¿Hacia dónde van las Humanidades? ¿Tienen futuro como elementos fragmentados en una sociedad dominada por los algoritmos y los chat gpts?
A estas y otras cuestiones tratará de dar respuesta el profesor Luis Beltrán Almería en la conferencia que impartirá el próximo miércoles 21 de junio en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza
TEXT I FOTOS: MARIO SASOT
Ahir dimarts, 15 de novembre, es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on es celebren els actes més importants de l’Alma Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’ Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.
En el seu discurs d’acceptació del càrrec, transmès de forma telemàtica per raons de salut, Ánchel Conte qualificà la creació d’aquesta institució com “un acte de justícia històrica envers una llengua maltractada i menyspreada durant segles com ha estat l’aragonès” i valorà la creació d’aquesta institució científica “com una mostra de compromís de les institucions aragoneses per defensar i lluitar per la dignificació de les llengües d’Aragó”. Al temps va voler agrair “a les gents que havien sabut mantenir la llengua pròpia, una llengua tan digna com la que més i que ha acabat sent una llengua de cultura amb la que es pot somniar i crear literatura.”
En el seu torn d’intervencions, Javier Giralt qualificà la jornada d’il·lusionant “perquè suposa la presentació oficial de l’Acadèmia a la societat aragonesa, a la qual volem servir” i afegí: “ L’A. A. L. naix amb el desig de ser acceptada pels aragonesos i totes les seues institucions socials i polítiques. La història de l’aragonès i el català és la història d’Aragó i ens enfrontem des de fa temps davant d’ una situació d’afebliment d’aquestes dues llengües, raó per la qual els acadèmics haurem de treballar dur per a revertir aquesta tendència.”
Giralt assenyalà que fins ara “l’aragonès i el català no han gaudit de la presència i la consideració social que mereixen i recordà el manament estatutari de que ningú sigui discriminat per raons de llengua, un objectiu que segons el president de l’A. A. L. “l’Acadèmia es compromet a portat a terme sense fisures.”
Bancada dels membres de l’Institut del Català
Quant l’organització del sistema de treball de l’Acadèmia, Giralt avançà que l’ Institut del Català ha creat cinc seccions: Gramàtica, Lexicografia, Sociolingüística, Onomàstica i Ensenyament i que hi havia el compromís per part de l’ Acadèmia de mantenir una relació fluida i estable amb altres institucions científiques de l’àmbit del català, com són l’ Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ Institut d’Estudis Baleàrics.
El professor Giralt va tindre també unes paraules d’agraïment als parlants de l’aragonès i el català “per haver mantingut la llengua viva fins ara ” i a les associacions en defensa de la llengua, a les quals encoratjà “a continuar treballant junts, de la mà, amb l’Acadèmia”.
El director d’aquesta institució va concloure el seu discurs amb la lectura del poema Quedarà la paraula , de Desideri Lombarte.
Finalment va parlar el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, el qual recordà que des de l’aprovació de la primera Llei de llengües l’any 2009 ençà “el camí ha estat llarg, llarguíssim;i difícil, dificilíssim” i qualificà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com “un instrument fràgil i valuós que cal cuidar entre tots”.
Tomás Bosque
L’acte oficial de presentació es va tancar amb la melodiosa i clara veu del músic i cantautor codonyerenc Tomàs Bosque interpretant Les belles paraules , de Desideri Lombarte i amb una breu i emotiva actuació del grup La Chaminera, amb cançons de bres, de festa i d’amor, cantades en les diferents parles dialectals de les comarques franjolines i alt aragoneses.
A l’acte assistiren més de dues-centes persones entre les quals hi havia alcaldes, diputats i altres polítics de les comarques bilingües, estudiosos i parlants de l’aragonès i el català, gents de les associacions culturals i un bon grapat de professors de l’Àrea de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa.
Entre les absències notables, cal destacar la del conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Felipe Faci, i la del rector de la Universitat, José Antonio Mayoral, el qual delegà la representació en la Vicerectora de Cultura i Projecció Social, Yolanda Polo.
En relació als mitjans de comunicació, la premsa local saragossana, tant l’ Heraldo com El Periódico, avui no han publicar una línia sobre l’esdeveniment. El mateix ha succeït aquest matí amb les ràdios ì televisions autonòmiques i locals, públiques i privades. Tan sol al noticiari d’Aragon TV d’ ahir nit van parlar del tema.
