Els autors de “Fem Memòria Saidí” conclouen el seu projecte audiovisual

Els creadors del Projecte en el moment del lliurament del dossier a la secretària de l’IEBC

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat vanressaltarque es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, elsimpulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis viusestan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és image-1.png

Una de les persones entrevistades en aquest Projecte Audiovisual

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.”

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és la Franja, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Gran col·laboració ciutadana

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al Projecte  i hanparticipat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local.

Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble. “Fem memòria Saidí” també ha participat enaltres iniciatives afins com ara el treball col·lectiu de recopilació de lèxic local i tradicional “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin,“Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanyaper donar a conèixer els continguts delprojecte mitjançant diferents accions de difusió.Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic:fem.memoria@hotmail.com.

Restablecer la salud desde tu propia naturaleza

“Vivimos tan rápido, con el piloto automático puesto, que no nos damos cuenta de que los días pasan mientras vivimos la vida que otros han diseñado para nosotros”.

Esta frase, que aparece en la portada del libro “Los elementos”, de Ana García Santesteban y que tiene los ecos filosóficos de aquella otra que dio a conocer al mundo John Lennon de “La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes”, va a marcar el signo de las propuestas curativas y de conocimiento de uno mismo y del ser humano en general que propone su autora, diplomada en Gemología, Técnica en Farmacia y Parafarmacia, con estudios y prácticas en medicina tradicional china y acupuntura.

Para Ana García, los doce signos chinos están regidos por los cinco elementos que según esta cultura constituyen la esencia que conforma el universo: Madera, Fuego, Tierra, Metal y Agua. . Estos elementos, que marcan la personalidad de los individuos, se entrecruzan o combinan con los distintos emblemas zoomorfos que rigen el calendario chino y sus correspondientes en el horóscopo occidental,  cuyas cualidades simbólicas y rasgos distintivos guardan un paralelismo con los distintos caracteres  y rasgos distintivos y psicosomáticos de los humanos. Según la autora, el análisis y la observación de la relación cruzada o múltiple de todos estos aspectos nos ayudará  a calificar y clasificar estas cualidades distintivas y a entender la salud y la enfermedad de las personas mucho mejor para que ellas mismas puedan adecuar sus formas de vida y de curación a las que su cuerpo y su mente necesitan.

Los cinco elementos básicos mencionados anteriormente se relacionan entre sí según pautas de generación (unos proceden de otros: del agua se obtiene la madera, el metal contiene el agua, etc.) o de dominancia (unos elementos dominan a otros: el metal es dominado por el fuego, el fuego es dominado –extinguido- por el agua, etc.).

La autora, Ana García Santesteban, en su consulta.

Pese a lo complejo de las interrelaciones que se crean con la combinación de tantas variantes  que, según la técnica especialista García Santesteban  determinan la naturaleza humana, la estructura del libro es, sin embargo, sencilla. Tras describir los cinco elementos y los rasgos psíquicos (emociones, carácter, etc.) y psicosomáticos (afecciones e incidencias en determinadas vísceras o partes del cuerpo) que cada uno de ellos marca a las personas según su año de nacimiento,  se pasa a analizar los doce signos animales del zodíaco chino, con sus correspondencias con los signos occidentales. Dentro de cada uno de ellos se especifican las cualidades y personalidad de cada uno de los signos, según el período mensual que les corresponda y luego se combinan con el análisis de las características básicas de su elemento natural, según el año de nacimiento.

Tras este amplísimo apartado, que abarca de la página 33 a la 354, viene otro donde se establecen incidencias y grados de compatibilidad entre unos signos mensuales y otros, con un cuadro sinóptico donde se puntúan de 1 a 10 todas las variantes combinatorias entre los doce signos. Finalmente, en el capítulo titulado “Terapias desde el elemento” se esbozan diferentes consejos sobre estrategias a seguir en el ámbito social o relacional para las personas encuadradas en cada uno de los cinco elementos.

