Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau

El lliurament dels premis literaris i de reconeixement al món del llibre que habitualment atorga el govern d’Aragó, on la nonaspina Merxe Llop Alonso va rebre el “Guillem Nicolau 2020 per la seua novel·la  Silvertí , va tindre un format, uns continguts i uns sentiments força especials, ben diferents als d’altres anys, degut a la pandèmia.

La cerimònia, que tingué lloc al museu “Pablo Serrano” de Saragossa (IAACC) el passat 12 de març, es va caracteritzar per l’escassa afluència de públic (una trentena de persones entre premiats, familiars i amics, autoritats i mitjans de comunicació, seguint unes estrictes mides sanitàries)  i per la seua “mobilitat”.

La comitiva es va anar desplaçant pels diferents espais del museu on està instal·lada, l’obra permanent del geni de Crivillén per a fer-ne  entrega dels premis als diferents guardonats.

Així, amb el director de l’IACC Julio Ramón fent d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una peculiar visita guiada, es van lliurar, a la sala baixa on s’exposen les escultures  del projecte del salt de l’aigua de Aldeadávila, els diplomes acreditatius dels premis al llibre millor editat de l’any 2020 i a la trajectòria d’un professional del sector del llibre. A la sala de la mostra permanent de Pablo Serrano es va atorgar el premi de poesia “Miguel Labordeta”. El tercer escenari va ser la planta mitjana de l’edifici on es van lliurar els premis “Arnal Cavero i “Guillem Nicolau”. Finalment, a la planta més alta del museu, el conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó Felipe Faci va concloure l’acte fent una breu glosa i elogi de tos els premiats.

Per la seua banda, van fer lliurament dels diplomes i de la presentació individualitzada dels guardonats  el director general de Cultura, Víctor Lucea, i el de Política Lingüística, Ignacio López Susín.

De la guanyadora del premi de Literatura en Llengua Catalana “Guillem Nicolau 2020”, aquest últim va dir que Merxe Llop era“ una persona molt implicada des de sempre en la defensa del català d’Aragó “ i que el seu ofici de mestra li esqueia perfectament en el sentit més ampli i genuí de l’expressió  com a divulgadora d’uns valors solidaris a través de la seua trajectòria professional  i com a difusora de la seua cultura i llengua maternes”.  De la novel·la premiada, Silvertí , López Susín recordà els arguments del jurat, el qual va destacar “ la  creació d’una trama sòlida i coherent, actual i a l’hora lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme que marquen les estacions de tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història al caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva”.

Merxe Llop va agrair al Jurat i al Govern d’Aragó la concessió del Premi i recordà amb nostàlgia les diferències quant a  quantitat de públic, d’ambient i d’estat d’ànim en general, entre la concessió del seu primer Premi Nicolau fa deu anys i aquest, degut a la maleïda pandèmia de la Covid. Recordà que “durant tota la meua vida, allà per on haig passat he deixat el rastre de la meua llengua i de la meua condició d’aragonesa” i afegí que per a ella “escriure ha estat sempre una necessitat i un plaer”.  Segons explicà l’autora, un dels motius principals d’escriure aquesta novel·la va ser “la necessitat de traure a la llum uns fets horrorosos succeïts durant la guerra Civil al meu poble perpetrats pels dos bans enfrontats”.

Pel que fa als altres guardonats, el premi a la millor obra editada va recaure en “The scarecrow- El espantapájaros, una original obra bilingüe amb un format on s’inclouen les noves tecnologies, editat  per Libros de ida y vuelta.  El premi a la trajectòria professional dins del sector del llibre va ser per a la llibreria Castillón, de Barbastre,  oberta en 1927. El guanyador del “Miguel Labordeta” de poesia va ser per a César Ibáñez Paris, pel seu transgressor i original poemari Conjugar, i l’Arnal Cavero de literatura en aragonès va recaure per primera vegada en una traducció, en aquest cas dels Quinti Horatii Flacci Emblemata, a càrrec de Miguel Martínez Tomey, el qual animà el Govern regional “a no deixar mai de donar suport a l’aragonès i al català a l’Aragó, que cada cop estan més necessitats de protecció dins d’un món globalitzat”.

