Mil veus i accents en la prosa de Marc Cornell

MÀRIO SASOT

Després de dotze anys de sequera naix una nova col·lecció de llibres de creació en llengua catalana a l’Aragó de mans de l’editora privada Gara d’Edizions, “Entre 2 aigües” dirigida per Chusé Aragüés. Es tracta de Contes compromesos, un recull de relats de Marc Cornell, íntim alter egod Hèctor Moret, que al llarg d’una intensa i fructífera vida com a filòleg, caçador de paraules i amant de calcigar els indrets franjolins i altres terres frontereres, s’ha vist “compromès” a escriure per a diverses revistes i institucions d’eixes zones.

En les nou narracions que conté el llibre, podem recórrer mentalment, i quasi visualment, les terres i viles de l’Isàvena, l’Alt i Mitjà, com Espés, Calbera, Ovarra, Catrossit, Rallui, Torlarribera i d’altres llogarets del Pallars i la Ribagorça catalana.

També podem rellegir mites ancestrals d’aqueras montañas, com el Toni Butoni, el compte Arnau, les llegendes de Sant Jordi, el Senyor d’Espés, en Pairot, n’Alonzo, les encantàries, al temps que ret sentit homenatge a escriptors que han conreat aquest art de recopilar i revisar llegendes com el pallarès Pep Coll o el barceloní Joan Perucho.

També hi ha algun relat de temàtica més actual com el de “Barcelona no és Barçalona (…) o Pandicosa no és Panticosa (…), on l’autor s’endinsa en terrenys polèmics soci -futbolístics i metalingüístics.

I enmig d’aquesta ziga-zaga d’emocions mítiques, nostàlgies investigadores i recorreguts per paisatges i personatges, brollen sense atur paraules quasi oblidades del nostre acerb, com cadolla, aljub, alifara, fardatxo (del qual Cornell/Moret trasllada una història seua del vers a la prosa),estaltzí, sadurija i altres, recollides en el pròleg pel mestre Artur Quintana.

L’editor, José Aragüés,  ens comenta que la col·lecció està oberta a originals en llengua catalana “sense posar límits geogràfics”  i que per la seua publicació només es valorarà la qualitat i l’ interès de l’obra”.

Hèctor Moret

Palpitante historia de una guerrillera salvadoreña

López Águila, Myrna. Renata. Memorias de una guerrillera. Nautilus ediciones. Zaragoza. 2022.

Mario Sasot

Portada del libro

Las diferentes luchas guerrilleras que se desparramaron por el continente americano en los años 60 y 70 para hacer frente a sanguinarias y despóticas dictaduras militares han tenido en ocasiones alguien que las escribiera. Recuerdo, en mi modesta experiencia de lector de este género, los dos libros que publicó el ex comandante guerrillero nicaragüense Omar Cabezas en los 80 y los 90, La montaña es algo más que una inmensa estepa verde y Canción de amor para los hombres y la novela El grito de la mariposa. Terror, resistencia e impunidad en Guatemala, del amigo y compañero entrañable Enrique Ortego, en este caso contando la historia en tercera persona.

Pero el libro que nos ocupa ahora tiene un valor especial por varias razones. En primer lugar, porque se cuentan unos hechos ocurridos hace casi cuatro décadas, distancia que permite a la autora/protagonista, por nombre literario Renata, analizar unos hechos dolorosos y trágicos con una perspectiva racional, crítica y autocrítica, pero sin perder la cercanía sentimental, empática y visceral de una mujer que dejó una vida relativamente acomodada de joven universitaria en la capital guatemalteca para echarse al monte y jugarse la vida en busca de una sociedad mejor.

Escrita con un lenguaje vivo, directo y sencillo, de elegante brillantez descriptiva, que llega raudo a las entrañas del lector, Myrna/Renata nos narra la naturalidad y cotidianidad con las que las fuerzas armadas de un gobierno totalitario y cruel como el salvadoreño de la segunda mitad de los 70 asesinaban impunemente, no sólo a disidentes, estudiantes y guerrilleros sino a familias y edificios enteros llenos de gente inocente donde podían hallarse escondidos aquellos.

