Brillant presentació en societat de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

TEXT I FOTOS: MARIO SASOT

Ahir dimarts, 15 de novembre, es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on es celebren els actes més importants de l’Alma  Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’ Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós  elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.

En el seu discurs d’acceptació del càrrec, transmès de forma telemàtica per raons de salut, Ánchel Conte qualificà la creació d’aquesta institució com “un acte de justícia històrica envers una  llengua maltractada i menyspreada durant segles com ha estat l’aragonès” i valorà la creació d’aquesta institució científica “com una mostra de compromís de les institucions aragoneses per defensar i lluitar per la dignificació de les llengües d’Aragó”. Al temps va voler agrair “a les gents que havien sabut mantenir la llengua pròpia, una llengua tan digna com la que més i que ha acabat sent una llengua de cultura  amb la que es pot somniar i crear literatura.”

En el seu torn d’intervencions, Javier Giralt qualificà la jornada d’il·lusionant “perquè suposa la presentació oficial de l’Acadèmia a la societat aragonesa, a la qual volem servir” i afegí: “ L’A. A. L. naix amb el desig de ser acceptada pels aragonesos i totes les seues institucions socials i polítiques. La història de l’aragonès i el català és la història d’Aragó i ens enfrontem des de fa temps davant d’ una situació d’afebliment d’aquestes dues llengües, raó per la qual els acadèmics haurem de treballar dur per a revertir aquesta tendència.”

Giralt assenyalà que fins ara “l’aragonès i el català no han gaudit de la presència i la consideració social que mereixen i recordà el manament estatutari de que ningú sigui discriminat per raons de llengua, un objectiu que  segons el president de l’A. A. L. “l’Acadèmia es compromet a portat a terme sense fisures.”

Bancada dels membres de l’Institut del Català

Quant l’organització del sistema de treball de l’Acadèmia, Giralt avançà que l’ Institut del Català  ha creat cinc seccions: Gramàtica, Lexicografia, Sociolingüística, Onomàstica i Ensenyament i que hi havia el compromís per part de l’ Acadèmia  de mantenir una relació fluida i estable amb altres institucions científiques de l’àmbit del català, com són l’ Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ Institut d’Estudis Baleàrics.

El professor Giralt va tindre també unes paraules d’agraïment als parlants de l’aragonès i el català “per haver mantingut la llengua viva  fins ara ”  i a les associacions en defensa de la llengua, a les quals encoratjà “a continuar treballant junts, de la mà, amb l’Acadèmia”.

El director d’aquesta institució va concloure el seu discurs amb la lectura del poema Quedarà la  paraula , de Desideri Lombarte.

Finalment va parlar el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, el qual recordà que des de l’aprovació de la primera Llei de llengües l’any 2009 ençà “el camí ha estat llarg, llarguíssim;i difícil, dificilíssim” i qualificà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com “un instrument fràgil i valuós que cal cuidar entre tots”.

Tomás Bosque

L’acte oficial de presentació es va tancar amb la melodiosa i clara veu del músic i cantautor codonyerenc Tomàs Bosque  interpretant Les belles paraules , de Desideri Lombarte i amb una breu i emotiva actuació del grup La Chaminera, amb cançons de bres, de festa i d’amor, cantades en les diferents parles dialectals de les comarques franjolines i alt aragoneses.

A l’acte assistiren més de dues-centes persones entre les quals  hi havia alcaldes, diputats i altres polítics de les comarques bilingües, estudiosos i parlants de l’aragonès i el català, gents de les associacions culturals i un bon grapat de professors de l’Àrea de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa.

Entre les absències notables, cal destacar la del conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Felipe Faci, i la del rector de la Universitat, José Antonio Mayoral, el qual delegà la representació en la Vicerectora de Cultura i Projecció Social, Yolanda Polo.

En relació als mitjans de comunicació, la premsa local saragossana, tant l’ Heraldo com El Periódico, avui no han publicar una línia sobre l’esdeveniment. El mateix ha succeït aquest matí amb les ràdios ì televisions autonòmiques i locals, públiques i privades. Tan sol al noticiari d’Aragon TV d’ ahir nit van parlar del tema.

