Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix)

Màrio Sasot (masdebringue.wordpress.com)

El 13 de juny de 2005 va morir, als 64 anys,  l’escriptor mequinensà , Jesús Moncada i Estruga, quan un inoportú càncer de pulmó (quan no ho és?) va acabar amb una impecable i densa trajectòria literària en el seu moment de major maduresa creativa . La malaltia va impedir a Jesús acabar la primera novel·la que l’autor de “Camí de sirga” situava a la seva ciutat d’adopció, Barcelona, després d’haver recreat, com molt pocs escriptors ho han aconseguit en la literatura universal, el paradís perdut de la infància (Mequinensa, en el seu cas) i la ciutat on va anar a estudiar i realitzar el servei militar, la Saragossa grisa, obscurantista i autoritària dels anys 50 a “La galeria de les estàtues”  En la seua pòstuma novel·la inacabada, Moncada evocava, a manera de thriller, els temps en què va treballar, només arribat a la ciutat comtal, com a corrector de proves a l’editorial Montaner i Simon, de la mà d’escriptors arribats de l’exili com Pere Calders o l’ historiador mequinensà Edmon Vallès, que el van animar a escriure.

Demà, 13 de juny,  farà set anys de la seva mort. Sembla com, si aprofitant l’avinentesa editors, grups de teatre, amics iseguidors de l’autor de Camí de Sirga, s’haguessen posat d’acord per tirar endavant diversos projectes que continuen divulgant l’obra gràfica i literària d’aquest escriptor, demostrant que està més viva que mai i continua atraient a lectors i espectadors de totes les edats.
D’una banda, l’editorial saragossana PRAMES ha publicat, dins de la prestigiosa i acurada col·lecció “Les Tres Sorors”, un llibre que recull una part representativa de l’obra gràfica d’aquest autor. El llibre es diu: Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis. tinta i oli. S’hi reprodueixen dibuixos gravats, olis i aquarel·les que el pintor i escriptor de Mequinensa va fer des de 1960 fins a 1980. El llibre es completa amb introduccions i notes crítiques, publicades en format bilingüe castellà i català a càrrec del crític i especialista en art saragossà Pedro Pablo Azpeitia. Aquest ha estructurat l’obra gràfica de Moncada en tres blocs: “Quaderns negres”, “Quaderns grisos” i “Quaderns eclèctics”.
En l’apartat dels “Quaderns Negres” es pot veure al Montcada pintor més academicista, rememorant temes tòpics de la pintura espanyola contemporània: tauromàquies, pallassos, etc. , On encara roman el pes del figurativisme amb un punt dramàtic. Els “Quaderns grisos”, que Azpeitia qualifica de “Ultrarrealitats”, recullen dibuixos a llapis de joventut, alguns d’ells, tenebrosos i esgarrifosos; pertanyents al món dels bestiaris i els monstres. També apareixen en aquesta etapa els primers fruits de l’observació de Moncada de personatges de l’entorn mequinensà: miners, camperols, tertulians de taverna, etc. La tercera i última part del llibre (“Pintures”) reprodueix les peces de petit format sobre oli o llenç, on predominen els paisatges i les “desfiguracions” de personatges, corals o individuals, on s’aprecien clares influències dalinianes, picassianes o de Francis Bacon, que van acabar conformant l’estil més personal i recognoscible del Moncada pintor.

Moncada va estudiar dibuix i pintura i va començar a dibuixar des de molt jove. Ja en la seva adolescència, quan estudiava el Batxillerat al Col·legi “Santo Tomás” de Saragossa, propietat de la família Labordeta, il·lustrava amb uns enigmàtics dibuixos uns poemes iniciàtics que reflectien una arma turmentada.

Posteriorment, quan va emigrar cap a Barcelona, als anys 60, es va dedicar professionalment a la pintura i treballà per a diverses galeries de la capital catalana.
Fotografies dels Moncada-
Però no es queda aquí el projecte de l’editorial PRAMES i del seu responsable d’edicions literàries, Chusé Aragüés, de rescatar de la memòria aspectes de la vida i l’obra de Moncada. El proper mes de novembre, sortirà un llibre, dins de la col·lecció “Enfocant el passat” amb col·laboració del CEC, de fotografies que va fer el pare de Jesús Moncada de gent del poble, l’escriptor de diverses escenes de la vila abans que el poble vell desaparegués. La selecció i els comentaris de les fotos d’aquest llibre, titulat “Mequinensa, poble i gent” va a càrrec d’Héctor Moret. Finalment, PRAMES prepara també una edició il · lustrada de “estremida Memòria” amb dibuixos dels personatges fets pel mateix Moncada mentre escrivia la novel·la·la.

Mentrestant, el TNC continua representant, a la Sala Petita del carrer de l’Art de Barcelona, amb notable èxit, fins al pròxim 17 de juny, l’obra “Mequinensa”, basada en textos de Moncada i, fa unes setmanes, el grup de teatre aficionat” Garbinada ” de Mequinensa va portar a Saragossa, l’adaptació dramàtica de diversos contes de Moncada  sota el títol “D’un temps, d’un poble” en la seva versió original en català.

Anuncis

One comment on “Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix)

  1. Retroenllaç: Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix) | masdebringue - La Franja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s