Según nos comenta Ana García, este libro pretende ser un instrumento de conocimiento para ayudar a las personas que quieren mejorar su bienestar integral y su relación con los demás. En el texto de la contraportada nos anima a que “contemplemos la posibilidad de mejorarnos en la medida de nuestra voluntad. Nuestro signo de nacimiento no es más que un determinante entre tantos otros. Cada uno de ellos tiene características sumamente positivas y negativas, que nos ayudan a conocernos mejor y a los demás, por consiguiente, a comprendernos.”

Jaume Arbiol guanya el premi de recerca Jesús Moncada

“Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX” del  llicenciat en Història mequinensà Jaume Arbiol Agné, va ser triat pel Jurat com a guanyador entre les quatre propostes presentades, de l’edició de 2020 del Premi de Recerca Jesús Moncada que organitza l’Ajuntament d’aquesta vila
En el transcurs de l’acte, que degut a la pandèmia va ser retransmès pel canal local de televisió i a través de xarxes socials, Antonio Sanjuan, alcalde en funcions, va agrair “el difícil treball” del Jurat i va felicitar els autors dels quatre treballs, amb esment especial al premiat.

Dario Vidallet, regidor de cultura i president del Jurat en substitució de Magda Godia que es recuperava d’una intervenció quirúrgica, explicà que Jesús Moncada posar  Mequinensa  al mapa de la literatura i la llengua en català ” i  va lamentar que la crisi sanitària hagués retardat la commemoració del cinquantè aniversari del trasllat del “Poble Vell” a l’actual nucli urbà per a la construcció dels embassaments de Riba-roja  i Mequinensa.
Andreu Coso, en nom del Jurat format per Chusé Aragüés, Carme Alcover i Ramón Sistac, va destacar del treball premiat “la seva aportació a l’estudi i recerca de la història de Mequinensa, recollint nous continguts a una època del segle XIX que Jesús Moncada recrea àmpliament en la seva bibliografia”.
El guanyador, Jaume Arbiol, que també va intervenir per videoconferència a l’acte, va agrair la concessió del Premi, i va explicar que la idea del treball va néixer en 1999 mentre estudiava segon curs de carrera a la Universitat de Lleida, en concret en l’assignatura d’Història Contemporània d’Espanya. “Ens vam adonar de les dificultats que va viure la nostra zona en el segle XIX, una època apassionant”. El treball s’inicia en 1808 amb la construcció de l’església de la localitat en l’antic nucli urbà, el “Poble Vell”, i amb l’arribada de les tropes franceses a la zona. Després recorre episodis com l’arribada de la pesta groga, amb nombrosos afectats en la localitat, les cruentes guerres carlistes o els problemes amb la justícia d’alguns  mequinensans  en la segona meitat del segle, fets aquests últims reflectits també en la novel·la de Jesús Moncada “Estremida memòria”.
El III Premi de Recerca Jesús Montcada té una dotació econòmica de 3.000 euros i es va crear per a “impulsar el prestigi de la cultura i la història com a eines de recerca, desenvolupament i innovació a partir del treball interdisciplinari, amb la creença que tota societat que vol avançar ha de mirar al seu passat, prendre consciència del seu present i projectar- se cap al futur, així com per a situar a Mequinensa com a epicentre cultural de referència”.

El govern d’Aragó signa vuit convenis per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials  CC OO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Aquesta iniciativa entra dins dels objectius d’aquestes entitats de promoció de la igualtat entre les persones, que inclou la igualtat en l’ús de les llengües pròpies. Les institucions firmants participaran en el programa “Agora x l’aragonès”, promogut pel Departament de Cultura i Educació i la seua Direcció General de Política Lingüística. Així mateix, es comprometen a incorporar l’aragonès i el català, en la mida que sigue possible, en aquelles campanyes i activitats que duguen a terme, així com la utilització de la representació gràfica de la llengua aragonesa d’ús institucional, el suport a la formació de treballadors i empresaris en les llengües pròpies d’Aragó, etc.

La Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja preveia en alguns dels seus articles la col·laboració amb altres administracions, així com amb entitats socials i culturals, “per a dur a terme els fins de dignificació, informació difusió promoció i coneixement de la realitat lingüística d’Aragó.”
“En aquesta línia,  en els últims anys, s’han signat una trentena de protocols de col·laboració amb entitats locals. El més recent va ser la signatura d’un compromís de treball conjunt amb gairebé seixanta col·lectius de tot el territori aragonès, amb motiu del dia Europeu de la Llengua Materna- explicà el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín.
Aquestes accions, que segueixen obertes a altres entitats que desitgen sumar- se, s’inscriuen també en el compliment d’objectiu de desenvolupament sostenible núm. 17 “Aliances per a aconseguir els objectius”, i forma part de la responsabilitat social corporativa d’aquestes entitats.

Enate y Atades presentan su vino solidario

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és image-3.png
Vino de la amistad con la etiqueta creada por Eva Armisén

Mario Sasot

 Esta mañana, ATADES, junto a la artista aragonesa Eva Armisén y ENATE ha presentado la IX Edición del Vino de la Amistad, cuyos beneficios se destinan a proyectos sociales del Centro Especial de Empleo Gardeniers, donde trabajan 70 personas. Desde hace nueve años, el Vino de la Amistad cuenta con la colaboración de la artista aragonesa Eva Armisén, quien cede los derechos de reproducción de la obra que ilustra la etiqueta de la botella. Este año, el cuadro elegido es el retrato de una niña que lleva por título “Nuevos caminos”. 

Respecto a la etiqueta de este año, la autora ha explicado que “intenta representar el derecho de todos a tener oportunidades de avanzar y encontrar nuestro lugar”.

El presidente de ATADES, Jesús Soto, ha agradecido a Bodegas ENATE y a Eva Armisén, en un año marcado por la pandemia, “el poder realizar esta acción conjunta para un fin solidario” aunque, en la presente edición, “por precaución, en el mes de septiembre, no hayamos podido realizar el acto simbólico de la vendimia en el que usuarios de la entidad viajaban a los campos de ENATE, en Salas Bajas, para conocer la bodega y vivir la experiencia dela vendimia”. “En este año tan atípico- continuó Soto- es más importante que nunca seguir contando con la solidaridad de todas las personas que, con el gesto de su compra, van a contribuir a proyectos de ATADES que dan respuesta a las necesidades de nuestros más de tres mil usuarios y sus familias”.

Las botellas del vino seleccionado en esta ocasión, un Tempranillo joven, “expresivo y versátil, con presencia de frutas rojas (moras, cerezas) junto a notas de caramelo de fresa y regaliz, y con unos pequeños porcentajes de Merlot y Cabernet Sauvignon para darle consistencia”- según explicó el enólogo de Enate Jesús Artajona, pueden adquirirse en las oficinas centrales de la Asociación, calle Octavio de Toledo, 2, y en el Espacio Garden, en calle Clara Campoamor, 25. “El precio es de 5 euros la botella, 15 euros el pack de 3 botellas y 28 euros la caja de 6 botellas. Además, se pueden adquirir botellas magnum a 10 euros la unidad y la caja magnum de 6, a 55 euros”- informó el gerente de Atades, Félix Arrizabalaga.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és image-2.png



Francesc Serés guanya el premi Proa de novel•la

Text i foto: MARIO SASOT

L’escriptor saidinès Francesc Serés ha guanyat el premi Proa en la seua segona edició, dotat amb 40.000 euros, per la novel·la  La casa de foc. L’any passat, el guanyador de la primera edició va ser el jove narrador Jordi Nopca.

Serés, autor d’obres prou conegudes i reconegudes com La pell de la frontera , La força de la gravetat, Contes russos, i De fems i marbres,la trilogia dedicada a la seua terra natal, ens transporta ara al món complex i terbolenc d’una família ubicada en un racó de la Catalunya profunda, ancestral i salvatge, concretament a la Garrotxa, comarca on l’autor ha viscut i treballat durant els últims anys.

Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació (la novel·la no estarà disponible a les llibreries fins a l’onze de novembre) La casa de foc conta la història d’un professor, que s’instal·la  el 2014 a la zona en plena crisi existencial i acaba compartint la vida amb una família, formada per un iaio, la seua filla i la seua neta, habitants de la masia Can Sol, veïna a la casa que ell habita.

Tot i que Serés remarca que “aquesta novel·la no és autoficció, no té res a veure amb mi, jo no sic cap professor nouvingut a la Garrotxa ni els personatges que ixen són reals”, confessa que amb aquesta extensa novel·la (més de 600 pàgines). ha volgut retre homenatge a les persones i a les històries que ha conegut durant la seva estada en aquesta  comarca.

Durant els sis anys que Serés ha trigat en publicar un nou llibre des de l’aparició, el 2014, de  La pell de la frontera, l’escriptor saidinenc ha desenvolupat diferents tasques de dinamització i promoció cultural. El 2016 va fundar la Residència Faber d’Olot per a creadors, que també dirigeix, i des del 2018 és també el director de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

La casa de foc havia estat presentada amb el títol provisional  de La llum de dins les  coses. El premi Proa té el propòsit “d’impulsar l’excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca editorial de Proa al llarg de les dècades”.
El jurat, enguany ha estat  format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.

Aragón Natural, un projecte innovador i trilingüe

Paisatge natural aragonès

Els centres educatius aragonesos comptaran el pròxim curs amb un nou projecte didàctic que impulsa la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, centrat en la flora i la fauna de la Comunitat. Aragó Natural és un projecte dirigit a la comunitat escolar que pretén oferir eines suficients perquè els docents puguen treballar en la classe o fora d’ella la fauna i la flora del territori aragonès. A aquesta iniciativa es pot accedir a través de la pàgina web  http://aragonnatural.lenguasdearagon.org/
i que es complementa amb una sèrie de fitxes descarregables en castellà, aragonès i català d’Aragó, així com tres cartells en gran format que seran distribuïts a tots els centres públics de la Comunitat.

Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Direcció General de Canvi Climàtic i Educació Ambiental del Govern d’Aragó, la Fundació Caixa Rural d’Aragó i la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, de la Universitat de Saragossa.
A la presentació va assistir el conseller d’Educació, Felipe Faci, que digué que la iniciativa “forma part d’una concepció oberta i integradora de la cultura aragonesa, en la qual té una importància fonamental el respecte a les maneres d’expressar-se de cada comarca”. Per això cadascú dels animals, arbres, plantes, etc., que són objecte d’estudi es reconeixen pel seu nom científic en llatí  i la forma en què es denominen en les tres llengües d’Aragó (aragonès, castellà i català d’Aragó), fins i tot a vegades s’inclouen variants segons les zones.
El projecte pretén, a més, ser un instrument útil per a l’ensenyament transversal de matèries com ara Ciències Socials i/o Ciències Naturals en Educació Primària, atès el currículum aragonès, així com per a la seua integració en diverses matèries de l’Educació Secundària i el Batxillerat, fonamentalment en Biologia o Geologia. Per a tot això es fan servir com a suport els recursos interactius i les possibilitats que internet ofereix avui, perquè els alumnes continuïn explorant la matèria de manera autònoma.
El conseller Faci l’ha qualificat com “un excel·lent recurs” i un “projecte territorial” i ha destacat la seva vocació didàctica. Per la seua part, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha manifestat la importància d’un projecte que no sol serveix per a alumnat i professorat, “sinó per a tots els amants de la naturalesa”, i va   subratllar que “ara s’ha de veure com ‘Aragó Natural’ s’adapta als currícula d’Aragó”.
En la presentació va estar també el director de la Fundació Caixa Rural d’Aragó, José Antonio Artigas, el qual es felicità per aquesta aliança que servirà “per a ajudar a conèixer i reconèixer el nostre ric patrimoni natural”.
L’optimització per a mòbil de la pàgina web permet un ús universal per a arribar a totes les persones en qualsevol lloc. Per a la seva promoció en els centres, s’han realitzat tres cartells, dedicats a la flora, la fauna terrestre i els ocells, que es distribuiran en tots els centres de la Comunitat Autònoma, a més de biblioteques públiques i centres socials i culturals de diferents comarques. També poden descarregar-se i imprimir-se des de la pàgina web aragonnatural.lenguasdearagon.org on està allotjada tota la informació sobre el projecte (característiques de les espècies incloses, el seu nom en les llengües d’Aragó, vídeos il·lustratius i fins i tot cançons o contes relacionats).
Per a la recopilació de versions autòctones en aragonès i en català de cada ítem, forçosament seleccionades entre les moltes variants existents encara que es troben alguns al·lòfons, els tècnics de la direcció general de Política Lingüística han comptat amb l’aportació de col·laboradors voluntaris de tots dos idiomes. Per part del català han col·laborat, entre altres, Héctor Moret, Merche Llop, Antonio Bengochea, José María Alcober, Teresa Lombarte  i Màrio Sasot.

