Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau

El lliurament dels premis literaris i de reconeixement al món del llibre que habitualment atorga el govern d’Aragó, on la nonaspina Merxe Llop Alonso va rebre el “Guillem Nicolau 2020 per la seua novel·la  Silvertí , va tindre un format, uns continguts i uns sentiments força especials, ben diferents als d’altres anys, degut a la pandèmia.

La cerimònia, que tingué lloc al museu “Pablo Serrano” de Saragossa (IAACC) el passat 12 de març, es va caracteritzar per l’escassa afluència de públic (una trentena de persones entre premiats, familiars i amics, autoritats i mitjans de comunicació, seguint unes estrictes mides sanitàries)  i per la seua “mobilitat”.

La comitiva es va anar desplaçant pels diferents espais del museu on està instal·lada, l’obra permanent del geni de Crivillén per a fer-ne  entrega dels premis als diferents guardonats.

Així, amb el director de l’IACC Julio Ramón fent d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una peculiar visita guiada, es van lliurar, a la sala baixa on s’exposen les escultures  del projecte del salt de l’aigua de Aldeadávila, els diplomes acreditatius dels premis al llibre millor editat de l’any 2020 i a la trajectòria d’un professional del sector del llibre. A la sala de la mostra permanent de Pablo Serrano es va atorgar el premi de poesia “Miguel Labordeta”. El tercer escenari va ser la planta mitjana de l’edifici on es van lliurar els premis “Arnal Cavero i “Guillem Nicolau”. Finalment, a la planta més alta del museu, el conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó Felipe Faci va concloure l’acte fent una breu glosa i elogi de tos els premiats.

Per la seua banda, van fer lliurament dels diplomes i de la presentació individualitzada dels guardonats  el director general de Cultura, Víctor Lucea, i el de Política Lingüística, Ignacio López Susín.

De la guanyadora del premi de Literatura en Llengua Catalana “Guillem Nicolau 2020”, aquest últim va dir que Merxe Llop era“ una persona molt implicada des de sempre en la defensa del català d’Aragó “ i que el seu ofici de mestra li esqueia perfectament en el sentit més ampli i genuí de l’expressió  com a divulgadora d’uns valors solidaris a través de la seua trajectòria professional  i com a difusora de la seua cultura i llengua maternes”.  De la novel·la premiada, Silvertí , López Susín recordà els arguments del jurat, el qual va destacar “ la  creació d’una trama sòlida i coherent, actual i a l’hora lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme que marquen les estacions de tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història al caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva”.

Merxe Llop va agrair al Jurat i al Govern d’Aragó la concessió del Premi i recordà amb nostàlgia les diferències quant a  quantitat de públic, d’ambient i d’estat d’ànim en general, entre la concessió del seu primer Premi Nicolau fa deu anys i aquest, degut a la maleïda pandèmia de la Covid. Recordà que “durant tota la meua vida, allà per on haig passat he deixat el rastre de la meua llengua i de la meua condició d’aragonesa” i afegí que per a ella “escriure ha estat sempre una necessitat i un plaer”.  Segons explicà l’autora, un dels motius principals d’escriure aquesta novel·la va ser “la necessitat de traure a la llum uns fets horrorosos succeïts durant la guerra Civil al meu poble perpetrats pels dos bans enfrontats”.

Pel que fa als altres guardonats, el premi a la millor obra editada va recaure en “The scarecrow- El espantapájaros, una original obra bilingüe amb un format on s’inclouen les noves tecnologies, editat  per Libros de ida y vuelta.  El premi a la trajectòria professional dins del sector del llibre va ser per a la llibreria Castillón, de Barbastre,  oberta en 1927. El guanyador del “Miguel Labordeta” de poesia va ser per a César Ibáñez Paris, pel seu transgressor i original poemari Conjugar, i l’Arnal Cavero de literatura en aragonès va recaure per primera vegada en una traducció, en aquest cas dels Quinti Horatii Flacci Emblemata, a càrrec de Miguel Martínez Tomey, el qual animà el Govern regional “a no deixar mai de donar suport a l’aragonès i al català a l’Aragó, que cada cop estan més necessitats de protecció dins d’un món globalitzat”.

Merxe Llop

El govern d’Aragó signa vuit convenis per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials  CC OO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Aquesta iniciativa entra dins dels objectius d’aquestes entitats de promoció de la igualtat entre les persones, que inclou la igualtat en l’ús de les llengües pròpies. Les institucions firmants participaran en el programa “Agora x l’aragonès”, promogut pel Departament de Cultura i Educació i la seua Direcció General de Política Lingüística. Així mateix, es comprometen a incorporar l’aragonès i el català, en la mida que sigue possible, en aquelles campanyes i activitats que duguen a terme, així com la utilització de la representació gràfica de la llengua aragonesa d’ús institucional, el suport a la formació de treballadors i empresaris en les llengües pròpies d’Aragó, etc.

La Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja preveia en alguns dels seus articles la col·laboració amb altres administracions, així com amb entitats socials i culturals, “per a dur a terme els fins de dignificació, informació difusió promoció i coneixement de la realitat lingüística d’Aragó.”
“En aquesta línia,  en els últims anys, s’han signat una trentena de protocols de col·laboració amb entitats locals. El més recent va ser la signatura d’un compromís de treball conjunt amb gairebé seixanta col·lectius de tot el territori aragonès, amb motiu del dia Europeu de la Llengua Materna- explicà el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín.
Aquestes accions, que segueixen obertes a altres entitats que desitgen sumar- se, s’inscriuen també en el compliment d’objectiu de desenvolupament sostenible núm. 17 “Aliances per a aconseguir els objectius”, i forma part de la responsabilitat social corporativa d’aquestes entitats.

Presentació de “Espills trencats a Saragossa”

ESPILLS PORTADA

 

El proper dijous 1 de febrer a les 19,30 hores tindrà lloc, a la planta cuarta de l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa, (passeig de María Agustín 20) , la presentació per primera volta a la capital aragonesa del llibre “Espills trencats” de Màrio Sasot, guanyador del Premi “Guillem Nicolau” 2017. 

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó presentarà, dins del mateix acte,les obres “Climogramas de estación emocional” , de Ramón Ayllón Guerrero, premi Miguel Labordeta de Poesía, y “El siñor de San Chuan”, premi Arnal Cavero, 2017, de José Solana Dueso.

Adjuntem la tarja d’invitació. Esteu tots convidats.

INVITACIÓ PRESENTACIÓ LLIBRE A SARAGOSSA

Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Vall-de-roures

Adjuntem la invitació al acte de presentació del XXIII premi Guillem Nicolau, que ha estat la novel·la Espills trencatsde Màrio Sasot. L’acte tindrà lloc el proper divendres 22 de desembre a les 19:00 h., a la Sala de la Casa de Cultura de l’Ajuntament de Vall-de-roures. Intervindran el director general del Política Lingüística, Ignacio López Susín;  la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vall-de-roures, Asunción Giner; l’editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés,  i l’autor. Col·labora la Llibreria serret de Vall-de-roures.
L’Associació Cultural del Matarranya, dóna també suport a l’acte
Hi esteu tots invitats.

 

presentacio Espills trencats Vall-de-roures(2)

cartell espills trencats a Vall-de-roures (1)

 

El català d’Aragó, a debat en una taula rodona a Saragossa

DEBAT CATALÀ ARAGÓ Foto de grupo

Autor de la crònica: Víctor Longares

El dissabte 11 de març, la Asoziazión Cultural Bente d’Abiento va celebrar una taula rodona amb el títol “La llengua de les comarques orientals d’Aragó.” Moderada pel que subscriu aquest article, va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia; el professor i periodista Mario Sasot; la professora Azucena López i el professor d’aragonès Javier Castel. Al costat d’ells, vam poder conèixer la realitat lingüística de l’Aragó Oriental i debatre sobre amenaces existents i oportunitats de futur per millorar la situació del català a Aragó.

Continua llegint

La DGA no ha convocat enguany els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero

Natxo Lópes Susín, director de Política Lingüística

Ignacio López Susín

Los premis literaris en Llengua Catalana i Aragonesa, el “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” respectivament, que havien sét desnaturalitzats i desvaloritzats durant la legislatura del govern PP-PAR,  no han estat  convocats en el primer any del govern PSOE- CHA, tot i que en aquest últim període s’havien redactar i aprovat unes noves bases reguladores i l’antiga adjudicació independent per a cada llengua per a que es poguessen tornar a lliurar.

Continua llegint

Pena-roja acull lo lliurament del premi “Desideri Lombarte”

lliurament-premis-dlombarte-penatoja-copia

Los premiats, acompanyars  de les autoritats i membres del Jurat

 

Lo  santuari “La Mare de Déu de la Font” de  Pena-roja de Tastavins va acollir ahir, en  una càlida tarda de diumenge  l’acte de lliurament del  Premi Desideri Lombarte 2016, instituït  pel govern aragonés, que en aquesta primera edició s’ha concedit ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font. Amb aquest premi, consistent en una escultura  de l’artista nonaspí Santiago Gimeno, el Departament d’Educació, Cultura i Esport reconeix als guardonats per la seva tasca en la dignificació i difusió del català d’Aragó.

