Les Jornades “Cinga Fòrum ” repassaren la situació del patrimoni religiós del Baix Cinca

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

FOTO: JULIO MORENO 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El passat dissabte, 19 de setembre, tingué lloc a la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga unes sessions d’informació i debat organitzades per l’ Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) que, sota el títol de “Retrobant el passat” tractaren de donar llum sobre l’etat dels bens artístics i culturals de la comarca.
Les jornades començaren amb la salutació del president de l’IEBC, Pep Labat, que superposà les imatges dels talibans trencant icones del seu passat amb les destruccions del patrimoni religiós durant la guerra civil espanyola per motius ideològics.
Lo primer ponent, Josep Martínez París, professor d’Història de l’IES Baix Cinca de Fraga, va fer una aproximació al patrimoni religiós de la zona a través de mapes de geolocalització que situaven el conjunt de jaciments d’objectes i edificis relacionats amb el culte en diferents etapes històriques, des del segle I fins al XIX d. C.
El material comprenia des de l’art relacionat amb les divinitats romanes i la transició al Cristianisme, “dels que Vila Fortunatus era un clar exemple” , l’art islàmic , “del que tan sol ens queda un dibuix d’un capitell d’una mesquita, la de Sta. Margarida, fet per Salarrullana el segle passat” i d’art jueu, “del qual no queda res”- informà Martínez.
L’ historiador local, natural de Miralsot, Quim Giral Satorres, parlà del “Patrimoni religiós immaterial de la comarca”, del que destacà els noms dels sants més freqüents als edificis sacres: Sta. Maria, San Miquel, Sant Salvador, etc. També va fer al•lusió a els confraries o fraternitats que sota l’advocació d’un sant preparaven les festes en el seu honor, “molt abundants a Fraga i alguns altres pobles”. Els ritus del culte, los goigs (poemes en honor dels sants), les relíquies, les rogatives per la pluja o els conjurs contra les turmentes, van ser uns dels elements immaterials desgranats per Giralt en la seua xerrada.
Després d’una celestial (i divina) degustació de productes típics d’església com el vi de missa, el pets de monja, gemmes de Sta. Teresa, ossos de sant, etc. durant un breu descans, es va passar al segon bloc de ponències que l’obrí el professor i historiador local Paco Tejero, amb el candent tema de la immatriculació de bens per part de l’Església Catòlica amb el cas del CEICU de Fraga com a rerefons. Després d’una didàctica exposició sobre terminis jurídics com la diferenciació entre els drets de propietat i possessió, donà un detallat repàs als diferents marcs legals que ha hi hagut a l’estat espanyol per a regularitzar i enregistrar les propietats de les ordres eclesiàstiques, “sempre sense necessitat de pagar a notaris i registradors, a diferència de la resta de la gent”, des de l’època de Primo de Rivera (1929), passant per la de Franco, el govern Aznar, etc., fins a la que està prevista aprovar-se a les Corts el 2016, on les entitats religioses no podran registrar bens sense un mínim suport legal.
Quant al CEICU, Tejero digué que “els historiadors han pogut demostrar que la propietat del CEICU és de l’Ajuntament i que el procés d’immatriculació portat a terme per l’Església està basat en falsedats, vaguetats i mentides”.
Tancà el cicle d’intervencions Montse Macià i Gou, ex- directora del Museu Diocesà de Lleida i actual presidenta de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs. Per a ella, gestionar la història –el tema de la seua xerrada- és gestionar els testimonis de la memòria històrica d’una comunitat i reflexionar sobre les raons perquè uns s’han conservat i altres han desaparegut”.
Per a Macià, els bens eclesiàstics de les parròquies de la Franja reclamats per Aragó són “els únics testimonis que ens queden de més de 800 anys d’història en comú dins l’antiga Diòcesi de Lleida, una història a la que no podem renunciar.”
Respecte a Aragó, digué que” ha anat tenint consciència patrimonial d’aquests bens a partir de la segregació i el posterior litigi entre les diòcesis. Abans els no coneixia ni els donava tant valor com a senyal d’identitat”.

A la tarda, prop d’ una trentena dels assistents al les jornades matutines ens vam adreçar a l’ermita de Xalamera, on el professor fragatí Quim Salleras ens va donar complit compte dels valors artístics d’aquesta joia del Romànic i de les circumstàncies històriques.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

FOTO: JULIO MORENO

Advertisements

One comment on “Les Jornades “Cinga Fòrum ” repassaren la situació del patrimoni religiós del Baix Cinca

  1. Retroenllaç: Mas de Bringuè | De Saidí al món | La Franja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s