Un dibuix del Saidí de 1937

Lo meu amic saidinès Virgili Ibarz m’ha fet arribar, escanejades, unes pàgines d’un llibre, “Josep Subirats, periple d’un artista (1936-1941)”, on conta les vicisituds d’aquest jove dibuixant i cartellista del PSUC en la seua època de lluitador i propagandista al front d’Aragó, així com el seu posterior pas per camps d’internament nazis i francesos i la seua tornada a una trista Barcelona de postguerra que tant be va reflexar en uns dramàtics dibuixos i daguerrotips.
Durant la seua etapa d’oficial al front republicà d’Aragó, durant la segona meitat de l’any 37 va romandre en dues llargues estades a Saidí, on va col·laborar en la organització d’una escola de guerra per a oficials i suboficials a l’edifici de les Escoles. Durant eixos mesos d’estància a Saidí va continuar amb la seua vocació de dibuixant i fruit d’eixa tasca és el dibuix de l’entrada del poble que apareix en aquest llibre biogràfic i que reroduïm en aquest post. Enfocat des d’un punt de la carretera de Tamarit (avui avinguda de Sant Antoni Abad), al fons es veu l’inici del carrer del Portal i uns llenços de la muralla que va sobreviure fins a la meitat dels anys 50. A l’esquerra, els edificis de la fusteria de Lluís del Pau i de la Germandat i que fou seu del primer cine de la localitat. I a la vorera d’aquests edificis un munt de gent que mostra l’animació i l’efervescència política d’aquells temps de guerra, pròxims a la presa d’aquesta zona per part de les tropes franquistes.
De tota aquesta història ens escriurà un sucós i rigoròs escrit Virgili Ibarz que sortirà publicat al Temps de Franja Digital del mes de febrer.