La mostra de Ferran II a l’Aljaferia: Història, cultura o propaganda?

Des del passat 10 de març fins al 7 de juny es pot veure, al palau de la Aljaferia de Saragossa l’exposició titulada ‘Ferran II d’Aragó, el rei que imaginà Espanya i l’obrí a Europa’, a la inauguració de qual assistiren els reis d’Espanya. Una mostra on sorprèn la combinació d’una magnífica disposició expositiva i  tècnica i una col·lecció de peces interessants (unes cent cinquanta, procedents de 78 institucions de vuit països europeus, inclòs el Vaticà), amb una parafernàlia i una verborrea indefectiblement imperial – catòlica per part dels seus responsables – venedors de l’exposició: la presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, la consellera de Cultura, Ensenyament i Esports, Dolors Serrat; la comissària de la mostra, Carmen Morte,  recolzades per altres col·legues historiadors afins al règim ´PP-PAR, com José Ángel Sesma.

Expressions com: “calia una mostra com aquesta per a desfer interpretacions malintencionades d’altres comunitats”- sense mirar a ningú en concret, per suposat- d’aquest últim historiador. O les paraules tan “poc exagerades i ben ponderades” de la comissària Morte sobre Ferran  el Catòlic: “ un rei fonamental en la gènesi d’Espanya, el Carlemany de l’època; un gran monarca universal”, s’han estat repetint els primers dies inaugurals de la mostra fins la nàusea.

Estem parlant, dons, d’una mostra hagiogràfica de la figura del rei Ferran, on l’aportació documental sobre els fets principals del seu llarg  regnat  son mínims, gairebé inexistents.  De la mateixa manera que, en la ficció televisiva de la TV1 ens  presentava un Ferran el Catòlic bastant a l’ombra de la Reina Isabel, on ella prenia la iniciativa, (una visió interessadament ‘feminista’ del regnat per tirar cap a Castella con artífex de l’Espanya única i uniforme) aquí es dóna una visió interessadament ‘masclista’ on l’home Ferran és el que pren totes les iniciatives victorioses.

La manca documental de fets com l’expulsió dels jueus la repressió als moriscs i als no catòlics de soca rel, es supleix amb luxosa iconografia. Destaquen en aquest sentit els cinc únics retrats que es conserven del rei nascut a Sos, entre ells el que pertany a la col·lecció de la reina d’Anglaterra, que també ha cedit el d’Isabel la Catòlica per a l’ocasió. És la primera vegada que tots dos quadres surten del palau de Windsor.
Els títols de cadascuna de les parts de la mostra són prou expressius: ‘La consciència d’un llinatge’, ‘El centre d’una gran constel·lació’, ‘Un món interior de contrastos’ i ‘El reconeixement de Ferran d’Aragó com a monarca universal’.
L’itinerari es traça a través de pintures, tapissos, escultures, orfebreria, joies, armes, documents… fins a arribar fins a una reproducció de la sala de l’Incendi del *Borgo, del Vaticà, on el Papa León X va atorgar a Fernando el Catòlic el reconeixement de rei universal en vida. “*Ferdinandus *Rex *Catholicus *Christiani *Imperii *Propagator”, resa la inscripció.
Altres detalls hagiogràfics que reforcen la imatge de Ferran II d’Aragó i primer de Catalunya com a “campió de la cristiandat” (és a dir: ferotge “matamoros”) és  l’espasa nassarita de Boabdil i la del Gran Capità. També recull l’exposició un reboster amb el lema “Tant Munta”, procedent de la Catedral de Toledo. I tota aquesta maquinària laudatòria monàrquica-espanyolista ha costat un milió i mig d’euros, trets, bona part  d’ells, d’un Departament com el de Cultura de la DGA, que no ha tingut un ral per a fer res més en tota aquesta legislatura.