Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de llengües del Govern d’Aragó

 

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.

Eufemismes assassins

No anomenar una llengua o adornar-la amb un puial de paraules buides  demostra el desig íntim i inconscient de que desaparegue del mapa.

 La consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès, Dolors Serrat, acompanyada del director general de Patrimoni, Javier Callizo, va presentar el passat 18 de juny (es podia haver esperat al 18 de juliol, per deixar les coses més clares) l’esborrany de l’avantprojecte de la nova llei de llengües en el qual desapareixen els noms d’aragonès i català.  Una llei, que segons la consellera, natural de Ripoll i molt propera a l’Opus Dei, “no vol crear l’enfrontament ni la divisió, no vol ser impositiva i impedeix que organismes aliens a Aragó puguen normativitzar i regular les nostres llengües i modalitats lingüístiques”.

Com la definició científica de les llengües que es parlen a l’Aragó, pot crear enfrontament, segons la consellera, en l’articulat de la nova llei, que substituirà la que va ser aprovada a finals de l’anterior legislatura, les diferents modalitats de l’aragonès i el català passaran a anomenar-se “llengües aragoneses d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental” (sic).