Així serà molt difícil  assolir els objectius que propugna el professor Javier Giralt: que l’Acadèmia sigui ampliament coneguda i acceptada per la societat aragonesa.

La Chaminera

Los acadèmics de l’Institut del Català, a la sortida de l’acte

Sis poetesses de la Franja, enregistrades en videoclips per la DGA

Ignacio López Susín i Ana Montagud, presentant lo projecte

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano,  Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.

El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.

Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.

Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.

Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball  literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” .  La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.

Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per  la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.

 Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”

Massalió acollí el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021

Foto de família dels premiats. TEXT: Màrio Sasot. FOTO: Ramón Mesalles

El passat dissabte tingué lloc al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pascual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Monroig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que en aquest any complia els seus vint anys d’existència.

La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Monroig  de Tastavins, Glòria Blanc.

Obrí el torn d’intervencions Rafael Martí el batlle amfitrió, el qual reivindicà el paper fonamental de la llengua materna en la configuració de la diversitat lingüística i que “ a l’Aragó tothom hauríem d’estar orgullosos de gaudir de tres llengües.

Glòria Blanc comentà que aquets premis suposaven “un suport a la dignificació de la nostra llengua i de les persones que han estat premiades pel seus treballs de recerca  i divulgació”.

A continuació la mantenidora de l’acte, la professora i musicòloga Margarita Celma, presentà al grup musical “Ja va be”, format en aquesta ocasió per Fernando Mallén, Eva López i Lorenzo Latorre, que van interpretar sis temes basats en textos de poemes de Desideri Lombarte i que van embargar d’emoció, tendresa i joia els presents.

Acabada l’actuació, el director general de Política Lingüística, López Susín, llegí el decret pel qual es creaven i atorgaven els Premis Desideri Lombarte i, en el cas de la revista Temps de Franja, destacà de l’argumentació del jurat “el paper de cohesió cultural de la revista en unir informativament els pobles de les comarques catalanoparlants d’Aragó”.

El conseller Felipe Faci, després de fer el lliurament dels guardons als premiats, en la seua posterior al·locució  va inscriure l’acte en el marc de la celebració del “Dia Europeu de les Llengües” i va fer una exegesis els valors i mèrits des premiats. Afirmà que “les llengües són un ric patrimoni dels aragonesos i és un deure del poders públics difondre-les, protegir-les i defendre-les”.

Els familiars del dibuixant i investigador local Pascual Vidal agraïren a la DGA i al jurat la concessió del Premi al seu oncle i el fill petit de Jose Antonio, Sergi Carrégalo, destacà en un emotiu escrit que son pare “tot i que no va conèixer personalment a Desideri Lombarte, va despertar a la consciència de la seua llengua materna llegint uns versos del poeta pena-rogí a la revista “Sorolla’t”.

Finalment, Carles Terés, coordinador de la nostra revista, explicà que “Temps de Franja ha estat possible pel suport de las associacions culturals que la van crear i gràcies a les moltes persones que des del Pirineu fins als Ports han treballat i segueixen treballant amb un gran esforç  personal  per a fer realitat aquest projecte que ha servit per a comunicar-nos entre tots els nostres territoris”.    

Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau

El lliurament dels premis literaris i de reconeixement al món del llibre que habitualment atorga el govern d’Aragó, on la nonaspina Merxe Llop Alonso va rebre el “Guillem Nicolau 2020 per la seua novel·la  Silvertí , va tindre un format, uns continguts i uns sentiments força especials, ben diferents als d’altres anys, degut a la pandèmia.

La cerimònia, que tingué lloc al museu “Pablo Serrano” de Saragossa (IAACC) el passat 12 de març, es va caracteritzar per l’escassa afluència de públic (una trentena de persones entre premiats, familiars i amics, autoritats i mitjans de comunicació, seguint unes estrictes mides sanitàries)  i per la seua “mobilitat”.

La comitiva es va anar desplaçant pels diferents espais del museu on està instal·lada, l’obra permanent del geni de Crivillén per a fer-ne  entrega dels premis als diferents guardonats.

