Irlanda, Finlandia. Nosaltres no som d’eixe món

Màrio Sasot

Rètol d’un carrer escrit en bilingüe (Gaaèlic i Anglès) a Dublin (Irlanda). Foto: Irene Sasot

Som un país estrany i estrambòtic on en el Parlament de totes les Espanyes, alguns senyors i senyores diputats es remuguen nerviosament en els seus seients quan senten parlar des de la tribuna d’oradors en alguna llengua espanyola no castellana, i això quan no profereixen crits de protesta amb l’afany de boicotejar la intervenció de qui ha gosat trair  el sacrosant precepte de que “Llengua oficial no hi ha més que una i les demés les parles a casa teua”.

I què direm de les Corts d’Aragó, on el passat 9 de setembre, els diputats de VOX van abandonar l’hemicicle regional i companys seus del PP i el PAR van interrompre amb crits de protesta i rialles sornegueres la intervenció del diputat de Unidas Podemos Nacho Escartín quan aquest va concloure la seua intervenció trilingüe en defensa de l’Academia Aragonesa de la Llengua amb la lectura d’uns fragments de la cançó del saidinès  Anton Abad Sic de poble i d’un bell poema de la chesa Rosario Ustáriz.

Passa això a la resta del món on hi ha llengües minoritzades davant d’una llengua oficial majoritària o predominant? No a tota la resta del món.

Fa unes setmanes vaig anar amb la família a Irlanda a visitar una filla que hi està treballant. Vam poder observar que, tant a la capital, Dublin, com al petit poble on la nostra filla viu i treballa, tots els rètols amb els noms els carrers estaven escrits en anglès i en gaèlic.

L’ idioma irlandès o gaèlic irlandès modern és una llengua de la branca cèltica que pertany a la família indoeuropea. S’estima que el nombre de persones que el parlen com a llengua nativa gira a l’entorn dels 20.000 als 80.000, predominantment  a les regions rurals occidentals, una escandalosa minoria en un país de cinc milions d’habitants.

Doncs ningú, als carrers s’escandalitza de veure i llegir els rètols en gaèlic que gairebé no entenen, ni de sentir els avisos de parades de trens i autobusos en aquesta llengua.

Ni per suposat, ningú ho considera un dispendi, una despesa innecessària com passaria aquí, a l’Aragó, si els nostres carrers i places de Saragossa, Casp o Alcanyís, etc.,  apareguessen retolats amb plaques trilingües. Tal volta els irlandesos entenen que el gaèlic és un patrimoni del seu país, el record d’una llengua originària d’allà parlada històricament en tota la illa abans que es produís la seua conquesta per part de la corona anglesa durant l’Edat Mitjana. Des de l’any 1922, amb la proclamació de la independència de la república d’Irlanda, el gaèlic ha estat considerat llengua oficial junt amb l’anglès.

Una altra experiència que he viscut personalment quant al respecte ciutadà i estatal a les minories lingüístiques és a Finlàndia, un país d’un nivell de població pareguts a Irlanda (uns cinc milions i mig de persones).

En aquest país nòrdic hi ha dos llengües oficials: el finès i el suec, tot i que el primer idioma el parlen el 90% de la població i el gruix dels suec parlants (l’altre 10 percent de la poblacióestan concentrats en algunes ciutats de la costa del sud i l’oest. Malgrat això a tota Finlàndia els carrers són retolats en les dos llengües oficials i els nadius de la llengua minoritària sueca poden adreçar-se, per oral i per escrit a tots los nivells de l’Administració finesa des dels  llocs on aquesta llengua és predominant.

Un altre cas curiós dins d’aquest país és el de la llengua sami, parlada a l’ extrem nord del país, a la Lapònia.

