Juli Micolau. Un poeta essencial

Juli Micolau, rebent el premi Pedro Saputo, de la DPZ, el 2002.

Juli Micolau i Burgués (La Freixneda, 1971) és un poeta de llarga i consolidada trajectòria en el món de la creació aragonesa en llengua catalana i que enguany ens ha corprès (alegrant-nos el cos i l’ànima) amb un nou poemari, Aplec, que calciga de forma creixent els camins de depuració conceptual i malabarisme de paraules, sons i imatges que han marcat des de la més tendra joventut, el seu treball líric.

Aquest íntim recull ha estat editat per l’ Institut  d’Estudis Terolencs dins la ja prestigiosa i acurada col·lecció Lo Trinquet, amb un treballat i profund pròleg del doctor Quintana i Font.

L’obra consta de dos parts ben diferenciades: La primera, titulada” Impuls de  veus breus”, conté un conjunt de quasi 50 haikus a la manera japonesa  y la segona, “Nèctar diví”, de 34 poemes més llargs de temàtica diversa.

En la poesia breu podem veure esclats d’exaltació de la natura i joie de vivre: “Aigua pura/ puc veure/al cor del riu”  o: “A l’hort creix/la verdura ufana/dels més vius!”. Una joia que altres voltes es reflecteix amb belles  sinestèsies visuals i sensorials: “Els colors confonen/ els sentits/i el tacte suau dels dits/al cutis de vellut vellet”.

L’amor i altres sentiments humans també tenen cabuda en aquest primer bloc de  poesia destil·lada gota a gota: “El cor va a l’assalt del vers/pel crit just d’un amor joiós…” i en aquest altre: “Açò va del goig i del plaer/això que els ulls miren enlluernats…”.

Passant als poemes llargs, temes com l’amor, l’amistat, les injustícies, la terra, la natura (altre cop) , la llengua i l’acte poètic envaeixen l’univers oníric de Micolau.

Quant aquets últims motius, en tenim preclars exemples com “Les paraules no s’adornen”: “…quan s’esmunyen del silenci./ Si un mot ha caigut en desús/ ajudem-lo a aixecar-se,/recuperem-lo”. O en el titulat: “Dels diccionaris”:  “Tenia la sala plena de papers/escampats amb apunts de mots,/cridats a ser punta de llança/davant d’un foli en blanc”.

La seua preocupació pel futur de la nostra llengua apareix en el poema “L’estudi”: “Parla’m de la parla/-ara més que mai- / i m’informes /constantment/ del seu estat de salut.”

Els lligams a la terra i l’exaltació de la natura apareixen en poemes com “Llumenàries a la celístia” , un entranyable i descarnat homenatge al desaparegut escriptor i activista cultural fragatí Josep Galan, a través d’esplèndides descripcions paisatgístiques de les terres del Cinca. En la mateixa línia està el poema “Reflexos” on es mesclen “…les essències de l’hort/ i les fragàncies de l’amor” així com  “un conill i el seu catxap,/una llebre i una perdiu/saluden a una sisella/i una serp s’esmuny/per temor a la falç” en una simfonia de sons al·literants i mots antics.

L’amor i el sexe es fan palesos a poemes com “In estatu nascendi”  on “el grat desig” es planteja com una batalla feroç “de conquestes i derrotes” i, altres voltes, com una unió quasi mística “quan el sol vol fondre’s/ i esperaven la lluna sense pors/per a mossegar-se salvatgement…”

En definitiva, tot un enfilall d’essències, sensacions, sons de paraules, de vegades estridents, altres xiuxiuejants, que arriba directament al rovell de l’ànima i a l’estómac del lector, per part d’un poeta que, per la seua qualitat i honesta trajectòria, mereixeria un major reconeixement i projecció.

Coberta del poemari APLEC. Autor: Carles Terés.

