Parlar i viure en català a la Franja no sol és plorar.

(També és morir un poc i altres tòpics derrotistes).

Com a palestins sense terra, com a minusvàlids físics davant d’una barrera arquitectònica de l’alçada d’un tros de muralla xinesa, com a clowns d’un circ que mai hem aidat a muntar, així ens sentim els habitants de la Franja quan volem traure la nostra llengua al carrer, perquè li done l’aire i el sol.

Estem farts de que als diputats regionals del PAR i el PP, i als sectors més reaccionaris d’aquesta regió, que mai s’han preocupat de les llengües minoritàries, els entre un furor de repent en favor de les “modalitats  lingüístiques” d’Aragó quan exigim que es tracte les nostres llengües maternes amb la mateixa dignitat i els mateixos drets que les altres. I quan aconsegueixen que el tema lingüístic quede postergat a l’oblit o institucionalment inexistent, llavors s’obliden del tema i esperen que l’aragonès i el català de l’Aragó desapareguen del mapa i quedar-se així tranquils amb la còmoda, àmplia, única i total presència de la “llengua de l’imperi” campant pels seus territoris.

Però miraculosament, el català de la Franja continua viu i se sent als carrers dels nostres pobles, des d’Aneto i Bonansa fins a Aiguaviva, passant per Benavarri, Tamarit, Fraga, Val-de-roures i tants altres pobles, tot i que es va perdent molt lèxic antic i la substitució pel castellà, en alguns llocs, va a la vertiginosa velocitat de creuer de la València costera.

Aquí us passo un escrit sobre l’estat actual  de la qüestió  que vaig publicar al número 1 de  la revista “Crisi”, que es va presentar a Saragossa fa uns pocs dies.

Homenatge de Gramenet a Labordeta

M’ha emocionat veure aquests vídeos que m’ha enviat el Miguel Martínez Tomei. Quan jo era professor de l’IES “Puig i Castellar” de Sta. Coloma, lo curs 1978-1979,  vam portar a cantar a José Antonio a l’Institut. Abans vam dinar tots a casa meua: Paco Soler, lo seu representant, los seus musics Paco Medina i Luís Fatás, los meus companys de pis, joves de Sta. Coloma que admiraven Labordeta, i algunes de les  germanes Tirado, de Montalbán. En dos pollastres a l’ast vam tindre prou per a tots.  Recordo que, durant el recital, ple de gom a gom, me vai posar molt pesat demanant-li que toqués “Las arcillas” que ja fie temps que no tocave, i finalment la va tocar. Oh, témpora, oh mores!

http://www.youtube.com/watch?v=TRQLcSwQWuI&feature=player_embedded#!

http://www.youtube.com/watch?v=6phH0gM-6f0&feature=player_embedded#!

Éxit de l’actuació del Grup Garbinada de Mequinensa a Saragossa

Lo grup mequinensà de teatre afeccionat “Garbinada” de Mequinensa va actuar ahir, dissabte, a la sala del Centre Cívic “Pedro laín Entralgo” de Saragossa, presentant l’obra “D’un temps, d’un poble”, basada en tres relats de l’escriptor d’aquest poble Jesús Moncada, premi d’honor de les Lletres Aragoneses el 2004. Les més de cent persones que van assistir a la representació van gaudir de la llengua brillant, viva i emriquidora de l’autor de Camí de Sirga i d’una representació brillant, efectista, plena de sinceritat, autenticitat i humor per part del grup Garbinada.

Presentació Erial Edicions i Revista Crisis

imatge de la roda de premsa de Erial Edicions

Un nou projecte editorial

Ahir dilluns, 21 de maig, es va presentar a la sala de l’Àmbit Cultural de “El Corte Inglés” del passeig de la independència de Saragossa, l’associació cultural “Erial Edicions” i el seu òrgan d’expressió, la revista “Crisis”.

Erial és un projecte literari, periodístic, editorial i cultural, engegat per un grup d’amics estudiants de Filologia Romànica i recoltzat per un grup de unes quinze o vint persones, els socis fundadors, il·lusionats, en aquests dificils temps, per posar en marxa un projecte cultural d’ampli i llarg recorregut que dóne a conèixer una nova forma de mirar i concebir la cultura crítica.