Sápmi és un conjunt de regions septentrionals considerades la terra natal dels Sami, l’únic poble indígena reconegut a l’àrea de la UE. És una llengua i cultura nòmada que recorre, al nord del cercle polar, les fronteres de Finlàndia, Suècia, Noruega i Rússia. Avui dia encara queden vives deu d’aquestes llengües. Els parlants de les variants més llunyanes geogràficament no sempre poden entendre’s amb els de les altres zones

A Finlàndia es parlen tres d’aquestes llengües, que són: el sami septentrional, el sami  kolt i el sami d’ Inari. El sami septentrional té més de 2500 parlants mentre que el sami  kolt i el sami d’ Inari només el continuen parlant uns pocs centenars de parlants cadascú. El sami  kolt i el d’ Inari van estar a punt d’extingir-se a finals del segle XX, però els activistes de base i un grapat de voluntaris han treballat incansablement per a   reimplantar-los entre les generacions més joves

Tot i que aquestes llengües, en perill de clara desaparició, no tenen estatus d’oficialitat, l’estat finés va crear un Parlament Sami, democràticament elegit pels seus ciutadans nadius, que coordina un seguit d’organismes i institucions creades per a  protegir i difondre  la seua cultura i l’ús de les seues llengües pròpies.

Pirita  Näkkäläjärvi, consellera del departament de Fusions i Adquisicions  i membre, amés, de Parlament Sami, em comentava quan vam coincidir a Kiruna (Suècia) en un Congrés Internacional de Llengües Minoritàries que “ «molts pares, als anys 80,  pensaven que era millor que els seus fills no aprenguessen cap llengua sami i es centressen solament a aprendre el finès, doncs creien sincerament que el fet de no haver de carregar amb el fardell de ser sami els facilitava la vida.

Tanmateix  avui dia s’han produït alguns canvis. La ciutat d’Inari, al nord de Finlàndia, alberga des de 1999 el Skábmagovat, un festival de cinema indígena, i des de 2004 es celebra durant l’estiu un festival de música indígena, Ijahis / Idja, que es podria traduir com “la nit sense nit”.

Inari és també la seu de  Sajos, un centre cultural sami que es va obrir el 2012, i de Siida, un museu i centre de Natura, inaugurat el 1998.

Fora dels llocs autòctons, Yle, l’Ens Públic de Radiotelevisió de Finlàndia, té un departament en llengua sami, “Yle Sápmi”, que produeix continguts en els tres idiomes sami del país, com la sèrie trilingüe de TV Unna/ Junna, i manté tota una  programació de ràdio, telenotícies i notícies on line en estes llengües a l’abast de tot el país. Existeix a més un Servei o Plataforma a l’estil de Netflix anomenat  Sápmifilm, que transmet pel·lícules en les diferents llengües sami, subtitulades en anglès.

Igualet que la “nostra” televisió autonòmica aragonesa, on sol se pot sentir el “nostre” català, esporàdicament, camuflat dins d’un programa en aragonès, “Charrín charrán” que s’emet un cop a la setmana.

Totes aquestes iniciatives, no li semblen en absolut suficients a Pirita Näkkäläjärvi. «Per a mantenir la vida d’una llengua ha d’haver-hi un fort suport estructural i institucional». «Però- afirma Pirita- l’última paraula quant al seu ús la tenim els parlants».

Fora de Sápmi també hi ha alguns centres que imparteixen educació en llengua sami. A Hèlsinki, l’Escola d’Educació Bàsica de Pasila hi ha cinc estudiants d’ entre set i nou anys  que cursen els seus estudis en finès (el 20% de les matèries) i sami (el 80%) i ho faran durant tot el currículum de l’Escola Bàsica (novè grau) que acaba als 15 anys. També al llarg del curs, s’organitzen en aquest centre actes culturals en sami.

Es aquest un bilingüisme que en alguns aspectes va passes enllà del que s’ha aconseguit a les escoles de la Franja després de 35 anys de l’establiment de classes de català optatives i d’una o dues matèries més impartides en aquesta llengua.

Centre Cultural Sami “Sajos” a Inari (Lapònia finlandesa) Foto: Terhi Tuovinen

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa.