Continua llegint

R.I.P. PER AL LAPAO i el LAPAPYP A L’ARAGÓ

Els pressupostos de la Comunitat Autònoma retornen els noms de Català i Aragonès a les seves llengües autòctones

jose-ignacio-lopez-susin_002

José Ignacio López Susín. Director General de política Lingüística.

Dijous passat es van aprovar, després d’un llarg període de gestació, els pressupostos generals de la Comunitat Autònoma d’Aragó amb el suport de tota l’esquerra parlamentària (PSOE, Podem, CHA i IU). Amb ells s’ha aprovat una Llei d’Acompanyament als Pressupostos que retorna els noms d’Aragonés i Català a les llengües minoritàries parlades a Aragó, que en la passada legislatura van ser rebatejades com a Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental, en el cas del Català, i Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó pirinenc i prepirinenc, en el cas de l’Aragonés.

Continua llegint

Presentat a Saragossa el Mapa Lingüístic d’Aragó

Presentació del Mapa a Fraga

 

El passat dimars 20 de novembre va tindre lloc, a una sala del restaurant Siendra, de Saragossa, la presentació pública del Mapa lingüístic d’Aragó, un petit llibre, que recull el llistat dels topònims, en la seua llengua autòctona, de les localitats incloses en les “zones d’ús predominant de l’aragonès i el català” segons la distribució territorial que figurava a l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001.

Nacho López Susín, president del “Rolde de Estudios Aragoneses”, entitat que organitzava l’acte i coordinador de l’elaboració del mapa, indicà que “aquest mapa ve a cobrir un buit vergonyós i a denunciar la passivitat del govern aragonès per no complir els compromisos de delimitació de les zones bilingües que prescriu la Llei de Llengües actualment vigent. Susín també assenyalà que  Javier Gallizo, “la mateixa persona que com a membre del PAR i responsable de Cultura de la DGA recolzà l’avantprojecte de 2001, que fins i tot contemplava la cooficialitat de l’aragonès i el català als territoris on es parlen,  és la que defensa i promou el text que es debatrà prompte a les Corts on parla de l’aragonès oriental”.

Màrio  Sasot, participant en la revisió de la toponímia dels pobles i municipis de l’àmbit lingüístic del català, al·ludí al pròleg elaborat per al mapa lingüístic a càrrec del Natxo Sorolla per a explicar que “de les 6000 llengües que es parlen avui al món, cada any desapareixen 25” i afegí que, tot i la importància i la gravetat de la crisi econòmica , és important lluitar perquè els drets humans atropellats amb total impunitat amb l’excusa de la crisi, com és el cas dels drets lingüístics dels parlants de  les llengües minoritzades a l’Aragó.

Per altra banda, el professor universitari i escriptor en aragonès Francho Nagore, encarregat de la revisió del llistat  de pobles de l’àmbit geogràfic de l’aragonès, parlà de la dificultat d’establir la denominació tradicional de determinats topònims, especialment de les àrees de transició o de contacte entre l’aragonès i el català, com és el cas de  determinats llocs de la conca del riu  Isàbena. També parlà d’alguns curiosos equívocs que, com a vegades passa amb alguns topònims catalans, han sofert molts nom de pobles en aragonès a l’hora de traduir-los en castellà degut a la ignorància que tenien els “traductors” (secretaris d’Ajuntaments, mapes de l’exèrcit, etc.) de la llengua autòctona que havia creat els topònims originals.

Una agradable sorpresa

Tant els ponents com els assistents que van omplir la sala habilitada per a l’ocasió pel bar restaurant “Siendra”, van quedar agradablement sorpresos per la decoració plurilingüe i  l’alta cultura aragonesa que desprenien les seues parets. El mateix nom del restaurant, que recull una paraula que podem trobar en diferents variants diftongades en  alguns pobles catalanoparlants de la zona del Mesquí i els seus voltants,cridava l’atenció, així com la denominació en aragonès d’algunes de les seues “tapes” i la retolació en eixa llengua dels prestatges de les eines de la cuina. Figures com Costa, Goya, Buñuel, Maria Moliner, etc., figuren dibuixats, en gran format, a la planta del restaurant. A més,  a la planta baixa on es troba el bar, hi ha una gran paret decorada amb un poema en aragonès, del filòleg chessà  Veremundo Méndez Coarasa.