Així, amb el director de l’IACC Julio Ramón fent d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una peculiar visita guiada, es van lliurar, a la sala baixa on s’exposen les escultures  del projecte del salt de l’aigua de Aldeadávila, els diplomes acreditatius dels premis al llibre millor editat de l’any 2020 i a la trajectòria d’un professional del sector del llibre. A la sala de la mostra permanent de Pablo Serrano es va atorgar el premi de poesia “Miguel Labordeta”. El tercer escenari va ser la planta mitjana de l’edifici on es van lliurar els premis “Arnal Cavero i “Guillem Nicolau”. Finalment, a la planta més alta del museu, el conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó Felipe Faci va concloure l’acte fent una breu glosa i elogi de tos els premiats.

Per la seua banda, van fer lliurament dels diplomes i de la presentació individualitzada dels guardonats  el director general de Cultura, Víctor Lucea, i el de Política Lingüística, Ignacio López Susín.

De la guanyadora del premi de Literatura en Llengua Catalana “Guillem Nicolau 2020”, aquest últim va dir que Merxe Llop era“ una persona molt implicada des de sempre en la defensa del català d’Aragó “ i que el seu ofici de mestra li esqueia perfectament en el sentit més ampli i genuí de l’expressió  com a divulgadora d’uns valors solidaris a través de la seua trajectòria professional  i com a difusora de la seua cultura i llengua maternes”.  De la novel·la premiada, Silvertí , López Susín recordà els arguments del jurat, el qual va destacar “ la  creació d’una trama sòlida i coherent, actual i a l’hora lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme que marquen les estacions de tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història al caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva”.

Merxe Llop va agrair al Jurat i al Govern d’Aragó la concessió del Premi i recordà amb nostàlgia les diferències quant a  quantitat de públic, d’ambient i d’estat d’ànim en general, entre la concessió del seu primer Premi Nicolau fa deu anys i aquest, degut a la maleïda pandèmia de la Covid. Recordà que “durant tota la meua vida, allà per on haig passat he deixat el rastre de la meua llengua i de la meua condició d’aragonesa” i afegí que per a ella “escriure ha estat sempre una necessitat i un plaer”.  Segons explicà l’autora, un dels motius principals d’escriure aquesta novel·la va ser “la necessitat de traure a la llum uns fets horrorosos succeïts durant la guerra Civil al meu poble perpetrats pels dos bans enfrontats”.

Pel que fa als altres guardonats, el premi a la millor obra editada va recaure en “The scarecrow- El espantapájaros, una original obra bilingüe amb un format on s’inclouen les noves tecnologies, editat  per Libros de ida y vuelta.  El premi a la trajectòria professional dins del sector del llibre va ser per a la llibreria Castillón, de Barbastre,  oberta en 1927. El guanyador del “Miguel Labordeta” de poesia va ser per a César Ibáñez Paris, pel seu transgressor i original poemari Conjugar, i l’Arnal Cavero de literatura en aragonès va recaure per primera vegada en una traducció, en aquest cas dels Quinti Horatii Flacci Emblemata, a càrrec de Miguel Martínez Tomey, el qual animà el Govern regional “a no deixar mai de donar suport a l’aragonès i al català a l’Aragó, que cada cop estan més necessitats de protecció dins d’un món globalitzat”.

Merxe Llop

El govern d’Aragó signa vuit convenis per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials  CC OO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Aquesta iniciativa entra dins dels objectius d’aquestes entitats de promoció de la igualtat entre les persones, que inclou la igualtat en l’ús de les llengües pròpies. Les institucions firmants participaran en el programa “Agora x l’aragonès”, promogut pel Departament de Cultura i Educació i la seua Direcció General de Política Lingüística. Així mateix, es comprometen a incorporar l’aragonès i el català, en la mida que sigue possible, en aquelles campanyes i activitats que duguen a terme, així com la utilització de la representació gràfica de la llengua aragonesa d’ús institucional, el suport a la formació de treballadors i empresaris en les llengües pròpies d’Aragó, etc.

La Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja preveia en alguns dels seus articles la col·laboració amb altres administracions, així com amb entitats socials i culturals, “per a dur a terme els fins de dignificació, informació difusió promoció i coneixement de la realitat lingüística d’Aragó.”
“En aquesta línia,  en els últims anys, s’han signat una trentena de protocols de col·laboració amb entitats locals. El més recent va ser la signatura d’un compromís de treball conjunt amb gairebé seixanta col·lectius de tot el territori aragonès, amb motiu del dia Europeu de la Llengua Materna- explicà el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín.
Aquestes accions, que segueixen obertes a altres entitats que desitgen sumar- se, s’inscriuen també en el compliment d’objectiu de desenvolupament sostenible núm. 17 “Aliances per a aconseguir els objectius”, i forma part de la responsabilitat social corporativa d’aquestes entitats.

Presentació de “Espills trencats a Saragossa”

ESPILLS PORTADA

 

El proper dijous 1 de febrer a les 19,30 hores tindrà lloc, a la planta cuarta de l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa, (passeig de María Agustín 20) , la presentació per primera volta a la capital aragonesa del llibre “Espills trencats” de Màrio Sasot, guanyador del Premi “Guillem Nicolau” 2017. 

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó presentarà, dins del mateix acte,les obres “Climogramas de estación emocional” , de Ramón Ayllón Guerrero, premi Miguel Labordeta de Poesía, y “El siñor de San Chuan”, premi Arnal Cavero, 2017, de José Solana Dueso.

Adjuntem la tarja d’invitació. Esteu tots convidats.

INVITACIÓ PRESENTACIÓ LLIBRE A SARAGOSSA

Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Vall-de-roures

Adjuntem la invitació al acte de presentació del XXIII premi Guillem Nicolau, que ha estat la novel·la Espills trencatsde Màrio Sasot. L’acte tindrà lloc el proper divendres 22 de desembre a les 19:00 h., a la Sala de la Casa de Cultura de l’Ajuntament de Vall-de-roures. Intervindran el director general del Política Lingüística, Ignacio López Susín;  la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vall-de-roures, Asunción Giner; l’editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés,  i l’autor. Col·labora la Llibreria serret de Vall-de-roures.
L’Associació Cultural del Matarranya, dóna també suport a l’acte
Hi esteu tots invitats.

 

presentacio Espills trencats Vall-de-roures(2)

cartell espills trencats a Vall-de-roures (1)

 

El català d’Aragó, a debat en una taula rodona a Saragossa

DEBAT CATALÀ ARAGÓ Foto de grupo

Autor de la crònica: Víctor Longares

El dissabte 11 de març, la Asoziazión Cultural Bente d’Abiento va celebrar una taula rodona amb el títol “La llengua de les comarques orientals d’Aragó.” Moderada pel que subscriu aquest article, va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia; el professor i periodista Mario Sasot; la professora Azucena López i el professor d’aragonès Javier Castel. Al costat d’ells, vam poder conèixer la realitat lingüística de l’Aragó Oriental i debatre sobre amenaces existents i oportunitats de futur per millorar la situació del català a Aragó.

Continua llegint

La DGA no ha convocat enguany els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero

Natxo Lópes Susín, director de Política Lingüística

Ignacio López Susín

Los premis literaris en Llengua Catalana i Aragonesa, el “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” respectivament, que havien sét desnaturalitzats i desvaloritzats durant la legislatura del govern PP-PAR,  no han estat  convocats en el primer any del govern PSOE- CHA, tot i que en aquest últim període s’havien redactar i aprovat unes noves bases reguladores i l’antiga adjudicació independent per a cada llengua per a que es poguessen tornar a lliurar.

Continua llegint

Pena-roja acull lo lliurament del premi “Desideri Lombarte”

lliurament-premis-dlombarte-penatoja-copia

Los premiats, acompanyars  de les autoritats i membres del Jurat

 

Lo  santuari “La Mare de Déu de la Font” de  Pena-roja de Tastavins va acollir ahir, en  una càlida tarda de diumenge  l’acte de lliurament del  Premi Desideri Lombarte 2016, instituït  pel govern aragonés, que en aquesta primera edició s’ha concedit ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font. Amb aquest premi, consistent en una escultura  de l’artista nonaspí Santiago Gimeno, el Departament d’Educació, Cultura i Esport reconeix als guardonats per la seva tasca en la dignificació i difusió del català d’Aragó.

Continua llegint