Fallece Magda Godia, alcaldesa de Mequinenza por el PSOE - El Periódico de  Aragón

Aquest dissabte matí  ens ha colpit la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003. moria  a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els  inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març  d’ enguany , ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que sempre ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat  a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

Va fer la carrera de Magisteri a Saragossa i exercí de mestra en el Col·legi Santa Agatòclia del seu poble entre 1978 i 1992. Des de 1991 ocupava ja càrrec de regidora a l’Ajuntament de Mequinensa exercint diferents responsabilitats relacionades amb la Cultura i en 2003 va ser elegida Alcaldessa. Ha estat membre del Consell Comarcal de la Comarca del Baix Cinca entre 2007 i 2014, ocupant les presidències de la Comissió d’Hisenda, Desenvolupament,Règim intern i Especial de Comptes, i va ser diputada provincial per Saragossa de 2013 a 2015.

Defensora activa de la dignificació i promoció de les llengües pròpies i en concret del català d’Aragó i de la figura de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada, va allotjar molts esdeveniments  dirigits a promocionar  la figura i estudiar l’obra de l’autor mequinensà, al qual  va dedicar una ala  del Museu d’Història de la Vila que va impulsar. També donà suport a  diferents activitats científiques a l’entorn del  Català i ens acollí en  les dependències del Museu en una de les darreres reunions del Consell de Redacció de Temps de Franja.  

Va formar part, durant la passada legislatura, del gabinet tècnic i assessor de la conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó. A més cal destacar la seva llarga trajectòria en el camp de l’associacionisme cultural de la localitat, com a fundadora  i membre actiu de l’Associació “La Dóna” i del Grup de Recerca “Coses del *Poble”. Va posar en marxa el Grup de Teatre “Garbinada” i el taller de lectura de textos literaris “La Dóna”, que coordinava.

Durant el seu mandat com a alcaldessa de Mequinensa cal destacar també la lluita en defensa de la mineria i per la restitució del Camp Municipal de Regates amb l’eliminació de fangs  provinents del desaiguat del pantà  de  Barasona, la creació dels nous regadius i la posada en marxa de projectes com ”L’Espai jove”, el centre d’oci alternatiu juvenil pioner en el Baix Cinca, els Museus de Mequinensa i l’alberg “ Camí de Sirga”, la futura Residència de Persones Grans i Centre de Dia, el Centre d’Estudis Jesús Moncada o la declaració de Festa d’Interès Turístic d’Aragó de les Festes de Sant Blai i Santa Àgueda.

L’Ajuntament de Mequinensa ha decretat tres dies de dol oficial i la suspensió de tots els actes. La missa funeral es celebrarà, probablement demà diumenge, a l’Església de  l’Assumpció. Tota la Corporació Municipal  va mostrar  “el seu profund pesar per la pèrdua i ha destacat la seva dedicació durant més de tres dècades al servei dels seus veïns”, i la Direcció General de Política Lingüística, des del seu web “Llengües d’Aragó” dedicà un record a Magda Gòdia “gran dinamitzadora cultural, defensora de la seua llengua catalana i impulsora, des del seu poble, del reconeixement de l’obra i la figura de Jesús Moncada”.

Magda Gòdia estava casada amb el mequinensà José Algueró, era mare de dos fills, Álvaro i Clara, i tenia dues nétes.  Son germà gran, Miguel Gòdia, també militant del PSA-PSOE,  va ser governador civil d’Osca i president de la CHE.

Una mágica “Nit de Joglars” homenatjà l’Àngel Villalba a Saragossa

Luis Felipe Alegre, Màrio Sasot, Merxe Llop, José Ignacio López Susín, Àngel Vergara,

Marià Álvarez

El passat dijous 10 de juny va tindre lloc al Centre Cívic Delicias de Saragossa la segona jornada de les Nits de Joglars que organitza, des de fa 25 anys, tots els dijous de juny, el rapsode i promotor cultural, Luis Felipe Alegre.

El primer dijous, dia 3,  va estar centrat en la llengua aragonesa y aquest últim  va estar dedicat principalment a la llengua catalana dins de l’Aragó, a l’hora que retia homenatge a la figura i la trajectòria del cantautor favarol Àngel Villalba que presentava dins d’aquest marc inigualable el seu darrer llibre L’adéu del cantautor.

