Queixa al Justícia per la situació de les Llengües d’Aragó

Entrega Queja Justicia de Aragón

L’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón, i membres de la coordinadora “Aragó Trilingüe” lliuren una queixa a la seu d’aquesta institució en defensa  de l’aragonès i el català.   (De surda a dreta: Emilio Gastón, Antoni Bengochea, Bitoria Rivero, Miguel Martínez Tomey,  Alberto Celma, Mario Sasot i Nacho López Susín)

El passat dimars, 30 d’abril a la tarda,  un grup de representants de la Coordinadora “Aragó Trilingüe”, acompanyats de l’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón Sanz, es van reunir amb el titular d’aquesta institució, Fernando García de Vicente, per fer-li lliurament d’una queixa per la situació de paràlisi en què es troba el desenvolupament i aplicació de la Llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com pel retrocés en el reconeixement i protecció del català i l’aragonès com a llengües pròpies de la Comunitat que suposa la Llei presentada pel govern davant les Corts d’Aragó i que es troba en tràmit parlamentari.

Després del lliurament de l’escrit de queixa al registre, el Justícia mantingué un distesa i franca conversa de més de dues hores amb Gastón i els representants de la Coordinadora, acompanyat de la seua assessora en temes estatutuaris i lingúístics, Itziar Ochoa. Durant la reunió, García  de Vicente posà l’accent en estacà  la necessitat de buscar punts de consens entre els partidaris de l’actual Llei de Llengües i els de la futura Llei i va mostrar la seva disposició a plantejar a l’actual govern PP-PAR la possibilitat d’ampliar l’actual Projecte de Llei en alguns punts  com la possibilitat d’aprenentatge de les llengües pròpies a tot el territori aragonès i l’admissió d’escrits en aquestes llengües per part de les diferents administracions autonòmiques. Fins i tot comentaren la possibilitat de sugerir al govern PP-PAR la possibilitat d’establir dues seccions diferents a la possible Acadèmia Aragonesa de la Llengua. El problema és que si una secció seria la de l’Aragonès, quin nom tendria l’altra? Aquí és on es va atascar la qüestió, perquè des de la Institució que té que defendre els drets de (tots?) els aragonesos, es veia com a “molt problemàtic” intentar mantenir el nom de català com a definició de les “parles d’ús predominant a l’Aragonès Oriental”.

Contra la paràlisi i el negacionisme

En l’informe de queixa presentat al Justícia d’Aragó, els membres de la Coordinadora “Aragó Trilingüe •”, que agrupa 14 entitats que treballen pel reconeixement i conservació d’aquestes dues llengües, denuncien la paràlisi i l’incompliment de terminis en el desenvolupament de la Llei de Llengües aprovada en la passada legislatura, el que va provocar la dimissió del president del Consell Superior de Llengües d’Aragó i l’informe desfavorable al nou Projecte de Llei per part d’aquest organisme i del Consell Escolar d’Aragó. Respecte al nou Projecte de Llei presentat pel Govern PP-PAR a les Corts d’Aragó, els signants de la queixa consideren que aquest “nega l’existència de les dues llengües minoritàries (aragonès i català) que reconeix la ciència romanística internacional i els organismes internacionals com el Consell d’Europa o la UNESCO “. Finalment, el document adverteix del “perjudici irreversible” que la desprotecció legal i jurídica actual i l’aprovació de la nova Llei puguen causar a les dues llengües minoritàries d’Aragó, “especialment la més desprotegida i feble: l’aragonès”, recordant que «la diversitat lingüística constitueix un patrimoni immaterial d’incalculable valor, la regulació ha de seguir el que estableix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que forma part del dret intern espanyol des de 2001 “. La Coordinadora “Aragó Trilingüe” està actualment integrada per les següents entitats: Consello d’a Fabla Aragonesa, Rolde d’Estudis Aragonesos, Associació Cultural Matarranya, Ligallo de Fablans Saragossa, Chunta Aragonesista, Centre d’Estudis Ribagorçans, Sindicat Obrer Aragonès-Sindicat d’ Treballadors d’Aragó, Institut d’Estudis del Baix Cinca, AC Sant Severo, Federació de Ligallos de Fablans, Iniciativa Cultural de la Franja, AC Biella Nuei, A. Estrela i Societat Cultural Aladrada.

Advertisements

2 comments on “Queixa al Justícia per la situació de les Llengües d’Aragó

  1. Retroenllaç: Queixa al Justícia per la situació de les Llengües d’Aragó | Mas de Bringuè - La Franja

  2. Gràcies,
    als qui defenseu els nostres drets com a ciutadans que enraonam en català o aragonès a la Comunitat Autònoma d’Aragó.

    Estic indignada amb l’actuació dels polítics, que no tenen idea de la situació lingüística de les nostres comarques aragoneses. Que s’assessorin! Els parlants de llengües minoritàries tenim dret a que se’ns reconeguin!

    Que millorin els temes econòmics i deixin de jugar a fer de pseudolingüistes. A la Universitat de Zaragoza poden aprendre sobre les llengües que existeixen a Aragó!

    Tot i els intents d’embolicar conceptes sobre les llengües, alguns ham enraonat i seguirem enraonant en català ribagorçà.

    Sempre a favor de la nostra cultura i la nostra llengua!

    Glòria Francino Pinasa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s