El grup “Coses del Poble” ret tribut a l’Hèctor Moret

Foto: Màrio Sasot

La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà “Coses del poble” esdevingué, en la part final, un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.

 L’acte va tindre lloc a sala Goya del cinema de Mequinensa el passat diumenge 11 de desembre. Obrí la sessió Lourdes Ibarz, qui donà compte de les activitats desenvolupades pel grup d’investigació “Coses del poble” al llarg de l’any, emmarcades en el projecte “Cultura al carrer”.

Quant a l’altre projecte important d’aquesta associació, l’edició del quart número de la revista anual L’Angorfa, Ibarz comentà que estava dedicat a l’alcaldessa de la localitat, Magda Gòdia, traspassada enguany, “la dona més destacada que ha tingut la història de Mequinensa, sempre compromesa amb la cultura del poble”.

Seguidament, l’ historiador de la localitat, Jacinto Bonales, que exercí de mantenidor de l’acte, va fer un repàs dels continguts de la revista, que com cada edició recorren els diferents àmbits de la cultura local: l’etnografia, com és el cas de l’article de l’hongaresa Kristina Nemes (“Les cases que es buiden”) ; la música, amb un article d’Andreu Coso, sobre la biografia dels  músics mequinensans Santiago Oliver i Antonio Vallés; la natura, amb treballs de Juan Bernal i Alfons Maíllo; i un treball etnolingüístic envers el lèxic i les formes de vida del món de la navegació fluvial i la pesca tradicional a Mequinensa, a càrrec d’Hèctor Moret i Maite Moret.

No falten tampoc els habituals articles dedicats a la memòria de les coses passades, a l’art i a diferents esdeveniments històrics relacionats amb el poble i el seu entorn.

I quan (quasi) tothom donava per finalitzat l’acte, va arribar la sorpresa.

Lourdes Ibarz tornà a sortir a escena per a anunciar la celebració, allí mateix, d’un petit acte de reconeixement a l’Hèctor Moret “per l’enorme tasca d’investigació i  difusió de la cultura i la llengua del poble i en general, de tot l’Aragó catalanòfon.”

A continuació van pujar a l’escenari diferents personalitats de la cultura catalana i franjatina i amics del poeta i investigador homenatjat, els quals llegiren cadascú un poema de l’autor, que assegut al seu seient del pati de butaques no donava crèdit al que estava veient.

Participaren en la lectura l’Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, els professors de la Universitat de Saragossa i membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt i Maite Moret; els professors i membres de l’IEBC Carme Messeguer i Hugo Sorolla; Merche Llop, d’ASCUMA i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i Miquel Viladegut, coautor amb l’Hèctor del web “Espai Jesús Moncada”.

En nom de tots els participants, Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va dir unes paraules sobre l’Hèctor “un referent, no sol com a estudiós de la llengua i com a poeta, sinó com  autor d’unes investigacions imprescindibles en el camp de la toponímia i la literatura popular de la Franja que han aportat unes bases que  als que hem vingut darrere ens han permès continuar.”

 Giralt remarcà que “l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua “ha de fer visible el treball de persones com Moret” i que aquesta entitat “no podrà fer res sense el suport de les associacions que han treballat pel català de la Franja en les darreres dècades”.

Aquesta segona part de l’acte va estar amenitzada per l’actuació dels joves violinistes Àlex Prats i Juan Zalba, que van donar relleu a un homenatge merescut amb peces clàssiques de Bella Bartók i altres autors de  música contemporània.

La història de les petites coses

Presentació del llibre Objetos con historia, de Paquita Vilella

Presentació Objetos 1

Esteban Sarasa i Paquita Vilella

 

Després de la publicació del seu volum Cocina con historia,  Paquita Vilella (Mequinensa, 1950) ha continuat en la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva a través dels objectes, espais i relacions socials del passat més recent amb el llibre “Objetos con historia. La vida cotidiana en la antigua villa de Mequinenza”, que es va presentar el divendres 21 de juny a la llibreria “Portadores de sueños” de Saragossa.

Continua llegint

“Los besugos del café inundado” guanya el Premi “Luis Buñuel” del Públic

LOS%20BESUGOS

(Cartell de la pel·lícula)

Lo film curt de ficció “Los besugos del café inundado” , dirigit per Enric Novials Copons,   inspirat en el tema de  la desaparició d’un poble  per la construcció d’un pantà i rodat a Mequinensa, ha guanyat el Premi del Públic del I Concurs de Cortos de Ficción del  Festival de Cine Luis Buñuel.

Aquest Festival, organitzat per la Universitat de Saragossa  i el Centro “Luis Buñuel” de Calanda,  aplega més d’una trentena de curts, seleccionats per Javier Espada, director del centro Buñuel de Calanda, y el crític i cineasta Gonzalo Ferrer , que segons els seus criteris tenin alguna relació temàtica o estilística amb el cine  de Buñuel o el surrealisme

L’equip que va participar en la pel·lícula “Los besugos…” mostrà la seua satisfacció per la resposta i la reacció del públic davant d’aquesta obra  i afirmen que això els anima a seguir en la tasca de la creació de curts i  a assolir  nous reptes..

Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix)

Màrio Sasot (masdebringue.wordpress.com)

El 13 de juny de 2005 va morir, als 64 anys,  l’escriptor mequinensà , Jesús Moncada i Estruga, quan un inoportú càncer de pulmó (quan no ho és?) va acabar amb una impecable i densa trajectòria literària en el seu moment de major maduresa creativa . La malaltia va impedir a Jesús acabar la primera novel·la que l’autor de “Camí de sirga” situava a la seva ciutat d’adopció, Barcelona, després d’haver recreat, com molt pocs escriptors ho han aconseguit en la literatura universal, el paradís perdut de la infància (Mequinensa, en el seu cas) i la ciutat on va anar a estudiar i realitzar el servei militar, la Saragossa grisa, obscurantista i autoritària dels anys 50 a “La galeria de les estàtues”  En la seua pòstuma novel·la inacabada, Moncada evocava, a manera de thriller, els temps en què va treballar, només arribat a la ciutat comtal, com a corrector de proves a l’editorial Montaner i Simon, de la mà d’escriptors arribats de l’exili com Pere Calders o l’ historiador mequinensà Edmon Vallès, que el van animar a escriure.

Continua llegint