También nos llegan al alma sus dudas y miedos antes de lanzarse generosamente a una aventura revolucionaria que la llevaría a un  desgaste físico y emocional brutal, viviendo años enteros en la montaña y en pueblecitos donde compartió las punzadas del hambre y demás penurias de sus habitantes, así como sus experiencias colectivistas y solidarias.. No excluye de su reato valiente y comprometido con la verdad, amén de agudos análisis críticos de la situación sociopolítica centroamericana de entonces, la denuncia de las “contradicciones” (en román paladino:las canalladas y abusos machistas) de sus compañeros y dirigentes  revolucionarios varones.

Hasta el punto de que en esta edición del sello zaragozano Nautilus, facturada amorosamente por su responsable, Samuel Trigueros y revisada por Merche Llop, aparece al final un documento firmado por la Asociación de Mujeres Veteranas de la Guerra Civil de El Salvador, en el que felicitan y agradecen a Myrna López “su valentía y capacidad al compartir en esta obra (…) momentos tan personales e íntimos de sus vivencias como participante en la guerra que sufrió nuestro país en los años 80…”.

Estas compañeras de Myrna denuncian asimismo los intentos generalizados de la memoria histórica oficial  de las guerrillas revolucionarias “de invisibilizar, minimizar o tergiversar la participación de las mujeres en la guerra y, en general, en la política. O lo que es más grave, ocultar abusos de poder que son claros crímenes”.

Eso y mucho más es lo que saca a la luz, de entre capas y años de ocultación y olvido, esta novela escrita desde el corazón, la reflexión y la lucidez, que nos lleva por los entresijos de las oscuras relaciones de poder en todos los ámbitos, desde el de las dictaduras militares hasta en las mismas estructuras internas de las organizaciones revolucionarias.

Renata no abandona en ningún momento al lector, que permanece suspendido por la magia de las palabras, los paisajes, las historias y la tensión dramática de la acción desde la primera línea hasta la última.

La pasión laica de José Luis Gamboa

Interpretación de la Piedad, por José Luis Gamboa

El pasado 17 de febrero, el profesor y artista plástico zaragozano José Luis Gamboa presentó, en en el estudio arquitectónico PAC 17, situado, como las siglas indican, en los bajos del número 17 de la calle Pedro Arnal Cavero, sus cuatro últimas obras, en las que temas clave de la iconografía religiosa cristiana son tratadas desde una óptica maraca por el humanismo y la actualidad.

Cristos con sexo evidente y caras que en ocasiones remiten a personajes reales, salpicados de elementos trans o queer, que se encuentran rodeados de gentes que traslucen autenticidad y cercanía, vestidas con sus monos y cascos de trabajo o luciendo indumentarias raperas, nos trasladan a un mundo de sentimientos solidarios que exudan compasión y ternura. Tamaña y bella “irreverencia” le dan a sus última producción pictórica un mensaje subliminal alternativo y rupturista no exento de esperanza, elementos que nunca ha abandonado el imaginario artístico de Gamboa.

La muestra puede verse en este moderno y fantástico estudio de arquitectura, situado en el barrio Jesús, junto al CEIP Hilarión Gimeno, hasta el próximo 10 de marzo.

Momento de la presentación

Interpretación del Descendimiento según de Van der Weyden

El Paranimf acollí el dia de la Llengua Materna a Saragossa

FOTO: MÀRIO SASOT

Ahir dilluns, 21 de febrer, es celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, el Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; los directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i el president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz.  En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que “les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són a més un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir. “Les llengües- afegí- transmeten bellesa, són bellesa”.