El sector del Ternasco de Aragón abre unas Jornadas para impulsar su consumo en hostelería

Mario Sasot

Los hosteleros premiados en el Concurso al mejor ternasco asado de Zaragoza, Huesca Teruel y al mejor de Aragón. FOTO: Mario Sasot

En el inicio de la tercera semana del “Mes del Ternasco asado”, el Consejo Regulador de la IGP Ternasco de Aragón ha entregado los premios a los mejores platos de ternasco asado de cada provincia aragonesa y al mejor de Aragón. Un jurado profesional presidido por Javier Robles, presidente de la Asociación de Cocineros de Aragón y Maestro del Cordero, ha recorrido durante las primeras dos semanas de la muestra los 39 establecimientos participantes en el concurso de los 44 del “Mes del Ternasco asado” para elegir las mejores propuestas. El jurado ha destacado el esmero en las presentaciones, la calidad gastronómica de todas las propuestas y la variedad en la interpretación de la receta: desde los clásicos en horno o en horno de leña, a los asados a baja temperatura, pasando por las versiones más vanguardistas como terrinas deshuesadas, innovación en las guarniciones o asados en kamado. El jurado ha querido hacer una mención especial en primer lugar a 14 establecimientos que bajo su criterio han ejecutado la receta tradicional de Ternasco asado de manera impecable: • En la provincia de Teruel: Masía La Torre y el Rinconcico de Mora de Rubielos; y Casa Agustín, de Albalate del Arzobispo. • En la provincia de Huesca: El Origen, en Huesca capital; el Mesón del Vero, en Alquézar; y el Trasiego, en Barbastro. • En la provincia de Zaragoza: La Rinconada de Lorenzo, Albarracín, El Fuelle, Urola y Palomeque en la capital; Mesón de la Dolores en Calatayud; La Rebotica de Cariñena y Rodi en Fuendejalón. Entre estos se ha elegido Mejor Ternasco asado de Aragón al que mayor puntuación del jurado ha obtenido. Y, seguidamente, a los mejores de cada provincia con la mejor puntuación de su provincia. Premiados El Premio Mejor Ternasco asado de Teruel 2022 ha recaído en Casa Agustín, de Albalate del Arzobispo. Lo ha recogido su propietario Antonio Miguel Serón de la mano de Roche Murciano, presidente de la Asociación Provincial Teruel Empresarios Turísticos. El Premio Mejor Ternasco asado de Huesca 2022 ha sido para el restaurante El Origen. Beatriz Allué, cocinera y propietaria, ha recogido el galardón de la mano de Carmelo Bosque, presidente de la Asociación Provincial de Hostelería y Turismo de Huesca. El Premio Mejor Ternasco asado de Zaragoza 2022 se lo ha llevado el plato del restaurante Urola. Ha sido recogido por su propietario y cocinero Miguel López de manos de Chema Lasheras, presidente de Horeca Restaurantes Zaragoza. En último lugar se ha entregado el reconocimiento principal, el otorgado al considerado por el jurado Mejor Ternasco asado de Aragón 2022. Carmen Urbano, Directora General de Promoción e Innovación Agroalimentaria del Gobierno de Aragón, y Juan Carlos Burn, presidente del Consejo Regulador de la IGP Ternasco de Aragón, han entregado a Miguel Arlés del restaurante Palomeque dicho reconocimiento que lo sitúa como mejor propuesta de Ternasco asado de las que se ofrecen en Aragón. Ternasco asado, emblema gastronómico de Aragón El “Mes del Ternasco asado” tiene como objetivo principal reivindicar el papel del Ternasco asado como plato referente de Aragón. Y a su vez promocionar el consumo de Ternasco de Aragón en su versión asado en los establecimientos pertenecientes al Club del Ternasco de Aragón, aquellos que la IGP reconoce porque siempre tienen Ternasco de Aragón IGP en su oferta gastronómica, lo cocinan y presentan de manera adecuada y actúan como prescriptores del mismo. La entrega de los reconocimientos se ha celebrado en la Escuela de Hostelería Topi de Zaragoza, como acto final del I Foro del Ternasco asado, encuentro de carácter profesional en el que se ha analizado el pasado, presente y futuro del plato típico de nuestra gastronomía. Ha contado con la asistencia de 40 destacados profesionales de la gastronomía, el sector ovino, el turismo y los medios de comunicación aragoneses, que han debatido abiertamente sobre el papel que debería jugar el ternasco asado tradicional como eje de atracción turístico-gastronómico y cómo potenciarlo.

