Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa.

Fallece Magda Godia, alcaldesa de Mequinenza por el PSOE - El Periódico de  Aragón

Aquest dissabte matí  ens ha colpit la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003. moria  a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els  inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març  d’ enguany , ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que sempre ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat  a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

Va fer la carrera de Magisteri a Saragossa i exercí de mestra en el Col·legi Santa Agatòclia del seu poble entre 1978 i 1992. Des de 1991 ocupava ja càrrec de regidora a l’Ajuntament de Mequinensa exercint diferents responsabilitats relacionades amb la Cultura i en 2003 va ser elegida Alcaldessa. Ha estat membre del Consell Comarcal de la Comarca del Baix Cinca entre 2007 i 2014, ocupant les presidències de la Comissió d’Hisenda, Desenvolupament,Règim intern i Especial de Comptes, i va ser diputada provincial per Saragossa de 2013 a 2015.

Defensora activa de la dignificació i promoció de les llengües pròpies i en concret del català d’Aragó i de la figura de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada, va allotjar molts esdeveniments  dirigits a promocionar  la figura i estudiar l’obra de l’autor mequinensà, al qual  va dedicar una ala  del Museu d’Història de la Vila que va impulsar. També donà suport a  diferents activitats científiques a l’entorn del  Català i ens acollí en  les dependències del Museu en una de les darreres reunions del Consell de Redacció de Temps de Franja.  

Va formar part, durant la passada legislatura, del gabinet tècnic i assessor de la conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó. A més cal destacar la seva llarga trajectòria en el camp de l’associacionisme cultural de la localitat, com a fundadora  i membre actiu de l’Associació “La Dóna” i del Grup de Recerca “Coses del *Poble”. Va posar en marxa el Grup de Teatre “Garbinada” i el taller de lectura de textos literaris “La Dóna”, que coordinava.

Durant el seu mandat com a alcaldessa de Mequinensa cal destacar també la lluita en defensa de la mineria i per la restitució del Camp Municipal de Regates amb l’eliminació de fangs  provinents del desaiguat del pantà  de  Barasona, la creació dels nous regadius i la posada en marxa de projectes com ”L’Espai jove”, el centre d’oci alternatiu juvenil pioner en el Baix Cinca, els Museus de Mequinensa i l’alberg “ Camí de Sirga”, la futura Residència de Persones Grans i Centre de Dia, el Centre d’Estudis Jesús Moncada o la declaració de Festa d’Interès Turístic d’Aragó de les Festes de Sant Blai i Santa Àgueda.

L’Ajuntament de Mequinensa ha decretat tres dies de dol oficial i la suspensió de tots els actes. La missa funeral es celebrarà, probablement demà diumenge, a l’Església de  l’Assumpció. Tota la Corporació Municipal  va mostrar  “el seu profund pesar per la pèrdua i ha destacat la seva dedicació durant més de tres dècades al servei dels seus veïns”, i la Direcció General de Política Lingüística, des del seu web “Llengües d’Aragó” dedicà un record a Magda Gòdia “gran dinamitzadora cultural, defensora de la seua llengua catalana i impulsora, des del seu poble, del reconeixement de l’obra i la figura de Jesús Moncada”.

Magda Gòdia estava casada amb el mequinensà José Algueró, era mare de dos fills, Álvaro i Clara, i tenia dues nétes.  Son germà gran, Miguel Gòdia, també militant del PSA-PSOE,  va ser governador civil d’Osca i president de la CHE.

Comienza el III Concurso de Croquetas de Zaragoza y provincia

El responsable del restaurante El Truco elaborando su croqueta de caracoles, una de las tapas premiadas en el Concurso de Croquetas del pasado año (Foto: Mario Sasot)

Este fin de semana comienza la tercera edición del Concurso de Croquetas de Zaragoza y provincia.

Esta interesante experiencia gastronómica comenzará oficialmente este viernes 25 de junio y concluirá el domingo 4 de julio. ; Cada uno de los 33 33 establecimientos participantes (29 de Zaragoza capital y 4 de las localidades de Utebo, Morata de Jalón, Fuendejalón y Alagón)  presentará sus croquetas candidatas y desde la organización se anima a probar la mayor cantidad posible de alternativas, a fin de que la votación tenga una mayor base científica y experiencial. 

Todos ellos competirán por hacerse con el premio a la mejor croqueta de las categorías TradicionalInnovadoraElaborada con Alimentos de Aragón y Apta para celiacos; con un  nuevo premio incorporado este año, a la Mejor croqueta elaborada con cervezas Ambar, así como el máximo galardón a la Mejor croqueta de Zaragoza.

El Concurso de Croquetas de Zaragoza y provincia está organizado por El Gastrónomo Zaragozano, producido por Agencia Almozara y cuenta con el patrocinio de Aragón, alimentos nobles, Makro, Cervezas Ámbar, Bodega Particular de San Valero, (D.O.P. Cariñena) y la colaboración de Vermut Valdepablo, Almazara La Olivera de Magallón, Frutas Javier Mené, Viajes Noé Travel, Enjoy Zaragoza y La Buena Vida en Zaragoza como social media partners.

El evento, conducido por la periodista gastronómica Cris Arguilé , fue presentado ayer en las magníficas instalaciones al aire libre del Hotel Zentral AVE de Zaragoza y a él asistieron los representantes de las diferentes entidades organizadoras y Carmen Urbano, directora general de Innovación y Promoción Agroalimentaria del Gobierno de Aragón. 

