La revista Crisis homenajea a José Luis Rodríguez y Encarnación Ferré

Se hará durante la presentación del nuevo número de la publicación el lunes en el Principal

Encarnación Ferré y José Luis Rodríguez (FOTO: Víctor Herráiz)

El próximo lunes 16 de enero a las 19:00 horas, la revista de crítica cultural Crisis, rendirá un cálido y emotivo homenaje a dos de sus estrechos colaboradores: el escritor, filósofo y profesor universitario José Luis Rodríguez García, y la profesora, escritora y pedagoga Encarnación Ferré Chiné, ambos fallecidos en la segunda mitad del pasado año 2022.

El acto de reconocimiento de estos dos intelectuales aragoneses tendrá lugar durante la presentación del número 22 de la revista Crisis en el vestíbulo del Teatro Principal de Zaragoza.

En el mismo intervendrán diferentes personalidades de la Cultura y miembros del consejo de Redacción de Crisis que leerán textos de los dos autores homenajeados.

Por otra parte, acaba de fallecer otro destacado miembro colaborador de la revista, el poeta y traductor Francisco Úriz, lo que ha terminado por sumir en el dolor al consejo de redacción de la revista.

En este último número, además de diferentes secciones dedicadas a los dos autores fallecidos, que incluyen artículos de opinión, glosas y entrevistas, encontramos un texto de Lidia Falcón O’Neill, en la sección “Firma invitada”, una serie de colaboraciones bajo el epígrafe de lo que fueron las últimas palabras de Goethe: «Luz, más luz» y un amplio resumen de los debates originados en las X Jornadas de Crisis celebradas el pasado año y tituladas: La mirada de la Ciencia.

Salvat edita Asterix o Galo en aragonès

“Semos en l’año 50 antis de Cristo. Toda a Galia ye ocupada por os romans. Toda? No pas!”

Així sona el començament de la primera història de “Asterix o Galo” en aragonès editada recentment per Salvat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès. Aquesta edició se suma a unes altres ja traduïdes a altres llengües de l’estat espanyol, com el castellà, català, gallec, asturià i basc. La traducció a l’aragonès ha estat realitzada per Pascual Miguel Ballestín, qui confessa que “encara que pugui semblar una tasca fàcil perquè el còmic sol tenir frases curtes i un vocabulari senzill, no ha estat així perquè calia escurçar les distàncies entre les referències a la societat gal·la del segle I d’un text publicat en 1959 amb la societat i la cultura aragonesa en un text dirigit lectors del segle XXI.”

El director general de Política Lingüística aragonès, Ignacio López Susín, va dir durant la presentació del llibre a Saragossa que el suport a aquest projecte “va en línia amb altres iniciatives tendents a fer visible aquesta llengua minoritzada i a fomentar la lectura de textos en aragonès entre els joves lectors. En aquest sentit vam iniciar l’any passat  dues propostes informàtiques com a e-biblio i la Biblioteca virtual d’Aragó (Biviar) que permeten l’accés a moltes obres contemporànies traduïdes a l’aragonès i hem editat els dos primers llibres de la Col·lecció “Isabel Rodas”, dedicada a rescatar textos clàssics en aragonès o traduccions a aquesta llengua”.

Amés, el Departament d’Educació, Cultura i Esports aragonès convoca amb caràcter anual el Concurs “Braulio Foz” de còmics en llengua aragonesa.

De la versió aragonesa d’aquesta obra clàssica de René Goscinny i Albert Uderzo s’han editat 1.500 exemplars i López Susin no descarta que la iniciava tingue continuïtat amb altres títols d’aquesta història de gals i romans que ha arribat a vendre 350 milions d’exemplars arreu del món i ha estat traduïda a més d’un centenar d’idiomes.  .

Muere Eloy Fernández, padre del nuevo regeneracionismo aragonés

Mario Sasot

Eloy Fernández Clemente, catedrático universitario, escritor y periodista, fundador y primer director de la mítica revista aragonesa Andalán y director de la Gran Enciclopedia Aragonesa, falleció ayer sábado a los pocos días haber cumplido los 80 años y unas semanas después de haber sufrido un ictus  que finalmente acabó con su mermada salud.