Així serà molt difícil assolir els objectius que propugna el professor Javier Giralt: que l’Acadèmia sigui ampliament coneguda i acceptada per la societat aragonesa.
La Chaminera
Los acadèmics de l’Institut del Català, a la sortida de l’acte
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano, Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.
El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.
Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.
Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.
Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” . La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.
Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.
Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”
Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín
El passat dissabte 17 de febrer es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.
Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.
El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments globals de bones pràctiques lingüístiques, amb una interessant bibliografia – webgrafia i un annex que recopila la normativa legal i jurisprudència existent relacionada amb les llengües pròpies d’Aragó.
El primer capítol pretén ser una mena de carta de situació sobre la realitat present de l’aragonès i el català en aquesta Comunitat Autònoma i els seus antecedents històrics.
A continuació es fa una extensa anàlisi sobre l’actual legislació sobre les llengües, tant a les institucions europees i espanyoles com a la comunitat aragonesa i es proposa una normativa que millori l’ús i protecció legal de l’aragonès i el català. Hi ha un altre capítol dedicat a la situació de les llengües pròpies a l’Ensenyament i un altre sobre l’ús d’aquestes llengües als mitjans de comunicació aragonesos, on hi van participar destacats periodistes de la regió vinculats a les comarques bilingües i a aquestes llengües.
En un antre capítol es fa una acurada i crítica anàlisi de l’ús de català i aragonès en el si de les institucions aragoneses, un ús -es podria avançar- que decreix a mida que les institucions tenen un rang més alt i centralitzat (Corts, DGA, tret del Justícia d’Aragó) i creix (ma non troppo) en el de les entitats locals i comarcals.
En gairebé tots els capítols temàtics es manté una estructura similar: s’analitza l’estat de la qüestió, es fa un repàs a la normativa legal existent, seguit d’ una anàlisi DAFO de debilitats/fortaleses i d’amenaces/oportunitats de l’aspecte que s’investiga. Finalment es relata en positiu les bones pràctiques existents en la temàtica que es tracta i es proposen conclusions i suggeriments de noves pràctiques que millorin la situació.
Tots els responsables del dossier van coincidir en la necessitat d’implementar aquest treball amb “una gran campanya institucional” en favor de la normalització lingüística que estableixi vincles (com la signatura de protocols de col·laboració que ja s’han iniciat des de la DGPL) amb la societat civil, així com augmentar el desenvolupament de les TIC en aquest àmbit.
Membres del jurat. D’esquerra a dreta: Pietro Cucalón, Nacho López, Maite Pérez, Maite Moret i Margarita Celma
El Seminari Autonomic de professors/es de Llengua Catalana ha estat elegit per unanimitat Premi Desideri Lombarte 2017 per “la seva inestimable contribució a la normalització de la llengua catalana a Aragó i la seva influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística”. Des de 1984, els professors que han desenvolupat la tasca de l’ensenyament d’aquesta matèria s’han reunit per coordinar els criteris pedagògics dels docents aragonesos de l’àrea de llengua catalana, han confeccionat materials i recursos adaptats a les necessitats i a la realitat lingüística aragonesa. El Seminari abasta a tot el professorat de llengua catalana de totes les etapes educatives i de tot el territori aragonès catalanoparlant, des dels seus inicis als anys vuitanta fins a l’actualitat, contribuint a formar pedagògicament el professorat de l’àrea de llengua catalana i col·laborant en la dinamització cultural d’aquest idioma entre l’alumnat.
El Premi Desideri Lombarte reconeix una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposen un destacat benefici per al català d’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constituixque un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa. El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat amb motiu del Dia Europeu de les Llengües. El jurat ha estat format per la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; Margarita Celma Tafalla, mestra i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Maria Teresa Moret, professora de la Universitat de Saragossa i de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís; així com Josep Antoni Chauvell, escriptor i president de la Comarca de la Llitera. El secretari ha estat Pedro Julián Cucalón.
Farem el repertori clàssic, “Poesia de la Franja”, una recopilació de poemes d’autors de la zona com Desideri Lombarte, Hèctor Moret, Marià López, Juli Micolau, Teresa Jassà, Anton Abad, Josep Galan, Josep San Martín, etc. amb músiques variades i una mica embogides, pressumptament d’autors consagrats com Tomàs de Celano, Joan Sebastian Bach, Luís Llach, jotes populars, Anton Abad, Chick Korea, etc. La sessió és oberta a tothom, no només per als alumnes de Català de l’Escola d’Idiomes.
