Música, cercaviles amb gegants i capgrossos, visites guiades als principals monuments de la ciutat, tallers i altres múltiples activitats per a nens, van inundar tot el cap de setmana els carrers del casc antic de Girona en una simfonia de bullici, llum i color. Tot això va tenir lloc el 30 i 31 de gener en el transcurs de la V edició de “Girona 10”, una iniciativa de l’Associació d’Hostaleria i Turisme de Girona i l’Ajuntament de la ciutat per atraure a un ampli públic procedent de tota la península. Una volta a l’any, Girona deixa de ser la ciutat tranquil·la i recollida en si mateixa de sempre i es veu inundada de gent que gaudeix de la visita dels seus carrers, muralles i edificis històrics que travessen més de vint segles i tres cultures: l’ àrab, la jueva i la cristiana.
Per aquest motiu, les entitats organitzadores d’aquest esdeveniment van distribuir milers de tiquets de descomptes d’a deu euros una nit d’hotel per persona o un menú de restaurant de deu euros o dues entrades de cinema entre les més de les cinquanta mil parelles sol·licitants.
Només baixar de l’AVE, que ens va endur a Girona des de Saragossa en dues hores i mitja, ens donem de cop a la Plaça de la Constitució amb una multitudinària sessió de Zumba, on centenars de persones, la immensa majoria dones -tot cal dir-ho- ballaven al ritme que marcava la jove monitora cubana Mónica Sánchez amb un conjunt d’instructors de la ciutat.
A la tarda, després d’haver menjat uns saborosos plats de menjar casolà i local al restaurant “La nova Llesca” (C / Pedret, 90), dirigit pel Joel Cabarroques, ens tornem a submergir en els espectacles de carrer que travessen carrers ponts i places, mentre donem un cop d’ull als diferents mercadets d’artesania i menjars típics de la zona. Tot lo qual contribueix a mantenir al si de la ciutat un perenne esperit alegre i desenfadat.
Al caure la tarda vam anar al Mercat del Lleó, on s’ha organitzat per a aquest una original degustació de productes de les parades dels venedors, acompanyats d’un vi o una cervesa.
Des de la galeria central del pis més alt del mercat, un jove habillat amb un davantal de peixater (una mena de fish-jockey) punxava discos mentre a baix, la gent, bressolada pel seu ritme, prenia unes ostres (4 euros mitja dotzena), un muntat de salmó o uns formatges o embotits del país, regats amb vins del Berguedà o l’Empordà. Just al costat, darrere del mercat, els més joves gaudien a la plaça Calvet i Rubalcaba, d’una cervesa o un gintònic (a quatre euros) al ritme d’una música electrònica, des de les 4 de la tarda fins a les 11 de la nit de dissabte, a càrrec de grups com el “Live set Víctor Santana”, que va tancar la jornada.
A les 8 del vespre vam poder gaudir d’una visita guiada a la Catedral.
Un grup de teatre d’animació gironí, encarnant a personatges històrics com Carlemany, Ibn Shamir, un àrab conquistat per l’anterior; Dolça de Provença, dona de Ramon Berenguer IV, o una bruixa de les gàrgoles de la Catedral convertida en pedra per les seves ” males paraules “, ens van informar amb ironia i humor i des del temps històric real, com es va projectar i construir el temple actual.
Després encara hi va haver temps de sopar al Vim (C / Anselm Claver), un dels molts restaurants que aquests dos dies ofereixen als visitants menús a 10 euros (d’aquí el nom de “Girona 10” de la campanya turística).
El matí del diumenge vam despertar amb la mateixa explosió de música, color i moviment als carrers que el dia d’abans.
El recorregut per la part superior de la muralla, que rodeja bona part de la ciutat medieval i renaixentista dóna una perspectiva diferent de la ciutat a la que es visita a peu de carrer. A més, et permet passar gairebé per sobre de vells edificis emblemàtics com el vell Seminari i les diferents Facultats de la seva puixant Universitat.
Finalitzat aquest passeig, quasi aeri, per l’entorn històric gironí, vam trobar interessant tornar a visitar la Catedral i la Basílica de Sant Feliu, aquest cop de dia, on la màgia de la il·luminació d’espelmes i focus i les històries nocturnes es transmuten en la llum solar de les seves magnífiques vidrieres i, gràcies a ella, es pot observar amb claredat i deteniment els capitells historiats i les inscripcions de les làpides que enrajolen el terra del sòl del seu claustre.
Però Girona no dóna treva al visitant fins deixar-lo exhaust de tant saber i bellesa. És temps de visitar el Call Jueu Medieval i seu magnífic Museu, viu testimoni de la presència jueva a la ciutat fins a la seva expulsió o “reconversió forçada” pels Reis Catòlics. O la casa Masó o el Museu del Cinema, o de fer un passeig en Burricleta, unes bicis proveïdes de albardes de ruc amb les què es pot recórrer el casc antic de banda a banda de forma sana i ecològica.
Uff, es fa tard. L’AVE no espera. Encara ens va donar temps de recollir les maletes de l’emblemàtic hotel Nord 1901, amb unes magnífiques habitacions dignes d’un príncep, i de menjar, al mateix carrer Nord, un exquisit menú, tan sa i ecològic com un passeig amb bici, al restaurant Cuida’t.
Ens anem amb ganes de més. Però tornarem en una altra ocasió.
Mas de Bringuè 