Enate e Impact Hub se unen en un proyecto artístico colectivo

El equipo de Impact Hub con los artistas becados

MARIO SASOT

Hoy se ha presentado en la sede de Impact Hub Zaragoza la primera aceleradora de artistas de Aragón, A3RTE. Junto al director del proyecto, Ulises Gómez, comparecieron los cinco artistas becados en esta primera edición: la comisaria, Lorena Domingo y los encargados de ealizar esta obra colectiva: Jorge Isla, Natalia Escudero, Leticia Martínez y Alejandro Azón.

Lorena Domingo, que como Comisaria participó en el jurado de selección de los artistas propuso a estos el proyecto denominnado “Open the end” que gira en torno a la tensión entre el arte contemporáneo y la naturalesza, lo que viene a denominarse hoy día la Post Naturaleza, “algo alejado totalmente de la concepción romántica del arte, y que está ligado más a términos como el antropoceno, el ecofeminismo y otras tendencis “milenials”.

Leticia Martínez, zaragozana residente en Francia desde hace varios años, es una escultora que trabaja tanto con volúmenes como con vídeos y maneja elementos híbridos y los contrastes para crear objetos perturnbadores a la manera de los Twerking Cat Gardens.

Natalia Escudero está encantada con la idea “de que gente de Zaragoza nos pongamos a trabajar juntos”. Piensa aportar el desarrollo de su anteproyecto gestado surante su estancia en Japón sobre el concepto de “movimientos sísmicos”, donde se unen la reinterpretación de las gráficas de los movimientos sísmicos ocurridos en Japón de marzo de 2011 con la convulsión “sísmica” que produjo en su interior la muerte de su abuelo ocurrida en aquellos mismos días.

Como manifestó Alejandro Azón, “mi trabajo está relacionado con el concepto antropológioco de la acción y la intervención del ser humano en el paisaje, incluso con sus formas de caminar. Surgen en el camino los ·objetos encontrados· como cerámicas rotas, latas, que lo modifican y se interrelacionan con él.“

Por último, Jorge Isla, trabaja con vídeos y fotografías y su temática se centra en mostrar elementos tecnología y cómo esta influye en la Naturaleza.         

Durante más de seis meses estos jóvenes trabajarán juntos y en ocasiones interactuarán con público a través de diferentes masterclass.

Alejandro Azón, Natalia Escudero, Leticia Martínez , y la comisaria, Lorena Domingo.

Además de las exposiciones, el programa, que beca a la comisaria con 4.000€ y a cada artista con 1.000€, se completa con otras actividades, como la puesta encontacto con agentes del ámbito del arte en Aragón y les ayudará a crear una nueva web personal para cada uno de los becados para la difusión de su obra.