Tot seguit es procedí a lliurar un petit obsequi i un diploma a les més de dues-centes persones que s’havien inscrit per tenir un nom en aragonès o en català. Mai, que nosaltres sapiguem, s’havia vist una sala solemne i prestigiosa com la centenària Aula Magna de l’antiga Universitat de Saragossa plena a rebotir de xiquets i joves, que a més gaudien de noms com Licer, Alodia, Chesús, Mateu, Núria, Acher, Chulia o Izarbe, entre molts altres. Ha estat aquesta una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística per agrair els pares aragonesos que han triat aquests noms autòctons per als seus fills i per estimular altres pares a prendre aquesta pràctica perquè, com digué el titular de l’organisme promotor, López Susín, “aquests noms vinculen i mostren un fort arrel al territori i transmeten amor als seus orígens”.

FOTO: DGA

Després arribà el torn de fer lliurament de diversos guardons que atorga el govern aragonès per a la difusió i normalització de llengües pròpies.

El Premi Antonio Artero per un vídeo en llengua aragonesa va recaure en el curt “Adormite”, dirigit per Carlos Baselga Abril “pel seu ús normal de l’aragonès en la vida quotidiana  i per la seua creativitat”- en paraules del Jurat. La història, plena d’emotivitat, aborda el maleït tema del robatori de nens durant el franquisme i fins a molt entrada la transició.

A continuació, l’escriptora i dramaturga barcelonesa amb arrels a Beseit, Marta Momblant, rebé el premi Guillem Nicolau pel seu recull de relats titulat “Dona, Terra, Aigua”, segons l’acta del Jurat “per la seua descripció de la societat d’una zona del Matarranya amb un to femení i feminista …”.

L’autora, que agraí a la DGPL el seu suport a les llengües pròpies d’Aragó i a totes les persones que la van encoratjar a escriure, digué que la seua obra “parla de la bellesa integral de les dones del Matarranya i de la bellesa de la llengua d’aquest territori”.

El premi Arnal Cavero de Literatura en Llengua Aragonesa, el recollí la veterinària, escriptora i ecologista Lucía López Marco, pel seu poemari “Cuan plegue o colapso”. L’autora dedicà el seu guardó “als nens i nenes que parlen l’aragonès i que garanteixen el futur de la llengua”.

 Finalment, el director general Ignacio López Susín va concloure l’acte fent un resum de les activitats portades a terme per aquesta institució en els quasi vuit anys des de la seua creació i agraí la complicitat i implicació de la societat aragonesa amb les seues propostes de normalització, difusió i dignificació de les llengües pròpies, “en total 170 institucions entre empreses, sindicats, ajuntaments, comarques, associacions culturals i de pares d’alumnes, professors d’aragonès i de català, escoles, instituts i la Universitat, a la qual hem patrocinat, entre moltes altres col·laboracions, la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, que des del seu naixement ha publicat un munt de publicacions i col·leccions en llengües pròpies i ha organitzat  nombroses trobades i jornades científiques en torn a aquests temes.

L’acte va estar amenitzat per les actuacions del duo Iseia, de música en aragonès, i de Júlia Cruz, acompanyada a la guitarra per Manuel Fuentes, de cançons en català. Tres veus de dones que marcaren amb els seus tos afinats i sensibles una atmosfera emotiva i prenyada de futur.

FOTO: DGA. Foto de família de premiats i autoritats.

Taula rodona sobre dones escriptores a Alcanyís

El proper dimars, 14 de març, a les 18.30 hores, la Sala Multiusos del Liceu d’Alcanyís acollirà la
celebració de la taula rodona “Vozes en o zierzo/Voces en el cierzo/Veus en el
cerç. Escriptores en aragonès i català d’Aragó.”

L’activitat coincideix amb la clausura de la mostra, del mateix títol, que es pot veure a la Sala Municipal d’Exposicions d’Alcanyís des del passat set de febrer. L’exposició, que al llarg del 2022 ha girat per Saragossa i Jaca, centra el seu focus en la feina d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català ), en els seus escrits.

