Uns poemes en castellà de Jesús Moncada

Image

La revista Turia publica, al número que acaba d’aparèixer a meitat de març, un treball del professor i escriptor saragossà Javier Barreiro que rescata un desconegut poemari de joventut de l’escriptor Jesús Moncada, publicat en 1961. Es tracta d’un fullet desplegable que conté dos poemes breus, “Gaviota de l’agonía” i “Gaviota del amigo”; dues narracions dialogades en prosa poètica, “Emboscada” i “Lilas”, i deu composicions curtes emmarcades sota el títol general de “Poemas”. Els textos moncadians van acompanyats d’una breu presentació sense firma que defineix al futur autor de “Camí de Sirga” com “un jove escriptor de Mequinensa” i d’uns dibuixos fets pel mateix Moncada.
Aquest opuscle apareix en una anomenada “Hoja  mural de poesia para el pueblo”, editada pel Ministeri d’Educació i Cultura, que continuava en aquells temps en mans de Falange. Era el número 2 de la col·lecció “País”, del qual es van tirar mil exemplars a la impremta saragossana Tallers Gràfics L’Editorial.
“Aquests fulls murals eren penjats a les façanes dels ajuntaments o en centres culturals i biblioteques de la província.” – explica l’investigador saragossà Javier Barreiro.
Barreiro va trobar aquest exemplar amb les poesies de Moncada per casualitat a la Fira del Llibre d’Ocasió de Saragossa de l’any passat.
Segons comenta en la seva anàlisi que apareix en Túria, titulat: “La prehistòria lírica de Jesús Moncada” el professor saragossà afirma que “els textos de Jesús mostren, llògicament, una poesia juvenil, profusa en malenconies, solituds i assonàncies però en els quals ja s’entreveu un ús estètic del llenguatge. El simbolisme de les imatges és moltes vegades evident i remet a altres poetes de la moderna tradició hispànica, com Juan Ramón Jiménez, Lorca, etc. “.
“Malgrat les seves ingenuïtats juvenils i el pes de la seva inadaptació a un lloc tan diferent a la seua Mequinensa natal com Saragossa, aquests poemes  contenen una gran puresa expressiva i són un element imprescindible per a conèixer la prehistòria poètica d’un dels més importants narradors aragonesos de l’últim mig segle “.

Un d’aquests textos lírics ara rescatats de l’oblit, “Emboscada”, diu així:

“El niño era un río sin peces. El viento / le traía -¿dónde las cortaba el viento?- / historias blancas y azules. / Y tenía rosas. Y pájaros. Y una plaza / silenciosa. Un cuento de marineros. Y un / arlequín de trapo. / Un día el niño tiró su arlequín de trapo / al lago. Y el viento suave gruñó historias / terribles. / El niño lloraba. / -¡Viento! ¡Ay, mi amigo el viento!. / Y a la plaza silenciosas llegaron los ecos / desconocidos de la muerte de las flores blancas”..

Jesús Moncada (Mequinensa 1941 – Barcelona, 2005) va venir a estudiar a Saragossa amb 12 anys d’edat. Allà va fer dos cursos del batxiller elemental al Col·legi de Santo Tomàs d’Aquino, propietat de la família Labordeta, i a continuació va realitzar la carrera de Magisteri. El 1958 torna a Mequinensa, on va exercir de mestre i professor de dibuix, i va retornar a la capital aragonesa en 1960. Per a fer el servei militar. Els poemes ara descoberts per Barreiro, editats el 1961, pertanyerien a aquesta segona etapa saragossana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s