Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa.

Fallece Magda Godia, alcaldesa de Mequinenza por el PSOE - El Periódico de  Aragón

Aquest dissabte matí  ens ha colpit la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003. moria  a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els  inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març  d’ enguany , ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que sempre ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat  a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

Va fer la carrera de Magisteri a Saragossa i exercí de mestra en el Col·legi Santa Agatòclia del seu poble entre 1978 i 1992. Des de 1991 ocupava ja càrrec de regidora a l’Ajuntament de Mequinensa exercint diferents responsabilitats relacionades amb la Cultura i en 2003 va ser elegida Alcaldessa. Ha estat membre del Consell Comarcal de la Comarca del Baix Cinca entre 2007 i 2014, ocupant les presidències de la Comissió d’Hisenda, Desenvolupament,Règim intern i Especial de Comptes, i va ser diputada provincial per Saragossa de 2013 a 2015.

Defensora activa de la dignificació i promoció de les llengües pròpies i en concret del català d’Aragó i de la figura de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada, va allotjar molts esdeveniments  dirigits a promocionar  la figura i estudiar l’obra de l’autor mequinensà, al qual  va dedicar una ala  del Museu d’Història de la Vila que va impulsar. També donà suport a  diferents activitats científiques a l’entorn del  Català i ens acollí en  les dependències del Museu en una de les darreres reunions del Consell de Redacció de Temps de Franja.  

Va formar part, durant la passada legislatura, del gabinet tècnic i assessor de la conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó. A més cal destacar la seva llarga trajectòria en el camp de l’associacionisme cultural de la localitat, com a fundadora  i membre actiu de l’Associació “La Dóna” i del Grup de Recerca “Coses del *Poble”. Va posar en marxa el Grup de Teatre “Garbinada” i el taller de lectura de textos literaris “La Dóna”, que coordinava.

Durant el seu mandat com a alcaldessa de Mequinensa cal destacar també la lluita en defensa de la mineria i per la restitució del Camp Municipal de Regates amb l’eliminació de fangs  provinents del desaiguat del pantà  de  Barasona, la creació dels nous regadius i la posada en marxa de projectes com ”L’Espai jove”, el centre d’oci alternatiu juvenil pioner en el Baix Cinca, els Museus de Mequinensa i l’alberg “ Camí de Sirga”, la futura Residència de Persones Grans i Centre de Dia, el Centre d’Estudis Jesús Moncada o la declaració de Festa d’Interès Turístic d’Aragó de les Festes de Sant Blai i Santa Àgueda.

L’Ajuntament de Mequinensa ha decretat tres dies de dol oficial i la suspensió de tots els actes. La missa funeral es celebrarà, probablement demà diumenge, a l’Església de  l’Assumpció. Tota la Corporació Municipal  va mostrar  “el seu profund pesar per la pèrdua i ha destacat la seva dedicació durant més de tres dècades al servei dels seus veïns”, i la Direcció General de Política Lingüística, des del seu web “Llengües d’Aragó” dedicà un record a Magda Gòdia “gran dinamitzadora cultural, defensora de la seua llengua catalana i impulsora, des del seu poble, del reconeixement de l’obra i la figura de Jesús Moncada”.

Magda Gòdia estava casada amb el mequinensà José Algueró, era mare de dos fills, Álvaro i Clara, i tenia dues nétes.  Son germà gran, Miguel Gòdia, també militant del PSA-PSOE,  va ser governador civil d’Osca i president de la CHE.

La Universitat de Saragossa proposa la lectura d’autors de l’Aragó catalanòfon

Artur Quintana, autor de la Vall de Balat

Amb el títol de “Cultura a casa: Deu propostes per acostar-se a la literatura aragonesa en català”, els professors Javier Giralt i María Teresa Moret, del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, especialitzats en Filologia Catalana, proposen deu referències per a començar a conèixer aquesta part de la cultura i les lletres d’aquest territori

En el Dia Mundial de la Diversitat Cultural aquesta selecció -que ve acompanyada per altres deu propostes sobre literatura en llengua aragonesa- pretén mostrar la pluralitat i la riquesa de la cultura literària a Aragó.

 La selecció d’aquests dos especialistes inclou obres d’escriptors oriünds de la zona catalanoparlant d’Aragó -de comarques com el Baix Cinca, el Matarranya o el Baix Aragó– que usen la seva llengua materna en novel·les, contes o poesies. Relats de Jesús Montcada, Mercè Ibarz, Carles Terès, Mario Sasot o Francesc Serés, i textos lírics d’escriptors com Desideri Lombarte o Hèctor Moret són alguns dels que formen part d’aquesta proposta.
“La menor activitat cultural i social presencial d’aquesta època de quarantena pot ser -expliquen aquests especialistes en Filologia Catalana- una ocasió per a acostar-nos a aquests autors i a les seves obres, i començar a conèixer una literatura escrita en català que enfonsa les seves arrels a Aragó”.

“L’àmplia i diversa producció literària d’aquesta Comunitat té la sort de comptar amb autors que escriuen les seves obres en català, donant a la seva llengua materna la dignitat cultural que es mereix” –diuen aquests dos filòlegs franjolins.

La selecció que han realitzat combina obres disponibles en Internet o que es poden comprar en formats digitals, amb altres publicades solament en paper, aprofitant que la flexibilització de la quarantena permet accedir ja, amb més facilitat, a serveis bibliotecaris o as els que ofereixen les llibreries.


