Adeu, amic i company. Encara recordó el primer any que van arribar tots dos a Santa Coloma i van compartir pis amb l’agustin durante dos cursos al carrera San Joaquín. La reua vida ha merescut la pena.
Dimecres, 29 / Jon Antxustegi-Etxearte. En record
Poques vegades una mort m’ha commogut tan profundament com la de Jon Todor Antxustegi-Etxearte Burgoa: per inesperada, per fulminant, perquè quan va venir a veure’m a l’hospital, el vaig trobar d’un to vital exuberant. I perquè sóc amic de la famlía i estimo molt la seva filla Odei.
Poques vegades una mort es presenta com ens advertí Jesús: “Vigileu, perquè vindrà de nit, com un lladre”. Sempre quan la mort truca a la porta ens agafa de sorpresa. Però en el cas del Jon, la sorpresa ha estat brutal. L’Eugeni em va dir “una putada”. L’Agustina, “que trist”. L’Anna, “Quin desastre” i la Loli, “Un dia molt trist”. El vaig veure tan animat, tan vital i d’una alegria i simpatia tan clares, que ni somiant m’ho hauria pogut figurar. Com sempre que el veia li vaig preguntar si ara també col·lecciona les moltes…
View original post 498 more words
Mas de Bringuè 