Associacions del Català i l’Aragonès demanen empara al Justícia

Javier Hernández, al centre, amb els representants de les associacions. (FOTO. El Justicia de Aragón)

Aquest matí ha tingut lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.

Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.

Els esmentats representants van lliurar al delegat del Justícia un breu escrit on manifestaven “la seua profunda preocupació, davant les notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació i havent escoltat les declaracions del president del govern aragonès envers la desaparició de la protecció de l’Aragonès i el Català parlat a l’Aragó, llengües – continua l’escrit – avui minoritàries i parlades en el nostre territori des de la seua constitució com a regne independent”.

Junt amb aquesta mena de sol·licitud d’empara, els membres assistents a la reunió van fer entrega al representant del Justícia d’un informe de la Universitat de Saragossa, coordinat pels professors titulars de Filologia Catalana i Filologia Espanyola respectivament, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, on es delimita territorialment les zones d’aquesta comunitat on es parlen aquestes dues llengües.

La carta al Justícia conclou amb un paràgraf on es fa palès que “ el Justícia d’ Aragó és la Institució que té com a missió, la protecció i la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives reconegudes a l’Estatut, la tutela de l’ordenament jurídic  aragonès, vetllant per la seua defensa y aplicació, y la defensa de l’ Estatut.”

Les entitats signants, finalment, demanen que aquesta institució “sigui especialment vigilant  amb les actuacions del Govern d’Aragó en aquesta matèria perquè no deixi sense efecte legal la protecció a la qual aquestes llengües tenen dret en el nostre ordenament jurídic actual, tal com disposa la Constitució Espanyola, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès.

El Lloctinent Javier Hernández, rebé els representants saludant-los en català i mostrant-los la seua cordialitat i empatia. Hernández manifestà que tot i que el govern d’Aragó pot emprendre mides administratives i polítiques de manera sobirana, els ciutadans i les entitats que els representen poden emprendre mides legals per  a salvaguardar els seus drets, en aquest cas els lingüístics i assenyalà la conveniència de que siguen els professionals de la matèria els que diguen quines llengües es parlen a l’Aragó i com es poden preservar, potenciar i protegir millor.

Finalment es va acordar que les mateixes associacions signants de l’escrit eleven una queixa formal pel fet que en el Departament de Presidència i Cultura, al qual pertany la Direcció General de Patrimoni, no apareix la competència en les Llengües Pròpies d’Aragó. Tan sol es fa una genèrica al·lusió a les llengües però no hi ha cap referència a les competències o tasques que ha de desenvolupar aquesta Direcció General en l’àmbit lingüístic.

Els membres de les associacions, durant la reunió. (FOTO: Màrio Sasot)

Salvat edita Asterix o Galo en aragonès

“Semos en l’año 50 antis de Cristo. Toda a Galia ye ocupada por os romans. Toda? No pas!”

Així sona el començament de la primera història de “Asterix o Galo” en aragonès editada recentment per Salvat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès. Aquesta edició se suma a unes altres ja traduïdes a altres llengües de l’estat espanyol, com el castellà, català, gallec, asturià i basc. La traducció a l’aragonès ha estat realitzada per Pascual Miguel Ballestín, qui confessa que “encara que pugui semblar una tasca fàcil perquè el còmic sol tenir frases curtes i un vocabulari senzill, no ha estat així perquè calia escurçar les distàncies entre les referències a la societat gal·la del segle I d’un text publicat en 1959 amb la societat i la cultura aragonesa en un text dirigit lectors del segle XXI.”

El director general de Política Lingüística aragonès, Ignacio López Susín, va dir durant la presentació del llibre a Saragossa que el suport a aquest projecte “va en línia amb altres iniciatives tendents a fer visible aquesta llengua minoritzada i a fomentar la lectura de textos en aragonès entre els joves lectors. En aquest sentit vam iniciar l’any passat  dues propostes informàtiques com a e-biblio i la Biblioteca virtual d’Aragó (Biviar) que permeten l’accés a moltes obres contemporànies traduïdes a l’aragonès i hem editat els dos primers llibres de la Col·lecció “Isabel Rodas”, dedicada a rescatar textos clàssics en aragonès o traduccions a aquesta llengua”.

Amés, el Departament d’Educació, Cultura i Esports aragonès convoca amb caràcter anual el Concurs “Braulio Foz” de còmics en llengua aragonesa.

De la versió aragonesa d’aquesta obra clàssica de René Goscinny i Albert Uderzo s’han editat 1.500 exemplars i López Susin no descarta que la iniciava tingue continuïtat amb altres títols d’aquesta història de gals i romans que ha arribat a vendre 350 milions d’exemplars arreu del món i ha estat traduïda a més d’un centenar d’idiomes.  .

La DGA edita un manual de bones pràctiques sobre les llengües pròpies

Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín

El passat dissabte 17 de febrer  es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració  autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.

Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.

El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments globals de bones pràctiques lingüístiques, amb una interessant bibliografia – webgrafia i un annex que recopila la normativa legal i jurisprudència existent relacionada amb les llengües pròpies d’Aragó.

