Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero

“El col·lectiu d’artistes i intel·lectuals saragossà “+Cultura”, seguint la iniciativa d’entitats que treballen per l’aragonès i el català, com Rolde de Estudios Aragoneses  (REA), Consello d’a Fabla Aragonesa, i el president d’Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), Artur Quintana, han suscrit sengles manifestos en els quals  mostren el seu rebuig al Decret 22/2013, de 19 de febrero, del Govern d’de Aragó,  que regula els premis a la creació literaria y al sector del llibre a l’Aragó i proposen el seu boicot a participar-hi, tant enviant -hi originals al premi, com formant-hi part com a jurat.
El premi, titulat en aquesta edició amb el nom híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau “fon- segons les entitats denunciants- en  un mateix embolic infumable, un seguit de ‘lenguas y modalidades’ sense nom, que suposa avançar l’aplicació de la Llei de Llengües del PP-PAR, tot i que encara està en vigor l’actual, amagant l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, fonent-les en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. Un únic premi, una sola llengua i una sola acadèmia”.
La intenció d’aquesta convocatòria, segons les entitats esmentades, “és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, enbotint-la en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una  suposadament única llengua regional”.
Am tot això, el govern de coalició el PP-PAR “està començant a esborrar del mapa la realitat trilingüe d’Aragó en un procés al qual contribuiran els que es presenten al Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau”.

Presentat a Saragossa el Mapa Lingüístic d’Aragó

Presentació del Mapa a Fraga

 

El passat dimars 20 de novembre va tindre lloc, a una sala del restaurant Siendra, de Saragossa, la presentació pública del Mapa lingüístic d’Aragó, un petit llibre, que recull el llistat dels topònims, en la seua llengua autòctona, de les localitats incloses en les “zones d’ús predominant de l’aragonès i el català” segons la distribució territorial que figurava a l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001.

Nacho López Susín, president del “Rolde de Estudios Aragoneses”, entitat que organitzava l’acte i coordinador de l’elaboració del mapa, indicà que “aquest mapa ve a cobrir un buit vergonyós i a denunciar la passivitat del govern aragonès per no complir els compromisos de delimitació de les zones bilingües que prescriu la Llei de Llengües actualment vigent. Susín també assenyalà que  Javier Gallizo, “la mateixa persona que com a membre del PAR i responsable de Cultura de la DGA recolzà l’avantprojecte de 2001, que fins i tot contemplava la cooficialitat de l’aragonès i el català als territoris on es parlen,  és la que defensa i promou el text que es debatrà prompte a les Corts on parla de l’aragonès oriental”.

Màrio  Sasot, participant en la revisió de la toponímia dels pobles i municipis de l’àmbit lingüístic del català, al·ludí al pròleg elaborat per al mapa lingüístic a càrrec del Natxo Sorolla per a explicar que “de les 6000 llengües que es parlen avui al món, cada any desapareixen 25” i afegí que, tot i la importància i la gravetat de la crisi econòmica , és important lluitar perquè els drets humans atropellats amb total impunitat amb l’excusa de la crisi, com és el cas dels drets lingüístics dels parlants de  les llengües minoritzades a l’Aragó.

Per altra banda, el professor universitari i escriptor en aragonès Francho Nagore, encarregat de la revisió del llistat  de pobles de l’àmbit geogràfic de l’aragonès, parlà de la dificultat d’establir la denominació tradicional de determinats topònims, especialment de les àrees de transició o de contacte entre l’aragonès i el català, com és el cas de  determinats llocs de la conca del riu  Isàbena. També parlà d’alguns curiosos equívocs que, com a vegades passa amb alguns topònims catalans, han sofert molts nom de pobles en aragonès a l’hora de traduir-los en castellà degut a la ignorància que tenien els “traductors” (secretaris d’Ajuntaments, mapes de l’exèrcit, etc.) de la llengua autòctona que havia creat els topònims originals.

Una agradable sorpresa

Tant els ponents com els assistents que van omplir la sala habilitada per a l’ocasió pel bar restaurant “Siendra”, van quedar agradablement sorpresos per la decoració plurilingüe i  l’alta cultura aragonesa que desprenien les seues parets. El mateix nom del restaurant, que recull una paraula que podem trobar en diferents variants diftongades en  alguns pobles catalanoparlants de la zona del Mesquí i els seus voltants,cridava l’atenció, així com la denominació en aragonès d’algunes de les seues “tapes” i la retolació en eixa llengua dels prestatges de les eines de la cuina. Figures com Costa, Goya, Buñuel, Maria Moliner, etc., figuren dibuixats, en gran format, a la planta del restaurant. A més,  a la planta baixa on es troba el bar, hi ha una gran paret decorada amb un poema en aragonès, del filòleg chessà  Veremundo Méndez Coarasa.