Varietat de textos, estils i gèneres

El Premi de les Lletres Aragoneses i Premi Nacional de la Crítica Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) obre la proposta dels professors del campus públic aragonès, que citen entre les seves obres les novel·les Camí de sirga, en la qual narra cent anys de la vida de Mequinensa, abans de ser inundada pel pantà; Estremida memòria, centrada en el bandolerisme del segle XIX; i els relats del Cafè de la granota i Calaveres atònites. Totes elles compten amb edició digital i en paper.


Jesús Moncada


La poesia està representada per Ataüllar el món des del Molinar, una recopilació de textos del matarranyenc Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins, 1937–Barcelona, 1989), editats per l’Associació Cultural del Matarranya; i per Camp clos/Campo cerrado edició bilingüe de l’obra poètica completa d’ Hèctor Moret (Mequinenza, 1958) publicada per la Universitat de Saragossa. Part dels poemes de tots dos autors tenen versions musicades, per Turne&Sesé i per Antón Abad respectivament, en la pàgina web ‘Música de poetes’.

Entre els narradors seleccionats trobem a tres escriptors nascuts a la localitat baix cinquenya de Saidí. Es tracta de Mercè Ibarz i Màrio Sasot, tots dos periodistes i professors de la generació que va viure la Transició, i Francesc Serés, nascut en els anys 70. Els tres retornen, d’una forma o una altra, a la seva terra d’origen a través de les obres citades en aquesta proposta. Ibarz està representada en ella per les novel·les La terra retirada i La palmera de blat. Sasot, per l’autobiogràfica Espills trencats, per la qual va rebre en 2017 el Premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó. De Francesc Serés –que també va obtenir aquest guardó en 2001- s’inclou La pell de la frontera, publicada en 2013.

Mercè Ibarz
Francesc Serés


Una altra obra fronterera recomanada és Licantropía,  òpera prima de Carles Terès, un inquietant relat pel qual aquest escriptor i dissenyador gràfic –nascut a Barcelona, de pares aragonesos, i radicat entre el Baix Aragó i el Matarranya– va obtenir el Guillem Nicolau en 2011.

Javier Giralt i Teresa Moret també proposen la lectura d’altres títols que han obtingut aquest guardó, que estan accessibles en la pàgina web Llengües d’Aragó. En la seua secció Publicacions es poden trobar les obres de Merxe Llop, Susanna Barquín, Santiago Vidiella, Marta Momblant, Carles Sancho, Teresa Claramunt, Josep Galan, Juli Micolau, Josep Antoni Chauvell, Susana Antolí, Josep San Martín, José Miguel Gracia, Xavier Terrado, HèctorMoret i Desideri Lombarte.

La seva proposta inclou a més la que qualifiquen d’obra més personal d’Artur Quintana. Es tracta de la Vall de Balat, versió ampliada de les memòries aragoneses d’aquest filòleg nascut a Barcelona i resident a La Codonyera, estretament lligat a Aragó pels seus estudis sobre l’aragonès i el català que es parla a les seves comarques.

Per a completar aquesta aproximació a la cultura aragonesa en català, els professors de la Universitat de Saragossa proposen fer una incursió per la revista Temps de Franja, promoguda per les associacions de les comarques catalanoparlants d’Aragó; i conèixer el programa de Mari Zapater, “La llengua al ras”, emès a Ràdio Fraga, i centrat en el patrimoni lingüístic del català d’Aragó.


Aquesta proposta enllaça, en el Dia Mundial de la Diversitat Cultural i en l’àmbit d’Aragó, amb la selecció de deu recursos digitals per a acostar-se a la literatura en aragonès –la tercera llengua romanç reconeguda per la legislació d’aquesta Comunitat–, que ha elaborat José Ángel Sánchez Ibáñez, professor del Diploma en Filologia Aragonesa del Campus d’Osca i del Departament de Literatura de la Universitat de Saragossa, accessible en aquest enllaç.

La Franja, present a la mostra “Dicen que hay tierras al este”, del Palau de Sástago.

EXP ESTE 4

A l’esquerra, fotos del Centre Excursionista de Catalunya. A la dreta, detall del quadre de Viladrich “Boda en Fraga”-

FOTOS: Luis Correas

TEXT: Màrio Sasot

Els territoris, la gent i la cultura de la Franja com a referents de normalització de convivència fronterera, de lligams humans i familiars comuns i de pont entre dues cultures amb una llengua comuna estan presents de manera rellevant  al Palau de Sástago de Saragossa en  l’exposició “Dicen que hay tierras al este”. La mostra, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2018, repassa amb gran aparell documental, gràfic i artístic, les relacions històriques, econòmiques, comercials i culturals entre Aragó i Catalunya durant els segles XVIII al XX.

Continua llegint

Éxit de l’actuació del Grup Garbinada de Mequinensa a Saragossa

Lo grup mequinensà de teatre afeccionat “Garbinada” de Mequinensa va actuar ahir, dissabte, a la sala del Centre Cívic “Pedro laín Entralgo” de Saragossa, presentant l’obra “D’un temps, d’un poble”, basada en tres relats de l’escriptor d’aquest poble Jesús Moncada, premi d’honor de les Lletres Aragoneses el 2004. Les més de cent persones que van assistir a la representació van gaudir de la llengua brillant, viva i emriquidora de l’autor de Camí de Sirga i d’una representació brillant, efectista, plena de sinceritat, autenticitat i humor per part del grup Garbinada.