El director de del proyecto A3RTE, Ulises Gómez, en el futuro prevé desarrollar más medidas de este tipo para impulsar la profesionalización de estos jóvenes artistas.

“Para hacer posible este proyecto, Impact Hub Zaragoza y Bodega ENATE han unido esfuerzos, sumando la pasión por los procesos de aceleración para profesionales que impulsa el Hub y la trayectoria de compromiso con el arte contemporáneo y su profundo conocimiento del sector, que ofrece la emblemática bodega del Somontano.

 “Impact Hub Zaragoza es un espacio creado para desplegar el enorme talento y potencial que hay en Aragón, con la voluntad de impulsar el desarrolloen el que creemos y en el que el arte y la cultura son fundamentales y los artistas, a menudo grandes olvidados, son una de las piedras angulares”, ha apuntado el director del Hub, Félix Tena.

El director del proyecto A3RTE, Ulises Gómez

La Universitat de Saragossa proposa la lectura d’autors de l’Aragó catalanòfon

Artur Quintana, autor de la Vall de Balat

Amb el títol de “Cultura a casa: Deu propostes per acostar-se a la literatura aragonesa en català”, els professors Javier Giralt i María Teresa Moret, del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, especialitzats en Filologia Catalana, proposen deu referències per a començar a conèixer aquesta part de la cultura i les lletres d’aquest territori

En el Dia Mundial de la Diversitat Cultural aquesta selecció -que ve acompanyada per altres deu propostes sobre literatura en llengua aragonesa- pretén mostrar la pluralitat i la riquesa de la cultura literària a Aragó.

 La selecció d’aquests dos especialistes inclou obres d’escriptors oriünds de la zona catalanoparlant d’Aragó -de comarques com el Baix Cinca, el Matarranya o el Baix Aragó– que usen la seva llengua materna en novel·les, contes o poesies. Relats de Jesús Montcada, Mercè Ibarz, Carles Terès, Mario Sasot o Francesc Serés, i textos lírics d’escriptors com Desideri Lombarte o Hèctor Moret són alguns dels que formen part d’aquesta proposta.
“La menor activitat cultural i social presencial d’aquesta època de quarantena pot ser -expliquen aquests especialistes en Filologia Catalana- una ocasió per a acostar-nos a aquests autors i a les seves obres, i començar a conèixer una literatura escrita en català que enfonsa les seves arrels a Aragó”.

“L’àmplia i diversa producció literària d’aquesta Comunitat té la sort de comptar amb autors que escriuen les seves obres en català, donant a la seva llengua materna la dignitat cultural que es mereix” –diuen aquests dos filòlegs franjolins.

La selecció que han realitzat combina obres disponibles en Internet o que es poden comprar en formats digitals, amb altres publicades solament en paper, aprofitant que la flexibilització de la quarantena permet accedir ja, amb més facilitat, a serveis bibliotecaris o as els que ofereixen les llibreries.


Varietat de textos, estils i gèneres

El Premi de les Lletres Aragoneses i Premi Nacional de la Crítica Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) obre la proposta dels professors del campus públic aragonès, que citen entre les seves obres les novel·les Camí de sirga, en la qual narra cent anys de la vida de Mequinensa, abans de ser inundada pel pantà; Estremida memòria, centrada en el bandolerisme del segle XIX; i els relats del Cafè de la granota i Calaveres atònites. Totes elles compten amb edició digital i en paper.


Jesús Moncada


La poesia està representada per Ataüllar el món des del Molinar, una recopilació de textos del matarranyenc Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins, 1937–Barcelona, 1989), editats per l’Associació Cultural del Matarranya; i per Camp clos/Campo cerrado edició bilingüe de l’obra poètica completa d’ Hèctor Moret (Mequinenza, 1958) publicada per la Universitat de Saragossa. Part dels poemes de tots dos autors tenen versions musicades, per Turne&Sesé i per Antón Abad respectivament, en la pàgina web ‘Música de poetes’.