Merxe Llop

Els autors de “Fem Memòria Saidí” conclouen el seu projecte audiovisual

Els creadors del Projecte en el moment del lliurament del dossier a la secretària de l’IEBC

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat vanressaltarque es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, elsimpulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis viusestan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és image-1.png

Una de les persones entrevistades en aquest Projecte Audiovisual

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.”

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és la Franja, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Gran col·laboració ciutadana

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al Projecte  i hanparticipat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local.

Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble. “Fem memòria Saidí” també ha participat enaltres iniciatives afins com ara el treball col·lectiu de recopilació de lèxic local i tradicional “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin,“Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanyaper donar a conèixer els continguts delprojecte mitjançant diferents accions de difusió.Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic:fem.memoria@hotmail.com.

Jaume Arbiol guanya el premi de recerca Jesús Moncada

“Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX” del  llicenciat en Història mequinensà Jaume Arbiol Agné, va ser triat pel Jurat com a guanyador entre les quatre propostes presentades, de l’edició de 2020 del Premi de Recerca Jesús Moncada que organitza l’Ajuntament d’aquesta vila
En el transcurs de l’acte, que degut a la pandèmia va ser retransmès pel canal local de televisió i a través de xarxes socials, Antonio Sanjuan, alcalde en funcions, va agrair “el difícil treball” del Jurat i va felicitar els autors dels quatre treballs, amb esment especial al premiat.

Dario Vidallet, regidor de cultura i president del Jurat en substitució de Magda Godia que es recuperava d’una intervenció quirúrgica, explicà que Jesús Moncada posar  Mequinensa  al mapa de la literatura i la llengua en català ” i  va lamentar que la crisi sanitària hagués retardat la commemoració del cinquantè aniversari del trasllat del “Poble Vell” a l’actual nucli urbà per a la construcció dels embassaments de Riba-roja  i Mequinensa.
Andreu Coso, en nom del Jurat format per Chusé Aragüés, Carme Alcover i Ramón Sistac, va destacar del treball premiat “la seva aportació a l’estudi i recerca de la història de Mequinensa, recollint nous continguts a una època del segle XIX que Jesús Moncada recrea àmpliament en la seva bibliografia”.
El guanyador, Jaume Arbiol, que també va intervenir per videoconferència a l’acte, va agrair la concessió del Premi, i va explicar que la idea del treball va néixer en 1999 mentre estudiava segon curs de carrera a la Universitat de Lleida, en concret en l’assignatura d’Història Contemporània d’Espanya. “Ens vam adonar de les dificultats que va viure la nostra zona en el segle XIX, una època apassionant”. El treball s’inicia en 1808 amb la construcció de l’església de la localitat en l’antic nucli urbà, el “Poble Vell”, i amb l’arribada de les tropes franceses a la zona. Després recorre episodis com l’arribada de la pesta groga, amb nombrosos afectats en la localitat, les cruentes guerres carlistes o els problemes amb la justícia d’alguns  mequinensans  en la segona meitat del segle, fets aquests últims reflectits també en la novel·la de Jesús Moncada “Estremida memòria”.
El III Premi de Recerca Jesús Montcada té una dotació econòmica de 3.000 euros i es va crear per a “impulsar el prestigi de la cultura i la història com a eines de recerca, desenvolupament i innovació a partir del treball interdisciplinari, amb la creença que tota societat que vol avançar ha de mirar al seu passat, prendre consciència del seu present i projectar- se cap al futur, així com per a situar a Mequinensa com a epicentre cultural de referència”.

El govern d’Aragó signa vuit convenis per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials  CC OO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Aquesta iniciativa entra dins dels objectius d’aquestes entitats de promoció de la igualtat entre les persones, que inclou la igualtat en l’ús de les llengües pròpies. Les institucions firmants participaran en el programa “Agora x l’aragonès”, promogut pel Departament de Cultura i Educació i la seua Direcció General de Política Lingüística. Així mateix, es comprometen a incorporar l’aragonès i el català, en la mida que sigue possible, en aquelles campanyes i activitats que duguen a terme, així com la utilització de la representació gràfica de la llengua aragonesa d’ús institucional, el suport a la formació de treballadors i empresaris en les llengües pròpies d’Aragó, etc.

La Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja preveia en alguns dels seus articles la col·laboració amb altres administracions, així com amb entitats socials i culturals, “per a dur a terme els fins de dignificació, informació difusió promoció i coneixement de la realitat lingüística d’Aragó.”
“En aquesta línia,  en els últims anys, s’han signat una trentena de protocols de col·laboració amb entitats locals. El més recent va ser la signatura d’un compromís de treball conjunt amb gairebé seixanta col·lectius de tot el territori aragonès, amb motiu del dia Europeu de la Llengua Materna- explicà el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín.
Aquestes accions, que segueixen obertes a altres entitats que desitgen sumar- se, s’inscriuen també en el compliment d’objectiu de desenvolupament sostenible núm. 17 “Aliances per a aconseguir els objectius”, i forma part de la responsabilitat social corporativa d’aquestes entitats.

Presentació de “Espills trencats” al Campell

xerrades d’estiu El Campell (3-8-2018)

ESPILLS PORTADA

Com podeu veure en el cartell que us adjunto , tinc l’honor i el plaer d’obrir les Nits Culturals d’Estiu del Campell, el divendres 3 d’agost a les 10,30 de la  nit  al recinte de les Piscines Municipals amb la presentació del meu llibre Espills trencats, amb una xerrada que porta el títol de: “Una història generacional”.

Organitzen l‘Associació Cultural La Bardisa i  l‘Ajuntament  del Campell

Presentarà l’acte el sociòleg i professor universitari  Pep Espluga 

MARIO 5

Màrio Sasot

 

Presentació de “Espills trencats” a la Torre de Tamúrcia (Cartell definitiu)

 

TERRETA 2018 DEF

Cartell amb el Programa de les Jornades

 

El pròxim dia quatre  d’Agost a les 11 hores, moment de la pausa- cafè en les IX enes  Jornades Culturals “Coneix la Terreta”, a la Pobla de Tamúrcia, (llogaret de Tremp)  es presentaran dos llibres que tenin molt a veure amb la memòria i els arrels  de  dos autors de frontera. Es tracta de la novel·la “Els paisatges  trobats”, de Josep Santesmases, II Premi de Narrativa Memorialística “Ciutat de Benicarló 2017”,  i el  llibre “Espills Trencats”, de Màrio Sasot, Premi “Guillem Nicolau 2017”  atorgat pel Govern d’Aragó. També es presentaran els llibres “Luzás, una joya en Ribagorza”, de Carlos Lloret., i “Episodis de la guerra de Gerri, Carlemany, Montserrat i els Moriscos, de Josep Maria Orteu. i

En el llibre de Santesmases (Vila-rodona, 1951) el Jurat de la vila de Benicarló valorà com els sentiments traspuen el paisatge en les seues històries d’infància a la seua terra natal, entre els Pallars i la Ribagorça. En el cas de “Espills Trencats”, de Màrio Sasot (Saidí, 1951),  la història recorre  la infància, adolescència i joventut de l’autor i els paisatges de la Franja, el Baix Cinca, el Segrià, Canfranc, i les ciutats de Saragossa. Jaca, Hèlsinki i Santa Coloma de Gramenet en els últims anys del franquisme i primers de la Transició.

El conjunt de les Jornades, tenen com a temàtica la recerca etnogràfica i la conservació de monuments històrics a Catalunya,  projeccions cinematogràfiques dedicades a Occitània i el Festival de Cinema Etnogràfic de Catalunya.

 

Josep-Santesmases-17-04-2016

Josep Santesmases

 

Mario Sasot MARIO 5

Presentació de “Espills trencats” al Centre Aragonès de Barcelona

PRESENTACIÓ ESPILLS BARCELONA 3

225px-Hector_4MARIO 5

Hèctor Moret                                                     Màrio Sasot

Andreu Correfons és un nen despert i inquiet, nascut i crescut entre dues llengües, entre dues famílies social i antropològicament diferents d’un mateix poble, entre dues visions d’Espanya i del seu últim conflicte civil. D’eixes dualitats naixerà un esperit rebel i contradictori, ingenu i generós.

Els records dispersos sobre els avantpassats, la seua infància, l’adolescència i joventut acaben reflectint un context social i històric més complex: el de l’Espanya rural dels anys 50; la migració del camp a la ciutat; la repressió policial i les lluites universitàries durant el franquisme i la transició; la sortida a l’estranger, on descobreix la llibertat; l’emigració laboral a Catalunya i de nou a Saragossa, la ciutat de l’etern retorn.