Para conseguir los galardones  los contendientes deberán exponerse al juicio del jurado popular los clientes― que durante los diez días del concurso votarán sus propuestas predilectas en las urnas ubicadas en los establecimientos, pudiendo optar, además, a numerosos premios gastronómicos ocultos en los “rasca y gana” de las papeletas. Como otra de las novedades incorporadas en esta edición, al jurado popular se sumará un “Superjurado de tapadillo”, que recorrerá de incógnito los bares y restaurantes participantes valorando las croquetas. Combinando ambos veredictos se seleccionarán los afortunados que podrán acceder a la Gran Final, en la que un jurado catador profesional decidirá el palmarés final

Miguel Ángel Vicente, director de El Gastrónomo Zaragozano, y Carmen Urbano, directora general de Innovación y Promoción Agroalimentaria del Gobierno de Aragón. Foto: AGENCIA ALMOZARA

Listado de bares que participan en el concurso de croquetas

Un total de 33 establecimientos participan en la contienda con croquetas tradicionales, innovadoras, aptas para celiacos o con alimentos típicos de Aragón.

  • LA TASCA OSIOSA. C/ Azagra, 13. Croqueta tradicional: Jamón; Innovadora: Tierra y mar; Apta para celiacos: Jamón Clásico y Alimentos de Aragón: Albarracín.
  • 3 ELEMENTOS. San Miguel, 49. Croqueta tradicional: Huevos fritos con chistorra.
  • CAFÉ NOLASCO. San Jorge 18. Croqueta Innovadora: Ibérico Hanoi.
  • EL MORRETE. Plaza San Pedro Nolasco 1. Croqueta tradicional: bacalao. Alimentos de Aragón: Morrete.
  • LA JAULA DE GRILLOS. Juan Bruil 19. Croqueta Innovadora: Mc Quack y apta para celiacos: Mc Quack y Pollico Asau.
  • LAS LANZAS. Mefisto 4. Croqueta tradicional: de carabineros; Innovadora: delicias de Popeye, espinaca y bacalao y Alimentos de Aragón: Ternasco marinado en cerveza Ambar, jamón de Teruel, y borrajas.
  • MELI DEL TUBO. Libertad 12. Croqueta tradicional: col e Idiazabal; Innovadora: Ramen.
  • MELI CALLE MAYOR. C/ Mayor 45. Croqueta tradicional: col e Idiazabal; Innovadora: Ramen.
  • GARNET. Plaza Antonio Beltrán Martínez 1. Croqueta tradicional: “Porcusmel’. 
  • BLASON DEL TUBO. Blasón Aragonés. Croqueta tradicional: Bola de bacalao; Innovadora: Carioca mejillón y Alimentos de Aragón: Jamón DO Teruel.
  • CASA JUANICO. Sta. Cruz, 21. 
  • EL RINCON DE SAS. Blasón Aragonés 6. Apta para celiacos: Deconstruida de Cocido de l´güela.
  • EL TRUCO. Estebanes 2. Croqueta tradicional: Jamón; Innovadora: Espinacas roquefort y nueces, con costillas a la barbacoa y Ferrero Rocher acompañado de carajillo de Bailys; Apta para celiacos: Gambas al ajillo y Alimentos de Aragón: Manitas de ternasco con setas fantasía.
  • MOSQUITO. Plaza del Portillo 5. Croqueta tradicional: de bacalao; Innovadora: de madejas y acelgas, longaniza y Alimentos de Aragón: toque de miel de romero.
  • EL BANDIDO.  C/ Manuel Lasala 22. Croqueta tradicional: gallina trufada; Innovadora: de chocolate y sal rosa y Alimentos de Aragón: de borraja, longaniza de Graus y quicos.
  • LA MALTEADORA. Juan José Rivas 6. Croqueta tradicional: “Cocreta” de jamón Malteadora e Innovadora: Croquetón Malteadora.
  • NÓMADA. Fernando el Católico 37. Innovadora: Croqueta líquida de jamón.
  • LA BOCCA MEDITERRANEAN DELI. C/ Madre Vedruna 6. Croqueta tradicional: Croqueta de rabo de toro. 
  • MARENGO. C/ Francisco Vitoria 5. Innovadora: Croqueta de manitas de cerdo con gamba y salsa de ahí asado.
  • LA TRADICIONAL. Camino las Torres 92. Croqueta tradicional: Croqueta de jamón.
  • CASA TERESA 1995. Paseo Rosales 26. Croqueta tradicional: de jamón; Innovadora: vegetariana con crema de queso de anacardos. 
  • ENVERO GASTRO WINE. Paseo Rosales 26. Innovadora: Manitas de la abuela.
  • NATIVO TRADICIONAL: Av. Juan Carlos I, 41. Croqueta tradicional: Croquetas cremosas de callos.
  • RESTAURANTE CRAC: Paseo Fernando el Católico, 54. Croqueta tradicional: Coliflor y jamón; Innovadora: Almendrado Surprise; Apta para celiacos: Pad Thai y Alimentos de Aragón: Trufada con longaniza y borraja (Mariana Smith)
  • AMONTILLADO WINEBAR. Calle Hermanos García Mercadal, Local 5. Croqueta tradicional: Pollo al chilindrón; Innovadora: Huevos fritos con longaniza y Alimentos de Aragón: Trucha con jamón de Teruel.
  • NUEVA CARTUJA. Ctra. Castellón A-68, Km. 233,15. Innovadora: Alfred J. Kwak y Alimentos de Aragón: Aragonesa Desperta Ferro.
  • CAFÉ DEL MARQUES. Marques de la Cadena 50. Croqueta tradicional: Carrilleras de cerdo al Pedro Ximenez; Innovadora: Tai de calamar y gamba y Alimentos de Aragón: Ternasco de Aragón con melocotón de Calanda.
  • MAZMORRA. Avda. Valle de Broto 18. Innovadora: Croqueta de esturión con su caviar y Alimentos de Aragón: Croqueta de trucha Imperial del Cinca con alioli de azafrán del Jiloca y sus huevas naturales.
  • MATISSE RIVERCAFE. Paseo de la Ribera, 7. Croqueta tradicional: Queso brie, jamón ibérico y tomate confitado; Innovadora: Pollo al curry con Cerveza y Alimentos de Aragón: Chocolate y Cerezas.
  • NOBELTY BY LORENZO. Plaza España 13 en Utebo. Croqueta tradicional: setas.
  • ALBERGUE DE MORATA DE JALÓN. Camino del Baldío en Morata de Jalón. Croqueta tradicional: Bola de ternasco de Aragón rellena de jamón batido en cesta de patatas fritas; Innovadora: Garbanzos con bogavante; Apta para celiacos: Pollo a la cerveza Ambar especial celiacos con yuca y plátano y Alimentos de Aragón: Crema de longaniza y huevo frito en hoja de borraja.
  • RESTAURANTE RODI. Crtra. De Tabuenca, 7 en Fuendejalón. Croqueta tradicional: bolitas de gallina en pepitoria; Innovadora: bomba de queso azul y su peineta; Apta para celiacos: croqueta de espinacas, queso de cabra y avellandas y Alimentos de Aragón: croqueta de huevos tontos de Fuendejalón con alioli.
  • FLASH GASTRO BAR. Plaza España 10, en Alagón. Croqueta tradicional y de alimentos de Aragón: Donette de ternasco de Aragón y patatas a lo pobre e Innovadora: de callos picantes.

