Després de dotze anys de sequera naix una nova col·lecció de llibres de creació en llengua catalana a l’Aragó de mans de l’editora privada Gara d’Edizions, “Entre 2 aigües” dirigida per Chusé Aragüés. Es tracta de Contes compromesos, un recull de relats de Marc Cornell, íntim alter egod Hèctor Moret, que al llarg d’una intensa i fructífera vida com a filòleg, caçador de paraules i amant de calcigar els indrets franjolins i altres terres frontereres, s’ha vist “compromès” a escriure per a diverses revistes i institucions d’eixes zones.
En les nou narracions que conté el llibre, podem recórrer mentalment, i quasi visualment, les terres i viles de l’Isàvena, l’Alt i Mitjà, com Espés, Calbera, Ovarra, Catrossit, Rallui, Torlarribera i d’altres llogarets del Pallars i la Ribagorça catalana.
També podem rellegir mites ancestrals d’aqueras montañas, com el Toni Butoni, el compte Arnau, les llegendes de Sant Jordi, el Senyor d’Espés, en Pairot, n’Alonzo, les encantàries, al temps que ret sentit homenatge a escriptors que han conreat aquest art de recopilar i revisar llegendes com el pallarès Pep Coll o el barceloní Joan Perucho.
També hi ha algun relat de temàtica més actual com el de “Barcelona no és Barçalona (…) o Pandicosa no és Panticosa (…), on l’autor s’endinsa en terrenys polèmics soci -futbolístics i metalingüístics.
I enmig d’aquesta ziga-zaga d’emocions mítiques, nostàlgies investigadores i recorreguts per paisatges i personatges, brollen sense atur paraules quasi oblidades del nostre acerb, com cadolla, aljub, alifara, fardatxo (del qual Cornell/Moret trasllada una història seua del vers a la prosa),estaltzí, sadurija i altres, recollides en el pròleg pel mestre Artur Quintana.
L’editor, José Aragüés, ens comenta que la col·lecció està oberta a originals en llengua catalana “sense posar límits geogràfics” i que per la seua publicació només es valorarà la qualitat i l’ interès de l’obra”.
Les editorials aragoneses GP Edicions i Gara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català, compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.
D’aquesta manera, els personatges de la mítica novel·la del desaparegut escriptor mequinensà, com Carlota de Torres, Carmela, Honorat del Rom o el vell Nelson cobraran vida i imatge pròpia de la mà d’aquest artista gràfic format a l’Escola d’Art de Barcelona i que al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seua parella precisament a Mequinensa, on es va introduir en el món literari i el marc geogràfic i històric que descriu aquesta novel·la.
L’adaptació, que s’editarà en blanc i negre, està en una fase avançada de dibuix i durant el mes de febrer Morote començarà l’entintat.
La traducció del text de Morote al català estarà a càrrec del assagista, crític literari i traductor mequinensà Esteve Betrià, i la versió en aragonès la realitzarà l’escriptor, traductor i editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés.
L’edició està coordinada i signada conjuntament per les tres entitats editores en règim de coedició mitjançant una UTE, tot i que cadascuna de les versions idiomàtiques anirà en llibres separats. De l’edició castellana prendrà especial cura GP Edicions, dirigida per Daniel Viñuales; de l’aragonesa es responsabilitzarà en Chusé Aragüés, de Gara, i de la catalana s’en farà càrrec Trilita, dirigida per Albert Mestre.
El còmic tindrà unes cent seixanta pàgines. L’edició original de l’obra comptava amb 346.
“Cal esmentar l’esforç de síntesi i de pedagogia de l’autor del còmic, que ha seguit amb text i imatges el fil principal de la història, tot respectant la divisió en quatre parts i un epíleg tal com la va construir Moncada.”- explicà Chusé Aragüés.
