Salvat edita Asterix o Galo en aragonès

“Semos en l’año 50 antis de Cristo. Toda a Galia ye ocupada por os romans. Toda? No pas!”

Així sona el començament de la primera història de “Asterix o Galo” en aragonès editada recentment per Salvat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès. Aquesta edició se suma a unes altres ja traduïdes a altres llengües de l’estat espanyol, com el castellà, català, gallec, asturià i basc. La traducció a l’aragonès ha estat realitzada per Pascual Miguel Ballestín, qui confessa que “encara que pugui semblar una tasca fàcil perquè el còmic sol tenir frases curtes i un vocabulari senzill, no ha estat així perquè calia escurçar les distàncies entre les referències a la societat gal·la del segle I d’un text publicat en 1959 amb la societat i la cultura aragonesa en un text dirigit lectors del segle XXI.”

El director general de Política Lingüística aragonès, Ignacio López Susín, va dir durant la presentació del llibre a Saragossa que el suport a aquest projecte “va en línia amb altres iniciatives tendents a fer visible aquesta llengua minoritzada i a fomentar la lectura de textos en aragonès entre els joves lectors. En aquest sentit vam iniciar l’any passat  dues propostes informàtiques com a e-biblio i la Biblioteca virtual d’Aragó (Biviar) que permeten l’accés a moltes obres contemporànies traduïdes a l’aragonès i hem editat els dos primers llibres de la Col·lecció “Isabel Rodas”, dedicada a rescatar textos clàssics en aragonès o traduccions a aquesta llengua”.

Amés, el Departament d’Educació, Cultura i Esports aragonès convoca amb caràcter anual el Concurs “Braulio Foz” de còmics en llengua aragonesa.

De la versió aragonesa d’aquesta obra clàssica de René Goscinny i Albert Uderzo s’han editat 1.500 exemplars i López Susin no descarta que la iniciava tingue continuïtat amb altres títols d’aquesta història de gals i romans que ha arribat a vendre 350 milions d’exemplars arreu del món i ha estat traduïda a més d’un centenar d’idiomes.  .

Sis poetesses de la Franja, enregistrades en videoclips per la DGA

Ignacio López Susín i Ana Montagud, presentant lo projecte

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano,  Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.

El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.

Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.

Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.

Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball  literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” .  La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.

Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per  la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.

 Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”

El govern d’Aragó signa vuit convenis per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials  CC OO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Aquesta iniciativa entra dins dels objectius d’aquestes entitats de promoció de la igualtat entre les persones, que inclou la igualtat en l’ús de les llengües pròpies. Les institucions firmants participaran en el programa “Agora x l’aragonès”, promogut pel Departament de Cultura i Educació i la seua Direcció General de Política Lingüística. Així mateix, es comprometen a incorporar l’aragonès i el català, en la mida que sigue possible, en aquelles campanyes i activitats que duguen a terme, així com la utilització de la representació gràfica de la llengua aragonesa d’ús institucional, el suport a la formació de treballadors i empresaris en les llengües pròpies d’Aragó, etc.

La Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja preveia en alguns dels seus articles la col·laboració amb altres administracions, així com amb entitats socials i culturals, “per a dur a terme els fins de dignificació, informació difusió promoció i coneixement de la realitat lingüística d’Aragó.”
“En aquesta línia,  en els últims anys, s’han signat una trentena de protocols de col·laboració amb entitats locals. El més recent va ser la signatura d’un compromís de treball conjunt amb gairebé seixanta col·lectius de tot el territori aragonès, amb motiu del dia Europeu de la Llengua Materna- explicà el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín.
Aquestes accions, que segueixen obertes a altres entitats que desitgen sumar- se, s’inscriuen també en el compliment d’objectiu de desenvolupament sostenible núm. 17 “Aliances per a aconseguir els objectius”, i forma part de la responsabilitat social corporativa d’aquestes entitats.

José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística

jose-ignacio-lopez-susin_002
L’advocat i jurista saragossà José Ignacio López Susín, especialitat en legislació sobre normalització lingüística i militant de CHA, ha set anomenat avui pel Govern aragonès Direcció General de Política Lingüística.
La creació d’aquest organisme va ser una exigència irrenunciable del grup nacionalista d’esquerres CHA per a entrar al nou govern d’Aragó presidit pel socialista Javier Lambán. CHA s’ha fet càrrec de la Consellería de Vertebració del Territori, Foment i Vivenda.
Continua llegint