Foto: Mario Sasot

Presentación de “Espejos rotos” en Aguarón

Portada del libro

El sábado 26 de junio a las 19,30 horas, tendrá lugar en el Pabellón Pequeño de la localidad de Aguarón (Zaragoza), la presentación de la novela autobiográfica de Mario Sasot, “Espejos Rotos”.

En el acto intervendrán Mario Sasot, escritor y periodista, y Eugenio Arnao, músico y fundador de la Casa del Gaitero de Aguarón. En el transcurso del mismo habrá unas breves intervenciones musicales a cargo de los dos ponentes.

Mario Sasot (Zaidín, Huesca, 1951) es Licenciado en Filosofía y Letras y en Ciencias de la Información. Fue catedrático de Lengua y Literatura Españolas en el Instituto Andalán de Zaragoza y como periodista dirigió durante once años la revista Temps de Franja , ha colaborado en diversas publicaciones como Heraldo de Aragón y desde 1983 colabora como corresponsal de Aragón del diario barcelonés La Vanguardia.

El 2017 ganó el premio “Guillem Nicolau” de Literatura Aragonesa en Lengua Catalana, que otorga el gobierno de Aragón, con la novela autobiográfica Espills Trencats, editado por DGA/PRAMES,

En 2019 salió publicada la versión en castellano de esta obra traducida por el mismo autor, Espejos rotos, editada por Erial Ediciones que es la que se presenta el próximo sábado en Aguarón, tras el parón de actividades culturales de meses anteriores a causa de la pandemia Covid.

Mario Sasot Escuer posee vínculos familiares con Aguarón a través de la familia materna de su esposa, Elena Cebrián Meléndez.

Con la celebración de este acto, el Ayuntamiento aguaronense cierra un brillante ciclo de actividades culturales de Primavera , en el que han intervenido, entre otros, la escritora Carmen Santos, los escritores José Luis Melero y Juan Bolea, y la soprano operística Montserrat Martí Caballé quien deleitó, ante un numeroso público entregado en la iglesia de la localidad, unos bellos lids operísticos.

ESPEJOS ROTOS

SINOPSIS:

La muerte trágica del abuelo materno abre una serie de inquietantes y en ocasiones hilarantes capítulos que jalonan y tratan de explicar la vida y milagros de Andreu, un niño despierto e inquieto y su familia. Una vida que discurre entre  su villa natal del Bajo Cinca, en las agrestes montañas del Canfranc veraniego;  el abrupto cambio del campo a la ciudad con su temprano desplazamiento a la capital aragonesa; los turbulentos años de la transición, con sus disturbios universitarios, su escapada europea a Finandia, su posterior paso por cuarteles, cárceles y comisarías, y su emigración laboral como profesor a la Cataluña suburbial de los años 70.

DE ELLA LA CRÍTICA HA DICHO:

Espejos rotos es un emocionante relato (…) Si en la novela Miralls trencats, de Mercè Rodoreda, cada fragmento del espejo es un pedazo  de la vida de los distintos hombres que han dejado en el bosque todo lo que tenían, en cada capítulo de la novela de Sasot palpita la vida ardiente y vacilante, un trozo del alma de los personajes que aparecen.

