El jurat deixa desert el Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012

El Director General de Cultura, Humberto Vadillo, en el lliurament dels Premis G. Nicolau 2011.

Foto: Sigrid Schmidt von der Twer

Los jurats dels premis Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 i Miguel Labordeta 2012, que organitza anualment lo govern aragonès per promoure la literatura en llengües aragoneses en el primer cas, i la poesia en llengua castellana en el segon, han sét declarats deserts per unanimitat d’ambdós jurats.

Amb aquests resultats, el govern aragonès PP-PAR ha assolit fàcilment los objectius de que aquests guardons desapareguen sense necessitat d’haver-los desconvocat. Per primera volta aquests premis havien sét convocats sense dotació econòmica i sense compromís de publicació per part de la DGA. A més a més, els premis de Literatura en Llengua Aragonesa Arnal Cavero i el de Literatura en Llengua Catalana Guillem Nicolau s’havien fusionat en un sol guardó perquè la Llengua Catalana fos esborrada de la convocatòria.  La davallada, tant en quantitat com en qualitat d’obres presentades segons aquests dos jurats, ha sét brutal. Dels 150 originals que es presentaven al Miguel labordeta en aquesta ocasió sol s’han presentat dos. El mateix número dels que han arribat als fusionats premis Arnal Cavero- Guillem Nicolau.

Queixa al Justícia per la situació de les Llengües d’Aragó

L’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón, i membres de la coordinadora “Aragó Trilingüe” lliuren una queixa a la seu d’aquesta institució en defensa  de l’aragonès i el català.   (De surda a dreta: Emilio Gastón, Antoni Bengochea, Bitoria Rivero, Miguel Martínez Tomey,  Alberto Celma, Mario Sasot i Nacho López Susín)

El passat dimars, 30 d’abril a la tarda,  un grup de representants de la Coordinadora “Aragó Trilingüe”, acompanyats de l’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón Sanz, es van reunir amb el titular d’aquesta institució, Fernando García de Vicente, per fer-li lliurament d’una queixa per la situació de paràlisi en què es troba el desenvolupament i aplicació de la Llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com pel retrocés en el reconeixement i protecció del català i l’aragonès com a llengües pròpies de la Comunitat que suposa la Llei presentada pel govern davant les Corts d’Aragó i que es troba en tràmit parlamentari.