La taula rodona estarà moderada per la professora Maite Moret Oliver i en la qual intervindran Mario Sasot, professor, escriptor i especialista en Literatura Catalana a l’Aragó, José Ángel Sánchez Ibáñez, professor de la Universitat de Saragossa i expert en literatura en aragonès, i Merxe Llop, escriptora en català d’Aragó.
L’acte contarà amb l’actuació del grup Políglota Teatre.
La iniciativa forma part del projecte més ampli: Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo que es desenvoluparà durant tot l’any 2022 i la primera meitat del 2023.

La mostra itinerant de Veus en el cerç viatjarà des d’Alcanyís fins a Mequinensa, on es podrà visitar a la Sala Miguel Ibarz d’aquesta localitat a partir del divendres 17 de març.


Una de les línies estratègiques del projecte és la visibilització del paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó, a més de posar en valor l’interessant i intens treball de la dona al voltant de la llengua i de les seues diferents varietats dialectals, fomentar el coneixement mutu de les dones que desenvolupen una important tasca a favor de la llengua aragonesa i catalana, de propiciar la participació de la dona en els espais on es prenen acords i decisions sobre
les llengües pròpies i d’iniciar i avançar en l’estudi d’aquestes des d’una perspectiva de gènere. Aquestes i altres idees són les que es tractaran en aquesta taula rodona.
L’entrada és lliure fins a completar aforament.

La revista Crisis homenajea a José Luis Rodríguez y Encarnación Ferré

Se hará durante la presentación del nuevo número de la publicación el lunes en el Principal

Encarnación Ferré y José Luis Rodríguez (FOTO: Víctor Herráiz)

El próximo lunes 16 de enero a las 19:00 horas, la revista de crítica cultural Crisis, rendirá un cálido y emotivo homenaje a dos de sus estrechos colaboradores: el escritor, filósofo y profesor universitario José Luis Rodríguez García, y la profesora, escritora y pedagoga Encarnación Ferré Chiné, ambos fallecidos en la segunda mitad del pasado año 2022.

El acto de reconocimiento de estos dos intelectuales aragoneses tendrá lugar durante la presentación del número 22 de la revista Crisis en el vestíbulo del Teatro Principal de Zaragoza.

En el mismo intervendrán diferentes personalidades de la Cultura y miembros del consejo de Redacción de Crisis que leerán textos de los dos autores homenajeados.

Por otra parte, acaba de fallecer otro destacado miembro colaborador de la revista, el poeta y traductor Francisco Úriz, lo que ha terminado por sumir en el dolor al consejo de redacción de la revista.

En este último número, además de diferentes secciones dedicadas a los dos autores fallecidos, que incluyen artículos de opinión, glosas y entrevistas, encontramos un texto de Lidia Falcón O’Neill, en la sección “Firma invitada”, una serie de colaboraciones bajo el epígrafe de lo que fueron las últimas palabras de Goethe: «Luz, más luz» y un amplio resumen de los debates originados en las X Jornadas de Crisis celebradas el pasado año y tituladas: La mirada de la Ciencia.

Salvat edita Asterix o Galo en aragonès

“Semos en l’año 50 antis de Cristo. Toda a Galia ye ocupada por os romans. Toda? No pas!”

Així sona el començament de la primera història de “Asterix o Galo” en aragonès editada recentment per Salvat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès. Aquesta edició se suma a unes altres ja traduïdes a altres llengües de l’estat espanyol, com el castellà, català, gallec, asturià i basc. La traducció a l’aragonès ha estat realitzada per Pascual Miguel Ballestín, qui confessa que “encara que pugui semblar una tasca fàcil perquè el còmic sol tenir frases curtes i un vocabulari senzill, no ha estat així perquè calia escurçar les distàncies entre les referències a la societat gal·la del segle I d’un text publicat en 1959 amb la societat i la cultura aragonesa en un text dirigit lectors del segle XXI.”