Virgilio Ibarz

(Suplemento Artes y Letras de Heraldo de Aragón)

 ____________________________________________________________________

Cada pedacito del espejo del libro de Mario Sasot nos aporta una imagen personal que puede ser también generacional. (…) En cada uno de ellos encontramos nuestras propias vivencias, explicadas de una manera  magnífica, cosa que hemos de agradecer al autor. Ojalá haya pronto una continuación. 

Josefina Motis

(Revista Temps de Franja)

Una mágica “Nit de Joglars” homenatjà l’Àngel Villalba a Saragossa

Luis Felipe Alegre, Màrio Sasot, Merxe Llop, José Ignacio López Susín, Àngel Vergara,

Marià Álvarez

El passat dijous 10 de juny va tindre lloc al Centre Cívic Delicias de Saragossa la segona jornada de les Nits de Joglars que organitza, des de fa 25 anys, tots els dijous de juny, el rapsode i promotor cultural, Luis Felipe Alegre.

El primer dijous, dia 3,  va estar centrat en la llengua aragonesa y aquest últim  va estar dedicat principalment a la llengua catalana dins de l’Aragó, a l’hora que retia homenatge a la figura i la trajectòria del cantautor favarol Àngel Villalba que presentava dins d’aquest marc inigualable el seu darrer llibre L’adéu del cantautor.

Els actes començaren a les sis de la tarde amb un col·loqui sobre la «Creació aragonesa en català«, amb la participació de  Mario Sasot, presentat com a “professor i estudiós de les manifestacions culturals de l’Aragó catalanoparlant” , Ángel Villalba, “poeta i cantautor”, i Merxe Llop, “professora i escriptora, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2020, els quals van estar acompanyats pel Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, i de Luis Felipe Alegre, coordinador del cicle.
Sasot glosà l’eclosió literària i musical que sorgí a la Franja als anys 70 del segle XX al caliu dels moviments vindicatius per la dignitat de la llengua i el naixement de les associacions culturals, on escriptors com Moncada i cantautors com el mateix Villalba i Tomàs Bosque en van ser pioners a l’hora fer cultura cantada i escrita en la seua llengua.

Merxe Llop donà unes clares pinzellades de les característiques de la llengua de Villalba (“clara, senzilla i punyent”) i analitzà l’estructura i continguts estilístics i temàtics dels poemes de L’adéu del cantautor.

L’Àngel rememorà els seus inicis com a cantautor, allà per l’any 68 a Barcelona, en el marc de les lluites obreres i el món llibertari i el seu esperit rebel “contra el normativisme lingüístic excloent d’alguns sectors catalanistes y contra el xapurriadisme d’alguns sectors de l’Aragó”.

Després d’un animat i interessant col·loqui entre el públic i els ponents, a les 8 de la tarda començà a sala d’actes principal del Centre Cívic la sessió musical. L’obrí la Chaminera, duo format per María José Menal i Ángel Vergara, que va oferir un recorregut per les llengües del cançoner aragonès en aquesta llengua, en castellà i en català, tot en un to íntim i càlid que despertà l’emoció i el respecte del públic.  

A continuació, un veterà i entusiasta animador cultural de les nits saragossanes, anomenat popularment Rodo, delità el públic  amb la recitació d’uns poemes en gallec i castellà de, i dedicats, a Rosalia de Castro.

Després, Joan Artigas Armal, resident a Sant Cugat, amb arrels a Xiprana (Casp-Baix Aragó) i amic de l’ànima de l’Àngel Villalba va combinar un repertori de poesia cantada amb lletres d’autors catalans com Gabriel Ferrater, cançons d’autors aragonesos com Labordeta, Carbonell i La Bullonera i un parell de peces del propi Villalba.

Finalment, el trobador de Favara, més de cinquanta anys a sobre dels escenaris, agarrà el seu instrument, seu híbrid de guitarró y timple canari, i tocà quatre des seues cançons més populars que arrencà els aplaudiments d’un públic entregat i aixecat dels seus seients.

Un eixam de cançons i de llengües que deixaren un dolç sabor de mel a totes los assistents, que ompliren de gom a gom la sala.

Exposició Aragó 3 L

Paral·lelament als debats i les activitats artístiques i musicals de les Nits de Joglars, durant tot el mes de juny, es pot visitar als passadissos de la rotonda del mateix Centre Cívic Delicias la mostra  «Aragón 3L. Les nostres llengües». Aquesta exposició està formada per vuit panells en els quals s’explica la realitat dels parlants de la nostra comunitat, recorrent la història de l’aragonès i el català d’Aragó fins a l’actualitat. La producció i dinamització de l’exposició està a càrrec del grup “La chaminera en-cantada” format, com és fàcil endevinar,per María José Menal i Ángel Vergara, sota el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística i ha viatjat durant el present curs per centres educatius i institucions de tot Aragó, havent començat el seu recorregut a la ciutat de Barcelona.
Es poden consultar  els continguts de l’exposició al web «Aragón3L. Les nostres llengües»

By masdebringue Posted in CULTURA

Alava, la tierra de las mil sorpresas

Mario Sasot

Los 9 pueblos más bonitos de Rioja Alavesa.