FOTO: Mario Sasot

En el foro intervinieron, con sendas ponencias, Armando Serrano, de la fundación Casa de Ganaderos, y Javier Robles, Maestro del cordero y presidente de la Asociación de Cocineros de Aragón. Finalmente, hubo una mesa redonda sobre el futuro del ternasco asado como seña de identidad de la hostelería aragonesa en la que intervinieron Carmelo Bosque, presidente de la Asociación de Empresarios de Hostelería de Huesca; Chema Lasheras, presidente de HORECA-restaurantes de Zaragoza; Juan Carlos Brun, presidente del grupo Pastores, y Cristina Arguillé, periodista gastronómica. La mesa estuvo moderada por Juan Barbacil, secretario de la Academia Aragonesa de Gastronomía.

Sis poetesses de la Franja, enregistrades en videoclips per la DGA

Ignacio López Susín i Ana Montagud, presentant lo projecte

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos vídeo – poemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut, i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano,  Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.

El projecte, dotat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó amb 18.000 euros, va ser presentat el passat 11 de març a Saragossa pels directors generals José Ignacio López Susín i Ana Montagud, i s’emmarca en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. També ha comptat amb la col·laboració de la Comarca de la Jacetania.

Aquests 22 primers videoclips seran difosos a través del canal de YouTube “Llengües d’Aragó” i de les xarxes socials del Govern d’Aragó.

Segons explicaren Susín i Montagud, l’objectiu primordial d’aquesta iniciativa és donar visibilitat al paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó i tractar de canviar el tradicional paper silenciós i silenciat que la dona ha tingut en la història i l’actualitat de totes dues llengües.

Per a culminar aquesta tasca de donar a conèixer el treball  literari de les dones en aquestes dues llengües pròpies, s’organitzarà entre octubre de 2022 i març de 2023 una exposició en la qual seran presents diverses escriptores participants en el projecte de “videopoemes” .  La mostra girarà per les localitats de Saragossa, Jaca i Alcanyís.

Els videoclips han comptat amb la col·laboració de les comissàries de l’exposició que s’està preparant – Chulia Ara i María Teresa Moret– i han estat coordinats per  la productora i realitzadora audiovisual Vicky Calavia, editats per Álvaro Mazarrasa i locutats, en molts casos, per les mateixes autores. A més, contenen un codi QR amb una breu ressenya biogràfica de l’autora que permet utilitzar-los també com a eina didàctica.

 Iván Izquierdo, tècnic educatiu i un dels responsables, des de la Direcció General de Política Lingüística, d’aquest projecte de dones escriptores en aragonès i català informà a Temps de Franja que “tenim previst que la producció de vídeo- poemes no es quedi en aquests vint-i-dos ja editats i tingui continuïtat amb poetesses rellevants ja desaparegudes, com ara la calaceitana Teresa Jassa, de la qual s’està preparant una locució adient.”

La DGA edita un manual de bones pràctiques sobre les llengües pròpies

Mas de Bringuè

Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín

El passat dissabte 17 de febrer  es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració  autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.

Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.

El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments…

View original post 343 more words

By masdebringue Posted in CULTURA

La DGA edita un manual de bones pràctiques sobre les llengües pròpies

Foto dels responsables dels grups de treball autors del manual, amb el director general López Susín

El passat dissabte 17 de febrer  es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració  autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.

Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascú dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.

El Manual consta d’una Introducció i 6 capítols, més unes conclusions generals i suggeriments globals de bones pràctiques lingüístiques, amb una interessant bibliografia – webgrafia i un annex que recopila la normativa legal i jurisprudència existent relacionada amb les llengües pròpies d’Aragó.

El primer capítol pretén ser una mena de carta de situació sobre la realitat present  de l’aragonès i el català en aquesta Comunitat Autònoma i els seus antecedents històrics.

 A continuació es fa una extensa anàlisi sobre l’actual legislació sobre les llengües, tant a les institucions europees i espanyoles com a la comunitat aragonesa i es proposa una normativa que millori l’ús i protecció legal de l’aragonès i el català. Hi ha un altre capítol dedicat a la situació de les llengües pròpies a l’Ensenyament i un altre sobre l’ús d’aquestes llengües als mitjans de comunicació aragonesos, on hi van participar destacats periodistes de la regió vinculats a les comarques bilingües i a aquestes llengües.