El director general de Política Lingüística aragonès, Ignacio López Susín, va dir durant la presentació del llibre a Saragossa que el suport a aquest projecte “va en línia amb altres iniciatives tendents a fer visible aquesta llengua minoritzada i a fomentar la lectura de textos en aragonès entre els joves lectors. En aquest sentit vam iniciar l’any passat  dues propostes informàtiques com a e-biblio i la Biblioteca virtual d’Aragó (Biviar) que permeten l’accés a moltes obres contemporànies traduïdes a l’aragonès i hem editat els dos primers llibres de la Col·lecció “Isabel Rodas”, dedicada a rescatar textos clàssics en aragonès o traduccions a aquesta llengua”.

Amés, el Departament d’Educació, Cultura i Esports aragonès convoca amb caràcter anual el Concurs “Braulio Foz” de còmics en llengua aragonesa.

De la versió aragonesa d’aquesta obra clàssica de René Goscinny i Albert Uderzo s’han editat 1.500 exemplars i López Susin no descarta que la iniciava tingue continuïtat amb altres títols d’aquesta història de gals i romans que ha arribat a vendre 350 milions d’exemplars arreu del món i ha estat traduïda a més d’un centenar d’idiomes.  .

Siete ciudades con carácter unidas por el Ave

Barcelona

Mario Sasot. Zaragoza

Recientemente, la Agencia Catalana de Turismo, organismo de la Generalitat de Catalunya presentó, en el excelente marco gastronómico del restaurante Novo Davo de Zaragoza, el proyecto de desarrollo turístico llamado Grand Tour de Catalunya, que aprovechando el paso del tren de alta velocidad por ciudades “con mucho carácter” en definición de sus promotores, como Lleida, Tarragona, Reus y Valls, Barcelona,  Girona y Figueres  se ofrecen como objetivo ideal para planear city-breaks de corta estancia y a la vez son el pórtico en el que adentrarse hacia unas comarcas poco conocidas y pueblos con encanto.

Viniendo desde la línea de origen Madrid- Zaragoza, la primera parada con la que nos encontramos es Lleida, situada a los pies de dos colinas sobre las que se levantan la Seu Vella y el castillo templario del Gardeny, que acogió en la antigüedad a ilergetes, romanos, visigodos, judíos, árabes y cristianos, todos los cuales dejaron su improntas en sus calles, barrios y plazas. Sus vegas aledañas regadas por el Segre nutren de excelente fruta dulce y verduras a toda la zona, que además ofrece excelentes vinos y aceites.

Lleida

Próxima parada: Camp de Tarragona, una estación ferroviaria de entrada inhóspita que permite acercarte a la capital de la provincia, con su anfiteatro romano, la catedral de Santa Tecla, el privilegiado Mirador del Mediterráneo, su Rambla Nova, y sus barrios medievales y modernistas, que hacen las delicias de los caminantes.

Desde ese mismo cruce de caminos tenemos a tiro de piedra las ciudades de Reus, patria chica de personajes ilustres, como el arquitecto Gaudí, el pintor Fortuny y el general Prim, con un animado centro urbano comercial lleno de singulares edificios modernistas, ¡ah! y sin olvidar que es considerada la capital mundial del vermut.

Cerca de ella se encuentra Valls, origen, según algunos, de los castellets o torres humanas y cuna de delicias gastronómicas como los calçots y el romescu.

Desde la Catalunya Sur, el tren de Alta Velocidad remonta encrespadas sierras y litorales sinuosos hasta llegar a Barcelona, la capital de la Comunidad y referencia europea y mundial, sobre la que la Agencia Catalana de turismo recomienda un paseo distendido por los mercados tradicionales y los barrios de tradición marinera como la Barceloneta. También ha diseñado diversas rutas literarias y sugiere la visita a la Casa Vicens, primera vivienda de Gaudí en la ciudad condal, o los museos MNAC y MOMA.