Els paisatges crepusculars de Saidí, el Baix Cinca, Canfranc, El Segrià o les Garrigues; els carrers i barriades de Hèlsinki; les presons, casernes i comissaries aragoneses; els costeruts turons que envolten Santa Coloma de Gramenet, conformen el canemàs on es teixeix la vida de l’Andreu, un fill natural de la transició.

 

ESPILLS PORTADA

Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Lleida

presentació Espills trencats Lleida (3)

Finalment, després de múltiples gestions i ball de dates per acoblar els interesos de tots els protagonistes, ens trobarem el 24 a Lleida per a parlar de “Espills trencats”, on no falten en alguns capítols uns quants  personatges – amics  de la Lleida dels anys 70. Malauradament, en tots aquests mesos no s’ha pogut aconseguir cap ni un exemplar d’aquesta obra a les llibreries de la capital del Segre.  Ara tindreu l’oportunitat d’aconseguir-lo acudint a l’acte.

Al final tindrem un tast de cocs i coques dolces i salades de la pastisseria Menal de  Fraga, gentilesa de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Presentació del IV PImma Monsó

 

Anton-abad-Ramon-Sistac-web

Ramon Sistac amb l’Anton Abad

 

MARIO 4

Màrio Sasot

Presentació de “Espills trencats” a Sabadell

presentaió a Sabadell

 

Us convidem a la presentació del llibre Espills trencats (Gara d’Edizions- Govern d’Aragó) de Màrio Sasot, que va guanyar el Premi Guillem Nicolau 2017, lliurat pel Govern d’Aragó al millor llibre de l’any en català d’autor aragonès. L’acte es farà el divendres, 25 de maig de 2018, a 2/4 de 9 del vespre, a l’Espai Foc (via de Massagué, 5-7) de Sabadell.

A més de comptar amb la participació del mateix autor, tindrem l’acompanyament musical del Duo Recapte. Al final de l’acte, hi haurà degustació de pastes del Matarranya i vi bo de nous, d’aquesta mateixa comarca.

L’activitat és gratuïta, però cal reservar plaça amb anterioritat al telèfon 93 725 17 39 debut al limitat espai del local.

L’acte, organitzat per Òmnium Sabadell amb la col·laboració de l’Espai Foc, serà presentat pel membre d’Òmnium amb ancestres matarranyencs Josep Boltaina.

L’obra – És la crònica personal –reflex de fragments de vida–, d’un noi amb inquietuds, fill d’una família de Saidí establerta a Saragossa. Ressegueix els anys de formació del protagonista, la primera joventut, l’estada a Finlàndia, el servei militar a Jaca, els anys d’activisme polític a Saragossa i l’etapa d’activisme social, polític i cultural a Santa Coloma de Gramenet, uns anys que el marcaren intensament a molts nivells, sense trencar mai els lligams amb el Saidí natal. Les correries d’Andreu, el protagonista, reflecteixen al mateix temps els darrers anys del franquisme i els primers temps de la Transició.

L’autor – Nascut a Saidí (Baix Cinca. Osca) el 1951. Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciencies de la Informació. Ha treballat de catedràtic de Lengua i Literatura Castellanas  a l’IES Andalàn. És corresponsal de la Vanguardia a l’Aragó. Ha dirigit durant 11 anys la revista mensual Temps de Franja, editada per tres associacions culturals de la Franja, Ha coordinat, del 2000 al 2011, el Proyecto de Animación Cultural en las escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organizat pel Departament d’Educación del Govern aragonès.

Continua llegint

Les llengües d’Aragó, en un Seminari sobre Comunicació Cultural

SEMINARI CRÍTICA CONTRACRÍTICA

D’esquerra a dreta: Sánchez, Verón, Pérez i Moret.

FOTO: Nacho López Susín

El passat 3 de maig tingué lloc a la sala dels cristalls de l’Intitut Aragonès d’Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa un interessant col·loqui titulat “Crítica en silueta: el cas de les Llengües d’Aragó”, dins del Seminari “Crítica i Contracrítica. Comunicació cultural a Espanya.”

Moderat pel periodista d’Heraldo i vicedegà de la Universitat “San Jorge”, José Verón, intervingueren els professors Hèctor Moret i Coso, Antonio Pérez Lasheras y José Ángel Sánchez Ibáñez.

Continua llegint