Els actes començaren a les sis de la tarde amb un col·loqui sobre la «Creació aragonesa en català«, amb la participació de  Mario Sasot, presentat com a “professor i estudiós de les manifestacions culturals de l’Aragó catalanoparlant” , Ángel Villalba, “poeta i cantautor”, i Merxe Llop, “professora i escriptora, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2020, els quals van estar acompanyats pel Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, i de Luis Felipe Alegre, coordinador del cicle.
Sasot glosà l’eclosió literària i musical que sorgí a la Franja als anys 70 del segle XX al caliu dels moviments vindicatius per la dignitat de la llengua i el naixement de les associacions culturals, on escriptors com Moncada i cantautors com el mateix Villalba i Tomàs Bosque en van ser pioners a l’hora fer cultura cantada i escrita en la seua llengua.

Merxe Llop donà unes clares pinzellades de les característiques de la llengua de Villalba (“clara, senzilla i punyent”) i analitzà l’estructura i continguts estilístics i temàtics dels poemes de L’adéu del cantautor.

L’Àngel rememorà els seus inicis com a cantautor, allà per l’any 68 a Barcelona, en el marc de les lluites obreres i el món llibertari i el seu esperit rebel “contra el normativisme lingüístic excloent d’alguns sectors catalanistes y contra el xapurriadisme d’alguns sectors de l’Aragó”.

Després d’un animat i interessant col·loqui entre el públic i els ponents, a les 8 de la tarda començà a sala d’actes principal del Centre Cívic la sessió musical. L’obrí la Chaminera, duo format per María José Menal i Ángel Vergara, que va oferir un recorregut per les llengües del cançoner aragonès en aquesta llengua, en castellà i en català, tot en un to íntim i càlid que despertà l’emoció i el respecte del públic.  

A continuació, un veterà i entusiasta animador cultural de les nits saragossanes, anomenat popularment Rodo, delità el públic  amb la recitació d’uns poemes en gallec i castellà de, i dedicats, a Rosalia de Castro.

Després, Joan Artigas Armal, resident a Sant Cugat, amb arrels a Xiprana (Casp-Baix Aragó) i amic de l’ànima de l’Àngel Villalba va combinar un repertori de poesia cantada amb lletres d’autors catalans com Gabriel Ferrater, cançons d’autors aragonesos com Labordeta, Carbonell i La Bullonera i un parell de peces del propi Villalba.

Finalment, el trobador de Favara, més de cinquanta anys a sobre dels escenaris, agarrà el seu instrument, seu híbrid de guitarró y timple canari, i tocà quatre des seues cançons més populars que arrencà els aplaudiments d’un públic entregat i aixecat dels seus seients.

Un eixam de cançons i de llengües que deixaren un dolç sabor de mel a totes los assistents, que ompliren de gom a gom la sala.

Exposició Aragó 3 L

Paral·lelament als debats i les activitats artístiques i musicals de les Nits de Joglars, durant tot el mes de juny, es pot visitar als passadissos de la rotonda del mateix Centre Cívic Delicias la mostra  «Aragón 3L. Les nostres llengües». Aquesta exposició està formada per vuit panells en els quals s’explica la realitat dels parlants de la nostra comunitat, recorrent la història de l’aragonès i el català d’Aragó fins a l’actualitat. La producció i dinamització de l’exposició està a càrrec del grup “La chaminera en-cantada” format, com és fàcil endevinar,per María José Menal i Ángel Vergara, sota el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística i ha viatjat durant el present curs per centres educatius i institucions de tot Aragó, havent començat el seu recorregut a la ciutat de Barcelona.
Es poden consultar  els continguts de l’exposició al web «Aragón3L. Les nostres llengües»

By masdebringue Posted in CULTURA

Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau

El lliurament dels premis literaris i de reconeixement al món del llibre que habitualment atorga el govern d’Aragó, on la nonaspina Merxe Llop Alonso va rebre el “Guillem Nicolau 2020 per la seua novel·la  Silvertí , va tindre un format, uns continguts i uns sentiments força especials, ben diferents als d’altres anys, degut a la pandèmia.