La gran epopeia de la Literatura de la Franja
Camí de Sirga continua sent, trenta-tres anys després de la seva primera edició, una de les grans novel·les de la literatura en llengua catalana, traduïda a tretze idiomes, i un dels més preclars, sentits i humans dibuixos de la decadència del món rural enfront de l’embranzida de la modernitat. El seu autor, Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), va construir un ric i esplèndid entramat de personatges i relacions ambientades en l’antiga vila de Mequinensa, nucli miner i d’un intens trànsit fluvial, condemnada a desaparèixer sota les aigües del pantà, i que serveix de metàfora sobre bona part del nostre territori més de tres dècades després. Actualment, Roberto Morote resideix a Andorra, la seua localitat natal, on desenvolupa el seu treball de dissenyador gràfic confeccionant portades i dissenys per al Centre d’Estudis d’Andorra i realitzant diversos encàrrecs locals. A la primavera de 2019 li va arribar, per part d’alguns coneixedors i amants de l’obra de Moncada la proposta d’adaptar Camí de sirga al còmic, en el marc de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona. Casualment, sol uns mesos més tard, al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seva parella a Mequinensa, la vila natal i literària de Moncada. Llavors va veure que no podia sortejar el destí i havia de fer la feina compromesa.
“Em va venir molt bé trepitjar el terreny i no sols per qüestions tècniques, per veure els espais reals, l’amplària del riu o la disposició dels edificis, sinó sobretot perquè vaig poder parlar amb molta gent gran del poble i ensumar el flaire emocional de la història.
“El treball d’adaptació ha consistit a anar eliminant, llevant i polint. Ha calgut descartar escenes senceres i molts personatges i anar al nucli mateix de la novel·la”.
Una de les qualitats essencials de la novel·la que Morote ha volgut salvar en la seua adaptació al còmic ha estat “la sensibilitat de Moncada amb els personatges. Tots són humans i tots tenen grans motius per a actuar tal com ho fan. A tots els personatges de la novel·la acabes coneixent-los molt bé, i amb els ambients succeeix igual. Amb un sol paràgraf és capaç de situar-te una escena sencera, per això crec que literàriament l’obra és genial”. Un altre dels elements importants als quals Morote vol ser absolutament fidel és el sentit de l’humor. “La novel·la és molt divertida. Moncada tracta els temes, alguns d’ells molt crus, amb un punt de vista on sempre és present l’humor”.
Camí de sirga serà l’òpera prima de Roberto Morote com a autor de còmic. Les previsions inicials dels editors són fer una tirada d’un miler d’exemplars en català, 300 en aragonès i 600 en castellà.
“Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX” del llicenciat en Història mequinensà Jaume Arbiol Agné, va ser triat pel Jurat com a guanyador entre les quatre propostes presentades, de l’edició de 2020 del Premi de Recerca Jesús Moncada que organitza l’Ajuntament d’aquesta vila En el transcurs de l’acte, que degut a la pandèmia va ser retransmès pel canal local de televisió i a través de xarxes socials, Antonio Sanjuan, alcalde en funcions, va agrair “el difícil treball” del Jurat i va felicitar els autors dels quatre treballs, amb esment especial al premiat.
Dario Vidallet, regidor de cultura i president del Jurat en substitució de Magda Godia que es recuperava d’una intervenció quirúrgica, explicà que Jesús Moncada posar Mequinensa al mapa de la literatura i la llengua en català ” i va lamentar que la crisi sanitària hagués retardat la commemoració del cinquantè aniversari del trasllat del “Poble Vell” a l’actual nucli urbà per a la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa. Andreu Coso, en nom del Jurat format per Chusé Aragüés, Carme Alcover i Ramón Sistac, va destacar del treball premiat “la seva aportació a l’estudi i recerca de la història de Mequinensa, recollint nous continguts a una època del segle XIX que Jesús Moncada recrea àmpliament en la seva bibliografia”. El guanyador, Jaume Arbiol, que també va intervenir per videoconferència a l’acte, va agrair la concessió del Premi, i va explicar que la idea del treball va néixer en 1999 mentre estudiava segon curs de carrera a la Universitat de Lleida, en concret en l’assignatura d’Història Contemporània d’Espanya. “Ens vam adonar de les dificultats que va viure la nostra zona en el segle XIX, una època apassionant”. El treball s’inicia en 1808 amb la construcció de l’església de la localitat en l’antic nucli urbà, el “Poble Vell”, i amb l’arribada de les tropes franceses a la zona. Després recorre episodis com l’arribada de la pesta groga, amb nombrosos afectats en la localitat, les cruentes guerres carlistes o els problemes amb la justícia d’alguns mequinensans en la segona meitat del segle, fets aquests últims reflectits també en la novel·la de Jesús Moncada “Estremida memòria”. El III Premi de Recerca Jesús Montcada té una dotació econòmica de 3.000 euros i es va crear per a “impulsar el prestigi de la cultura i la història com a eines de recerca, desenvolupament i innovació a partir del treball interdisciplinari, amb la creença que tota societat que vol avançar ha de mirar al seu passat, prendre consciència del seu present i projectar- se cap al futur, així com per a situar a Mequinensa com a epicentre cultural de referència”.
