Estrena a Saragossa d’un documental sobre Elvira de Hidalgo

L’actriu i cantant Ana Zurita, fent d’Elvira de Hidalgo en el foto call previ a la projecció del documental

El passat dimarts 18 de maig es va presentar a la sala d’actes de l’edifici de la Caixa Rural d’Aragó de Saragossa el documental Donare la divinità de la productora i cineasta saragossana Vicky Calavia, dedicat a la figura i la trajectòria artística i professional de la cantant d’òpera nascuda a Vall -de- roures, Elvira de Hidalgo.

El documental ha estat finançat pel govern d’Aragó, l’Ajuntament de Saragossa, la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió i la Caixa Rural,.que va cedir les dependències del bell casalici decimonònic de la seua seu del Cosso saragossà per al rodatge d’algunes escenes musicals i les entrevistes a diferents experts en la vida i l’obra de la prima dona  i gran soprano de coloratura matarranyenca.

El material cinematogràfic, de 55 minuts de duració, recorre els diferents espais geogràfics i els principals escenaris on transcorregué la vida de la Hidalgo (Vall-de-roures 1891- Milan 1980): Barcelona, Vall-de-roures, Milan, Nova York i Atenas, on va ser mestra en el conservatori i després professora i consellera artística personal de Maria Callas) etc.

Com a fil conductor de la seua biografia Vicky Calavia utilitza fragments d’entrevistes a persones que van conèixer a la diva, com la seua neboda – neta, Elvira Sala Rodríguez, i a estudiosos i coneixedors de la seua feina com la doctora en Musicologia Pilar Gallifa, que ha estat fent la tesi sobre Elvira de Hidalgo i aporta importants dades sobre actuacions i etapes de la vida de la cantant gairebé desconegudes fins ara. També surten entrevistats periodistes com Plàcido Serrano, Anton Castro i Lola Campos, el professor de música Juan Villalba y el director de la Fundació ‘Vall-de-Roures Patrimonial’, Manuel Siurana.

Junt amb les entrevistes, el documental ofereix gravacions antigues en discs de pissarra i fragments de vídeos i fotografies d’època de la Hidalgo, tot això mesclat amb recreacions actuals de temes habituals en el repertori de la soprano aragonesa interpretades per l’actriu i cantant Ana Zurita i la pianista Clara Gil.

El conjunt esdevé un producte summament atractiu, àgil i didàctic que es segueix amb gran interès i emoció, i aporta a l’espectador una visió polièdrica d’una vida apassionant i una personalitat desbordant, no exempta de contradiccions i daltabaixos, com va ser la d’Elvira de Hidalgo.

 El documental es presentarà a una de les sales del teatre del Liceu, a  Barcelona a finals de juny, en una data encara per concretar.

Cartell del documental

La Universitat Ricardo Palma de Lima publica un estudi sobre Esteve Pujasol

Portada del llibre

MàrioSasot

La Universitat Ricardo Palma de Lima (Perú) ha publicat en la  seua editorial acadèmica l’obra Esteban Pujasol, un fisiognomista en la España del Siglo XVII, de l’historiador de la Psicologia i professor universitari saidinès Virgili Ibarz.

Ibarz ja va fer una primera aproximació al pensament d’aquest original científic, astròleg  i pensador espanyol, nascut a Fraga, seguidor entre altres de les teories fisiognòmiques de la medicina hipocràtica i Aristòtil, en l’opuscle El pensament d’Esteve Pujasol,editat per l’I.E.B.C. a la col·lecció La Sitja número 8, l’any 1991.

La publicació d’aquest segon treball, més aprofundit i contextualitzat que el primer, ha estat fruit de l’afany personal i professional del director d’aquesta Editorial Universitària peruana, el catedràtic de Psicologia Ramón León, interessat en les teories que relacionen la imatge corporal de les persones amb el caràcter i la personalitat d’aquestes.

En el pròleg que fa Ramón León en aquesta edició del llibre d’Ibarz, el professor peruà defèn que les teories de Pujasol, que relacionen determinades fesomies, formes de moure’s i de caminar d’algunes persones amb comportaments anòmals i fins i tot delictius, mantenen,tot i els trets arcaics i acientífics d’algunes d’elles, una vigent connexió amb la realitat actual.

“Saber qui és i com és l’altre- diu el doctor León– s’ha acabat convertint avui dia en un assumpte de seguretat nacional. Passaports biomètrics, registre acurat d’antecedents de viatges abans d’emetre un visat de turisme, aparells instal·lats en les duanes que són trànsit obligat per a viatgers i equipatges…Tot això, que té els seus orígens en la tragèdia del World Trade Center en el 2001, s’ha convertit avui en una pràctica normal en tot el món,a través de la qual l’estat ens vigila i nosaltres (enmig de la pandèmia COVID)ens vigilem recíprocament.”

El llibre de Virgili Ibarz comença amb una introducció històrica de les diferents teories fisiognòmiques, des de Pitàgoras (segles VI i V a.C.), Polemó de Loadicea (segles I i II d.C.), Porfiri (segles III i IV d.C.), fins a l’època contemporània de Pujasol (seglesXVI i XVII). Cal destacar dins d’aquells teòrics pioners d’aquesta disciplina a Aristòtil,el qual van influir decisivament en les teories fisiognòmiques d’Esteve Pujasol a través de les lectures dels textos del filòsofs clàssics grecs que Pujasol va fer en les traduccions a l’àrab dels textos originals realitzades per metges i filòsofs musulmans al llarg de l’Edat Mitjana.

En opinió de Ibarz, el llibre de Pujasol El Sol solo y para todos Sol, de la Filosofía sagaz y Anatomía de Ingenios, “no conté gaires teories originals sobre Fisiognomia en relació a les que s’havien consolidat durant l’Edat Mitjana i manca de la profunditat i sistematització teòriques d’un Huarte de San Juan en la seua obra Examen de ingenios para las Ciencias. Pujasol ha estat considerat pels historiadors de la psicologia i la medicina més un divulgador que un teòric.”

Una altra part important del llibre d’Ibarz és el segon bloc temàtic, on fa una detallada i acurada anàlisi de l’obra de Pujasol esmentada més a dalt, on tracta d’esbrinar els objectius que motivaren la seua escriptura tenint en compte els condicionants i prevencions que tindria en l’any de la publicació (1637) el seu autor, un prevere catòlic, per a obtenir l’aprovació  del qualificador de la Inquisició d’aquells temps obscurs.

Continua en aquest apartat fent una descripció minuciosa, capítol rere capítol, dels continguts de l’obra de Pujasol, amb tota una llarga i interessant casuística d’exemples i tipologia de casos humans, la seua interpretació per part del’autor fragatí i els seus consells i valoracions mèdiques, ontològiques i relatives a les conductes individuals.

Per a Ibarz, l’objectiu principal del tractat de Pujasol és determinar l’anatomia de l’ingeni, concepte que per a aquest últim “no és altra cosa que una habilitat de l’ànima per a poder fer-se valer”.

En les últimes pàgines hi ha un interessant llistat d’autor i personatges, que van marcar la vida, els antecedents, les influències i els seguidors de Pujasol en l’àmbit filosòfic i científic. Tot plegat afegeix un valor didàctic i divulgatiu a aquest interessant treball.

Una obra, en definitiva, que obliga a mirar enrere per a comprendre l’interès que encara avui dia hi ha, en les nostres societats avançades, envers les relacions entre els trets morfològics dels humans  i la seua psicologia i comportament.