La cerimònia, que tingué lloc al museu “Pablo Serrano” de Saragossa (IAACC) el passat 12 de març, es va caracteritzar per l’escassa afluència de públic (una trentena de persones entre premiats, familiars i amics, autoritats i mitjans de comunicació, seguint unes estrictes mides sanitàries)  i per la seua “mobilitat”.

La comitiva es va anar desplaçant pels diferents espais del museu on està instal·lada, l’obra permanent del geni de Crivillén per a fer-ne  entrega dels premis als diferents guardonats.

Així, amb el director de l’IACC Julio Ramón fent d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una peculiar visita guiada, es van lliurar, a la sala baixa on s’exposen les escultures  del projecte del salt de l’aigua de Aldeadávila, els diplomes acreditatius dels premis al llibre millor editat de l’any 2020 i a la trajectòria d’un professional del sector del llibre. A la sala de la mostra permanent de Pablo Serrano es va atorgar el premi de poesia “Miguel Labordeta”. El tercer escenari va ser la planta mitjana de l’edifici on es van lliurar els premis “Arnal Cavero i “Guillem Nicolau”. Finalment, a la planta més alta del museu, el conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó Felipe Faci va concloure l’acte fent una breu glosa i elogi de tos els premiats.

Per la seua banda, van fer lliurament dels diplomes i de la presentació individualitzada dels guardonats  el director general de Cultura, Víctor Lucea, i el de Política Lingüística, Ignacio López Susín.

De la guanyadora del premi de Literatura en Llengua Catalana “Guillem Nicolau 2020”, aquest últim va dir que Merxe Llop era“ una persona molt implicada des de sempre en la defensa del català d’Aragó “ i que el seu ofici de mestra li esqueia perfectament en el sentit més ampli i genuí de l’expressió  com a divulgadora d’uns valors solidaris a través de la seua trajectòria professional  i com a difusora de la seua cultura i llengua maternes”.  De la novel·la premiada, Silvertí , López Susín recordà els arguments del jurat, el qual va destacar “ la  creació d’una trama sòlida i coherent, actual i a l’hora lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme que marquen les estacions de tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història al caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva”.

Merxe Llop va agrair al Jurat i al Govern d’Aragó la concessió del Premi i recordà amb nostàlgia les diferències quant a  quantitat de públic, d’ambient i d’estat d’ànim en general, entre la concessió del seu primer Premi Nicolau fa deu anys i aquest, degut a la maleïda pandèmia de la Covid. Recordà que “durant tota la meua vida, allà per on haig passat he deixat el rastre de la meua llengua i de la meua condició d’aragonesa” i afegí que per a ella “escriure ha estat sempre una necessitat i un plaer”.  Segons explicà l’autora, un dels motius principals d’escriure aquesta novel·la va ser “la necessitat de traure a la llum uns fets horrorosos succeïts durant la guerra Civil al meu poble perpetrats pels dos bans enfrontats”.

Pel que fa als altres guardonats, el premi a la millor obra editada va recaure en “The scarecrow- El espantapájaros, una original obra bilingüe amb un format on s’inclouen les noves tecnologies, editat  per Libros de ida y vuelta.  El premi a la trajectòria professional dins del sector del llibre va ser per a la llibreria Castillón, de Barbastre,  oberta en 1927. El guanyador del “Miguel Labordeta” de poesia va ser per a César Ibáñez Paris, pel seu transgressor i original poemari Conjugar, i l’Arnal Cavero de literatura en aragonès va recaure per primera vegada en una traducció, en aquest cas dels Quinti Horatii Flacci Emblemata, a càrrec de Miguel Martínez Tomey, el qual animà el Govern regional “a no deixar mai de donar suport a l’aragonès i al català a l’Aragó, que cada cop estan més necessitats de protecció dins d’un món globalitzat”.