En un antre capítol es fa una acurada i crítica anàlisi de l’ús de català i aragonès en el si de les institucions aragoneses, un ús -es podria avançar- que decreix a mida que les institucions tenen un rang més alt i centralitzat (Corts, DGA, tret del Justícia d’Aragó)  i  creix (ma non troppo) en  el de les entitats locals i comarcals.

En gairebé tots els capítols temàtics es manté una estructura similar: s’analitza l’estat de la qüestió, es fa un repàs a la normativa legal existent, seguit d’ una anàlisi DAFO de debilitats/fortaleses  i d’amenaces/oportunitats de l’aspecte que s’investiga. Finalment es relata en positiu les bones pràctiques existents en la temàtica que es tracta i es proposen conclusions i suggeriments de noves pràctiques que millorin la situació.

Tots els responsables del dossier van coincidir en la necessitat d’implementar aquest treball amb “una gran campanya institucional” en favor de la normalització lingüística que estableixi vincles (com la signatura de protocols de col·laboració que ja s’han iniciat des de la DGPL) amb la societat civil, així com augmentar el desenvolupament de les TIC en aquest àmbit.

El cap de servei de Llengües Francho Beltran, un dels coordinadors del Manual

Es presenta a Saragossa l’obra poètica de Desideri Lombarte

Taula de la presentació dels llibres a la sala Pilar Sinués del Paranimf

Ahir, 9 de gener, la plana major de l’ Institut d’Estudis Terolencs desembarcà al paranimf de la Universitat de Saragossa per a presentar quatre llibres de poesia recentment publicats. Per una banda, l’obra poètica completa de Desideri Lombarte, número 1 de la col·lecció Biblioteca Turolense, dedicada a monografies d’autors i autores vinculats a aquesta província. Per altra, l’objectiu de l’acte era presentar la nova col·lecció “Antologías Poéticas” amb els seus primers títols: “Teruel en la mirada y en el alma”, de José Antonio Labordeta “Teruel, campanas que doblan a lo lejos” d’ Ildefonso-Manuel Gil,  i “Arpegios y mudanzas” de l’autor de Burbáguena Enrique Villagrasa.

Per parlar de l’obra desideriana va intervenir en primer lloc Carles Terès, autor del disseny, maquetació i correcció del llibre i de la col·lecció mateixa. Tan el seu disseny com la portada van ser profusament elogiats pels diferents intervinents a l’acte.

A continuació parlà Artur Quintana, encarregat, junt amb l’Hèctor Moret del pròleg, ordenació i revisió dels textos poètics d’en Lombarte que insistí en el valor i la transcendència de l’autor de Pena-roja, del que destacà les seues constants vitals i creatives. Per a recordarles va citar molt oportunament la carta que va escriure Lombarte a Rolde el 1988, un any abans de morir: «Mis textos se debaten en esa dualidad tan difícil de asumir —la dualidad catalano-aragonesa— sin traicionar patria y cultura, suelo y lengua».

Per parlar de les obres de la col·lecció d’antologies poètiques que recullen peces dels respectius autors relacionades amb el territori terolenc, intervingueren el director de l’IET, Nacho Escuin; Marina Herèdia, responsable de l’editorial Libros del Gato Negro, que coedita aquestes obres, José Luis Melero, Alfredo Saldaña i Antonio Pérez Lasheras, així com l’únic autor viu dels tres antologats, Enrique Villagrasa.

Premis literaris i a l’edició

Una hora abans, a l’edifici del Museu d’Art i Cultura Contemporània Pablo Serrano, el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports de la DGA Felipe Faci, presidia el lliurament dels premis literaris que concedeix el govern d’Aragó a obres i autors de la Comunitat, entre ells el  ‘Guillem Nicolau’ 2021, que va recaure en mans de Lluís Rajadell, pel recull de relats Terra Agra.

El jurat considerà que aquesta obra “aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original y creativa, a través de contes curts vinculats al territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció”.

El conseller també va fer lliurament del Premi a la Trajectòria professional en el sector del llibre 2020 a Chuse Aragüés, fundador de la distribuïdora Ícaro, editor de Gara Edicions i PRAMES “en reconeixement a la seua  promoció de la diversitat lingüística aragonesa”.