Fernández Clemente nació en la industriosa ciudad de Andorra (Teruel) y en Madrid estudió Periodismo e Historia. Tras unos años como profesor en centros privados de la capital aragonesa, a mediados de los 60  se trasladó a Teruel, donde coincidió con José Antonio Labordeta. Ambos mantuvieron allí una intensa colaboración cultural y docente y juntos fueron diseñando en sus cabezas el Aragón democrático progresista y abierto en los terrenos cultural, económico y político que posteriormente tratarían de construir desde Zaragoza en las cinco posteriores décadas.

En 1972 nació el periódico Andalán, con Eloy como director y miembro fundador y rodeado de un nutrido grupo de jóvenes progresistas y de izquierdas que supondría un revulsivo en los palpitantes años de la Transición política.

Posteriormente, ya en los años 80 dirigió  el monumental proyecto cultural de la Gran Enciclopedia Aragonesa, obra reeditada en dos ocasiones, que mantiene hoy su  vigor intelectual y actualidad.

Más adelante y coincidiendo con que al frente de la dirección de Ibercaja se encontraba el turolense Manuel Pizarro, ex alumno de Labordeta, esta entidad encomendó a Eloy Fernández la dirección de la colección  Biblioteca Aragonesa de Cultura, donde vieron la luz, entre 2001 y 2007, más de 50 libros sobre temas sociales, culturales, históricos y económicos de Aragón. En 2008 coordinó  también un volumen dedicado a la Historia de Aragón, editado por La Esfera de los Libros.

Académicamente se doctoró en Historia y llegó a ser uno de los más expertos especialistas en Joaquín Costa. Posteriormente obtuvo la cátedra de Historia Económica en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad de Zaragoza, de la cual fue decano entre 1996 y1999.

Más allá de los límites de su región y su Universidad, Fernández Clemente participó asiduamente como investigador en los Coloquios de Pau, dirigidos por Manuel Tuñón de Lara y mantuvo una estrecha relación personal y profesional con economistas e historiadores de universidades catalanas como Ernest Lluch, Fabià Estapé, Antoni Jutglar y  Josep Fontana.

 En el ámbito político formó parte del grupo fundacional del Partido Socialista de Aragón (PSA) en el que estaban, entre otros, Emilio Gastón, que resultó elegido diputado por ese partido en las primeras elecciones, y su amigo José Antonio Labordeta.

El pasado mes de abril recibió el Premio Aragón 2022, concedido por el Gobierno aragonés,  en reconocimiento a su trayectoria y al destacado el papel de Andalán durante la Transición como “activador de la lucha contra la dictadura”.

Antes, en 1995, Eloy  Fernández Clemente recibió el premio de las Letras Aragonesas “por sus escritos sobre Aragón, su interpretación histórica, su capacidad de investigador y de aglutinador de grandes proyectos de las letras aragonesas.”

En 1997 el Ayuntamiento de Zaragoza lo nombró hijo adoptivo de la ciudad y Andorra, su pueblo natal, lo distinguió en 2010 como hijo predilecto.

Por su parte, la Diputación Provincial de Teruel le entregó en 1998 la Cruz de San Jorge.

También presidió la Fundación Gaspar Torrente, entidad próxima a Chunta Aragonesista, dedicada a promover la investigación y desarrollo de la cultura aragonesa.

Fallats els premis del Concurs Literari del Baix Cinca 2022

El proper dissabte, 17 de desembre, a les 7 de la tarde, tindrà lloc a la sala d’actes de l’edifici de la Comarca del Baix Cinca a Fraga la cerimònia de lliurament dels premis del Concurs Literari de relats en la seua vuitena edició, tres dels quals han estat per a treballs escrits en llengua catalana.

Per decisió d’un jurat compost per l’escriptora Ana Ballabriga, el periodista i escriptor Màrio Sasot i el periodista Antonio Ibáñez, el primer premi en la categoria d’adults ha estat per a la fragatina María López Fontanals amb el relat “Una tierra soñada”, amb una assignació de 400 euros, mentre que la saragossana Claudia Acebes Miró ha guanyat el primer guardó en la categoria juvenil, amb el relat “Con las manos manchadas de sangre”, valorat en 200€.