Merxe Llop

El govern d’Aragó signa vuit convenis per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials  CC OO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Aquesta iniciativa entra dins dels objectius d’aquestes entitats de promoció de la igualtat entre les persones, que inclou la igualtat en l’ús de les llengües pròpies. Les institucions firmants participaran en el programa “Agora x l’aragonès”, promogut pel Departament de Cultura i Educació i la seua Direcció General de Política Lingüística. Així mateix, es comprometen a incorporar l’aragonès i el català, en la mida que sigue possible, en aquelles campanyes i activitats que duguen a terme, així com la utilització de la representació gràfica de la llengua aragonesa d’ús institucional, el suport a la formació de treballadors i empresaris en les llengües pròpies d’Aragó, etc.

La Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja preveia en alguns dels seus articles la col·laboració amb altres administracions, així com amb entitats socials i culturals, “per a dur a terme els fins de dignificació, informació difusió promoció i coneixement de la realitat lingüística d’Aragó.”
“En aquesta línia,  en els últims anys, s’han signat una trentena de protocols de col·laboració amb entitats locals. El més recent va ser la signatura d’un compromís de treball conjunt amb gairebé seixanta col·lectius de tot el territori aragonès, amb motiu del dia Europeu de la Llengua Materna- explicà el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín.
Aquestes accions, que segueixen obertes a altres entitats que desitgen sumar- se, s’inscriuen també en el compliment d’objectiu de desenvolupament sostenible núm. 17 “Aliances per a aconseguir els objectius”, i forma part de la responsabilitat social corporativa d’aquestes entitats.

Aragón Natural, un projecte innovador i trilingüe

Paisatge natural aragonès

Els centres educatius aragonesos comptaran el pròxim curs amb un nou projecte didàctic que impulsa la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, centrat en la flora i la fauna de la Comunitat. Aragó Natural és un projecte dirigit a la comunitat escolar que pretén oferir eines suficients perquè els docents puguen treballar en la classe o fora d’ella la fauna i la flora del territori aragonès. A aquesta iniciativa es pot accedir a través de la pàgina web  http://aragonnatural.lenguasdearagon.org/
i que es complementa amb una sèrie de fitxes descarregables en castellà, aragonès i català d’Aragó, així com tres cartells en gran format que seran distribuïts a tots els centres públics de la Comunitat.

Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Direcció General de Canvi Climàtic i Educació Ambiental del Govern d’Aragó, la Fundació Caixa Rural d’Aragó i la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, de la Universitat de Saragossa.
A la presentació va assistir el conseller d’Educació, Felipe Faci, que digué que la iniciativa “forma part d’una concepció oberta i integradora de la cultura aragonesa, en la qual té una importància fonamental el respecte a les maneres d’expressar-se de cada comarca”. Per això cadascú dels animals, arbres, plantes, etc., que són objecte d’estudi es reconeixen pel seu nom científic en llatí  i la forma en què es denominen en les tres llengües d’Aragó (aragonès, castellà i català d’Aragó), fins i tot a vegades s’inclouen variants segons les zones.
El projecte pretén, a més, ser un instrument útil per a l’ensenyament transversal de matèries com ara Ciències Socials i/o Ciències Naturals en Educació Primària, atès el currículum aragonès, així com per a la seua integració en diverses matèries de l’Educació Secundària i el Batxillerat, fonamentalment en Biologia o Geologia. Per a tot això es fan servir com a suport els recursos interactius i les possibilitats que internet ofereix avui, perquè els alumnes continuïn explorant la matèria de manera autònoma.
El conseller Faci l’ha qualificat com “un excel·lent recurs” i un “projecte territorial” i ha destacat la seva vocació didàctica. Per la seua part, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha manifestat la importància d’un projecte que no sol serveix per a alumnat i professorat, “sinó per a tots els amants de la naturalesa”, i va   subratllar que “ara s’ha de veure com ‘Aragó Natural’ s’adapta als currícula d’Aragó”.
En la presentació va estar també el director de la Fundació Caixa Rural d’Aragó, José Antonio Artigas, el qual es felicità per aquesta aliança que servirà “per a ajudar a conèixer i reconèixer el nostre ric patrimoni natural”.
L’optimització per a mòbil de la pàgina web permet un ús universal per a arribar a totes les persones en qualsevol lloc. Per a la seva promoció en els centres, s’han realitzat tres cartells, dedicats a la flora, la fauna terrestre i els ocells, que es distribuiran en tots els centres de la Comunitat Autònoma, a més de biblioteques públiques i centres socials i culturals de diferents comarques. També poden descarregar-se i imprimir-se des de la pàgina web aragonnatural.lenguasdearagon.org on està allotjada tota la informació sobre el projecte (característiques de les espècies incloses, el seu nom en les llengües d’Aragó, vídeos il·lustratius i fins i tot cançons o contes relacionats).
Per a la recopilació de versions autòctones en aragonès i en català de cada ítem, forçosament seleccionades entre les moltes variants existents encara que es troben alguns al·lòfons, els tècnics de la direcció general de Política Lingüística han comptat amb l’aportació de col·laboradors voluntaris de tots dos idiomes. Per part del català han col·laborat, entre altres, Héctor Moret, Merche Llop, Antonio Bengochea, José María Alcober, Teresa Lombarte  i Màrio Sasot.