A l’acte, al que van assistir prop d’un centenar de persones que van omplir de gom a gom la sala d’actes, van intervindre: Antonio Manuel Melendo, Isabel Rosado, Fernando Morlanes, Eugenio Mateos i Juan Domíguez Lasierra.

COMUNICAT DEL CONSELL SUPERIOR DE LES LLENGÚES D’ARAGÓ

El CONSELL SUPERIOR DE LES LLENGÜES D’ARAGÓ “concebut com un òrgan consultiu d’especial importància per al desenvolupament de la política lingüística de la Comunitat Autònoma”, creat i regulat per la vigent Llei de Llengües, adscrit actualment al Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport i no obstant “dotat d’autonomia orgànica i funcional per tal de garantir la seva objectivitat i independència”, en sessió celebrada a Saragossa el passat dia 10 de maig, un cop presentada i admesa pel Ple la dimissió del president i de la Vicepresidenta del mateix, fent ús col · lectiu de la competència i de la responsabilitat pública assumida, tant com d’l’autoritat moral que es reconeix als seus membres, després de considerar la situació i les circumstàncies, la perplexitat i el desconcert que s’ha creat amb la demora d’una promesa incomplerta i el no compliment de la llei vigent, necessita i vol fer la següent:

Un llibre de Mercè Biosca dóna a conèixer les caricatures de Jesús Moncada

Uno de los alicientes a la hora de adquirir un libro de Jesús Moncada (Mequinenza 1941-Barcelona (2005) eran sus dedicatorias. Sus amigos y los lectores más fieles esperaban, cuando encontraban al autor en una feria o en la presentación de un libro, que Jesús anduviera armado de su colección de pinturas de colores en el bolsillo interior de la chaqueta y con tiempo suficiente para dedicar el libro con uno de sus entrañables dibujos del mítico cocodrilo Nelson, emperador del Ebro, la “xuta” Casandra, personajes de sus narraciones,  “llaguters” como “l¡oncle Gòdia, Mallol Foncaldes,Carlota dse Torres u Honorat del Rom.

Uns poemes en castellà de Jesús Moncada

La revista Turia publica, al número que acaba d’aparèixer a meitat de març, un treball del professor i escriptor saragossà Javier Barreiro que rescata un desconegut poemari de joventut de l’escriptor Jesús Moncada, publicat en 1961. Es tracta d’un fullet desplegable que conté dos poemes breus, “Gaviota de l’agonía” i “Gaviota del amigo”; dues narracions dialogades en prosa poètica, “Emboscada” i “Lilas”, i deu composicions curtes emmarcades sota el títol general de “Poemas”. Els textos moncadians van acompanyats d’una breu presentació sense firma que defineix al futur autor de “Camí de Sirga” com “un jove escriptor de Mequinensa” i d’uns dibuixos fets pel mateix Moncada.

Nou llibre sobre els dibuixos de Moncada

Portada Moncada copia L’editorial saragossana PRAMES ha publicat un llibre que recull una part representativa de l’obra gràfica de l’autor de Camí de sirga. El llibre es diu: Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis. tinta i oli. En ell es reprodueixen dibuixos gravats, olis i aquarel·les que el pintor i escriptor mequinensà (Mequinensa, 1941- Barcelona, 2005)  va fer des de 1960 fins 1980. El llibre, publicat en format bilingüe castellà i català en una edició molt acurada de PRAMES, amb comentaris del crític d’art Pedro Pablo Azpeitia, està estructurat en tres parts: “Quaderns negres”, “Quaderns grisos” i “Quaderns eclèctics.  Consta de 152 pàgines i costa 35 euros.    Allá podem veure els seus dibuixos a llàpis de joventut , alguns d’ells tenebrosos i esgarrifosos; també hi ha treballs d’estudi, més acadèmics, i per últim, aquellls que més van amotllar el seu estil propi, amb clares infuències dalinianes i picassianes.