El primer capítol pretén ser una mena de carta de situació sobre la realitat present  de l’aragonès i el català en aquesta Comunitat Autònoma i els seus antecedents històrics.

 A continuació es fa una extensa anàlisi sobre l’actual legislació sobre les llengües, tant a les institucions europees i espanyoles com a la comunitat aragonesa i es proposa una normativa que millori l’ús i protecció legal de l’aragonès i el català. Hi ha un altre capítol dedicat a la situació de les llengües pròpies a l’Ensenyament i un altre sobre l’ús d’aquestes llengües als mitjans de comunicació aragonesos, on hi van participar destacats periodistes de la regió vinculats a les comarques bilingües i a aquestes llengües.

En un antre capítol es fa una acurada i crítica anàlisi de l’ús de català i aragonès en el si de les institucions aragoneses, un ús -es podria avançar- que decreix a mida que les institucions tenen un rang més alt i centralitzat (Corts, DGA, tret del Justícia d’Aragó)  i  creix (ma non troppo) en  el de les entitats locals i comarcals.

En gairebé tots els capítols temàtics es manté una estructura similar: s’analitza l’estat de la qüestió, es fa un repàs a la normativa legal existent, seguit d’ una anàlisi DAFO de debilitats/fortaleses  i d’amenaces/oportunitats de l’aspecte que s’investiga. Finalment es relata en positiu les bones pràctiques existents en la temàtica que es tracta i es proposen conclusions i suggeriments de noves pràctiques que millorin la situació.

Tots els responsables del dossier van coincidir en la necessitat d’implementar aquest treball amb “una gran campanya institucional” en favor de la normalització lingüística que estableixi vincles (com la signatura de protocols de col·laboració que ja s’han iniciat des de la DGPL) amb la societat civil, així com augmentar el desenvolupament de les TIC en aquest àmbit.

El cap de servei de Llengües Francho Beltran, un dels coordinadors del Manual

Presentació de “Espills trencats” a Mequinensa

El proper dimecres 7 de febrer es presenta a la Biblioteca de Mequinensa la novela autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017. Animeu-vos a vindre!

La Fira del llibre de Monsó, una festa multilingüe

FELIP BERENGUER (FOTOS ELENA CEBRIAN)

 

La Fira del Llibre de Monsó, que es va celebrar durant el cap de setmana del 8 al 10 de desembre a la capital del Cinca Mig, va ser una autèntica festa de la cultura,  l’edició, els llibres  i els lectors aragonesos, on  especialment el dia 8, van tindre protagonisme los llibres en català i aragonès i els premis atorgats enguany pel govern aragonès dins d’aquest sector.

Al llarg d’eix dia l’escriptor i periodista saidinès Màrio Sasot va signar exemplars i  presentà  la seua novel·la Espills trencats, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2017.

A l’acte oficial de la presentació, que va tindre lloc a la sala de la Planta Baixa de l’antiga Azucarera de Monsó  a les 19,30 h, van acudir  nombrosos vilatans de Saidí i altres pobles de la Comarca del Baix Cinca, entre ells molts familiars i amics del premiat i l’alcalde de la localitat, Marco Ibarz. També van acudir socis de l’IEBC i altres activistes culturals de la zona i mestres de Català de diferents pobles del Baix Cinca i Llitera.

Sasot va agrair a tots los presents l’afecte i la simpatia mostrats en desplaçar-se a Monsó i explicà que en aquesta primera obra de creació va voler tornar a les arrels i recuperar uns fets i uns temps de la infància i la joventut que havien set fonamentals per a ser la persona que havia acabat sent al llarg de la vida.

A mig dia la Fira va obrir les portes i a la una es va inaugurar l’esdeveniment  amb un emocionat i savi pregó de la escriptora aragonesa Ana Alcolea, amb la presència del director general de Cultura i Patrimoni del Govern d’Aragó, Nacho Escuín, lo director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, l’alcalde de Monsó, Álvaro Burrell, i els responsables de la organització ferial.

Tots ells hi van estar presents també a la tarde en el acte de lliurament dels Premis atorgats enguany pel govern d’Aragó. Junt amb Mario Sasot, premi Guillem Nicolau de Literatura escrita en català, estaven José Ramón Ayllón, Premi Miguel Labordeta 2016 per l’obra “Climogramas de estación emocional”;  José Solana,  Premi Arnal Cavero 2017 per la novel·la històrica  escrita en aragonès de la vall de Chistau “El siñor de Sant Chuan”, els propietaris de l’editorial Pregunta edicions, premi al llibre millor editat a Aragó en 2016  i el guanyador del Premi a la trajectòria professional en el sector del llibre d’Aragó en 2016 , Luis Felipe Alegre Seró, membre de la companyia de difusió poètica El Silbo Vulnerado.

 

Inauguració oficial de la Fira a càrrec de la escriptora saragossana Ana Alcolea

 

 

 

La revista Rolde celebrà els 40 anys al Palau de Sástago de Saragossa

Ángel Vergara i María José (Toche) Menal. La Chamminera.