El segon premi en la categoria d’adults ha recaigut en el relat “Recuerdos entre la niebla”, d’ Eleuterio Pueyo Escanilla, d’Ontinyena, amb una assignació de 250€. El tercer premi ha estat per a Claudia Abad Figueras, de Saidí, pel relat “Me arranqué el clítoris con un un cortauñas” , valorat en 150€.  

El segon premi en la categoria juvenil l’ha guanyat Anna Ríos Vera, de Fraga, amb el relat “Sensacions esgarrifoses” , dotat amb 150€  i el tercer premi ha recaigut en Cristina Sarrau Fau , de Fraga, pel relat “Supervivència a mitjanit” amb un premi de 100€.

El Premi Comarcal, destinat a una obra situada en el marc geogràfic o històric del Baix Cinca, va ser per a Raimundo Guardiola Ibarz, de Mequinensa,  pel relat “I ara què passarà? ” , dotat amb 250€ .

Cal esmentar que en aquesta vuitena edició s’ha batut el rècord de participació amb un total de 38 relats presentats: 10 en la categoria d’adults i 28 en la juvenil (aquest per a xiquets i xiquetes fins als 18 anys). Quatre relats d’aquesta darrera categoria  han estat escrits en castellà i 24 en català, una dada també insòlita  n la història d’aquest concurs de relats. Dels deu relats de la categoria d’adults tan sol un estava escrit en català.

L’acte de lliurament dels premis, que estarà obert a tot el públic que vulgui assistir-hi , comptarà amb la participació de l’escriptor Daniel Nesquens, de Nesquens Comedy, amb el monòleg titulat “Cosquilleos y escritores”.

Daniel Nesquens

Escriptores en aragonès i català al Paranimf

Detall de la mostra (FOTO: Màrio Sasot)

Des de el passat 4 d’octubre  i fins al 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del  Paranimf de la Universitat de Saragossa una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

La mostra, titulada “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç, ha estat comissariada per les professores Chulia Ara Oliván, quant a la recerca i selecció d’autores i obres en aragonès i María Teresa Moret Oliver en lo que pertoca a les de llengua catalana.

Els seus continguts estan estructurats en formats diversos, tots els quals contribueixen  a crear una atmosfera acollidora i eficaç, adient per a captar el valor humà i literari de les protagonistes. El primer que atrau el visitant és el so de les veus dels  vídeo poemes que projecten una peça de prosa o vers de les autores, moltes voltes llegits per elles mateixes. En el cas de  les escriptores en llengua catalana podem sentir i “visualitzar” mitjançant bellíssimes imatges seleccionades per la directora del vídeo, Vicki Calavia, i el seu editor, Álvaro Mazarrasa, fragments de textos de Mar Puchol, Marta Montblant, Glòria Francino, Teresa Jassà, Pilar Febas, Pilar Arbiol, Susanna Antolí, Silvia Ferragut, Merxe Llop, Mercè Ibarz, Susanna Barquin, Carme Alcover,’Aurèlia Lombarte, Carmeta Pallarés,  Mary Zapater i Cari Ariño.

Del llistat d’autores en aragonès en podem destacar a Ana Francisaca Abarca de Bolea, Neus Luzía Dueso, Pilar Beníterz, Ana Tena o Carmina Paraíso sins a arribar a 18. En total 34 autores de les quals es poden conèixer retalls de les seues vides, de vegades les seues mateixes veus i la seua trajectòria creativa. .

FOTO: M.S.

L’espai central de la mostra està travessat per un reguitzell de panells, confeccionats per l’empresa de disseny Terés &Antolin que recullen dades biogràfiques i professionals de les protagonistes. Al mateix temps, per les parets circumdants  es poden veure diverses fotografies d’elles amb alguns dels seus escrits, sense oblidar l’atractiu attrezzo de matolls i arbres sacsejats per la força del cerç d’aquestes veus creatives, obra de la dissenyadora de la mostra, Ana Bendicho. També es poden contemplar en uns amples prestatges una mostra editorial d’obres literàries, revistes i altres materials gràfics i audiovisuals en aragonès i en català.

