Muere Eloy Fernández, padre del nuevo regeneracionismo aragonés

Mario Sasot

Eloy Fernández Clemente, catedrático universitario, escritor y periodista, fundador y primer director de la mítica revista aragonesa Andalán y director de la Gran Enciclopedia Aragonesa, falleció ayer sábado a los pocos días haber cumplido los 80 años y unas semanas después de haber sufrido un ictus  que finalmente acabó con su mermada salud.

Fernández Clemente nació en la industriosa ciudad de Andorra (Teruel) y en Madrid estudió Periodismo e Historia. Tras unos años como profesor en centros privados de la capital aragonesa, a mediados de los 60  se trasladó a Teruel, donde coincidió con José Antonio Labordeta. Ambos mantuvieron allí una intensa colaboración cultural y docente y juntos fueron diseñando en sus cabezas el Aragón democrático progresista y abierto en los terrenos cultural, económico y político que posteriormente tratarían de construir desde Zaragoza en las cinco posteriores décadas.

En 1972 nació el periódico Andalán, con Eloy como director y miembro fundador y rodeado de un nutrido grupo de jóvenes progresistas y de izquierdas que supondría un revulsivo en los palpitantes años de la Transición política.

Posteriormente, ya en los años 80 dirigió  el monumental proyecto cultural de la Gran Enciclopedia Aragonesa, obra reeditada en dos ocasiones, que mantiene hoy su  vigor intelectual y actualidad.

Más adelante y coincidiendo con que al frente de la dirección de Ibercaja se encontraba el turolense Manuel Pizarro, ex alumno de Labordeta, esta entidad encomendó a Eloy Fernández la dirección de la colección  Biblioteca Aragonesa de Cultura, donde vieron la luz, entre 2001 y 2007, más de 50 libros sobre temas sociales, culturales, históricos y económicos de Aragón. En 2008 coordinó  también un volumen dedicado a la Historia de Aragón, editado por La Esfera de los Libros.

Académicamente se doctoró en Historia y llegó a ser uno de los más expertos especialistas en Joaquín Costa. Posteriormente obtuvo la cátedra de Historia Económica en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad de Zaragoza, de la cual fue decano entre 1996 y1999.

Más allá de los límites de su región y su Universidad, Fernández Clemente participó asiduamente como investigador en los Coloquios de Pau, dirigidos por Manuel Tuñón de Lara y mantuvo una estrecha relación personal y profesional con economistas e historiadores de universidades catalanas como Ernest Lluch, Fabià Estapé, Antoni Jutglar y  Josep Fontana.

 En el ámbito político formó parte del grupo fundacional del Partido Socialista de Aragón (PSA) en el que estaban, entre otros, Emilio Gastón, que resultó elegido diputado por ese partido en las primeras elecciones, y su amigo José Antonio Labordeta.

El pasado mes de abril recibió el Premio Aragón 2022, concedido por el Gobierno aragonés,  en reconocimiento a su trayectoria y al destacado el papel de Andalán durante la Transición como “activador de la lucha contra la dictadura”.

Antes, en 1995, Eloy  Fernández Clemente recibió el premio de las Letras Aragonesas “por sus escritos sobre Aragón, su interpretación histórica, su capacidad de investigador y de aglutinador de grandes proyectos de las letras aragonesas.”

En 1997 el Ayuntamiento de Zaragoza lo nombró hijo adoptivo de la ciudad y Andorra, su pueblo natal, lo distinguió en 2010 como hijo predilecto.

Por su parte, la Diputación Provincial de Teruel le entregó en 1998 la Cruz de San Jorge.

También presidió la Fundación Gaspar Torrente, entidad próxima a Chunta Aragonesista, dedicada a promover la investigación y desarrollo de la cultura aragonesa.

Escriptores en aragonès i català al Paranimf

Detall de la mostra (FOTO: Màrio Sasot)

Des de el passat 4 d’octubre  i fins al 3 de desembre es pot veure, a la sala África Ibarra del  Paranimf de la Universitat de Saragossa una fantàstica i acurada mostra de la feina, de vegades dispersa i mig oculta, d’unes dones aragoneses que des de ja fa unes dècades van decidir escriure els seus poemes, relats, novel·les, assajos o teatre en les seues llengües maternes minoritzades.

La mostra, titulada “Vozes en o zierzo/Veus en el cerç, ha estat comissariada per les professores Chulia Ara Oliván, quant a la recerca i selecció d’autores i obres en aragonès i María Teresa Moret Oliver en lo que pertoca a les de llengua catalana.

Els seus continguts estan estructurats en formats diversos, tots els quals contribueixen  a crear una atmosfera acollidora i eficaç, adient per a captar el valor humà i literari de les protagonistes. El primer que atrau el visitant és el so de les veus dels  vídeo poemes que projecten una peça de prosa o vers de les autores, moltes voltes llegits per elles mateixes. En el cas de  les escriptores en llengua catalana podem sentir i “visualitzar” mitjançant bellíssimes imatges seleccionades per la directora del vídeo, Vicki Calavia, i el seu editor, Álvaro Mazarrasa, fragments de textos de Mar Puchol, Marta Montblant, Glòria Francino, Teresa Jassà, Pilar Febas, Pilar Arbiol, Susanna Antolí, Silvia Ferragut, Merxe Llop, Mercè Ibarz, Susanna Barquin, Carme Alcover,’Aurèlia Lombarte, Carmeta Pallarés,  Mary Zapater i Cari Ariño.