Iglesia medieval de Laguardia

La provincia de Álava ofrece al viajero numerosas posibilidades de disfrute, todas dentro de un envidiable marco de tranquilidad, cercanía, apego al arte y a la naturaleza y con una potente gastronomía

La diferentes demarcaciones comarcales (cuadrillas, allí le llaman) constituyen todas ellas un innegable centro de interés turístico.

En primer término cabe resaltar la capital, Vitoria, con su impecable casco antiguo (la almendra medieval) con sus bares de pinchos y en el medio, la catedral, que con su programa “Abierto por obras” permitió ser visitada por el público, incluso, en los 20 años en que duró su restauración tras el grave derrumbe que sufrió en 1995. Esta sede recibió en 2002  el premio Europa Nostra. La ciudad, declarada Green City por la UE, posee un largo anillo verde que permite contemplar sus maravillas naturales y paisajísticas, incluidos aves y ciervos, en medio de variados humedales.

Otra de las maravillas naturales que se encuentran en la provincia, en la comarca de Ayala, es el salto del Nervión, el más alto de España, con 200 metros de caída. Cerca de él, en Artziniega, podemos visitar el Taller Museo del escultor local Santxotena, discípulo de Jorge de Oteiza, y el Museo Etnográfico. Otros de los recorridos imprescindibles es la ruta de los vinos de la Rioja Alavesa, con pueblos del encanto de Laguardia, Elciego, Labastida, Assa, Villabuena, El Campillar o Baños de Ebro. Una visita guiada o con el propio vehículo por sus sinuosas carreteras rodeadas de viñas permite conocer la arquitectura del vino, con bodegas diseñadas por Frank Ghery o Santiago Calatrava, pequeños zocos y bodegas familiares y degustar desde el modesto y exquisito txacolí hasta algunos de los más prestigiosos vinos del mundo.

Otro de los alicientes, tal vez menos conocido,  que alberga esta provincia, son las saladas milenarias del Valle de Añana, que configuran un paisaje arqueológico y geológico singular. Muy cerca de allí se encuentra el Jardín Botánico de Santa Catalina, en Trespuentes y el castillo de Portilla y, para los más andadores, la Ruta Senderista del Agua.

Y por haber, en esta tierra interior del País Vasco, flanqueada de montañas como el monte Gorbea o el parque natural de Izki, repleto de rutas senderistas y pistas BTT, hay incluso playas, como la de Landa, en Gorbeialdea, con sus limpias aguas e instalaciones más que idóneas, reconocidas con bandera azul por la UE.

Mil y una sorpresas en una tierra cuajada de historia y paisaje, arte y naturaleza.

Àngel Villalba presenta el poemari ‘L’adéu del cantautor’ a Saragossa

Àngel Villalba

El proper dijous, 10 de maig, a les 6 de la tarda, tindrà lloc a les dependències de Centre Cívic de Delicias de l’avinguda de Navarra de Saragossa la presentació del poemari de l’Àngel Villalba L’adéu del cantautor, un recull de poemes i cançons que el músic i escriptor de Favara va compondre majoritàriament durant el confinament per la pandèmia.

L’acte s’emmarca dins del cicle artístic “Nits de Joglars” que organitza l’Ajuntament saragossà i coordina el rapsode saragossà Luis Felipe Alegre. Habitualment (des de fa 15 anys) aquest cicle es celebrava al parc de les Cantonades del Psiquiàtric, també al barri de Delícies.

Acompanyaran el cantautor en la presentació los professors i escriptors franjolins Merche Llop i Màrio Sasot.

Posteriorment, a partir de les 8 del vespre, a la sala principal del Centre Cívic, Villalba obrirà la part musical amb algunes de les seves cançons més clàssiques composades al llarg de més de 50 anys de trajectòria. La sessió seguirà amb l’actuació del seu amic, el cantautor barceloní amb arrels a Xiprana, Joan Artigas, que interpretarà poemes musicats d’Espriu, Ferrater, Carbonell, Labordeta i del propi Villalba.

Completaran la vetllada les actuacions del duo saragossà La Chaminera (Ángel Vergara i Maria José Menal), que oferiran temes populars en les tres llengües d’Aragó, i de l’activista cultural Rodo, que recitarà poemes de Rosalía de Castro.

Estrena a Saragossa d’un documental sobre Elvira de Hidalgo

Vicky Calavia y el director de Cultura del Gobierno de Aragón, Víctor Lucea, en el estreno junto a una Elvira de Hidalgo muy especial. / DGA

L’actriu i cantant Ana Zurita, fent d’Elvira de Hidalgo en el foto call previ a la projecció del documental

El passat dimarts 18 de maig es va presentar a la sala d’actes de l’edifici de la Caixa Rural d’Aragó de Saragossa el documental Donare la divinità de la productora i cineasta saragossana Vicky Calavia, dedicat a la figura i la trajectòria artística i professional de la cantant d’òpera nascuda a Vall -de- roures, Elvira de Hidalgo.

El documental ha estat finançat pel govern d’Aragó, l’Ajuntament de Saragossa, la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió i la Caixa Rural,.que va cedir les dependències del bell casalici decimonònic de la seua seu del Cosso saragossà per al rodatge d’algunes escenes musicals i les entrevistes a diferents experts en la vida i l’obra de la prima dona  i gran soprano de coloratura matarranyenca.