Activitats paral·leles

De manera paral·lela a l’exposició, es desenvoluparan diverses activitats complementàries, coordinades per Beatriz Lucea. Entre elles destaquen la projecció d’una selecció de vídeo-poemes sobre dones escriptores en llengües pròpies d’Aragó a l’Aula Magna del Paranimf el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de les Escriptores; l’actuació, el 20 d’octubre, a les 7 de la tarde,  del grup musical La Chaminera  a la Sala Pilar Sinués  del mateix edifici, o la celebració d’una taula rodona sobre el tema a la mateixa sala Pilar Sinués el 9 de novembre. Finalment, durant tot el mes de novembre tindrà lloc, a la Biblioteca d’Aragó una mostra de materials bibliogràfics i d’obres pictòriques d’Elena Gusano  Galindo.
A més, per a potenciar el caràcter pedagògic, una pàgina web oferirà materials de contingut didàctic, existint també l’opció de concertar visites dirigides per les pròpies comissàries de l’exposició per a grups escolars.

Després que conclogue el seu cicle saragossà el proper 3 de desembre, la mostra  viatjarà cap a Jaca, al Palau de Congressos, on estarà del 16 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023). Posteriorment es podrà veure a Alcanyís, a la Sala Municipal l d’Exposicions des del 27 de gener de 2023 al  2 de març de 2023)

Les comissàries i auctoritats polítiques i acadèmiques a l’acte inaugural (FOTO: DGA)


L’exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, el Vicerectorat de Cultura i Projecció Social de la Universitat de Saragossa, comptant amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri d’Igualtat, de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès de Unizar, de la Càtedra sobre Igualtat i Gènere, de l’Institut de Patrimoni i Humanitats, de l’Institut Aragonès de la Dona, de l’Ajuntament de Jaca i de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Segons ens explica Maite Moret, una de les comissàries de la mostra, aquesta i les seues activitats organitzades al seu entorn “formen part d’un projecte més ampli a partir de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, on es va presentar el documental de Vicky Calavia, amb el títol ‘Veus en el cerç’.’Vozes en o zierzo’ que ha donat nom al projecte en el seu conjunt.”

FOTO: M.S.

Juli Micolau. Un poeta essencial

Juli Micolau, rebent el premi Pedro Saputo, de la DPZ, el 2002.

Juli Micolau i Burgués (La Freixneda, 1971) és un poeta de llarga i consolidada trajectòria en el món de la creació aragonesa en llengua catalana i que enguany ens ha corprès (alegrant-nos el cos i l’ànima) amb un nou poemari, Aplec, que calciga de forma creixent els camins de depuració conceptual i malabarisme de paraules, sons i imatges que han marcat des de la més tendra joventut, el seu treball líric.

Aquest íntim recull ha estat editat per l’ Institut  d’Estudis Terolencs dins la ja prestigiosa i acurada col·lecció Lo Trinquet, amb un treballat i profund pròleg del doctor Quintana i Font.

L’obra consta de dos parts ben diferenciades: La primera, titulada” Impuls de  veus breus”, conté un conjunt de quasi 50 haikus a la manera japonesa  y la segona, “Nèctar diví”, de 34 poemes més llargs de temàtica diversa.

En la poesia breu podem veure esclats d’exaltació de la natura i joie de vivre: “Aigua pura/ puc veure/al cor del riu”  o: “A l’hort creix/la verdura ufana/dels més vius!”. Una joia que altres voltes es reflecteix amb belles  sinestèsies visuals i sensorials: “Els colors confonen/ els sentits/i el tacte suau dels dits/al cutis de vellut vellet”.

L’amor i altres sentiments humans també tenen cabuda en aquest primer bloc de  poesia destil·lada gota a gota: “El cor va a l’assalt del vers/pel crit just d’un amor joiós…” i en aquest altre: “Açò va del goig i del plaer/això que els ulls miren enlluernats…”.

Passant als poemes llargs, temes com l’amor, l’amistat, les injustícies, la terra, la natura (altre cop) , la llengua i l’acte poètic envaeixen l’univers oníric de Micolau.

