A la fi, i després de mesos i mesos de procel·losa navegació presentant els “Espills…” a diferents llogarets, pobles i ciutats de Saragossa, la Franja i Catalunya, el proper divendres arribarem al darrer port d’aquesta meravellosa travessia.
El 15 de juny, a les 19:30 h., al Centre d’Art Can Sisteré, de Santa Coloma de Gramenet, carrer Sant Carles s/n, presentarem la meua novel·la “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura en Català atorgat pel Govern d’Aragó.
Hi intervindrem l’Odei A. Etxearte, periodista i escriptora, Rodolfo del Hoyo, escriptor, i jo mateix.
Organitzen l’acte l’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, Fòrum Grama i Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet.
Odei A- Etxearte Rodolfo del Hoyo
Com diu en les seues notes l’amic Rodolfo, company de militància i de redacció a la revista Grama, “Mario Sasot va viure a Santa Coloma des de 1974 a 1980. Va ser professor a l’Institut Puig Castellar els cursos 1978-79 i 1979-80. En aquells anys de residència a la ciutat del Besós va treballar com a redactor a la revista Grama i fou corresponsal de Santa Coloma al diari vespertí Tele-Exprés. Militant del Moviment Comunista de Catalunya, participà activament en la fundació de l’Assemblea Democràtica de Santa Coloma, i en les activitats de l’Associació de Veïns del Barri de Centre i del Grup de Joves de “Can Mariner” .
Us expliquem una mica de què va aquesta novel·la autobiogràfica.
Andreu Correfons és un nen despert i inquiet, nascut i crescut entre dues llengües, entre dues famílies social i antropològicament diferents d’un mateix poble, entre dues visions d’Espanya i del seu últim conflicte civil. D’eixes dualitats naixerà un esperit rebel i contradictori, ingenu i generós.
Els records dispersos sobre els avantpassats, la seua infància, l’adolescència i joventut acaben reflectint un context social i històric més complex: el de l’Espanya rural dels anys 50; la migració del camp a la ciutat; la repressió policial i les lluites universitàries durant el franquisme i la transició; la sortida a l’estranger, on descobreix la llibertat; l’emigració laboral a Catalunya i de nou a Saragossa, la ciutat de l’etern retorn.
Els paisatges crepusculars de Saidí, el Baix Cinca, Canfranc, El Segrià o les Garrigues; els carrers i barriades de Hèlsinki; les presons, casernes i comissaries aragoneses; els costeruts turons que envolten Santa Coloma de Gramenet, conformen el canemàs on es teixeix la vida de l’Andreu, un fill natural de la transició.
Mas de Bringuè 