El material cinematogràfic, de 55 minuts de duració, recorre els diferents espais geogràfics i els principals escenaris on transcorregué la vida de la Hidalgo (Vall-de-roures 1891- Milan 1980): Barcelona, Vall-de-roures, Milan, Nova York i Atenas, on va ser mestra en el conservatori i després professora i consellera artística personal de Maria Callas) etc.

Com a fil conductor de la seua biografia Vicky Calavia utilitza fragments d’entrevistes a persones que van conèixer a la diva, com la seua neboda – neta, Elvira Sala Rodríguez, i a estudiosos i coneixedors de la seua feina com la doctora en Musicologia Pilar Gallifa, que ha estat fent la tesi sobre Elvira de Hidalgo i aporta importants dades sobre actuacions i etapes de la vida de la cantant gairebé desconegudes fins ara. També surten entrevistats periodistes com Plàcido Serrano, Anton Castro i Lola Campos, el professor de música Juan Villalba y el director de la Fundació ‘Vall-de-Roures Patrimonial’, Manuel Siurana.

Junt amb les entrevistes, el documental ofereix gravacions antigues en discs de pissarra i fragments de vídeos i fotografies d’època de la Hidalgo, tot això mesclat amb recreacions actuals de temes habituals en el repertori de la soprano aragonesa interpretades per l’actriu i cantant Ana Zurita i la pianista Clara Gil.

El conjunt esdevé un producte summament atractiu, àgil i didàctic que es segueix amb gran interès i emoció, i aporta a l’espectador una visió polièdrica d’una vida apassionant i una personalitat desbordant, no exempta de contradiccions i daltabaixos, com va ser la d’Elvira de Hidalgo.

 El documental es presentarà a una de les sales del teatre del Liceu, a  Barcelona a finals de juny, en una data encara per concretar.

Cartell del documental

La Universitat Ricardo Palma de Lima publica un estudi sobre Esteve Pujasol

Portada del llibre

MàrioSasot

La Universitat Ricardo Palma de Lima (Perú) ha publicat en la  seua editorial acadèmica l’obra Esteban Pujasol, un fisiognomista en la España del Siglo XVII, de l’historiador de la Psicologia i professor universitari saidinès Virgili Ibarz.

Ibarz ja va fer una primera aproximació al pensament d’aquest original científic, astròleg  i pensador espanyol, nascut a Fraga, seguidor entre altres de les teories fisiognòmiques de la medicina hipocràtica i Aristòtil, en l’opuscle El pensament d’Esteve Pujasol,editat per l’I.E.B.C. a la col·lecció La Sitja número 8, l’any 1991.

La publicació d’aquest segon treball, més aprofundit i contextualitzat que el primer, ha estat fruit de l’afany personal i professional del director d’aquesta Editorial Universitària peruana, el catedràtic de Psicologia Ramón León, interessat en les teories que relacionen la imatge corporal de les persones amb el caràcter i la personalitat d’aquestes.

En el pròleg que fa Ramón León en aquesta edició del llibre d’Ibarz, el professor peruà defèn que les teories de Pujasol, que relacionen determinades fesomies, formes de moure’s i de caminar d’algunes persones amb comportaments anòmals i fins i tot delictius, mantenen,tot i els trets arcaics i acientífics d’algunes d’elles, una vigent connexió amb la realitat actual.

Saber qui és i com és l’altre- diu el doctor León– s’ha acabat convertint avui dia en un assumpte de seguretat nacional. Passaports biomètrics, registre acurat d’antecedents de viatges abans d’emetre un visat de turisme, aparells instal·lats en les duanes que són trànsit obligat per a viatgers i equipatges…Tot això, que té els seus orígens en la tragèdia del World Trade Center en el 2001, s’ha convertit avui en una pràctica normal en tot el món,a través de la qual l’estat ens vigila i nosaltres (enmig de la pandèmia COVID)ens vigilem recíprocament.”

El llibre de Virgili Ibarz comença amb una introducció històrica de les diferents teories fisiognòmiques, des de Pitàgoras (segles VI i V a.C.), Polemó de Loadicea (segles I i II d.C.), Porfiri (segles III i IV d.C.), fins a l’època contemporània de Pujasol (seglesXVI i XVII). Cal destacar dins d’aquells teòrics pioners d’aquesta disciplina a Aristòtil,el qual van influir decisivament en les teories fisiognòmiques d’Esteve Pujasol a través de les lectures dels textos del filòsofs clàssics grecs que Pujasol va fer en les traduccions a l’àrab dels textos originals realitzades per metges i filòsofs musulmans al llarg de l’Edat Mitjana.

En opinió de Ibarz, el llibre de Pujasol El Sol solo y para todos Sol, de la Filosofía sagaz y Anatomía de Ingenios, “no conté gaires teories originals sobre Fisiognomia en relació a les que s’havien consolidat durant l’Edat Mitjana i manca de la profunditat i sistematització teòriques d’un Huarte de San Juan en la seua obra Examen de ingenios para las Ciencias. Pujasol ha estat considerat pels historiadors de la psicologia i la medicina més un divulgador que un teòric.”

Una altra part important del llibre d’Ibarz és el segon bloc temàtic, on fa una detallada i acurada anàlisi de l’obra de Pujasol esmentada més a dalt, on tracta d’esbrinar els objectius que motivaren la seua escriptura tenint en compte els condicionants i prevencions que tindria en l’any de la publicació (1637) el seu autor, un prevere catòlic, per a obtenir l’aprovació  del qualificador de la Inquisició d’aquells temps obscurs.