Quant aquets últims motius, en tenim preclars exemples com “Les paraules no s’adornen”: “…quan s’esmunyen del silenci./ Si un mot ha caigut en desús/ ajudem-lo a aixecar-se,/recuperem-lo”. O en el titulat: “Dels diccionaris”:  “Tenia la sala plena de papers/escampats amb apunts de mots,/cridats a ser punta de llança/davant d’un foli en blanc”.

La seua preocupació pel futur de la nostra llengua apareix en el poema “L’estudi”: “Parla’m de la parla/-ara més que mai- / i m’informes /constantment/ del seu estat de salut.”

Els lligams a la terra i l’exaltació de la natura apareixen en poemes com “Llumenàries a la celístia” , un entranyable i descarnat homenatge al desaparegut escriptor i activista cultural fragatí Josep Galan, a través d’esplèndides descripcions paisatgístiques de les terres del Cinca. En la mateixa línia està el poema “Reflexos” on es mesclen “…les essències de l’hort/ i les fragàncies de l’amor” així com  “un conill i el seu catxap,/una llebre i una perdiu/saluden a una sisella/i una serp s’esmuny/per temor a la falç” en una simfonia de sons al·literants i mots antics.

L’amor i el sexe es fan palesos a poemes com “In estatu nascendi”  on “el grat desig” es planteja com una batalla feroç “de conquestes i derrotes” i, altres voltes, com una unió quasi mística “quan el sol vol fondre’s/ i esperaven la lluna sense pors/per a mossegar-se salvatgement…”

En definitiva, tot un enfilall d’essències, sensacions, sons de paraules, de vegades estridents, altres xiuxiuejants, que arriba directament al rovell de l’ànima i a l’estómac del lector, per part d’un poeta que, per la seua qualitat i honesta trajectòria, mereixeria un major reconeixement i projecció.

Coberta del poemari APLEC. Autor: Carles Terés.

Sis poetesses de la Franja, enregistrades en videoclips per la DGA

Ignacio López Susín i Ana Montagud, presentant lo projecte

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano,  Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.

El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.

Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.

Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.

Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball  literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” .  La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.

Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per  la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.

 Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”

La DGA edita un manual de bones pràctiques sobre les llengües pròpies

Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín

El passat dissabte 17 de febrer  es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració  autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.

Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.

El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments globals de bones pràctiques lingüístiques, amb una interessant bibliografia – webgrafia i un annex que recopila la normativa legal i jurisprudència existent relacionada amb les llengües pròpies d’Aragó.

El primer capítol pretén ser una mena de carta de situació sobre la realitat present  de l’aragonès i el català en aquesta Comunitat Autònoma i els seus antecedents històrics.

 A continuació es fa una extensa anàlisi sobre l’actual legislació sobre les llengües, tant a les institucions europees i espanyoles com a la comunitat aragonesa i es proposa una normativa que millori l’ús i protecció legal de l’aragonès i el català. Hi ha un altre capítol dedicat a la situació de les llengües pròpies a l’Ensenyament i un altre sobre l’ús d’aquestes llengües als mitjans de comunicació aragonesos, on hi van participar destacats periodistes de la regió vinculats a les comarques bilingües i a aquestes llengües.

En un antre capítol es fa una acurada i crítica anàlisi de l’ús de català i aragonès en el si de les institucions aragoneses, un ús -es podria avançar- que decreix a mida que les institucions tenen un rang més alt i centralitzat (Corts, DGA, tret del Justícia d’Aragó)  i  creix (ma non troppo) en  el de les entitats locals i comarcals.

En gairebé tots els capítols temàtics es manté una estructura similar: s’analitza l’estat de la qüestió, es fa un repàs a la normativa legal existent, seguit d’ una anàlisi DAFO de debilitats/fortaleses  i d’amenaces/oportunitats de l’aspecte que s’investiga. Finalment es relata en positiu les bones pràctiques existents en la temàtica que es tracta i es proposen conclusions i suggeriments de noves pràctiques que millorin la situació.

Tots els responsables del dossier van coincidir en la necessitat d’implementar aquest treball amb “una gran campanya institucional” en favor de la normalització lingüística que estableixi vincles (com la signatura de protocols de col·laboració que ja s’han iniciat des de la DGPL) amb la societat civil, així com augmentar el desenvolupament de les TIC en aquest àmbit.

