Foto: Graciela de Torres Olson (DGPL)
El comitè d’experts encarregat de fer un seguiment del compliment dels acords signats pels governs membres de la U. E. de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries acaba d’emetre un nou informe, del qual va fer un resum un dels seus membres, el catedràtic de la Universitat de Vigo, Fernando Ramallo, quan va assistir a Saragossa el passat 30 de novembre a una Jornada de Treball oberta a professors i especialistes de Català i Aragonès de la nostra Comunitat Autònoma per a analitzar unes propostes didàctiques que ha editat aquest organisme.
El professor Ramallo avançà que el nou informe dels experts designats pel Consell d’Europa reconeix la tasca que des de 2015 està portant a terme Aragó des de la Direcció General de Política Lingüística envers la recuperació i protecció de les llengües tradicionals minoritzades en el seu territori, especialment tenint en compte “ l’escassa tasca duta a terme en els anys anteriors” i aconsellen una “dotació pressupostària suficient perquè aquest organisme pugue acomplir la seua funció”.
Respecte a l’aragonès proposa “mesures especials” degut a la seua condició de fragilitat, “quasi en via d’extinció en les zones d’ús històric” i valora positivament l’aparició de neoparlants, tant en el cas d’aquesta llengua com el de la catalana.
L’informe dels experts fa una reflexió sobre la zona de Zaragoza com a lloc de confluència d’emigració d’ambdues llengües minoritàries, i on creixen any rere any nous parlants de l’aragonès.
Davant aquest fenomen, Ramallo suggereix eliminar els límits estrictes de l’actual zonificació d’ús predominant i de protecció de drets lingüístics i fer-la extensiva a les capitals de província i altres ciutats de recepció de aragonès i catalanoparlants. “No estaria de més – explicà aquest doctor en Lingüística- que a ciutats com Saragossa i Oscas, hi hagués com a mínim una escola i un institut on es pogués estudiar català i aragonès.
La Carta europea, un instrument important
Segons mantingué en la seua intervenció en la Jornada de Treball que tingué lloc a Saragossa el director general de Política Lingüística Nacho López Susín, “la Carta Europea és un instrument imprescindible en una regió on hi ha un gran corrent d’opinió negativista envers les nostres llengües minoritàries”.
La Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries va estar signada pel govern espanyol des de la seua creació en 1992 i ratificada en 2001, tot i que amb diferents graus de compliment real, segon els seguiments dels experts.
Les seues resolucions, informes i suggeriments no tenen caràcter vinculant per als governs, però aquests poden ser denunciats públicament pels seus incompliments.
Durant el procés de ratificació la Carta va admetre una important esmena presentada pel diputat José Antonio Labordeta per la qual s’acceptava en el catàleg de llengües regionals i minoritàries “aquelles que no eren esmentades ni reconegudes oficialment per l’estat membre” com és el cas de l’aragonès i el català a l’Aragó.
Però els experts designats pel Consell d’Europa consideren que “seria important que a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó aparegués , si més no, lo nom de les dos llengües minoritzades: el català i l’aragonès, lo qual facilitaria que Aragó pogués portar a terme polítiques públiques més serioses de planificació i recuperació lingüística,.”
Unitats didàctiques
Fernando Ramallo presentà també una guia didàctica de la qual és autor, junt amb altres experts de la Carta Europea, d’una guia didàctica que té com a objectiu donar a conèixer als escolars la diversitat lingüística del continent i la necessitat del seu respecte i protecció. En la guia s’han escollit tres casos pràctics: Suiza, España i Polònia, que segons Ramallo “representen tres graus distints de reconeixement de la diversitat lingüística dins d’un estat.
Finalment, la professora de la Universitat de Saragossa Iris Campos va proposar als docents assistents al centre de professors de Lanuza diferents activitats per a promoure y valorar la diversitat lingüística d’Aragó.
Mas de Bringuè 