Continua en aquest apartat fent una descripció minuciosa, capítol rere capítol, dels continguts de l’obra de Pujasol, amb tota una llarga i interessant casuística d’exemples i tipologia de casos humans, la seua interpretació per part del’autor fragatí i els seus consells i valoracions mèdiques, ontològiques i relatives a les conductes individuals.

Per a Ibarz, l’objectiu principal del tractat de Pujasol és determinar l’anatomia de l’ingeni, concepte que per a aquest últim “no és altra cosa que una habilitat de l’ànima per a poder fer-se valer”.

En les últimes pàgines hi ha un interessant llistat d’autor i personatges, que van marcar la vida, els antecedents, les influències i els seguidors de Pujasol en l’àmbit filosòfic i científic. Tot plegat afegeix un valor didàctic i divulgatiu a aquest interessant treball.

Una obra, en definitiva, que obliga a mirar enrere per a comprendre l’interès que encara avui dia hi ha, en les nostres societats avançades, envers les relacions entre els trets morfològics dels humans  i la seua psicologia i comportament.

Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau

El lliurament dels premis literaris i de reconeixement al món del llibre que habitualment atorga el govern d’Aragó, on la nonaspina Merxe Llop Alonso va rebre el “Guillem Nicolau 2020 per la seua novel·la  Silvertí , va tindre un format, uns continguts i uns sentiments força especials, ben diferents als d’altres anys, degut a la pandèmia.

La cerimònia, que tingué lloc al museu “Pablo Serrano” de Saragossa (IAACC) el passat 12 de març, es va caracteritzar per l’escassa afluència de públic (una trentena de persones entre premiats, familiars i amics, autoritats i mitjans de comunicació, seguint unes estrictes mides sanitàries)  i per la seua “mobilitat”.

La comitiva es va anar desplaçant pels diferents espais del museu on està instal·lada, l’obra permanent del geni de Crivillén per a fer-ne  entrega dels premis als diferents guardonats.

Així, amb el director de l’IACC Julio Ramón fent d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una peculiar visita guiada, es van lliurar, a la sala baixa on s’exposen les escultures  del projecte del salt de l’aigua de Aldeadávila, els diplomes acreditatius dels premis al llibre millor editat de l’any 2020 i a la trajectòria d’un professional del sector del llibre. A la sala de la mostra permanent de Pablo Serrano es va atorgar el premi de poesia “Miguel Labordeta”. El tercer escenari va ser la planta mitjana de l’edifici on es van lliurar els premis “Arnal Cavero i “Guillem Nicolau”. Finalment, a la planta més alta del museu, el conseller d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó Felipe Faci va concloure l’acte fent una breu glosa i elogi de tos els premiats.

Per la seua banda, van fer lliurament dels diplomes i de la presentació individualitzada dels guardonats  el director general de Cultura, Víctor Lucea, i el de Política Lingüística, Ignacio López Susín.

De la guanyadora del premi de Literatura en Llengua Catalana “Guillem Nicolau 2020”, aquest últim va dir que Merxe Llop era“ una persona molt implicada des de sempre en la defensa del català d’Aragó “ i que el seu ofici de mestra li esqueia perfectament en el sentit més ampli i genuí de l’expressió  com a divulgadora d’uns valors solidaris a través de la seua trajectòria professional  i com a difusora de la seua cultura i llengua maternes”.  De la novel·la premiada, Silvertí , López Susín recordà els arguments del jurat, el qual va destacar “ la  creació d’una trama sòlida i coherent, actual i a l’hora lligada al territori, i que fa evolucionar al lector al ritme que marquen les estacions de tren en el qual viatgen els protagonistes, reconstruint la seua història al caliu del dolor familiar que els uneix de manera afectiva i efectiva”.

Merxe Llop va agrair al Jurat i al Govern d’Aragó la concessió del Premi i recordà amb nostàlgia les diferències quant a  quantitat de públic, d’ambient i d’estat d’ànim en general, entre la concessió del seu primer Premi Nicolau fa deu anys i aquest, degut a la maleïda pandèmia de la Covid. Recordà que “durant tota la meua vida, allà per on haig passat he deixat el rastre de la meua llengua i de la meua condició d’aragonesa” i afegí que per a ella “escriure ha estat sempre una necessitat i un plaer”.  Segons explicà l’autora, un dels motius principals d’escriure aquesta novel·la va ser “la necessitat de traure a la llum uns fets horrorosos succeïts durant la guerra Civil al meu poble perpetrats pels dos bans enfrontats”.

Pel que fa als altres guardonats, el premi a la millor obra editada va recaure en “The scarecrow- El espantapájaros, una original obra bilingüe amb un format on s’inclouen les noves tecnologies, editat  per Libros de ida y vuelta.  El premi a la trajectòria professional dins del sector del llibre va ser per a la llibreria Castillón, de Barbastre,  oberta en 1927. El guanyador del “Miguel Labordeta” de poesia va ser per a César Ibáñez Paris, pel seu transgressor i original poemari Conjugar, i l’Arnal Cavero de literatura en aragonès va recaure per primera vegada en una traducció, en aquest cas dels Quinti Horatii Flacci Emblemata, a càrrec de Miguel Martínez Tomey, el qual animà el Govern regional “a no deixar mai de donar suport a l’aragonès i al català a l’Aragó, que cada cop estan més necessitats de protecció dins d’un món globalitzat”.

