba-nueva-ley-de-lenguas-del-gobierno_769037.html

Antonio Ibáñez (El Periódico de Aragón)

El atropello científico que pretende acometer el Gobierno de Aragón con su nueva Ley de Lenguas, en la que niega la existencia del catalán en la comunidad autónoma contra todos los criterios filológicos rigurosos, sufrió ayer un duro e histórico revés. El anteproyecto legislativo que no se ha consultado con ningún experto y que solo pretendía contar con el visto bueno del Consejo Escolar de Aragón vio ayer cómo este organismo rechazó el borrador contra todo pronóstico y contra las previsiones del Departamento de Educación y Cultura.

La Universitat de Saragossa esmena la plana al govern d’Aragó

Els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, María Rosa Fort, Javier Giralt, Maria Teresa Moret, davant la presentació pública de l’Avantprojecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i la preocupació per la seva futura aplicació, han escrit i signat un escrit adreçat a l’opinió pública en el qual  manifesten el següent.

Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de llengües del Govern d’Aragó

 

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.

Eufemismes assassins

No anomenar una llengua o adornar-la amb un puial de paraules buides  demostra el desig íntim i inconscient de que desaparegue del mapa.

 La consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès, Dolors Serrat, acompanyada del director general de Patrimoni, Javier Callizo, va presentar el passat 18 de juny (es podia haver esperat al 18 de juliol, per deixar les coses més clares) l’esborrany de l’avantprojecte de la nova llei de llengües en el qual desapareixen els noms d’aragonès i català.  Una llei, que segons la consellera, natural de Ripoll i molt propera a l’Opus Dei, “no vol crear l’enfrontament ni la divisió, no vol ser impositiva i impedeix que organismes aliens a Aragó puguen normativitzar i regular les nostres llengües i modalitats lingüístiques”.

Com la definició científica de les llengües que es parlen a l’Aragó, pot crear enfrontament, segons la consellera, en l’articulat de la nova llei, que substituirà la que va ser aprovada a finals de l’anterior legislatura, les diferents modalitats de l’aragonès i el català passaran a anomenar-se “llengües aragoneses d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental” (sic).

DINAR AMB LA LAMENTABLE PENYA

Jhon Wilkinson, Salvador Sansuán i altres membres de La Lamentable

Dimecres passat vaig estar, com invitat, dinant amb un grup de veterans i prestigiosos periodistes barcelonins al restaurant Casa Leopoldo, al barri de Raval Barcelonès, un dels llocs gastronòmics preferits pel Vázquez Montalbán i els seus personatges Carvalho i Biscúter. Allà es reuneixen cada dimecres els periodistes de La Lamentable Penya per a parlar te tot i de res i per a treure endavant projectes culturals com el Premi “Josep Maria Huertas” de Periodisme d’investigació, promogut per ells,  o per a donar empenta al seu blog de periodisme crític i profund: lamentable.org,  on apareixen  firmes com el sociòleg de la Universitat del País  Vasc, Ander Guruchaga, el president de l’associació democràtica de jutges Josep Maria Mena, l’ historiador Josep Fontana, el periodista andalús Jesús Páez, Eladio Gutiérrez, etc.

Al dinar del passat 13 de juny van ser, entre altres, Eugeni Madueño, Josep Martí Gómez, Salvador Sansuán, Jhon Wilkinson, Maria Eugenia López, i dues persones de l’editorial La Campana, empresa que ha  patrocinat i editat, els darrers dos anys, el Premi “Josep Maria Huertas”

Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix)

Màrio Sasot (masdebringue.wordpress.com)

El 13 de juny de 2005 va morir, als 64 anys,  l’escriptor mequinensà , Jesús Moncada i Estruga, quan un inoportú càncer de pulmó (quan no ho és?) va acabar amb una impecable i densa trajectòria literària en el seu moment de major maduresa creativa . La malaltia va impedir a Jesús acabar la primera novel·la que l’autor de “Camí de sirga” situava a la seva ciutat d’adopció, Barcelona, després d’haver recreat, com molt pocs escriptors ho han aconseguit en la literatura universal, el paradís perdut de la infància (Mequinensa, en el seu cas) i la ciutat on va anar a estudiar i realitzar el servei militar, la Saragossa grisa, obscurantista i autoritària dels anys 50 a “La galeria de les estàtues”  En la seua pòstuma novel·la inacabada, Moncada evocava, a manera de thriller, els temps en què va treballar, només arribat a la ciutat comtal, com a corrector de proves a l’editorial Montaner i Simon, de la mà d’escriptors arribats de l’exili com Pere Calders o l’ historiador mequinensà Edmon Vallès, que el van animar a escriure.

Temps de Franja (de juny) ja està ací…!!!

Ja està a l’abast del nostre estimat públic en general la versió digital (en pdf) de la  revista Temps de Franja del mes de juny. Amb un reportatge de Natxo Sorolla sobre la tradicional romeria de joves de Vallibona a Pena-Roja, una crònica del concert de l’Andreu Subirats a Sant Just, un informe de la reunió d’alumnes i mestres d’arreu dels Països Catalans a l’IES Baix Cinca de Fraga amb un projecte ARCE del Ministeri d’Educació, el document de dimisió dels caps del Consell de les Llengües d’Aragó, una galeria de personatges dedicada a l’activista cultural valencià Àngel Velasco Crespo… i amb una  entrevista al duo més dinàmic de la Franja, el duo… Recapte, je, je). Que us aprofite (la seua lectura).

http://issuu.com/temps_de_franja/docs/tdf-d4

Mort de Julieta Agustí, codirectora del Centre de Titelles de Lleida

 

Lo divendres passat va morir , en un accident de tràfic, venint  d’una representació a l’Ampolla de Mar, prop de Llardecans,  Susana Agustí, codirectora del Centre de Titelles de Lleida, tota una vida entregada a la gestió de món de les titelles. Com a coordinador del Projecte d’Animació a la Franja “Jesús Moncada” vaig  poder organitzar amb ella la representació de versions, per a  mi memorables, de “Hansel i Gretel” i de “Els músics de Bremen”, de les que van poder gaudir alumnes dels centres escolars de Fraga, Saidí, Altorricó, Maella, etc.

El cantautor Àngel Villalba treu un nou disc

El cantautor de Favara del Matarranya Ángel Villalba acaba de traure al mercat  un nou treball discogràfic on ens mostra tretze de les seves cançons més conegudes i inèdites fetes entre els anys 1969 i 2011. En aquest disc han col•laborat músics com Eugenio Arnao amb la percussió, Lorenzo Latorre amb guitarres i baix, Jean Pièrre Guitard amb els teclats, Alberto Navas amb el violí, Florencio Roca amb el llaüt, la bandurria i la guitarra i el mateix Àngel Villalba hi posa la veu, la guitarra i el timple canari.