FOTO del Jurat, presidit per la consellera de Educació, Cultura y Esports de la DGA, Mayte Pérez i el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín: Magdalena Godía Ibarz, alcaldesa de Mequinenza, Javier Giralt Latorre, profesor de la Universidad de Saragossa, Ramón Mur Gimeno, expresident de l’ Associació Cultural del Matarranya, i Carmen Alcover Pinós, funcionària del Departament.
L’escriptor, teòleg i filòsof Jose Bada Panillo i el romanista i germanista Artur Quintana i Font han estat guardonats ex aequo amb el Primer Premi Desideri Lombarte “per la seva llarga trajectòria en la dignificació de la llengua catalana pròpia d’Aragó, des de la solidesa intel·lectual i el compromís social”. Segon afegeix el jurat: “la seva preocupació pels valors universals en la seva recerca de la veritat i rigor científic constitueixen un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”. El Departament d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Direcció General de Política Lingüística, va crear i convocar aquest premi en 201. L’acte oficial del lliurament tindrà lloc al santuari de “La Mare de Déu de la Font” a Pena-roja de Tastavins el proper 11 de setembre.
El Premi Desideri Lombarte pretén, segons fons de la Direcció General de Política Lingüística, ser un reconeixement a una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària i constitueixin un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.
Desideri Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per a il·lustrar les seves obres.
En breu es donarà a conèixer el o els premiats d’un premi similar per a persones destacades en la defensa de l’Aragonès.
Mas de Bringuè 