El cap de servei de Llengües Francho Beltran, un dels coordinadors del Manual

Es presenta a Saragossa l’obra poètica de Desideri Lombarte

Taula de la presentació dels llibres a la sala Pilar Sinués del Paranimf

Ahir, 9 de gener, la plana major de l’ Institut d’Estudis Terolencs desembarcà al paranimf de la Universitat de Saragossa per a presentar quatre llibres de poesia recentment publicats. Per una banda, l’obra poètica completa de Desideri Lombarte, número 1 de la col·lecció Biblioteca Turolense, dedicada a monografies d’autors i autores vinculats a aquesta província. Per altra, l’objectiu de l’acte era presentar la nova col·lecció “Antologías Poéticas” amb els seus primers títols: “Teruel en la mirada y en el alma”, de José Antonio Labordeta “Teruel, campanas que doblan a lo lejos” d’ Ildefonso-Manuel Gil,  i “Arpegios y mudanzas” de l’autor de Burbáguena Enrique Villagrasa.

Per parlar de l’obra desideriana va intervenir en primer lloc Carles Terès, autor del disseny, maquetació i correcció del llibre i de la col·lecció mateixa. Tan el seu disseny com la portada van ser profusament elogiats pels diferents intervinents a l’acte.

A continuació parlà Artur Quintana, encarregat, junt amb l’Hèctor Moret del pròleg, ordenació i revisió dels textos poètics d’en Lombarte que insistí en el valor i la transcendència de l’autor de Pena-roja, del que destacà les seues constants vitals i creatives. Per a recordarles va citar molt oportunament la carta que va escriure Lombarte a Rolde el 1988, un any abans de morir: «Mis textos se debaten en esa dualidad tan difícil de asumir —la dualidad catalano-aragonesa— sin traicionar patria y cultura, suelo y lengua».

Per parlar de les obres de la col·lecció d’antologies poètiques que recullen peces dels respectius autors relacionades amb el territori terolenc, intervingueren el director de l’IET, Nacho Escuin; Marina Herèdia, responsable de l’editorial Libros del Gato Negro, que coedita aquestes obres, José Luis Melero, Alfredo Saldaña i Antonio Pérez Lasheras, així com l’únic autor viu dels tres antologats, Enrique Villagrasa.

Premis literaris i a l’edició

Una hora abans, a l’edifici del Museu d’Art i Cultura Contemporània Pablo Serrano, el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports de la DGA Felipe Faci, presidia el lliurament dels premis literaris que concedeix el govern d’Aragó a obres i autors de la Comunitat, entre ells el  ‘Guillem Nicolau’ 2021, que va recaure en mans de Lluís Rajadell, pel recull de relats Terra Agra.

El jurat considerà que aquesta obra “aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original y creativa, a través de contes curts vinculats al territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció”.

El conseller també va fer lliurament del Premi a la Trajectòria professional en el sector del llibre 2020 a Chuse Aragüés, fundador de la distribuïdora Ícaro, editor de Gara Edicions i PRAMES “en reconeixement a la seua  promoció de la diversitat lingüística aragonesa”.

També es van atorgar el Premi  al Llibre millor editat a “Mujeres, migración a la modernidad”, d’editorial Pirineum, i l’Arnal Cavero a l’escriptor en chistabí José Solana Dueso, per l’obra  La deleria del Cobalto.

El valderrobrense Lluis Rajadell ha recogido el premio durante la tarde del miércoles en Zaragoza. DGA
Lluis Rajadell, rebent el premi Guillem Nicolau per la seua obra Terra agra de mans del conseller d’Educació, Felipe Faci, i el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín

Presentaciò, a Fraga, del llibre Espejos rotos/ Espills trencats

El proper divendres, 17 de desembre de 2021, tindrà lloc a la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga, la presentació de la novel·la biogràfica Espejos Rotos, versió castellana de Espills Trencats, dins dels acte de presentació i lliurament dels premis del Concurs Literari i del Rally Fotogràfic del Descens Internacional del Cinca, que organitza la Comarca del Baix Cinca. També es presentará el llibre “La profecía del desierto, de Ana Ballabriga, natural de Candasnos, i David Zaplana.