També es van atorgar el Premi  al Llibre millor editat a “Mujeres, migración a la modernidad”, d’editorial Pirineum, i l’Arnal Cavero a l’escriptor en chistabí José Solana Dueso, per l’obra  La deleria del Cobalto.

El valderrobrense Lluis Rajadell ha recogido el premio durante la tarde del miércoles en Zaragoza. DGA
Lluis Rajadell, rebent el premi Guillem Nicolau per la seua obra Terra agra de mans del conseller d’Educació, Felipe Faci, i el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín

Presentaciò, a Fraga, del llibre Espejos rotos/ Espills trencats

El proper divendres, 17 de desembre de 2021, tindrà lloc a la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga, la presentació de la novel·la biogràfica Espejos Rotos, versió castellana de Espills Trencats, dins dels acte de presentació i lliurament dels premis del Concurs Literari i del Rally Fotogràfic del Descens Internacional del Cinca, que organitza la Comarca del Baix Cinca. També es presentará el llibre “La profecía del desierto, de Ana Ballabriga, natural de Candasnos, i David Zaplana.

El grup “Coses del Poble” ret tribut a l’Hèctor Moret

Foto: Màrio Sasot

La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà “Coses del poble” esdevingué, en la part final, un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.

 L’acte va tindre lloc a sala Goya del cinema de Mequinensa el passat diumenge 11 de desembre. Obrí la sessió Lourdes Ibarz, qui donà compte de les activitats desenvolupades pel grup d’investigació “Coses del poble” al llarg de l’any, emmarcades en el projecte “Cultura al carrer”.

Quant a l’altre projecte important d’aquesta associació, l’edició del quart número de la revista anual L’Angorfa, Ibarz comentà que estava dedicat a l’alcaldessa de la localitat, Magda Gòdia, traspassada enguany, “la dona més destacada que ha tingut la història de Mequinensa, sempre compromesa amb la cultura del poble”.

Seguidament, l’ historiador de la localitat, Jacinto Bonales, que exercí de mantenidor de l’acte, va fer un repàs dels continguts de la revista, que com cada edició recorren els diferents àmbits de la cultura local: l’etnografia, com és el cas de l’article de l’hongaresa Kristina Nemes (“Les cases que es buiden”) ; la música, amb un article d’Andreu Coso, sobre la biografia dels  músics mequinensans Santiago Oliver i Antonio Vallés; la natura, amb treballs de Juan Bernal i Alfons Maíllo; i un treball etnolingüístic envers el lèxic i les formes de vida del món de la navegació fluvial i la pesca tradicional a Mequinensa, a càrrec d’Hèctor Moret i Maite Moret.

No falten tampoc els habituals articles dedicats a la memòria de les coses passades, a l’art i a diferents esdeveniments històrics relacionats amb el poble i el seu entorn.

I quan (quasi) tothom donava per finalitzat l’acte, va arribar la sorpresa.

Lourdes Ibarz tornà a sortir a escena per a anunciar la celebració, allí mateix, d’un petit acte de reconeixement a l’Hèctor Moret “per l’enorme tasca d’investigació i  difusió de la cultura i la llengua del poble i en general, de tot l’Aragó catalanòfon.”

A continuació van pujar a l’escenari diferents personalitats de la cultura catalana i franjatina i amics del poeta i investigador homenatjat, els quals llegiren cadascú un poema de l’autor, que assegut al seu seient del pati de butaques no donava crèdit al que estava veient.

Participaren en la lectura l’Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, els professors de la Universitat de Saragossa i membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt i Maite Moret; els professors i membres de l’IEBC Carme Messeguer i Hugo Sorolla; Merche Llop, d’ASCUMA i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i Miquel Viladegut, coautor amb l’Hèctor del web “Espai Jesús Moncada”.

En nom de tots els participants, Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va dir unes paraules sobre l’Hèctor “un referent, no sol com a estudiós de la llengua i com a poeta, sinó com  autor d’unes investigacions imprescindibles en el camp de la toponímia i la literatura popular de la Franja que han aportat unes bases que  als que hem vingut darrere ens han permès continuar.”