Enate e Impact Hub se unen en un proyecto artístico colectivo

El equipo de Impact Hub con los artistas becados

MARIO SASOT

Hoy se ha presentado en la sede de Impact Hub Zaragoza la primera aceleradora de artistas de Aragón, A3RTE. Junto al director del proyecto, Ulises Gómez, comparecieron los cinco artistas becados en esta primera edición: la comisaria, Lorena Domingo y los encargados de ealizar esta obra colectiva: Jorge Isla, Natalia Escudero, Leticia Martínez y Alejandro Azón.

Lorena Domingo, que como Comisaria participó en el jurado de selección de los artistas propuso a estos el proyecto denominnado “Open the end” que gira en torno a la tensión entre el arte contemporáneo y la naturalesza, lo que viene a denominarse hoy día la Post Naturaleza, “algo alejado totalmente de la concepción romántica del arte, y que está ligado más a términos como el antropoceno, el ecofeminismo y otras tendencis “milenials”.

Leticia Martínez, zaragozana residente en Francia desde hace varios años, es una escultora que trabaja tanto con volúmenes como con vídeos y maneja elementos híbridos y los contrastes para crear objetos perturnbadores a la manera de los Twerking Cat Gardens.

Natalia Escudero está encantada con la idea “de que gente de Zaragoza nos pongamos a trabajar juntos”. Piensa aportar el desarrollo de su anteproyecto gestado surante su estancia en Japón sobre el concepto de “movimientos sísmicos”, donde se unen la reinterpretación de las gráficas de los movimientos sísmicos ocurridos en Japón de marzo de 2011 con la convulsión “sísmica” que produjo en su interior la muerte de su abuelo ocurrida en aquellos mismos días.

Como manifestó Alejandro Azón, “mi trabajo está relacionado con el concepto antropológioco de la acción y la intervención del ser humano en el paisaje, incluso con sus formas de caminar. Surgen en el camino los ·objetos encontrados· como cerámicas rotas, latas, que lo modifican y se interrelacionan con él.“

Por último, Jorge Isla, trabaja con vídeos y fotografías y su temática se centra en mostrar elementos tecnología y cómo esta influye en la Naturaleza.         

Durante más de seis meses estos jóvenes trabajarán juntos y en ocasiones interactuarán con público a través de diferentes masterclass.

Alejandro Azón, Natalia Escudero, Leticia Martínez , y la comisaria, Lorena Domingo.

Además de las exposiciones, el programa, que beca a la comisaria con 4.000€ y a cada artista con 1.000€, se completa con otras actividades, como la puesta encontacto con agentes del ámbito del arte en Aragón y les ayudará a crear una nueva web personal para cada uno de los becados para la difusión de su obra.

El director de del proyecto A3RTE, Ulises Gómez, en el futuro prevé desarrollar más medidas de este tipo para impulsar la profesionalización de estos jóvenes artistas.

“Para hacer posible este proyecto, Impact Hub Zaragoza y Bodega ENATE han unido esfuerzos, sumando la pasión por los procesos de aceleración para profesionales que impulsa el Hub y la trayectoria de compromiso con el arte contemporáneo y su profundo conocimiento del sector, que ofrece la emblemática bodega del Somontano.