El passat dimecres es va presentar a la Biblioteca de Mequinensa l’obra de Màrio Sasot “Espills Trencats”, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura Aragonesa en Llengua Catalana, amb una gran participació i acollida de públic, una seixantena de persones que ompliren la sala de la biblioteca de la Casa de la Cultura, recentment remodelada.
Desde la taula de presentació, l’alcaldesa de la vila amfitriona, Magda Gòdia, recordà els múltiples vincles culturals i personals que uneixen l’autor saidinenc amb Mequinensa, a través de les seues facetes com a corresponsal de La Vanguàrdia, militant frangenc i coordinador del projecte d’animació cultural a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.
El proper dimecres 7 de febrer es presenta a la Biblioteca de Mequinensa la novela autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017. Animeu-vos a vindre!
D’esquerra a dreta: Chusé Aragüés, Artur Quintana, Carlos Forcadell i Xavier Giralt.
A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre i va fer un documentat repàs dels treballs del Dr. Quintana, de com es van conèixer, de l’estructura de l’obra i dels seus valors filològics i lingüístics, en especial del seu vocabulari de la cultura popular de la Codonyera. El Dr. Quintana va fer esment de la seua arribada a la Codonyera, de les seues estades estivals i de la seua vinculació definitiva, de com era el “lloc” fa 50 anys, de la situació —abans i ara— de la llengua… . Ens va oferir multitud de frases fetes i curiositats de la Codonyera, farcides d’humor, però sempre amb una finalitat didàctica, i va agrair tant els editors com les institucions col·laboradors, Institución Fernando el Católico i Prensas Universitarias. L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tomàs va proposar als assistents contestar les endevinalles, els embarrussaments, etc., i cantà amb sensibilitat i mestria un munt de les cançons tradicionals i infantils que va fer cantar al públic, acabant amb la cançó tradicional “Roda la mola”, amb modificacions i arranjaments d’ell mateix. En la tornada participà tot el públic. Tot un èxit.
Després, un bon grapat d’assistents van anar a sopar al restaurant “Siendra”, de la plaça Espanya. No es podria trobar a Saragossa un nom amb resonàncies tan “mesquinianes” per a concloure una vesprada tan inoblidable. (Foto i text extrets del blog “Lo Finestró de Gracia”).
El proper dia 13 de febrer, a les 19:30 tindrà lloc la presentació del llibre “El català de la Codonyera” de l’Artur Quintana, a l’Aula de la Institución Fernando el Catòlico, entrada pel carrer 5 de marzo, núm. 8.
Lo llibre és un estudi revisat i divulgatori de la tesi que l’Artur va fer sobre aquest tema als anys seixanta. Ha estat editat per Gara Edizions amb el suport de la IFC.
Adjunt us remeteixo la invitació per a tots aquells que hi vulgueu assistir.
Portada Moncada copia L’editorial saragossana PRAMES ha publicat un llibre que recull una part representativa de l’obra gràfica de l’autor de Camí de sirga. El llibre es diu: Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis. tinta i oli. En ell es reprodueixen dibuixos gravats, olis i aquarel·les que el pintor i escriptor mequinensà (Mequinensa, 1941- Barcelona, 2005) va fer des de 1960 fins 1980. El llibre, publicat en format bilingüe castellà i català en una edició molt acurada de PRAMES, amb comentaris del crític d’art Pedro Pablo Azpeitia, està estructurat en tres parts: “Quaderns negres”, “Quaderns grisos” i “Quaderns eclèctics. Consta de 152 pàgines i costa 35 euros. Allá podem veure els seus dibuixos a llàpis de joventut , alguns d’ells tenebrosos i esgarrifosos; també hi ha treballs d’estudi, més acadèmics, i per últim, aquellls que més van amotllar el seu estil propi, amb clares infuències dalinianes i picassianes.
Mas de Bringuè 