 Giralt remarcà que “l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua “ha de fer visible el treball de persones com Moret” i que aquesta entitat “no podrà fer res sense el suport de les associacions que han treballat pel català de la Franja en les darreres dècades”.

Aquesta segona part de l’acte va estar amenitzada per l’actuació dels joves violinistes Àlex Prats i Juan Zalba, que van donar relleu a un homenatge merescut amb peces clàssiques de Bella Bartók i altres autors de  música contemporània.

Vuelve en Zaragoza la Liga de la Tortilla de Patata

La tortilla de patatas, en el centro neurálgico de este concurso. A la derecha, el gerente del consejo de D.O. Calatayud, Miguel Arenas

Mario Sasot

Una nueva edición de la Liga de la Tortilla recorrerá las mesas y barras de 32 bares zaragozanos tras una año de ausencia por la pandemia, coincidiendo con el aforo total de los establecimientos y la apertura del uso de las barras. El objetivo de este concurso gastronómico con aires de copa deportiva que nació en 2015 es dignificar la tortilla de patata como receta tradicional – entendida como aquella elaborada con huevos, patata, aceite de oliva y, opcionalmente, cebolla- y conseguir superar, si ello es posible, la calidad de estos pinchos en Zaragoza.

Los 32 establecimientos que participan en esta edición se enfrentan en partidos y con sistema de copa, es decir, cada semana quedarán la mitad de jugadores hasta la gran final que se decidirá entre los cuatro últimos tortillistas. Serán más de 60 árbitros, experimentados y aficionados, los que decidirán a quién otorgan el gol en cada encuentro valorando aspectos como la jugosidad, la temperatura, la presentación y el uso de los diferentes ingredientes, entre otros.

A la presentación, que ha tenido lugar este martes en el restaurante Paraninfo Flor, que además participa por primera vez en la competición, han asistido representantes de la organización y patrocinadores. Miguel Arenas, presidente del Consejo Regulador de la Denominación de Origen Calatayud ha destacado su apuesta «por estar presentes en la ciudad de Zaragoza», por lo que su colaboración en la liga se convierte en una alianza estratégica a la hora de maridar los pinchos con sus caldos. Coca Cola, uno de los impulsores pioneros de esta competición, también estuvo presente en la cita inaugural.

Por su parte, la empresa agro avícola de Mainar (Zaragoza) Venta Las Cañadas repite su respaldo a la Liga de la Tortilla con dos de sus productos estrella imprescindibles en la elaboración de este plato: los huevos camperos y las patatas, y aprovechó el evento para presentar su nuevo envase ovular con los símbolos del Real Zaragoza, auspiciado por el equipo de fútbol de la ciudad. «El huevo es un producto muy relacionado con la alimentación deportiva», explicó su director comercial, Luis García. Además, esta empresa refuerza este su apuesta por el concurso creando un nuevo premio a la Mejor Tortilla elaborada con patatas y huevos camperos Venta Las Cañadas, dotado con 200 euros. El aceite de oliva virgen extra oficial lo aporta la Cooperativa Oléva de Aniñón (Zaragoza).

La entidad organizadora, la publicación bimestral Gastro Aragón, anima a los seguidores y aficionados del fútbol y de la tortilla a realizar por su cuenta los partidos, que se irán actualizando a través de las redes sociales oficiales de La Liga de la Tortilla —Facebook, Twitter, Instagram, web— y la APP oficial, a través de la cual pueden votar los aficionados, cuya descarga está ya disponible. También podrán estar al día de las novedades mediante Radio Marca y El Periódico de Aragón, medios oficiales de la competición. El precio de la ración en cada establecimiento participante es libre, aunque los promotores del concurso recomiendan mantener el habitual, así como maridarla con vino de la DOP Calatayud o Coca Cola, los dos principales patrocinadores del concurso.

Los productos estarán a a disposición del público las tres semanas que dure el concurso.

Los patrocinadores, brindando con el vino DO Calatayud. Los huevos y las patatas de de la Venta Cañadas, al fondo

Los partidos

Estos son los partidos previstos para esta semana. En negrita los cabezas de serie, campeones o finalistas en pasadas ediciones.