 

El passat 29 de novembre va tindre lloc a la sala “Arquitecte Magdalena” del Palau de Sástago de Saragossa, on des de fa unes setmanes s’exposa també la mostra “Dicen que hay tierras al este”, un senzill i emotiu acte per a celebrar los 40 anys de la revista Rolde, un somni   d’adolescència encetat per cinc joves saragossans amb la intenció de ressuscitar l’esperit nacionalista i aragonesista  en aquestes terres, que havia sorgit durant els anys 20 i 30, especialment des de l’emigració a Catalunya i desaparegut durant els 40 anys del franquisme.

El govern aragonès projecta, en el Dia Europeu de les Llengües, un film doblat a l’ansotà

 

Màrio Sasot (Text i foto)

El Govern d’Aragó, a través de la Direcció General de Política Lingüística, va iniciar enguany els actes de celebració del Dia Europeu de les Llengües, instituït pel Consell d’Europa, amb una jornada que tingué lloc el passat vint  de setembre a l’ IAACC Pablo Serrano de Saragossa. Amb la presència, entre altres, del Director General de Política Lingüística, Nacho López Susín, i de més d’un centenar de persones, es va projectar el documental  “Borregueros. Desde Aragón al Oeste Americano”,  un treball de Carlos Tarazona Grasa, que gràcies  al suport econòmic del govern aragonès va estar subtitulat en aragonès ansotà. Aquesta cinta explica com en els anys 1950-60, un centenar d’aragonesos, la majoria procedents de les valls occidentals pirinenques,  van partir cap a l’oest americà i quina va ser la realitat que van trobar allà. Aquest treball aporta llum sobre el procés de migració ramadera que a l’hora forma part d’una poc estudiada diàspora aragonesa. L’autor ha realitzat un ardu treball d’investigació i ha recaptat gran quantitat de testimonis, documents i fotografies inèdits que també es troba a l’abast del públic en format de llibre.ç

Curs sobre llengües minoritàries i estandardització a Jaca

 

Ponents i autoritats en l’acte inaugural del curs. (FOTOS: Maite Estabén,)

El complex i divers procés de normalització lingüística

MÀRIO SASOT

Del 19 al 21 de juliol va tindre lloc a Jaca (Osca) un interessant curs sobre  “Llengües minoritàries a Europa i estandardització”  organitzat per la Universitat de Saragossa.

El curs,  coordinat pels professors Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, del Departament de Lingüística General de la Universitat de Saragossa va oferir un acostament als processos de normativització que han experimentat, i encara experimenten, algunes de les llengües minoritàries d’Europa més pròximes a la Comunitat Autònoma d’Aragó (el gallec, l’asturià, el basc, l’occità i el català).

El Seminari de professors de Llengua Catalana rep el Premi Desideri Lombarte 2017

Membres del jurat. D’esquerra a dreta: Pietro Cucalón, Nacho López, Maite Pérez, Maite Moret i Margarita Celma
El Seminari Autonomic de professors/es de Llengua Catalana ha estat elegit per unanimitat Premi Desideri Lombarte 2017 per “la seva inestimable contribució a la normalització de la llengua catalana a Aragó i la seva influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística”. Des de 1984, els professors que han desenvolupat la tasca de l’ensenyament d’aquesta matèria s’han reunit per coordinar els criteris pedagògics dels docents aragonesos de l’àrea de llengua catalana, han confeccionat materials i recursos adaptats a les necessitats i a la realitat lingüística aragonesa. El Seminari abasta a tot el professorat de llengua catalana de totes les etapes educatives i de tot el territori aragonès catalanoparlant, des dels seus inicis als anys vuitanta fins a l’actualitat, contribuint a formar pedagògicament el professorat de l’àrea de llengua catalana i col·laborant en la dinamització cultural d’aquest idioma entre l’alumnat.
El Premi Desideri Lombarte reconeix una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposen un destacat benefici per al català d’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constituixque un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa. El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat amb motiu del Dia Europeu de les Llengües. El jurat ha estat format  per la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; Margarita Celma Tafalla, mestra i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Maria Teresa Moret, professora de la Universitat de Saragossa i de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís; així com Josep Antoni Chauvell, escriptor i president de la Comarca de la Llitera. El secretari ha estat Pedro Julián Cucalón.

 

 

 

La pluralitat lingüística d’Aragó, a examen al Centre de Premsa de Saragossa

Una quinzena de periodistes provinents de diferents punts d’Aragó i amb  diferents situacions professionals assistiren, a la sala de conferències de l’Associació de Periodistes d’Aragó a Saragossa, a un seguit de tres Jornades de Treball que portaven com a tema: ”Informar  sobre pluralitat lingüística a l’Aragó”.

Les Jornades estaven patrocinades i organitzades per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del  Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó.

Les sessions,  que  van tindre lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, tenien com objectiu donar a conèixer als professionals de la comunicació i la informació   la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.