Entre els narradors seleccionats trobem a tres escriptors nascuts a la localitat baix cinquenya de Saidí. Es tracta de Mercè Ibarz i Màrio Sasot, tots dos periodistes i professors de la generació que va viure la Transició, i Francesc Serés, nascut en els anys 70. Els tres retornen, d’una forma o una altra, a la seva terra d’origen a través de les obres citades en aquesta proposta. Ibarz està representada en ella per les novel·les La terra retirada i La palmera de blat. Sasot, per l’autobiogràfica Espills trencats, per la qual va rebre en 2017 el Premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó. De Francesc Serés –que també va obtenir aquest guardó en 2001- s’inclou La pell de la frontera, publicada en 2013.

Mercè Ibarz
Francesc Serés


Una altra obra fronterera recomanada és Licantropía,  òpera prima de Carles Terès, un inquietant relat pel qual aquest escriptor i dissenyador gràfic –nascut a Barcelona, de pares aragonesos, i radicat entre el Baix Aragó i el Matarranya– va obtenir el Guillem Nicolau en 2011.

Javier Giralt i Teresa Moret també proposen la lectura d’altres títols que han obtingut aquest guardó, que estan accessibles en la pàgina web Llengües d’Aragó. En la seua secció Publicacions es poden trobar les obres de Merxe Llop, Susanna Barquín, Santiago Vidiella, Marta Momblant, Carles Sancho, Teresa Claramunt, Josep Galan, Juli Micolau, Josep Antoni Chauvell, Susana Antolí, Josep San Martín, José Miguel Gracia, Xavier Terrado, HèctorMoret i Desideri Lombarte.

La seva proposta inclou a més la que qualifiquen d’obra més personal d’Artur Quintana. Es tracta de la Vall de Balat, versió ampliada de les memòries aragoneses d’aquest filòleg nascut a Barcelona i resident a La Codonyera, estretament lligat a Aragó pels seus estudis sobre l’aragonès i el català que es parla a les seves comarques.

Per a completar aquesta aproximació a la cultura aragonesa en català, els professors de la Universitat de Saragossa proposen fer una incursió per la revista Temps de Franja, promoguda per les associacions de les comarques catalanoparlants d’Aragó; i conèixer el programa de Mari Zapater, “La llengua al ras”, emès a Ràdio Fraga, i centrat en el patrimoni lingüístic del català d’Aragó.


Aquesta proposta enllaça, en el Dia Mundial de la Diversitat Cultural i en l’àmbit d’Aragó, amb la selecció de deu recursos digitals per a acostar-se a la literatura en aragonès –la tercera llengua romanç reconeguda per la legislació d’aquesta Comunitat–, que ha elaborat José Ángel Sánchez Ibáñez, professor del Diploma en Filologia Aragonesa del Campus d’Osca i del Departament de Literatura de la Universitat de Saragossa, accessible en aquest enllaç.

Recuerdos de Michel Piccoli en Huesca

MICHEL PICCOLI HUESCA 1999 2

.
Vino al Festival de Cine en junio de 1999 para recoger el Premio Luis Buñuel a su trayectoria artística. Hacía poco tiempo había tenido un grave accidente de automóvil y se le veía feliz y consciente de saber que estaba estrenando una nueva vida que el azar le había regalado. Se encontraba esos días en España en el rodaje de “Tamaño natural”, bajo la dirección de Luis García Berlanga. Fueron más de tres cuartos de hora de conversación en un saloncito del Casino de Huesca donde el actor se mostró jovial y amable, con largas alusiones y recuerdos a la figura de Luis Buñuel, a cuyas órdenes había trabajado en cinco peliculas. Lamentaba que su admirado don Luis no hubiera tenido una segunda oportunidad para vivir hasta más allá de los 90, como él. Descanse en paz.

 

 

By masdebringue Posted in CULTURA