Adeu, amic i company. Encara recordó el primer any que van arribar tots dos a Santa Coloma i van compartir pis amb l’agustin durante dos cursos al carrera San Joaquín. La reua vida ha merescut la pena.
Dimecres, 29 / Jon Antxustegi-Etxearte. En record
Poques vegades una mort m’ha commogut tan profundament com la de Jon Todor Antxustegi-Etxearte Burgoa: per inesperada, per fulminant, perquè quan va venir a veure’m a l’hospital, el vaig trobar d’un to vital exuberant. I perquè sóc amic de la famlía i estimo molt la seva filla Odei.
Poques vegades una mort es presenta com ens advertí Jesús: “Vigileu, perquè vindrà de nit, com un lladre”. Sempre quan la mort truca a la porta ens agafa de sorpresa. Però en el cas del Jon, la sorpresa ha estat brutal. L’Eugeni em va dir “una putada”. L’Agustina, “que trist”. L’Anna, “Quin desastre” i la Loli, “Un dia molt trist”. El vaig veure tan animat, tan vital i d’una alegria i simpatia tan clares, que ni somiant m’ho hauria pogut figurar. Com sempre que el veia li vaig preguntar si ara també col·lecciona les moltes…
View original post 498 more words