 “Impact Hub Zaragoza es un espacio creado para desplegar el enorme talento y potencial que hay en Aragón, con la voluntad de impulsar el desarrolloen el que creemos y en el que el arte y la cultura son fundamentales y los artistas, a menudo grandes olvidados, son una de las piedras angulares”, ha apuntado el director del Hub, Félix Tena.

El director del proyecto A3RTE, Ulises Gómez

Recuerdos de Michel Piccoli en Huesca

MICHEL PICCOLI HUESCA 1999 2

.
Vino al Festival de Cine en junio de 1999 para recoger el Premio Luis Buñuel a su trayectoria artística. Hacía poco tiempo había tenido un grave accidente de automóvil y se le veía feliz y consciente de saber que estaba estrenando una nueva vida que el azar le había regalado. Se encontraba esos días en España en el rodaje de “Tamaño natural”, bajo la dirección de Luis García Berlanga. Fueron más de tres cuartos de hora de conversación en un saloncito del Casino de Huesca donde el actor se mostró jovial y amable, con largas alusiones y recuerdos a la figura de Luis Buñuel, a cuyas órdenes había trabajado en cinco peliculas. Lamentaba que su admirado don Luis no hubiera tenido una segunda oportunidad para vivir hasta más allá de los 90, como él. Descanse en paz.

 

 

By masdebringue Posted in CULTURA

A l’ombra de Nipho

Darío Vidal 3

HA MORT DARÍO VIDAL LLISTERRI, PERIODISTA I ESCRIPTOR ALCANYISSÀ

MÀRIO SASOT

La vida professional de Darío Vidal transcorre entre Barcelona, Saragossa i la seua Alcanyís natal, ciutat on va morir el passat 15 de maig i on va viure les seves últimes tres dècades desplegant una frenètica labor com a escriptor, dinamitzador i divulgador cultural. El seu web, que va mantenir actiu fins fa poc temps, estava presidit per la següent frase: “Sé que per a mi no hi ha més alleujament que el treball ni una altra consolació que l’escriure i més escriure”. Aquesta sentència era de Francisco Mariano Nipho, alcanyissà com ell  i pare de la premsa diària espanyola (fundà el “Diario Noticioso Universal” en 1758 i el “Diario de Madrid” en 1759) al qual va considerar sempre un referent i una figura a la que va dedicar diversos treballs i alguns actes d’homenatge.

Continua llegint

By masdebringue Posted in CULTURA

Deu anys dels fets de La Codonyera

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Es compleix una dècada d’un esdeveniment lamentable, on una xerrada informativa d’un responsable de CHA en aquest poble de la vall del Mesquí es convertí en una mena de procés inquisitorial contra el català a l’Aragó.  

MÀRIO SASOT

El 17 de desembre de 2009, quasi deu anys després de l’arribada de Marcel·lí Iglèsias a la presidència del Govern d’Aragó es va presentar al parlament autonòmic una Proposició de Llei de Llengües que va ser aprovada amb el suport (desigual) dels grups d’esquerra de l’hemicicle.

El grup polític Chunta Aragonesista (CHA) va decidir fer una campanya explicativa dels punts més bàsics de la Llei recentment aprovada, arreu de les comarques denominades com “d’ús predominant bilingüe”.

En aquest sentit, CHA va voler fer una xerrada a La Codonyera  el 20 de febrer de 2010 i per aquest motiu  va demanar la cessió d’un local municipal  a l’Ajuntament. L’alcaldessa del lloc, Maria José Gascón, del  PAR, va posar objeccions a l’acte i no va oferir cap local al·legant que el tema de la conferència, l’ estrenada Llei de Llengües “no tocava” perquè, segons ella “podia produir crispació entre la població”. Finalment, veient que no hi havia cap impediment jurídic perquè l’acte es celebrés,  va acceptar cedir el local, tot i avisant als sol·licitants  que “la corporació en ple”, formada per regidors del PAR i PSOE, es va mostrar unànimement contraris a aquesta cessió.

Continua llegint

By masdebringue Posted in CULTURA