Del llistat d’autores en aragonès en podem destacar a Ana Francisaca Abarca de Bolea, Neus Luzía Dueso, Pilar Beníterz, Ana Tena o Carmina Paraíso sins a arribar a 18. En total 34 autores de les quals es poden conèixer retalls de les seues vides, de vegades les seues mateixes veus i la seua trajectòria creativa. .

FOTO: M.S.

L’espai central de la mostra està travessat per un reguitzell de panells, confeccionats per l’empresa de disseny Terés &Antolin que recullen dades biogràfiques i professionals de les protagonistes. Al mateix temps, per les parets circumdants  es poden veure diverses fotografies d’elles amb alguns dels seus escrits, sense oblidar l’atractiu attrezzo de matolls i arbres sacsejats per la força del cerç d’aquestes veus creatives, obra de la dissenyadora de la mostra, Ana Bendicho. També es poden contemplar en uns amples prestatges una mostra editorial d’obres literàries, revistes i altres materials gràfics i audiovisuals en aragonès i en català.

Activitats paral·leles

De manera paral·lela a l’exposició, es desenvoluparan diverses activitats complementàries, coordinades per Beatriz Lucea. Entre elles destaquen la projecció d’una selecció de vídeo-poemes sobre dones escriptores en llengües pròpies d’Aragó a l’Aula Magna del Paranimf el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de les Escriptores; l’actuació, el 20 d’octubre, a les 7 de la tarde,  del grup musical La Chaminera  a la Sala Pilar Sinués  del mateix edifici, o la celebració d’una taula rodona sobre el tema a la mateixa sala Pilar Sinués el 9 de novembre. Finalment, durant tot el mes de novembre tindrà lloc, a la Biblioteca d’Aragó una mostra de materials bibliogràfics i d’obres pictòriques d’Elena Gusano  Galindo.
A més, per a potenciar el caràcter pedagògic, una pàgina web oferirà materials de contingut didàctic, existint també l’opció de concertar visites dirigides per les pròpies comissàries de l’exposició per a grups escolars.

Després que conclogue el seu cicle saragossà el proper 3 de desembre, la mostra  viatjarà cap a Jaca, al Palau de Congressos, on estarà del 16 de desembre de 2022 al 15 de gener de 2023). Posteriorment es podrà veure a Alcanyís, a la Sala Municipal l d’Exposicions des del 27 de gener de 2023 al  2 de març de 2023)

Les comissàries i auctoritats polítiques i acadèmiques a l’acte inaugural (FOTO: DGA)

L’exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, el Vicerectorat de Cultura i Projecció Social de la Universitat de Saragossa, comptant amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri d’Igualtat, de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès de Unizar, de la Càtedra sobre Igualtat i Gènere, de l’Institut de Patrimoni i Humanitats, de l’Institut Aragonès de la Dona, de l’Ajuntament de Jaca i de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Segons ens explica Maite Moret, una de les comissàries de la mostra, aquesta i les seues activitats organitzades al seu entorn “formen part d’un projecte més ampli a partir de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, on es va presentar el documental de Vicky Calavia, amb el títol ‘Veus en el cerç’.’Vozes en o zierzo’ que ha donat nom al projecte en el seu conjunt.”

FOTO: M.S.

Curs sobre llengües minoritàries i estandardització a Jaca

 

Ponents i autoritats en l’acte inaugural del curs. (FOTOS: Maite Estabén,)

El complex i divers procés de normalització lingüística

MÀRIO SASOT

Del 19 al 21 de juliol va tindre lloc a Jaca (Osca) un interessant curs sobre  “Llengües minoritàries a Europa i estandardització”  organitzat per la Universitat de Saragossa.

El curs,  coordinat pels professors Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, del Departament de Lingüística General de la Universitat de Saragossa va oferir un acostament als processos de normativització que han experimentat, i encara experimenten, algunes de les llengües minoritàries d’Europa més pròximes a la Comunitat Autònoma d’Aragó (el gallec, l’asturià, el basc, l’occità i el català).

Joyas bibliográficas en el Paraninfo

Ilustración del Libro de las Horas de Enrique VIII

 

Del 20 de septiembre  al 8 de octubre puede verse en la vieja biblioteca del Paraninfo de la Universidad de Zaragoza la exposición: Tesoros bibliográficos (S. X-XVI): el Arte y el genio al servicio del poder,  una colección de facsímiles de códices provenientes de las bibliotecas más relevantes de Europa, editados con gran esmero por la editorial barcelonesa de M. Moleiro.

La “joya de la corona” de estos códices es el la clonación del  Libro de las horas de Enrique VIII, obra maestra del ilustrador Jean Poyer, cuyo original se encuentra en The Morgan Library & Museum of New York y que en esta muestra viene acompañada de un hermoso catálogo con textos de Roger S. Wieck.

Presentació del llibre “Amigo Labordeta” a Saragossa”

Hola, esteu invititas a la presentació d’aquest llibre, coordinat per l’editor oscenc Lorenzo Lascorz, on han intervingut més de 80 persones que un moment donat van coincidir amb la trajectòria del malograt cantautor, escriptor i polític aragonès, José Antonio Labordeta. En la meva intervenció al llibre recupero de la memòria un concert de l’Avi que vam organitzar en 1979 a l’Institut “Puig Castellar” de Santa Coloma, on hi treballava llavors. També parlo d’un escrit desconegut de Labordeta on elogiava el català de la Franja.
Si algú està interessat en adquirir lo llibre que m’hu faci saber i veurem la manera d’enviar-us-lo.