La cara irònica de la memòria ( per Felip Berenguer)
Foto dels personatges que surten en el capítol “Una mona passada per aigua”
En el pròleg, l’autor parla de la memòria com “eix mirall que es passeja, lenta, però inexorablement, al llarg de les tortuositats del camí de la vida”, una metàfora que abans van fer servir autors com Stendhal per definir la novel·la realista . Però el mirall de la memòria, amb el pas del temps i el sotragueig dels atrotinats camins que recorre, es va caient a trossos i la tasca del memorialista és seleccionar, dels fragments conservats, els que més li interessen per a confeccionar la seua història .
Sasot (Saidí, Baix Cinca, Osca, 1951) no escorcolla, entre les golfes dels records de la infància, ancestres, adolescència, joventut, lo més èpic i transcendent, sinó l’espurna d’una anècdota xocant, sorprenent, estranya, paradoxal o reveladora.
Mas de Bringuè 