Fotos: Tallers “Exposició de Màgia” i Projecte “Càmara, acció” del grup Arnolfini. (Projecte Moncada anys 2002-2011)
El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès continua amb la seua línia de recuperació de programes que ajuden a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó amb la reaparició a les escoles de la Franja, després de cinc anys desaparegut, del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada.
Aquest any 2017, més de 60 centres dels territoris bilingües i fronterers a questes zones podran gaudir d’activitats paral·leles a les classes d’aragonès i català que s’imparteixen en alguns centres de la comunitat. Per a això ha augmentat la dotació del programa d’aragonès Luzía Dueso i s’ha recuperat enguany el projecte Jesús Moncada d’activitat s en català que es va eliminar durant la passada legislatura del govern PP-PAR.
FOTO: JULIO GARCÍA
El pasado 3 de noviembre se inició en la sala de la biblioteca de nuestro Instituto el nuevo ciclo de “Andalán en abierto”, un conjunto de actividades socioculturales abiertas al público que organiza la Asociación de Amigos deL IES “Andalán”, de Zaragoza.
Y se abrió con una invitada de lujo: la periodista e investigadora cultural Mercedes Penacho, alumna del centro de los primeros años, que nos habló, en una interesantísima charla, del “Arte aragonés emigrado en el lujo del coleccionismo americano. Del expolio de arte y magnates”, título homónimo de un libro publicado por esta autora y Luis Miguel Ortego en PRAMES en 2013.
El proper diumenge, 11 de septembre, els veterans activistes i probats intel·lectuals franjolins Josep Bada i Artur Quintana rebran de mans del govern d’Aragó el premi Desideri Lombarte a la trajectòria en defensa la llengua catalana parlada a l’Aragó.
El premi, que no té dotació econòmica, es lliurarà a la vila natal del poeta que li dóna el nom, Pena-roja de Tastavins.
Els actes d’homenatge als premiats tindran lloc a partir de les 6 de la tarda i començaran amb un recital poètic-literari sobre textos de Desideri Lombarte. A continuació es farà l’acte de lliurament dels guardons a als dos premiats ex-aequo i sobre les 20,00 hores conclourà la sessió.
Cal recordar que el passat mes de juliol, un jurat format per la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, l’alcaldessa de Mequinensa, Magdalena Godía, el professor de la Universitat de Saragossa, Javier Guiralt,l’expresident de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), Ramón Mur, i la funcionària del departament d’Educació, Carmen Alcover, van decidir concedir el guardó ex aequo a Bada i Quintana.
Aquest Premi, creat en 2015 pel govern aragonès del PSOE-CHA, pretén “reconèixer el treball continuat o d’especial importància en qualsevol àmbit, amb especial consideració en les activitats de dignificació, difusió, recerca, ensenyament o expressió literària que constitueixen un benefici per al català a l’Aragó”.
Josep Bada, natural de Favara del Matarranya va ser Conseller de Cultura del Govern socialista presidit per Santiago Marraco i des del seu càrrec auspicià les classes de català voluntàries als col·legis i Instituts de la Franja i obrí la línia d’edicions de llibres en català com la col·lecció “Pa de Casa” i els premis a la creació en aquesta llengia “Guillem Nicolau”.
Artur Quintana, president de la coordinadora d’associacions Iniciativa Cultural de la Franja s’ha destacat des de fa més de mig segle per la defensa llengua i la cultura catalanes a la Franja d’Aragó, amb treballs com la seua tesi doctoral sonre “El català de la Codonyera” o la coordinació del dos grans compendis sobre literatura popular a la Franja, “Bllat Colrat” i “Lo Molinar”.
Javier García Domínguez mantuvo su espíritu rebelde y luchador en favor de una escuela Escuela Pública, integradora y de calidad hasta el mismo momento de su muerte acaecida abruptamente el pasado 18 de noviembre, a tan solo dos años después de su jubilación como maestro.
Víctima de un cáncer detectado hacía menos de un mes, su desaparición ha causado una profunda conmoción en el conjunto de los sectores progresistas de la enseñanza aragonesa. Continua llegint
Mas de Bringuè 