Merxe Llop

“Dat pel sac”, un pot petit d’essències poètiques

(Comentari en torn l’últim poemari d ‘Hèctor B. Moret)

Ja fa uns anys que el poeta Hèctor Moret (Mequinensa, 1958) va anunciar, primer confidencialment al traductor, editor i crític literari Esteve Betrià i després a un públic més ampli a través de mitjans de prestigi urbi et orbe en la seua àrea d’influència com ara la revista Temps de Franja, que la seua etapa com a poeta s’havia acabat.

De fet, el títol del llibre que replegava tota la seua producció lírica en edició bilingüe català- castellà, portava un títol prou evident i expressiu: Camp clos (Prensas Universitarias de Zaragoza. 2006).

Però la vida i el fluir poètic continuen i Moret (la cabra tira al mont, que dirien a Fraga) no va poder evitar escriure a sovint més versos dedicats als seus amics, poetes o escriptors en general als quals admira, homenatja i en fa sovint una mena de paràfrasi. Altres camins  no s’ha pogut negar, a aportar els seus sentiments fets ritme i musicalitat a revistes com l’aragonesa Rolde.

La majoria dels poemes de Dat pel sac apareixen per primera vegada impresos dins d’un poemari de l’autor mequinensà, tret dels dos primers, inclosos en l’apartat intitulat “Quadernet d’exercicis complementaris”, del recull Temps pervers (1999), recopilats també, “a tall de coda” en Camp clos.

El títol d’aquest recull, més enllà de les seues inevitables connotacions eròtiques i escatològiques del termini , tenen per a mi alguns significats més especials i profunds.

El mot “dat” assenyala l’empremta personal de la generositat de l’autor que ha donat el seu temps durant molt més de mitja vida per la cultura i la llengua catalanes de la Franja, així com de la seua perenne disposició a ajudar els seus amics, investigadors, escriptors i dialectòlegs en feines de les quals és un veritable i consumat expert.

I “pel sac” evoca el títol del seu poemari Al cul del sac trobarem les porgueres (València.1993),.un mot aquest últim que fa al·lusió a la brossa que queda al fons del sac del blat o la civada després de destriar el gra de la palla. Metafòricament, tal volta l’autor vol representar amb eix títol la solada que queda amb el pas temps, dins del cor, els sentiments i la memòria íntima de les persones un cop el vent de la història ha esborrat la lleu bromera de les coses insubstancials.

El que queda doncs, en aquest llibret excèntric i extemporani (fora de temps). és la quintaessencia del que ha estat lo millor de la poesia de Moret en més de quatre dècades.

Segons l’autor, el títol evoca sense voler el nom del grup artístic “Dau al set” que a la vegada ens portaria a un altre poemari moretià, “Parella de negres” (Columna, 1988) on el joc i l’atzar confluirien.

En els primers poemes d’aquest opuscle “Blavosa nit” i “A tots los morts, morts a totes les guerres”`, escrits en 1975, podem contemplar l’ Hèctor adolescent, rebel i inconformista intentant foradar l’atapeït núvol de la negra nit del franquisme, però mai amb planes consignes politiques sinó amb una llengua depurada, emotiva i a vegades de certa complexitat conceptual.

També hi són al recull versos d’amor a la terra natal, encarnada amb descripcions de paisatges riberencs banyats de nostàlgia, paraules collides de l’entorn local i unes gotes d’ironia mequinensana a l’estil de Moncada, com és el cas del titulat “Breu vocabulari patxetí”.

Venen a continuació un seguit de poemes  on es fa una mena d’homenatge, rèplica, paràfrasi o paròdia amable -subgènere sovint conreat per Moret-  a autors als quals admira, com Espriu, Màrius Torres, Joan Vinyoli, i d’ altres del món franjolí com Josep Galan, Desideri Lombarte o el seu paisà Jesús Moncada, tots ells amics de l’ Hèctor i ja desapareguts. De nou la generositat de l’autor, plasmada amb versos càlids, íntims, quasi amorosos, atorgats a gent que s’estimava.

No falten tampoc les reflexions sobre l’amor i el desencís (“No vam nàixer ahir”, “Ningú al carrer”)  i altres que mostren pessimisme i clara crítica davant l’actual deriva del món, com els brevíssims “Com si ara fos” o “Com si fos ahir”.

No podien faltar tampoc els hàbils jocs de paraules i tirallongues monosil·làbiques (marques de la casa poètica de Moret), com “Penell Existencial” i “No crec en res”, respectivament.

Conclou el poemari amb dues rareses: “20 del XX” un collage expressionista de noms, títols, personatges i frases emblemàtics del darrer segle que a mi em porten a la memòria la cançó- recull- lletania d’un dels últims treballs discogràfics d’en Bob Dylan, el llarguíssim “Murder Most Foul”, i un retir “odiseà” a la casa de Barcelona que ha estat la seua llar la major part de sa vida: “Aribau 47”.

En definitiva, aquest “sac dat” de versos és un petit pot on estan concentrades totes les essències poètiques d’en Moret.

El poeta, editor, investigador i professor Hèctor Moret