Girona

La siguiente estación nos lleva Girona, donde el visitante puede disfrutar del recorrido por los barrios árabes y la judería, de experiencias como el Temps de Flors, que tiene lugar una semana de mayo, y de delicias gastronómicas como sus distinguidos restaurantes, los vinos la D.O. Empordà y los pasteles denominados Xuxos.

Antes de atravesar la frontera francesa, el tren nos deja el encanto de Figueres, patria de Dalí, donde no puede dejar de visitarse el Teatro Museo Galí y la torre Galatea, el castillo de Sant Ferran o recorrer la hermosa rambla, repleta de edificios clásicos y modernistas.

El consorcio turístico de la Generalitat catalana también ofrece la oportunidad de conocer con mayor profundidad la Catalunya más peculiar a través de un recorrido de 2.000 kilómetros de 13 días de duración por todas las comarcas. La ruta se iniciaría en Barcelona y seguiría en dirección de las agujas del reloj señalando carreteras de especial interés paisajístico, zonas de interés monumental, rutas de interés natural y parques nacionales, lugares accesibles para personas con movilidad reducida, etc.

Asimismo, la ACT tiene programadas 12 rutas temáticas que abarcan ámbitos desde la Arquitectura de Gaudí, rutas marinas, ciudades medievales, la Catalunya interior , Entre el mar y la montaña, espacios naturales protegidos, etc.

Muere Eloy Fernández, padre del nuevo regeneracionismo aragonés

Mario Sasot

Eloy Fernández Clemente, catedrático universitario, escritor y periodista, fundador y primer director de la mítica revista aragonesa Andalán y director de la Gran Enciclopedia Aragonesa, falleció ayer sábado a los pocos días haber cumplido los 80 años y unas semanas después de haber sufrido un ictus  que finalmente acabó con su mermada salud.

Fernández Clemente nació en la industriosa ciudad de Andorra (Teruel) y en Madrid estudió Periodismo e Historia. Tras unos años como profesor en centros privados de la capital aragonesa, a mediados de los 60  se trasladó a Teruel, donde coincidió con José Antonio Labordeta. Ambos mantuvieron allí una intensa colaboración cultural y docente y juntos fueron diseñando en sus cabezas el Aragón democrático progresista y abierto en los terrenos cultural, económico y político que posteriormente tratarían de construir desde Zaragoza en las cinco posteriores décadas.

En 1972 nació el periódico Andalán, con Eloy como director y miembro fundador y rodeado de un nutrido grupo de jóvenes progresistas y de izquierdas que supondría un revulsivo en los palpitantes años de la Transición política.

Posteriormente, ya en los años 80 dirigió  el monumental proyecto cultural de la Gran Enciclopedia Aragonesa, obra reeditada en dos ocasiones, que mantiene hoy su  vigor intelectual y actualidad.

Más adelante y coincidiendo con que al frente de la dirección de Ibercaja se encontraba el turolense Manuel Pizarro, ex alumno de Labordeta, esta entidad encomendó a Eloy Fernández la dirección de la colección  Biblioteca Aragonesa de Cultura, donde vieron la luz, entre 2001 y 2007, más de 50 libros sobre temas sociales, culturales, históricos y económicos de Aragón. En 2008 coordinó  también un volumen dedicado a la Historia de Aragón, editado por La Esfera de los Libros.

Académicamente se doctoró en Historia y llegó a ser uno de los más expertos especialistas en Joaquín Costa. Posteriormente obtuvo la cátedra de Historia Económica en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad de Zaragoza, de la cual fue decano entre 1996 y1999.

Más allá de los límites de su región y su Universidad, Fernández Clemente participó asiduamente como investigador en los Coloquios de Pau, dirigidos por Manuel Tuñón de Lara y mantuvo una estrecha relación personal y profesional con economistas e historiadores de universidades catalanas como Ernest Lluch, Fabià Estapé, Antoni Jutglar y  Josep Fontana.