GRUPO A

Bar Cabuchico                                             Morrete

Son de Luz                                                    Rincón de Sas

Mazaetxea                                                    84 Burger Café

La Farola                                                       Bar Chalibes

GRUPO B

Crac Restaurante                                        Boulevardier

La Romareda                                                 Nómada Street Food

La Jaula de Grillos                                      Bloody

Mi secreto                                                      + Albarracín

GRUPO C

La Viña                                                         El Olivo

Bar-Vas                                                         Buena Cara

Bocca                                                             Dídola

Más Torres                                                     La Ternasca

GRUPO D

El Truco                                                       Plaza Goya

El Sidecar                                                      Los Sitios

Casa Arriazu                                                  Zeppelin Café

La Tradicional                                               Paraninfo

Irlanda, Finlandia. Nosaltres no som d’eixe món

Màrio Sasot

Rètol d’un carrer escrit en bilingüe (Gaaèlic i Anglès) a Dublin (Irlanda). Foto: Irene Sasot

Som un país estrany i estrambòtic on en el Parlament de totes les Espanyes, alguns senyors i senyores diputats es remuguen nerviosament en els seus seients quan senten parlar des de la tribuna d’oradors en alguna llengua espanyola no castellana, i això quan no profereixen crits de protesta amb l’afany de boicotejar la intervenció de qui ha gosat trair  el sacrosant precepte de que “Llengua oficial no hi ha més que una i les demés les parles a casa teua”.

I què direm de les Corts d’Aragó, on el passat 9 de setembre, els diputats de VOX van abandonar l’hemicicle regional i companys seus del PP i el PAR van interrompre amb crits de protesta i rialles sornegueres la intervenció del diputat de Unidas Podemos Nacho Escartín quan aquest va concloure la seua intervenció trilingüe en defensa de l’Academia Aragonesa de la Llengua amb la lectura d’uns fragments de la cançó del saidinès  Anton Abad Sic de poble i d’un bell poema de la chesa Rosario Ustáriz.

Passa això a la resta del món on hi ha llengües minoritzades davant d’una llengua oficial majoritària o predominant? No a tota la resta del món.

Fa unes setmanes vaig anar amb la família a Irlanda a visitar una filla que hi està treballant. Vam poder observar que, tant a la capital, Dublin, com al petit poble on la nostra filla viu i treballa, tots els rètols amb els noms els carrers estaven escrits en anglès i en gaèlic.

L’ idioma irlandès o gaèlic irlandès modern és una llengua de la branca cèltica que pertany a la família indoeuropea. S’estima que el nombre de persones que el parlen com a llengua nativa gira a l’entorn dels 20.000 als 80.000, predominantment  a les regions rurals occidentals, una escandalosa minoria en un país de cinc milions d’habitants.

Doncs ningú, als carrers s’escandalitza de veure i llegir els rètols en gaèlic que gairebé no entenen, ni de sentir els avisos de parades de trens i autobusos en aquesta llengua.

Ni per suposat, ningú ho considera un dispendi, una despesa innecessària com passaria aquí, a l’Aragó, si els nostres carrers i places de Saragossa, Casp o Alcanyís, etc.,  apareguessen retolats amb plaques trilingües. Tal volta els irlandesos entenen que el gaèlic és un patrimoni del seu país, el record d’una llengua originària d’allà parlada històricament en tota la illa abans que es produís la seua conquesta per part de la corona anglesa durant l’Edat Mitjana. Des de l’any 1922, amb la proclamació de la independència de la república d’Irlanda, el gaèlic ha estat considerat llengua oficial junt amb l’anglès.

Una altra experiència que he viscut personalment quant al respecte ciutadà i estatal a les minories lingüístiques és a Finlàndia, un país d’un nivell de població pareguts a Irlanda (uns cinc milions i mig de persones).

En aquest país nòrdic hi ha dos llengües oficials: el finès i el suec, tot i que el primer idioma el parlen el 90% de la població i el gruix dels suec parlants (l’altre 10 percent de la poblacióestan concentrats en algunes ciutats de la costa del sud i l’oest. Malgrat això a tota Finlàndia els carrers són retolats en les dos llengües oficials i els nadius de la llengua minoritària sueca poden adreçar-se, per oral i per escrit a tots los nivells de l’Administració finesa des dels  llocs on aquesta llengua és predominant.

Un altre cas curiós dins d’aquest país és el de la llengua sami, parlada a l’ extrem nord del país, a la Lapònia.

Sápmi és un conjunt de regions septentrionals considerades la terra natal dels Sami, l’únic poble indígena reconegut a l’àrea de la UE. És una llengua i cultura nòmada que recorre, al nord del cercle polar, les fronteres de Finlàndia, Suècia, Noruega i Rússia. Avui dia encara queden vives deu d’aquestes llengües. Els parlants de les variants més llunyanes geogràficament no sempre poden entendre’s amb els de les altres zones

A Finlàndia es parlen tres d’aquestes llengües, que són: el sami septentrional, el sami  kolt i el sami d’ Inari. El sami septentrional té més de 2500 parlants mentre que el sami  kolt i el sami d’ Inari només el continuen parlant uns pocs centenars de parlants cadascú. El sami  kolt i el d’ Inari van estar a punt d’extingir-se a finals del segle XX, però els activistes de base i un grapat de voluntaris han treballat incansablement per a   reimplantar-los entre les generacions més joves

Tot i que aquestes llengües, en perill de clara desaparició, no tenen estatus d’oficialitat, l’estat finés va crear un Parlament Sami, democràticament elegit pels seus ciutadans nadius, que coordina un seguit d’organismes i institucions creades per a  protegir i difondre  la seua cultura i l’ús de les seues llengües pròpies.

Pirita  Näkkäläjärvi, consellera del departament de Fusions i Adquisicions  i membre, amés, de Parlament Sami, em comentava quan vam coincidir a Kiruna (Suècia) en un Congrés Internacional de Llengües Minoritàries que “ «molts pares, als anys 80,  pensaven que era millor que els seus fills no aprenguessen cap llengua sami i es centressen solament a aprendre el finès, doncs creien sincerament que el fet de no haver de carregar amb el fardell de ser sami els facilitava la vida.

Tanmateix  avui dia s’han produït alguns canvis. La ciutat d’Inari, al nord de Finlàndia, alberga des de 1999 el Skábmagovat, un festival de cinema indígena, i des de 2004 es celebra durant l’estiu un festival de música indígena, Ijahis / Idja, que es podria traduir com “la nit sense nit”.

Inari és també la seu de  Sajos, un centre cultural sami que es va obrir el 2012, i de Siida, un museu i centre de Natura, inaugurat el 1998.

Fora dels llocs autòctons, Yle, l’Ens Públic de Radiotelevisió de Finlàndia, té un departament en llengua sami, “Yle Sápmi”, que produeix continguts en els tres idiomes sami del país, com la sèrie trilingüe de TV Unna/ Junna, i manté tota una  programació de ràdio, telenotícies i notícies on line en estes llengües a l’abast de tot el país. Existeix a més un Servei o Plataforma a l’estil de Netflix anomenat  Sápmifilm, que transmet pel·lícules en les diferents llengües sami, subtitulades en anglès.

Igualet que la “nostra” televisió autonòmica aragonesa, on sol se pot sentir el “nostre” català, esporàdicament, camuflat dins d’un programa en aragonès, “Charrín charrán” que s’emet un cop a la setmana.

Totes aquestes iniciatives, no li semblen en absolut suficients a Pirita Näkkäläjärvi. «Per a mantenir la vida d’una llengua ha d’haver-hi un fort suport estructural i institucional». «Però- afirma Pirita- l’última paraula quant al seu ús la tenim els parlants».

Fora de Sápmi també hi ha alguns centres que imparteixen educació en llengua sami. A Hèlsinki, l’Escola d’Educació Bàsica de Pasila hi ha cinc estudiants d’ entre set i nou anys  que cursen els seus estudis en finès (el 20% de les matèries) i sami (el 80%) i ho faran durant tot el currículum de l’Escola Bàsica (novè grau) que acaba als 15 anys. També al llarg del curs, s’organitzen en aquest centre actes culturals en sami.

Es aquest un bilingüisme que en alguns aspectes va passes enllà del que s’ha aconseguit a les escoles de la Franja després de 35 anys de l’establiment de classes de català optatives i d’una o dues matèries més impartides en aquesta llengua.

Centre Cultural Sami “Sajos” a Inari (Lapònia finlandesa) Foto: Terhi Tuovinen