 En el ámbito político formó parte del grupo fundacional del Partido Socialista de Aragón (PSA) en el que estaban, entre otros, Emilio Gastón, que resultó elegido diputado por ese partido en las primeras elecciones, y su amigo José Antonio Labordeta.

El pasado mes de abril recibió el Premio Aragón 2022, concedido por el Gobierno aragonés,  en reconocimiento a su trayectoria y al destacado el papel de Andalán durante la Transición como “activador de la lucha contra la dictadura”.

Antes, en 1995, Eloy  Fernández Clemente recibió el premio de las Letras Aragonesas “por sus escritos sobre Aragón, su interpretación histórica, su capacidad de investigador y de aglutinador de grandes proyectos de las letras aragonesas.”

En 1997 el Ayuntamiento de Zaragoza lo nombró hijo adoptivo de la ciudad y Andorra, su pueblo natal, lo distinguió en 2010 como hijo predilecto.

Por su parte, la Diputación Provincial de Teruel le entregó en 1998 la Cruz de San Jorge.

También presidió la Fundación Gaspar Torrente, entidad próxima a Chunta Aragonesista, dedicada a promover la investigación y desarrollo de la cultura aragonesa.

Fallats els premis del Concurs Literari del Baix Cinca 2022

El proper dissabte, 17 de desembre, a les 7 de la tarde, tindrà lloc a la sala d’actes de l’edifici de la Comarca del Baix Cinca a Fraga la cerimònia de lliurament dels premis del Concurs Literari de relats en la seua vuitena edició, tres dels quals han estat per a treballs escrits en llengua catalana.

Per decisió d’un jurat compost per l’escriptora Ana Ballabriga, el periodista i escriptor Màrio Sasot i el periodista Antonio Ibáñez, el primer premi en la categoria d’adults ha estat per a la fragatina María López Fontanals amb el relat “Una tierra soñada”, amb una assignació de 400 euros, mentre que la saragossana Claudia Acebes Miró ha guanyat el primer guardó en la categoria juvenil, amb el relat “Con las manos manchadas de sangre”, valorat en 200€.

El segon premi en la categoria d’adults ha recaigut en el relat “Recuerdos entre la niebla”, d’ Eleuterio Pueyo Escanilla, d’Ontinyena, amb una assignació de 250€. El tercer premi ha estat per a Claudia Abad Figueras, de Saidí, pel relat “Me arranqué el clítoris con un un cortauñas” , valorat en 150€.  

El segon premi en la categoria juvenil l’ha guanyat Anna Ríos Vera, de Fraga, amb el relat “Sensacions esgarrifoses” , dotat amb 150€  i el tercer premi ha recaigut en Cristina Sarrau Fau , de Fraga, pel relat “Supervivència a mitjanit” amb un premi de 100€.

El Premi Comarcal, destinat a una obra situada en el marc geogràfic o històric del Baix Cinca, va ser per a Raimundo Guardiola Ibarz, de Mequinensa,  pel relat “I ara què passarà? ” , dotat amb 250€ .

Cal esmentar que en aquesta vuitena edició s’ha batut el rècord de participació amb un total de 38 relats presentats: 10 en la categoria d’adults i 28 en la juvenil (aquest per a xiquets i xiquetes fins als 18 anys). Quatre relats d’aquesta darrera categoria  han estat escrits en castellà i 24 en català, una dada també insòlita  n la història d’aquest concurs de relats. Dels deu relats de la categoria d’adults tan sol un estava escrit en català.

L’acte de lliurament dels premis, que estarà obert a tot el públic que vulgui assistir-hi , comptarà amb la participació de l’escriptor Daniel Nesquens, de Nesquens Comedy, amb el monòleg titulat “Cosquilleos y escritores”.

Daniel Nesquens